dissabte, 13 de desembre de 2008

Aportacions musicals al partit del segle

Observo amb angoixa vital i enveja sana com a la Premier League ens passen la mà per la cara en qüestions de càntics futbolístics. Mentre a la lliga espanyola els aficionats continuen ancorats en el 'Canta y no llores', el 'Go West' i el 'Guantanamera', quan no es limiten a corejar noms a pèl, els anglesos son una explosió de creativitat i cada temporada apareixen cançons noves.

Valgui com a exemple la cançó del Fernando Torres al Liverpool...



O aquesta del Berbatov al Manchester United creada pel pitufo gayer



Jo em rebel.lo contra aquest immobilisme i penso donar exemple proposant nous càntics per estrenar al partit d'avui dissabte contra el Madrid (en castellà, perque els entenguin els merengues).





"Na na na naaa na naaaaa naaaaa Klas Jan Huntelaar
na na na naaaaa na naaaa se volverá a lesionar"





"Eeeees Raaaaaaaul, el que nuuuunca haaaace naaaaadaaaaaa
eeeeees Raaaaaaaaaaaul, aunque se arraaaastre es tiiiiitulaaaar.
Algo así es Rauu-uuuuul, uhuhuuuuuuuh
algo así como un viejo que se arrraaaaastraaaaa
algo así es Rauuu-uuuuul, uhuhuuuuuuuuuuh
el siete de Espaaaaaaaañaaaaaa"





(Del 2:23 al 3:32)

"Echasteis al Schuster por ser realista,
fichasteis a Juande y no creo que aguante,
no teneis ataque, no teneis defensa,
da igual lo que hagais, no queda otra opción
porque hooooy, se os queda cara de idiotaaaa
idiotaaaaa, esa cara de idiotaaaaaa
No veis, que fácil es para este Dream Team
meteros cinco en un momentooooo"

4 comentaris:

Josep ha dit...

A vore si sóc capaç de trobar les 10 diferències entre els Boixos Nois i l'Escolania de Montserrat.


(avís als malpensats, això és vàlid també pels Ultra Sur i les Braguitas Blanquiazules)

sr. manel ha dit...

Per arrodonir les cançons falta algun que altre so gutural. El tipic lo roloroloro lolo lo lorolorolololo. Em sembla que me colat amb tant de lorolo. La idea bona, els interprets (la majoria alcoholics, iaios i gent sense graduat escolar) necessiten millorar

Pare Bukkàkez ha dit...

Pink, Mocedades, Nena Decanto... a buscat vostè en lo més dur, agresiu i violent dels gèneres musicals de la peninsula i part de l'extranger, eh?
Clar que sí, així s'acollonaran!

Aviam com acabarà la cosa avui...

Per cert, m'he seccionat l'anus amb l'expressió d'en Josep, "Braguitas Blanquiazules". A saber com defecaré, ara...

Markutis ha dit...

@Josep: no hi ha comparació possible, està clar que els escolanets han patit molts més abusos per part dels de negre.

@Manel: li sembla poc gutural la veu de la Pink? Si vol que li digui la veritat, ara que les torno a llegir penso que aquestes lletres semblen material descartat de "La parodia nacional".

@Pare Bukkàkez, confesso que he pecat. Hagués preferit versionar cançons de Los Planetas, Mishima o La Casa Azul, però tractant-se de propostes pel camp de futbol he pensat que Los 40 Principales era el meu públic objectiu.


S'imaginen Mocedades sonant a Los 40 Principales? Bé, del Tony Aguilar m'ho espero tot.