dijous, 3 de desembre de 2009

Hurra Torpedo

Definitivament, la senyoreta Kashna em coneix com si m'hagués parit. I en part és normal perquè d'alguna manera si que podriem dir que he sortit de dintre de... bé, és igual. El cas és que té raó. A mi en realitat el futur de la indústria discogràfica i el seu encaix amb les noves tecnologies me la porta fluixa. Només era un pretext per donar a conèixer l'existència dels meravellosos Hurra Torpedo. Un grup que representa amb mestratge la més pura essència del bufó: fer-nos creure que riem a costa d'ells mentre ells se'n foten de tots nosaltres. Serveixi el següent video com a exemple.



Que no us enganyi aquesta imatge seva de homeless de guardiola perpètuament exposada. Us entraran pels ulls amb la seva actitud excèntrica i ensenyant-vos la titola. Us entraran per la oïda amb les seves versions facilones de la Bonnie Tyler, la Britney Spears o les T.A.T.U. Quan us en volgueu donar compte, ja haureu adoptat una postura al respecte. Heu caigut a la trampa.

Podeu menysprear-los i dir que això no és música, indignar-vos i posar el crit al cel. Això us farà tan ridículs com un crític d'art trinxant la composició d'un gargot dibuixat per un nen de 3 anys amb un excés de sucre a la sang. Destrossar-los músicalment costa tan poc que ningú amb dos dits de front s'hi atreveix per por a no haver captat la broma. Hurra Torpedo wins.

Podeu prendre'ls seriosament i dir que són l'hòstia. Admirar-los i argumentar que són uns revolucionaris contraculturals. Us fareu els moderns saltant i bramant, fins i tot pot ser que pagant per entrar, en un dels seus concerts de cançons que no han composat ells interpretades amb instruments de ferralla a 80 cèntims al quilo. I això us convertirà directament en gilipolles. Hurra Torpedo wins.



Podeu intentar ignorar-los, però aleshores ells mateixos s'encarregaran de perseguir-vos fins a on estigueu. No cal ser noruec ni visitar els llocs underground de moda. Un día se us plantaran al davant i us escupiràn això que fan ells a la cara, i us gravaran en video preguntant que us ha semblat i us faran quedar com un ridícul o un gilipolles. Hurra Torpedo WINS.

9 comentaris:

El Cagón Justiciero ha dit...

Total eclipse of a fuck. Hurra Torpedo Wins, i a cagar.

EL.GAT.TELEPATA ha dit...

Hola markutis !

no entenc ni el post ni els vids pero et volia dir de fa dies que m agrada la teva concepcio clasica de l amistat home dona , home home( es a dir fidelitat davant la desgracia , relacions no temporals etc etc )



¿ho he entes be ??

e begut algo....

Modgi ha dit...

el gat telèpata vol tema, markutis.

iaiapunkarra ha dit...

Ara sí que Lol ha beneït definitivament el teu blog, Markutis.

Valero Sanmartí ha dit...

Grans. D'on ho ha tret això, Markutis?

Markutis ha dit...

@Cagón Justiciero: I punt, sí senyor.

@Gat.telèpata: Jo tampoc he entès massa el que em volia dir, però aquest hermetisme ens fa més interessants a tots dos. Bé, a vostè més, perquè anar drogat sempre fa més bouquet.

@Modgi: No es faci l'estret, que l'exaltació de l'amistat i les aproximacions homoeròtiques son efectes secundaris de l'etil.lisme per a tothom.

@iaiapunkarra: Loleant a tope.

@Valero: La solteria dóna per a molt. Tan bon punt et subscrius a facialabuse com et poses a investigar el submón musical com acabes tafanejant els frikismes goreans.

Pere Llufa ha dit...

Jo davant de coses com aquesta mai no sé que dir, si són molt grans o són una puta merda.

En tot cas els agraeixo el xandall de color blau que em retornen a tota una època.

EL.GAT.TELEPATA ha dit...

dimarts, 8 / setembre / 2009
No tinc amics

permeti m que l citi:

Tal i com estan les coses un amic té el mateix valor que una sabata


1. No tinc paciència per conservar amistats a mig gas (a.k.a. ja no són el que eren)

5. Sóc un idealista i aspiro a coses que ja no existeixen

Quan l'altre día el mestre Valero Sanmartí va escriure que vivim en un món "on les relacions personals t'emocionen durant menys temps que un politono" i que "et pots fiar més del teu microonoes que dels teus amics" probablement hiperbolejava, però segur que no es podia imaginar fins a quin punt m'identifico amb les seves paraules.

...però mai de ser un mal amic


ho e hagut de buscar....pero mes o menys es el que dic jo ,:



et volia dir de fa dies que m agrada la teva concepcio clasica de l amistat home dona , home home( es a dir fidelitat davant la desgracia , relacions no temporals etc etc )


De q2ualsevol manera ja va dir Marx que l art com mes criptic millor...i qui dubta que aixo ho sigui?


hio ha u nllibre de vicente3 verdu " ( segons sanmarti eminent socioleg sociata ,plagiador d autors francesos y unaltre cosa que no recordo...jaja ) " tu y yo objetos de lujo" que parla de l personisme i tots aquets rotllos


Es a dir resumint molt i molt d anar amb les persones pel rotllo que ens donen


REFERENTS QUE SE M acudeixen :




Retorno a brideshead , el jeremy irons i el noi del pelutx

Patroclo y Aquiles del Il liada

Aquesta canço del serrat :

http://www.netjoven.pe/letra/108294/Joan-Manuel-Serrat-Per-al-meu-amic.html



guay , desinteresada i pura l amistat entre mascles


Que no es el nostre cas pero si que dóna glamour al post veritat ?

C.E.T.I.N.A. ha dit...

Home, per fer unes rises i un pogo estan bé, però aquests paios a la segona vegada avorreixen.

Les Luthiers també feien servir intruments fabricats a base de ferralla i a més feien més gràcia. I el gag del bar country ja el van fer fa un miler d'anys els Blues Brothers.

Per mi que facin. Com diria la meva mare: ¡Pobrecicos, si no hecen daño a nadie!