dimecres, 10 de desembre de 2008

Menys Crepúsculo i més Krispies

És innegable, el cinema està terminal. Digueu-me, quan va ser la última vegada que veu anar al cinema il.lusionats per veure una pel.lícula? Encara més, quant de temps fa que no veieu una pel.lícula original com déu mana? Que si ara adaptacions de còmics (Hell Boy, X-Men, Iron Man), que si nissagues interminables que ja sería millor no tocar (Star Wars, La jungla de cristal, Indiana Jones), que si adaptacions de sèries televisives (Sexo en Nueva York, Expediente X, Superagente 86), que si adaptacions de musicals teatrals (Chicago, Mamma Mía, Sweeney Todd)... I el clàssic dels clàssics, l'adaptació de best-sellers literaris.

Et penses que això és una poma però no, heretge, és la fruïta prohibida del Gènesis de la Santa Bíblia

En aquesta última categoría s'engloba la puta merda aquesta de Crepúsculo, la primera d'una sèrie de novel.les escrites per una repugnant mormona nord-americana que sota l'aparença d'història romanticona de ciència-ficció amaga una ideología neoconservadora recalcitrant. NO la compreu, NO la regaleu, NO la llegiu i NO veieu la pel.lícula, a menys que us interessi el devenir d'una beateta adolescent de familia desestructurada que s'enamora d'un vampir amb el que no pot follar perquè si ho fa morirà, però que al final de la nissaga, un cop purificat el seu amor i ja casada amb el vampir, fot un clau amb ell després de ves-a-saber-quantes-mil pàgines i es queda prenyada. Com les cola la filla de puta.
L
D'això, senyores i senyors, en fan una pel.lícula que s'estrena als Estats Units i les dues primeres setmanes racapta 150 milions de dòlars. Tota una orgía de joia per als productors i també pels centenars de milers de fans dels Jonas Brothers i els seus Purity Rings. I és que ara la última moda entre els púbers és la castedat. Toca't els ous.
L
Ai, malparits, què poc sabeu de la vida si preferiu un anell de pega a una bona palla feta d'amagatotis per la novieta a les últimes files del cinema. Que, per cert, és la única cosa interessant que podreu fer a la sala amb les merdes que s'estrenen últimament.

8 comentaris:

KASHNA ha dit...

ui, senyor Markutis m'ha sorprès... pensava que el seu post seria més punyent i ja m'havia preparat tot un contratac. Tot i així, com no m'agrada pensar envà li diré igualment( i a més li numeraré perquè li sigui més entenedor):
1. No és bo opinar sobre les opinions dels demés.
2. Perque d'aquests llibres no ha llegit ni la contraportada i de la película no ha vist ni els posters de les marquesines de l'autobús.
3. Perquè es pensa que ha descobert la sopa d'all i no en té ni puta idea de res. Sap qui es Orson Scott Card? doncs busqui al google (que això sembla que se li dona bé) Scott Card + ender + mormón i informis, sap qui es Heinlein? doncs busqui heinlein + tropas del espacio + nazi. I això son només dos exemples d'autors que van triomfar entre els anys 60 y 70, y que jo sàpiga no han fet tant de mal.
4. Perquè em sembla que tampoc anirà malament que les petites ments calentorientes de les adolescents aprenguin que follar amb el primer vampir que s'et passi pel davant, tampoc cal (o cal recordar el seu post sobre "todas las tias son unas putas?")

au, va... i ara vagi a veure la pel·lícula amb la seva novia, que ho estarà dessitjant i serà tot un detall.

Albert ha dit...

No em parli de puritanismes calentapolles als Estats Units que ho pateixo a diari a la "bonica" Calafonnia i em foto de MOLT mala llet... envoltat de meuques universitàries amb noms tant divertits com Samantha, Wendy, Nancy o Debie... Totes amb celulitis fastigosa que no dubten en ensenyar perquè es creuen que estan bones(certificat, TOTES tenen unes cames que foten cagar i unes tetes de flam caigut i passat que donen arcades, però això no ho ensenyen a la tele...)
Salut !

Markutis ha dit...

Gràcies per la classe magistral, sorpresa Kashna. Li respondré amb arguments igualment poderosos:

1. No la aniré a veure perque no sóc una adolescent amb tendències emo pseudo-gòtiques i perquè no em dóna la puta gana.

2. No necessito tastar una sopa de fems per dir que no m'agradarà. De vegades, amb els ingredients ja se sap suficient.

3. Si vostè vol recomanar el llibre i la pel.lícula, endevant. Després que la gent decideixi a qui tallar-li les cames.

4. Si llegís els meus posts amb el mateix interès que segueix la bibliografía dels autors sectaris, sabría que jo no he criticat mai que la majoría de les adolescents d'avui en día vagin més cremades que la VISA de la Paris Hilton. El que jo demanava, benvolguda Kashna, és que la llei les deixi de considerar ànimes càndides sense responsabilitat dels seus actes.

En definitiva, que moltes gràcies per animar el meu bloc amb la sempre agraïda i absurda polèmica sobre gustos.

Josep ha dit...

Seré breu: American gangster, protagonitzada per Denzel Washington.

I em vaig col·lar a la sala!!

Super Coco ha dit...

Bueno, bueno, bueno. Aqui ustedes dos estan hablando de palabras mayores y están tocando a los dioses como Orson Scot card.

1. Opinar, es libre asi que por opinar no se puede censurar. Sra.K

2. Para saber si te gusta la sopa de boñigas, pruebala, ya que a veces 3 ingredientes asquerosos hacen un buen plato. Sr. M

3a. El hecho de seguir una recomendación es voluntario asi que de cortar piernas nada, quien se equivoca eres tu al seguir una recomendación de alguien que no comparte tus gustos.
3b. Por mucho que nos gusten sus libros no dejan de ser una critica moralista con otros ingredientes un poco mas gores. Pero, que no lo es hoy en dia. Critica moralista al poder. (crepusculo incluido)

4a. Les petites ments calenturientes, han leido el libro y van a ver la peli por que las pone en tension sexual, asi que no se follaran al primer vampiro que vean, sino al primer tio que les hable de vampiros y con palavras novocentistas.
4b. La ley ya no las considera tan candidas, asi que a partir de los catorce ya tienen edad para darle rienda suelta a su TPV, eso si, sin dinero y con consentimiento. Por lo menos aqui.

danichan ha dit...

em permeto la llibertat de recomanar-li una peli que a mi, poc entès en cine, m'ha sorprès perquè la he trobat si més no originial. L'anime fet peli, la típica sèrie romàntica feta d'una forma original. No sé, a mi m'ha agradat, i sóc dels que ho trobo tot plasta i insuportable. És coreana i es va dir en anglès MY SASSY GIRL. Busqui-la, miri-la. Ah, si no li agrada no em massacri. El seu blog és bo, carregat de la mala llet necessària per fer-lo més que atractiu. En tinc ben poquets de favorits, el seu n'és un.

Markutis ha dit...

Sr. Coco, li agraeixo la mediació. A més, m'ha servit per tafanejar el seu bloc.

Danichan, no s'amoïni. Investigaré la seva recomanació. Ara, ja li dic ara que amb aquest nick és vostè sospitós de patir una perillosa atracció vocacional per l'anime. Es clar que si parlem del Doctor Slump se li perdona tot. A més, algunes pel.lícules anime del Miyazaki com Porco Rosso o El Viaje de Chihiro m'han distret bé alguna que altra nit.

Carla ha dit...

Estic d'acord amb tu,Markutis, el cine fot pena, dels últims 5 cops que he anat, tres he sentit la sensació de perdua de temps., i en totes la sensació que es car!