dijous, 15 d’abril del 2010
L'Hora
La mort és aquella petita gran cabrona que et penses que tens controlada fins que es presenta per sorpresa. I no tens escapatòria. Arriba per instalar-s'hi.
Quan m'he llevat aquest matí ja hi era. Es quedarà en principi fins al dissabte, de cara a la litúrgia, però sospito que hi serà fins molt després de decidir si volem una urna biodegradable per a les cendres i una cerimònia laïca. Em costarà fer-la fora. Primer hauré de convèncer a ma mare i ma germana de deixar-la anar. Quan ho faci marxarà en silenci, per la porta del darrera. Quan ja t'hagis acostumat tant a la seva presència que deixi de ser un estorb.
A tú, maleducat, si hagués sabut que marxaries així de ràpid i a la valenta potser t'hauria parlat d'alguna cosa més que el gol del Pedrito des del mig del camp. Encara hauràs tingut sort de que te n'has anat abans del derbi, perquè us haviem de fotre una pallissa. Adéu, pare.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
32 comentaris:
no sé si et servirà de gaire, però aquesta desconeguda t'envia un petó, una enorme abraçada i el millor dels seus somriures...
El meu condol.
Sé que aquestes paraules no resolen res, però de moment és tot el que et puc donar.
les condolències d'un seguidor anònim.
endavant i no frenis!
Markutis, rebeu també el meu condol i una sincera abraçada.
Coratge.
Ho lamento, company Markutis.
Hui som molts els que li fem costat...
Ho sento, mestre.
Ho lamento, l'acompanyo en el sentiment
Ho lamento, senyor Markutis. El meu condol.
Magnífic article, per cert.
Ànims, Markutis.
Benvolguda parròquia, lamento l'exhibicionisme. De vegades me n'oblido que això només és un bloc.
De totes maneres, gràcies.
Ho sento, Markutis
(Com això sigui un fake...)
L'acompanyo en el sentiment.
Ànims.
T'acompanyo en el sentiment, una abraçada.
ei, m'afegeixo al condol.
Ànims!!
Un altre seguidor que et dóna ànims...
I cert, grandíssim article...
Em sap molt greu, jefe. Una abraçada.
Ànims.
I no es preocupi, ja veurà com de tant en tant i sense saber com ni de quina manera, parlarà amb el seu pare quan menys s'ho esperi.
Les meves més sinceres condolències.
Prengui paciència amb totes les estupideses que haurà d'escoltar en els propers dies i quan tingui ocasió rigui de qualsevol begenada sense sentir-se culpable.
Ànims i força!
anims Markutis, no se que dir a part que esta molt ben escrit
Des d'aquí només podem donar paraules, però veig que totes són paraules amb sentiment. Jo també m'hi afegeixo.
El meu condol Markutis. Molt maco l'escrit.
Injecti's una abraçada de part meva!
com que és difícil dir res útil contra el dolor d'un altre,
" ".
Recordo molt bé el post on vas explicar que el teu pare... ja aleshores va ser dur.
Escolta això només és un blog, però nosaltres som aquí, i que comparteixis això, trobo que està bé. (No sempre toca riure!) I de moments com el que passes ara tard o d'hora no se'n escapa ningú...què meys que poder-te donar suport? encara que potser només és un granet de sorra...tant se val...
Ànims Marc!
Senyor, poques coses es poden dir en aquests moments que serveixin per alguna cosa... Força.
Un petó i una forta abraçada.
Ho sento, una abraçada i força.
Ho sento. Li deixo això, potser li serveix.
Et veig arreu malgrat no hi siguis
Vivíssim
Per molts anys, allà on siguis
Una abraçada i no deixi que la tristesa el faci defallir. Al seu pare no li agradaria.
Saps que? Potser millor així. Amb naturalitat. Sense grans gestos, ni grans paraules. Amb una conversa d'aquestes que ens semblen totalment intranscendents però que mai ho son.
Una abraçada company
Publica un comentari a l'entrada