dimecres, 24 de desembre de 2008

Us forraré a tots

Ara que ens estem acabant el 2008 arribarà el moment en el que caureu a la temptació de fer-vos propòsits pel 2009 i, com us aprecio relativament, en comptes de fer-vos veure lo trista i mancada de sentit que és la vostra existència i com d'inútils i ridícules són les vostres aspiracions us mostraré 3 negocis infalibles per forrar-se. Perquè tots sabem que els diners no compren la felicitat però lloguen els seus serveis de puta mare.


1. Fabricació d'extintors: Pense-m'hi detingudament, és el negoci rodó. Tots els edificis en tenen i gairebé mai es fan servir però s'han de revisar cada any i substituïr-los cada 5. Això obre una possibilitat molt interessant, que és la de només treballar un mes a l'any si t'ho muntes bé. A més, no serveixen de res però son obligatoris. ¿Quan heu vist a la televisió un tío mantejat pels seus veïns, cofois de que els hagi salvat l'edifici extintor en mà? Ah, i recordeu: si no voleu ser simplement rics sino que desitjeu estar podrits de diners només heu de recarregar els extintors vells de les empreses i escales de veïns amb poderío i colar-los com si fossin nous als barris 'Callejeros style'. Això us permetrà rebentar els preus i fer-vos amb el mercat.

2. Reciclatge de consciències: És una variació inversa d'oficis més antics com el confessor i el psiquiatra, amb un nínxol de mercat per explorar evidentíssim. Consistiría en fer creure als ciutadans, mitjançant hipnosi i teràpia conductiva, de que ténen algun sentit coses que fan a diari com conduïr per autopista a 30 km/h, pedalar entre cotxes amb bicicletes de llauna, pagar més per un transport públic que no funciona, collir merdes de gos amb la mà, comprar les bosses de plàstic del súper o parlar amb un/a llenguatge/o respectuós/a amb tots/es els/les gèneres/os. Un avantatge claríssim és que mentre IC-V governi la subvenció està garantida. L'objectiu final sería convèncer a la població de que renegociar amb un govern central una llei de finançament que ja va ser aprovada en la negociació d'un Estatut aprovat pel mateix govern central és el més normal del món.

3. Prostitutes transgèniques: Aquest negoci té una petita dificultat d'inversió inicial, perquè cal untar polítics i clero, però aquesta anècdota us farà entrar amb bon peu al Club Bildelberg. Pel que fa a la resta, en el ram de les meuques modificades genèticament tot són avantatges. Més enllà de la perfecció estètica i la varietat de races, podeu deixar volar la vostra imaginació i dissenyar-les sense vagina per fomentar l'especialització en sexe anal o instal.lar-hi un dispositiu amb efecte piròlisi a la boca per erradicar el risc de contagi d'enfermetat venèria entre mamada i mamada.

Apa! Bones festes, que no estamos tan mal. I feliç 2010.

4 comentaris:

Agnès ha dit...

...no se per quin negoci triar..,m'ho pensaré,potser el més urgent i que tindría més sortida és el 2on. Gràcies pels consells!

Valero Sanmartí ha dit...

Crec q la model transgènica de la foto té alguna cosa més opera da a part dels pits. I és q potser sóc jo però diria que té la vagina anormalment abultada.

Pare Bukkàkez ha dit...

El tercer negoci que proposa m'ha fet volar la imaginació.

Jo crec que al final, les "prostis trangenis" (ProsTrans, de nom comercial, tot i que pot dur a confusió respecte el seu veritable sexe) acabarien tendint a ser un volum de carn amb un parell de forats en un extrem i una boca (sense dents) a l'altra banda, per on s'alimentaria amb pinso.
Per cap d'aquests no excretaria cap fluid ni sòlid residual per fer-les més higièniques.
Els residus s'evacuarien per una sonda camuflada com a boa de plomes que ho abocaria a un discret dipòsit.
Hi haurien repetides mamelles al llarg de tot el volum carnós, el tamany i la quantitat de les quals variarien a petició del client o propietari. Perque ja m'imagino com els més malalts en tindrien sota la seva propietat, quals mascotes, o les criarien, qual bestiar.

Tot això, a l'estil de les vaques i pollastres que empren al McDonalds o al Kentucky, com narra la llegenda.

Se m'ha passat la gana i les ganes de follar. Val, això últim no.

Pel que fa a mi, ja teniu part del clero convençut, i sense untar-me amb res.

Markutis ha dit...

@Agnès: Se la veu simpaticota, però recordi que abans d'obtenir el títol CCC de reciclador de consciències cal sotmetre's a un rentat de cervell.

@Valero Sanmartí: A part de tenir el mateix cognom que un professor meu, és vostè la classe de gent que provoca que s'estiguin cobrint d'or tots aquests cirurgians plàstics de rejuveniment vaginal. Quan sigui un vellet i vagi a l'Inserso se'n farà un fart de veure senyores amb morros de pato i conys estirats més estrets que el culet del Carlos Dàvila quan veu en Boris Izaguirre.

@Pare Bukkàkez: Me n'alegro que li hagi volat la imaginació. D'això es tractava. Ara bé, com torni a utilitzar aquest humil bloc per evocar imatges com un pollastre del McDonald's d'aquests que vénen de fàbrica sense plomes i amb quatre cuixes, li ben juro que faré ús del dret d'admissió. La resta de la seva exposició, en canvi, m'ha semblat suggerent.