Per a un barceloní de barri obrer i perifèric només hi ha dues sortides coherents enfront del socialisme català: o t'infecta o et produeix una reacció al.lèrgica. Això és així perquè en aquests entorns la influència sociata és una presència constant en la teva vida diària. No en pots fugir. El meu cas particular és el segon i, a mida que passen els anys, s'apodera de mi un rebuig furibund amb tendències genocides cap a tot el que hi pud que cada cop em costa més soterrar.
Ni tan sols parlaré de polítiques concretes, el que vull és denunciar un fet que ja fa massa temps que dura. Ara que s'acosten eleccions, ho vulguem o no, ens endinsem a la campanya electoral i torno a comprovar esmaperdut que l'únic element propagandístic dels socialistes és la dimonització de l'adversari. Que torna la dreta! Els sociates, sobretot a Catalunya, fa temps que no contracten cap director de campanya. O sí, però deuen invertir la integritat del pressupost assignat a aquesta matèria en menjar de fàbula i anar a fer la digestió a les cases de putes (menys l'Iceta, que per a aquestes coses ja té becaris i el seu despatx) perquè l'estratègia no ha variat un mil.límetre des que tinc el dret al vot. Ningú m'ho pot negar això, però vagi per endevant una petita mostra dels eslògans del PSC/PSOE a les darreres eleccions: "Derrotem al PP" (Generals 2004), "El PP utilizarà el teu no contra Catalunya" (Referèndum Estatut 2006), "Si tu no hi vas, ells tornen"/"Indecís? Escolta la COPE cada matí" (Generals 2008). I si parlem de municipals, feu inexpugnable del socialisme, no oblidaré mai aquella obra mestra del me rebota i en tu culo explota cap a la ciutadania i l'oposició que va ser el "Com tú". Que el Clos és un incompetent, el Fòrum un fracàs i el Carmel una ruina? Com tú. Amb dos collons.Cada cert temps toca anar a votar i a mi, militant convençut fins fa no gaire de la representativitat democràtica, ja se m'han tret les ganes. Arriba un punt en el que tinc la impressió que no hi ha manera humana de que el PSC perdi les seves qüotes de poder. No importen el día a día ni els resultats de la seva gestió. Seguiran disposant del vot favorable tradicional, el del xarnego, el seguidista i el progre de postal. I quan arribi el moment, premeran la tecla de la por atàvica a l'enemic i arrencaran la papereta de les mans del nou votant, l'ocasional i l'indecís.
En conec a molts que voten socialista. Deixant de banda els sectaris, la gran majoria els podria definir com a bona gent que es deixa entabanar per la falòrnia del vot útil. Molts d'ells, fins i tot, s'excusen per la falta d'alternatives. Però a mi, tanta pobresa d'esperit ha passat d'entristir-me a posar-me de molt mala llet. Que amb els esdeveniments dels últims anys Catalunya hagi contribuït activament a una segona legislatura de Zapatero i hagi entregat al PSC el control de la Generalitat, les quatre provincies i totes les ciutats importants del país només em deixa una alternativa legal i saludable: el camí de l'odi. O és això, o rebento d'impotència.
14 comentaris:
Osti tu, ja podries haver reduït el tamany de les fotos, que la visió d'aquests personatges ofèn a la vista!!
T'has deixat a la Pagan$$, és clar que llavors potser t'hagués sortit la bandera de "blog ofensiu"... ofensiu per a la vista i salut mentals dels seus lectors habituals.
El tamany de les fotografies és totalment premeditat. Vull que destaquin del text, que els meus lectors no puguin evitar veure-les.
A vostè que li agrada aquesta paraula, li diré que la Pagans és la definició d'INFOLLABLE.
Tio, m'has llegit la ment !!!
Sóc també d'un barri obrer de Barcelona, i estic fins als ous de socialistes i del seu vermell i blanc asquerós, de la seva cantarella del progrés, modernitat i tonteria integral.
A l'ajuntament de Barcelona, és un escàndol que encara guanyin sempre les eleccions, però la campanya de marketing i publicitat és brutal, on és pot veure clarament és quan veus canviat l'escut de la ciutat amb els colors vermell i blanc socialistes, no entenc com a les autonòmiques funcionava el discurs de que CiU portava 23 al govern i s'havia de fer un canvi, és va montar la plataforma ciutadans pel canvi, es va fer una moció de censura, es van juntar tres partits per propulsar el canvi, collons, quans anys porten al ajuntament de barcelona ? quants ? més de 23, ni plataformes, ni canvi, ni òsties, quan es va presentar el Jordi Hereu, van tindre els ous de possar a la propaganda -NOU ALCALDE-, quins collons !
A les generals, amb el que -si tu no vas ellos vuelven-, van arrasar a les últimes generals amb 25 diputats, és acollonant, tot just després del cristo de la RENFE, dels talls de llum, etc ...
Penso sincerament que estic envoltat de gent que els vota com si es tractés d'una religió, independentment del que facin, els voten. Els voten per que així és senten millor, a tothom li agrada sentir que és modern, d'esquerres, progressista, lluitar per la igualtat social, etc..., quan les polítiques que fan provoquen exactament el contrari.
Ara els cartellets a les europees, amb els jubilats del Bush, chirac, etc.. pretenen enganyar un altre cop perque els votin. Que són jubilats i ja no pinten res !!! Intenten fer servir la crisi per guanyar ? Quan fa uns mesos la negaven !!
Doncs no els votaré, com no els he votat mai i votaré a altres, per tal de que a als gràfics dels resultats baixin el més possible. És més, intento convèncer a la gent que canviï el xip, és difícil, però poc a poc ...
Per cert, el socialista de PSC que em fa més ràbia és el mamarratxo del José Zaragoza.
Fins als collons de socialistes !!!!
Moltes gràcies per la teva reflexió, veig que no estic sol !
jo vaig flipar per un tubo quan l'altre dia després de buscar aparcament durant 45 minuts, em trobo amb el careto de l'aznar i algu així com: "si ells ens fan ficar a la crisis ara ens treuran?" i ja està. Sense sigles, ni roses...
Vaja campanya de merda. que ve el lloooop... com si els ciutadans tinguessim 4 anys.
Tota la vida pensant que s'ha de votar, i aquest any em passa com a vostè. Se m'han tret les ganes. Decepció. Fastigueig. Ràbia.
El pitjor d'aquesta gent és el que comentes, sense entrar en les seves polítiques, la prepotència que destil·len i el reconeixement públic de que el seu votant és idiota. I el que és pitjor, com més lamentables són les seves campanyes, millor funcionen.
El que passa a Barcelona i la seva àrea metropolitana és un escàndol. Desprès aquests malparits són els que tenen els ous d'acusar a la gent de províncies i zones rurals de classistes i fins i tot xenòfobs. Encara recordo el que va dir el subnormal del Jordi Hereu fa dos anys quan la Fèria d'Abril: "Aquesta és la Barcelona que a mi m'agrada, pescaito frito y fino".
Si és que toca't els ous. A qualsevol ciutat de qualsevol país en l'estat de Barcelona, l'alcaldia hauria rebentat ja. Aquí et tracten de gilipolles, t'espolien a base d'impostos municipals, transformen la teva ciutat en un Port Aventura per a guiris, et planten un Forum que no serveix per a res, et claven un tramvia que treu dos carrils pels cotxes, t'omplen la ciutat d'àrea blava i aquella merda d'invent d'àrea verda en que et fan pagar 2 euros l'hora, t'omplen la ciutat de ciclistes idiotes amb el bicing, t'apugen 50 cèntims anualment el bitllet del metro, etc. I AQUÍ NO PASSA RES.
I no sols això. Què les coses no funcionen? sempre és culpa dels que manaven abans. Què l'àrea metropolitana és una merda? Culpa de Franco i Porcioles. Però en més de 30 anys de democràcia no han estat capaços de fer absolutament res.
No puc estar més d'acord amb tu. Ofensives les fotografies, gran el contingut. Espero proper post sobre els republicans, els convergents, els peperos i els d'iniciativa.
He llegit un post teu del 20 de maig sobre els homes i les dones. M'ha semblat lo més lúcid que he llegit en la vida. Que ho hagui escrit un home afegeix interès al text. Et felicito!
Gràcies per aquest post.
És increïble que es facin dir polítics gent que no és capaç de construir un discurs. Però a mi el que em fot més por i em gela més la sang és quan veig les Joventuts Socialistes. Ja de jove pots caure en aquest error?? Lo pitjor és que miris on miris no hi ha alternativa acceptable.
I una altra cosa inquietant: per què són tan rucs tots? sobretot a Barcelona, han tingut alcaldes espectaculars: Maragall (i les seves maragallades), Clos (un autèntic geni dels despropòsits) i Hereu (creia que Clos seria insuperable, però Hereu també és la hòstia)... això et demostra que aquí hi ha oportunitats per a tothom i que les poques qualitats d'un no són obstacle per arribar a dalt de tot
no ho dubteu, deixeu els estudis i feu-vos polítics, arribareu lluny! (a més, no cal ni tenir un discurs)
Algun dia hauríem de parlar els fills de votants (o exvotants) del PSC-P$O€.
"El dia en que li vaig explicar a mon pare la diferència entre un programa d'esquerres i una estètica progre".
"El dia en que ma mare va entendre que ja no som a l'any 1981"
Molt a dir. Molt a patir.
A mi m'enfurisma aquesta tendència a exercir d'àrbitre del bon gust o, fins i tot, de Déu omnipotent que es permet pactar i actuar amb qui i quan li dóna la gana sense admetre rèplica. I és que els designis del PSOE són inexcrutables, i qualsevol aparent error és un mna de perspectiva nostra, oh ignorants humans, que no podem entendre el seu pla diví, a l'espera de l'arribada de la fi dels dies per ser desvetllat.
@Xavi: No tingui cap dubte que a mi el seu comentari també em reconforta. En debem ser molts els que ens adonem de com són les coses, però estranyament no se'ns veu. Una mica de teràpia ja va bé.
@Kashna: Faci acte de contricció, pecadora! Em consta que en el passat ha simpatitzat amb IC-V, que pel cas és com votar PSC.
@Lo Gené: Ja sabia jo que aquest post el motivaria. La frase de l'Hereu que cita és de les que justifiquen el títol d'aquesta entrada.
@Què t'anava a dir: Tinc un problema. Normalment em poso en contra del poder i alguns dels partits que vostè anomena no pinten res. No descarto parlar algun día d'Esquerra, per la part que em toca, o d'Unió.
Per cert, vostè també em posa brutot.
@Albert: Teràpia, Albert, teràpia.
@Illa: No he sigut mai apolític. No culpo a la política sino a la incompetència manifesta d'alguns polítics (potser la majoria, per desgràcia). També hi ha una falta de talent alarmant entre els directors espanyols i no culpo al cinema. Això de Barcelona seria digne d'estudi si no fos perquè tots tenim molt clar quin és l'electorat de cadascú.
@Josep: Digui'm xenòfob, però la meva por és que Catalunya passi de patir el vot massiu d'inmigrants del sud d'Espanya a patir el dels inmigrants de sudamèrica. Els primers, i gran part dels seus fills, han votat PSOE pel felipisme, i els segons no dubti ni un moment que votaran a qui els parli de Déu amb més vehemència.
@Valero: És el que deia Lo Gené. Sempre és culpa dels altres. Per això no dimiteixen les Malenis ni els fa vergonya no ser capaços d'aprovar un Estatut autoritzat, redactat i retallat per ells mateixos quan els dos bàndols de la negociació són el mateix partit. És com un gag dels germans Marx.
El principal problema dels sociates (o la principal virtut) és que són uns grans desmotivadors de votants de les altres formacions polítiques, sabent que els seus votants aniran en massa a les urnes encara que el cap de llista sigui la Pasionaria en boles i que a l'eslògan no hi digui res.
És més, tinc la teoria que encara que a l'eslògan digués «tots els que ens voten són uns fills de puta», els seus els votarien igual, o més.
És cert, ens fan agafar fàstic de la política, però als «altres», als seus no.
Ja n'hi ha prou! La democràcia no funciona. Si volem sortir de la crisi hem d'actuar. Estic recollint firmes per imposar un govern aristocràtic en mans d'aquests dos energumens.
http://www.20minutos.es/noticia/345395/0/pelea/damme/seagal/
Si voleu firmar envieu-me un mail, que començo la llista.
PD. No era broma, la democràcia no funciona, tot i que de moment, és el millor que em provat.
Potser m'he explicat malament, però no he dit en cap cas que la culpa sigui de la política, sinó dels polítics. Si no cregués en la política com a política ja no em molestaria res de tot això
Publica un comentari a l'entrada