diumenge, 28 de desembre del 2008

Innocentada

El 2008 serà recordat per moltes coses negatives com l'esclat de la bombolla inmobiliària, la crisi financera, el passadís del Barça al Bernabeu amb golejada inclosa o la reelecció de Zapatero amb majoría gairebé absoluta. Però si hi ha un motiu per assegurar que el 2008 ha sigut una gran merda és per una noticia de la que m'he assabentat el diumenge i que he hagut de dur al pap fins les 00:00 perquè si l'arribo a penjar ahir hagués semblat una innocentada: New Kids on the Block s'han tornat a reunir.

Sí, amics. Els creadors de l'odiós i, de fet, execrable concepte boy band cap a les acaballes dels anys 80 han cregut que no eren prou patètics per sí mateixos els retorns d'imitadors seus com Take That i Back Street Boys i han decidit obsequiar-nos amb el numeret decadent definitiu. I poca broma perquè van començar una gira per Canadà i els Estats Units al setembre i el 4 de febrer ja els tenim a París. S'acosta perillosament l'apocal.lipsi, i això explicaría perquè els maies van predir que la fi del món serà l'any 2012 (llàstima de JJOO a Madrid, tindría el seu morbo).





Pel que he pogut esbrinar, en aquests 14 anys de beneït silenci els membres de New Kids on the Block s'han dedicat a fer coses tan diverses per separat com tenir atacs de pànic i passar a l'anonimat més absolut, fracassar estrepitosament amb discs en solitari, participar en realities com The Surreal Life i ¡Mira quién baila!, protagonitzar musicals a Broadway o fer-se una petita carrera cinematogràfica gràcies a ser germans d'en Mark Whalberg.

Algú els ha convençut de que és preferible actuar com sex symbols madurets i perpetrar absurdes coreografies que pentinar canes, marcar corva de la felicitat i esperar que els diumenges la dona s'emporti els nens a ca la iaia per practicar la masturbació amb asfíxia. Això sí que és colar una innocentada...

2 comentaris:

Josep ha dit...

Fa uns tres anys, poc abans de ser enderrocada, a l'HAMSA (fabrica okupada a Sants) venien un DVD dels New Kids On The Black Bloc. Paròdia, musica combativa, imatges ben parides...

Vironer ha dit...

Perdoneu, però són els putus amos, començant pel primer i acabant pel més inútil dels Whalberg. Si quan tingui 50 anys em munten una puta coreografia envoltat de pajarraques de les de pòdium de discoteca, és a dir, de les guarres, seré el putu rei. Que la cançó és una merda? Que la coreografia és per suïcidar-se? Que se'n riguin dels meus fills a la universitat? A qui li importa?