dijous, 18 de desembre de 2008

Trilogía de l'esnobisme: Revel.lador

Ho admeto, sóc un freak de la cuina. I no només perquè me la posi dura el simple fet d'imaginar uns ous ferrats amb foie de Can Ravell, un restaurant de quatre taules on no hi ha menú, et canten la carta i els tovallons son de paper però acabes clavat a la paret.

· Ho sóc perquè encara vaig al mercat a comprar corones, botifarrons i peus de xai, i això a la meva edat (per desgràcia) és tan estrany com tenir un diploma de mecanografía o saber fer macramé.

· Perquè em sap menys greu gastar-me 200 euros en un dinar a Els Tinars que en un viatge low cost i perquè em fot menys mandra cascar-me una botifarrada en cotxe (anar i tornar) fins a Sort per sopar al Fogony que acostar-me a Sitges per entrar a l'Atlàntida.

· Perquè vaig anar a El Bulli fa 15 anys reservant taula el día abans i tot i tenir-ne 11 ja em vaig adonar que allò que ells anomenaven menú gastronòmic era una puta merda punxada en un pal que no té pinta, olor, ni gust de menjar.

· Perquè m'agrada passar-me tot un matí a la cuina guisant galtes de porc o cuinant faves a la catalana i m'enorgulleixo de no formar part de l'immens grup d'analfabets que es pensen que els nuggets són pollastre.

· Perquè no hi ha res que em faci bullir més la sang que aquesta merda estereotipada de programa que ha fet la Gwyneth Paltrow per a la televisió pública nord-americana i tot i així me la miro per vigilar el que diuen.



P.D: I sí, em posaría d'acord més ràpidament amb el gordo fill de puta del Santi Santamaría que amb la colla de llepaculs del Ferran Adrià. Estic pensant sobretot en tú, Sergi Arola! Quin parell d'hòsties més ben donades tens, xaval.

8 comentaris:

Albert ha dit...

No me'n parli del programa de la Paltrow que viure-ho en directe aquí als USA fa més mal encara, sobretot quan visita Catalunya i ensenyen una ronyosa graellada de verdures com a cosa supermegatípica, i com a "tapa" famosíssima esbirginies amb mel ¿?¿?¿?¿?¿?
Però a veure trossos de merda! què ensenyeu a aquesta gent!!!!
Quina ràbia em fot només recordar-ho....

Josep ha dit...

15 anys, multiplicat per 50 clients que hi caben, multiplicat per 180 dies que obren l'any em dóna... 135.000 clients.

En el cas que cap d'ells repeteixi visita, i en el supòsit que tots siguin catalans, resulta que, com a màxim l'1.90% de la població catalana hi ha anat... Collons amb El Bulli!!

Valero Sanmartí ha dit...

Jo tb sc un sibarita, Markutis, pro no m'agrada que em fotin el pèl. Jo sc dels q ressucitarien la inquisició per denunciar que la nouvelle cuisine està posseïda pel dimoni. Tot i q a vegades són pitjors els restaurants mediocres q en plan "quiero y no puedo" oferten innovacions absurdes a les seves cartes.
Senyors, aprenguin d'una vegada que un tomàquet laminat i apinyat no és carpaccio de tomàquet. Una quantitat ridícula de meló tallat a làmines insultantment gruixudes amb un pessic de pernil salat no mereix ser anunciar com "carpaccio de meló amb esencia d'ibèric".

albert ha dit...

Que guapa que és, però...

Els divendres a la tarda al 33 fan un documental anomenat: "Formatges del món". Yuuum! Yuuuuummmm!

Markutis ha dit...

Em solidaritzo amb vostè, senyor Sanmartí. Acabo d'arribar d'un sopar d'empresa a un restaurant típicament barceloní: És a dir, molta parafernàlia i poca substància.

Quan llegeixin cuina mediterrània de fusió a la descripció d'un restaurant surtin corrent i no s'aturin fins a casa. Normalment significa poca llum, plats de disseny, cambrers de negre amb devantals de color llampant i plats amb pretensions molt per damunt de la capacitat dels cuiners.

Quan aprendran que així te la poden fotre només una vegada? Mai! Alguns dels garrulos que han sopat amb mí encara al.lucinen de que els hi hagin posat hummus i guacamole per picar. I lo més trist és que hauran marxat a casa sense saber de que té gust l'hummus o el guacamole de veritat.

Sagristana ha dit...

Sí senyor!

Imagini's, vostè amb 11 anys ja es va adonar que "allò que ells anomenaven menú gastronòmic era una puta merda punxada en un pal que no té pinta, olor, ni gust de menjar" i en canvi la resta de mortals hem d'aguantar com el Ferran Adrià és alabat com si fós una divinitat.

Au va home! Allà, com a tota aquesta merda de restaurants, no es va a menjar, s'hi va per poder fardar, per exemple, en els sopars de feina com el que vostè ha hagut de soportar avui.

KASHNA ha dit...

doncs vist les seves dots de cuiner, ja ens convidarà a sopar a casa seva una nit. I res de xuminades Adriàniques... nosaltres també volem que s'ens possi dura amb uns ous amb foie! (bé, en el meu cas, només mullaré les calces)

M@Nu ha dit...

va ser voste el que va fugir del bulli sense pagar el compte aquest estiu ?