dilluns, 14 de desembre de 2009

Arcada assegurada

Parental Advisory: El consell de redacció d'aquest bloc, format per mi mateix, una ampolla d'Absolut i el negre d'en Sánchez Dragó fins al cul de Prozac no es fa responsable dels efectes secundaris que pugui tenir aquest post en els seus lectors a curt i llarg termini.

Els videos parlen per si mateixos, però m'hi recrearé amb uns (no tant) breus comentaris a tall d'acotació.

Nº1: Una mare soltera condueix el seu vehicle amb un somriure congelat a la cara que només pot ser producte de l'abús d'antidepressius. Intuïm que ha sigut desnonada per impagament. Fuig de la ciutat per començar de zero. Al fons, un nen incapaç d'expressar cap emoció des que el pare, transportista obligat a fer hores extres per arribar a final de mes, es va matar en un accident de trànsit adormit al volant. La mare, fent el cor fort davant la seva infinita trencadissa interna, prova de fer més agradable el que pel seu fill és un traumàtic trajecte en un instrument de mort. Per aconseguir-ho recorre al vell truc de la hipnosi (com podeu veure clarament al 0:10) i a la visualització de situacions potencialment perilloses: "un túnel... ahora una curva". Cap al final l'esforç de la mare es veu recompensat quan el nen fa la catarsi i supera el seu autisme latent per expressar la ràbia continguda en una explosió violenta contra un volant de joguina, objecte simbòlic del seu drama humà. Esfereïdor.



Nº2: Un matrimoni que ja no es suporta inicia les últimes vacances de la seva vida en parella. Un viatge que de ben segur desembocarà en divorci. Les criatures, que ja s'ho veuen a venir i ténen al davant un futur de xantatge emocional i beneficis materials per comprar el seu afecte, burxen per accelerar el procés incidint en el major poder adquisitiu del pare. La mare reacciona amenaçant al seu cònjuge amb apoderar-se del cotxe i la casa en la separació de béns (0:11) provocant una mirada incrèdula per part d'ell (0:14). Però vuit segons més tard (0:22) prèn consciència del merder que si li vé a sobre i comença a fer bandades amb el volant, sospesant la possibilitat d'encastar-se contra un arbre i comprovar la veracitat de l'apelatiu 'seient de la mort' que sovint acompanya a la butaca del copilot. Una postal precisa de la familia desestructurada.



Nº3: No, de debò, tots tres són la mongolada més gran que he tingut la desgràcia de veure en la meva puta vida i la prova fefaent de que els creatius publicitaris d'aquest país condimenten la neu colombiana amb farlopa.



Si heu arribat fins aquí ja podeu arrencar-vos els ulls però el banjo no hi haurà qui us el tregui del cervell. Això és el que se'n diu fer apologia de l'odi.

8 comentaris:

Dr. Muerte ha dit...

És conya no? Aquests són els tres projectes fallits que els publicistes van proposar i que MAI van sortir de la sala de reunions oi? Menteixi'm Sr. Markutis! Per pietat!

Josep ha dit...

Sempre que algú em treu algun d'aquests anuncis odiosos, jo faig la mateixa pregunta: qui paga aquest anunci? La companyia anunciant o la seua competència?

jair d ha dit...

no sé qui és més fill de puta: el creatiu, els actors motivats o el cantant d'estudi que s'ha dignat a cantar aquesta bassura per 4 pessetes. mort a tots.

KASHNA ha dit...

La amiga que condueix es per matar-la...

Vamos de paseo...
no, que sois muy feooos... pi pi pi...

Albert B. i R. ha dit...

I tots tres duren els mateixos segons (31). Potser ha estat idea del Bassat, que des que va perdre contra el Laporta no està gaire fi.

Srta. Tiquismiquis ha dit...

El nen del primer anunci te una veueta odiosa, cada cop que el sento dir pi-pi-pi.. no se que li
faria.
De tota manera amb la seva reflexió veure aquest anuncis amb uns altres ulls

Pare Bukkàkez ha dit...

L'últim, sobretot, és ira audiovisual.

Direct Seguros cobreix els danys per bomba-lapa?

Noa Literal ha dit...

Vaig llegir el teu post des del mòbil i no podia veure a quins anuncis et referies, però m'imaginava exactament aquests i ara he comprovat que no anava equivocada.