dimecres, 16 de desembre de 2009

Jesucrist era marica: La crònica

"Em cago i em pixo en les meves pròpies conviccions morals i religioses! Sóc així, provocador i radical"

D'incògnit i convenientment escortat pel que pogués passar vaig aparèixer a la llibreria Proa minuts abans de l'inici de l'acte. Suficientment abans com per no tenir que quedar-me de peu a la sala annexa parant l'orella com un autèntic gilipolles. Perquè és de justícia fer constar que la presentació va ser tot un èxit de convocatòria. Estic en disposició d'afirmar que amb aquest nivell d'atapaïment només poden competir ara com ara les oficines de l'INEM, i segurament estariem parlant de les mateixes cares a tots dos llocs. Però no tot el públic era gent sense feina. També hi havia prou cares conegudes del guió i la faràndula entre la concurrència com per a que una sola bomba lapa col.locada per un simpàtic us deixés sense humorisme televisiu i radiofònic ben bé durant un parell de setmanes. Temps, per altre banda, més que suficient per donar una puntada a una pedra i trobar substituts disposats a fer la mateixa feina per (encara) menys diners.

L'acte va patir l'imprescindible demora de les grans ocasions, gràcies a la qual vem poder gaudir del talent perroflàutic d'en Xavier Pérez Esquerdo, que va exercir de teloner fent malabars amb unes ampolles d'aigua. El punt final a l'espera el va posar l'irrupció d'un Quim Morales ovacionat de forma espontània (ui, sí! molt espontània) per una audiència ja expectant i àvida d'emocions fortes. Però ens vam haver de conformar amb l'espècie de pinopuente escarransit amb el que ens va obsequiar el tal Morales a tall de disculpa acrobàtica pel retard. Només hi va faltar l'Angel Cristo però hom sospita que aquesta part circense de l'espectacle no va ser completa per manca de pressupost en droja.

Tot era a punt per començar. Última oportunitat per copsar l'ambient. Val a dir que el percentatge de looks taciturns i barbes de dos dies a la sala fou rellevant. Un vianant desorientat podria haver deduït fàcilment que es trobava al bell mig d'un aquelarre del casal argentí de Barcelona si no fos per l'absència de femelles supurant fluids corporals. Al meu voltant vaig advertir la presència d'un màxim de deu anatomies aparentment femenines i també de la Natza Ferrer. Presidint la postal, quatre homes en una taula.

El torn de paraula l'inaugura Quim Morales passant llista dels presents a la platea. Entre les absències destacades, Citrònius (el gran) i Manel Fuentes. Tot seguit, glossa la figura de l'homenatjat en una emotiva i esbufegada intervenció. A continuació, els Òscars fan una encorvada recreació de diàlegs telefònics entre el pare de la criatura i diversos personatges de veus sospitosament similars que podrien haver tingut relació amb l'obra presentada. Si bé no resulta gaire original, la seva intervenció és meritòria tenint en compte que només disposen d'un micròfon i té el valor afegit de descobrir-nos el nexe d'unió entre dos conceptes a priori tan antagònics com Jordi LP i l'esport: el golf indoor. I, ara sí, tots contenim la respiració davant la certesa que ha arribat el moment de que intervingui ELL.

Se l'ha pogut observar durant tot l'acte molt mimós amb els seus companys de taula, potser contagiat per l'omnipresent títol de la seva pròpia obra. Però quan prèn possessió de la paraula torna a ser el guionista brillant que tots coneixem i posa en pràctica el que millor sap fer: aprofitar les idees del altres. Així, arrenca unes quantes rialles al respectable llegint els comentaris del seu bloc. Entre els referenciats, l'inefable Carlos René, el gran Valero Sanmartí ("Tot això no estaria passant si cadascú s'hagués baixat el seu exemplar d'Internet quan encara es podia"), el no menys gran Albert ("És cert que el donen aquest diumenge per un euro més amb el Full Dominical?") i fins i tot un servidor ("Si m'avises amb temps porto uns quants gitanos evangelistes del meu barri i sortim tots al telenoticies"), que amb prou feines va poder contenir l'emoció vicària del moment. Va citar a més gent però no els conec o no em dóna la puta gana d'anomenar-los, ara no m'en recordo.

I després d'un brevíssim torn de precs i preguntes on va quedar demostrat una vegada més que l'odisfera amaga una col.lecció de personalitats gregàries i pusilànimes, la ràpida intervenció d'en Xavier Pérez Esquerdo a tall de claca va convertir un silenci incòmode en l'ovació que va posar el punt final a la presentació.

En resum, Senyor Brillant. Vostè és el mestre, el que ha creat escola, i no ens deu absolutament res. Però la pròxima vegada no prometi putes si no pensa complir.

17 comentaris:

Josep ha dit...

Bona crònica. Ara bé, la propera que faci en referència senyor Jaïr D ha de tindre mossegada incorporada. Si no ens vindrà el Ferran Telemonegal i ens dirà que fem massatges amb escuma i sabó.
Cosa certa, tanmateix.

Per cert, anit el vaig veure més prim i més alt. S'ha canviat de pentinat? O sóc jo que m'he engreixat i encorvat?

Com que vostè va marxar tan ràpid i tan ben acompanyat, jo em vaig beure tres copes de cava: una per vostè, una altra per la senyoreta i una darrera a la meua salut.

albert ha dit...

Al no poder assistir-hi, necessitava una crònica com la seva per conèixer tot el que va passar. I encara més si resulta que vaig ser citat. Gràcies.

Valero Sanmartí ha dit...

El maricon que m'actualitza el blog va ser un dels poca-pena que va escoltar-ho des del lateral. Ara bé, de reconèixer no va reconèixer a ningú, l'imbècil.

albert ha dit...

Per cert, algú hauria d'etiquetar a tots els odisferics:

http://www.facebook.com/photo.php?pid=3001924&id=132551073769

Josep ha dit...

Afortunadament per a vosaltres, en aquesta foto no se'm veu.

Per cert, em pensava que havia lligat amb un mandinga superdotat, pero quan em vaig girar vaig veure que la cosa llarga i dura que em fregava les natges era la napia del Toni Soler.

Nota: avui no tinc accents!

KASHNA ha dit...

jo vaig haver d'anar tres cops al labavo perquè no em podia aguantar el pipi.

Albert...Doncs a veure qui es el guapo que s'atreveix a etiquetar-se...

Markutis, bona crònica!

Josep, algun dia quedem i em dóna la meva copa de cava corresponent :P

Sergi ha dit...

Se'm veu massa bé, ho sento però hauré de denunciar la foto.

Pere Llufa ha dit...

Moltes ulleres de pasta veig en aquestes fotos i no veig ningú que en faci esment.

Siguem coherents senyors i si ens hi caguem al damunt, fem-ho sempre. Sense excepcions.

mare_de_deu ha dit...

Sr.Albert, no sigui cabrón.

Sta.Kashna,és matemàticament impossible que vostè pogués saltar TRES cops sobre aquella mar de gent.. Si és així,felicitats!

Sr.Markutis&Srta.Kashna, com ja he comentat, queden retratats a cal facebook.

Valero Sanmartí ha dit...

El loser que m'actualitza el blog estava darrera la paret, separat del Josep per unes 6 persones. Try again.

PS: de la foto només seria capaç de reconèixer al bon Markutis.

Pare Bukkàkez ha dit...

Sr. Markutis, quanta estona abans van haver d'arribar per poder gaudir de tal situació?

Hòstia, a mi se'm veu perfectament a la foto. Pista: anava sense la sotana.

EL.GAT.TELEPATA ha dit...

es l odisfera un gran negoci editorial ??

Albert B. i R. ha dit...

Molt bona crònica. No vaig poder veure els malabars, em va tapar el del davant. Em vaig haver de conformar amb sentir els aplaudiments.

Dr. Muerte ha dit...

Pel que explica em sembla que no m'hauria fet el pes l'event. Sobretot pel que apunta el sr. Llufa.
De la foto em quedo amb el detall del que deu estar mirant la tia que hi ha dues fileres davant de vostè i la Srta. Kashna.
Ja els asseguro jo que la corbata del paio no és.
Per cert, a la foto 5 se'l veu molt jovial a vostè.

Pere Llufa ha dit...

Gràcies per no deixar-me sol en la croada, Dr. Muerte. I molt encertat el detall que esmenta. Ara bé, no acabo de veure si la mossa riu o expressa admiració.

glory ha dit...

doncs jo, de gafes de pasta, només en veig dues a la foto

Albhert ha dit...

Aquí n'hi ha dues més:
http://www.facebook.com/photo.php?pid=3001924&id=132551073769#/photo.php?pid=3001915&id=132551073769&fbid=208190198769