dimecres, 3 de desembre de 2008

Vergonyes alienes

La vergonya aliena consisteix en passar-ho malament per fets i comportaments dels quals no tens cap responsabilitat i és una d'aquelles coses que et demostren a diari que l'infern són els altres. Per desgràcia jo en tinc moltes. Aquí en teniu una petita mostra:


Els humoristes d'una altra època. Si torno a sentir un acudit que comenci per "mamá, mamá", un gag costumbrista que impliqui desganyitar-se o una imitació homosexual sobreactuada crec que explotaré en una diàspora d'odi visceral. Serveix igual per Los Morancos que per La Cubana o subproductes televisius com Vinagre.


La gent sense miralls. Ja ho diu el refrany: bota hasta la rodilla o es puta o es quilla. Si et vols enmirallar en una d'elles, endavant, però abans reflexiona sobre la quantitat de persones a les que pot traumatitzar una imatge com aquesta.

Els pantalons de sordomuda. Així és com s'ha conegut aquest fenòmen de tota la vida en el meu entorn, per allò de que s'hi poden llegir els llavis. Els nord-americans, en canvi, tant amants d'inventar noms genials ho coneixen com a efecte camel toe (o peülla de camell). En parlo perque s'han tornat a posar de moda i a mí em recorden a la meva època d'estudiant de primària i a una professora que a més a més tenia l'estranya manía de clavar-se els cantos dels pupitres on no devía.


Els progres de pacotilla. En fi, sobren els comentaris. Orgullo proletario dijo Doña Vitesse Excellent Perla.




La discriminació positiva. N'hi ha de molts tipus però la que a mí m'afecta és estranya. Això és molt personal però des que era petit cada cop que veig un negre pel carrer m'entra una espècie d'esquizofrènia. No el vull mirar perque no es pensi que el miro per ser negre i se senti incòmode però tampoc li vull girar la cara per por a que es pensi que li tinc manía per ser negre, així que acostumo a abaixar el cap i dissimular que l'he vist encara que llueixi les pintes a dalt exposades. És una paranoia meva.





Les brometes telefòniques (sense excepció). Un gènere, sobretot radiofònic, al que no li he trobat mai ni punyetera gràcia. Gairebé sempre passo més vergonya pels que la fan que pels que la reben i rarament no em fan canviar d'emisora.

5 comentaris:

Sagristana ha dit...

Acabo de trobar en el seu blog una font inagotable de saviesa.

De moment em quedo amb "bota hasta la rodilla o es puta o es quilla" i "pantalons de sordomuda". Només amb això ja tinc tema de reflexió i conversa per setmanes.

Pare Bukkàkez ha dit...

D'acord amb tot excepte els 'camel toes'. A no ser que siguin de gent que no es mira al mirall, aleshores, sí.

I sí, estic d'acord amb la meva companya Sagristana i el sabi refrany ancestral de "bota hasta la rodilla o es puta o es quilla". És enorme. I el refrany també.

Markutis ha dit...

No deixa de ser curiós que la meva audiència més fidel provingui de l'església catòlica. Déu us ho pagui. Jo el màxim que puc fer és agraïrvos-ho amb un post eclesiàstic que perpetraré pròximament.

@ Sagristana: Gràcies pels seus compliments. Si aquesta mena de 'saviesa' la satisfà, ja s'anirà adonant en aquest bloc que el barri on em vaig criar és un pou sense fons de cultura chola. Benvinguda al meu món.

@ Pare Bukkàkez: Per si fos poca la glòria intrínseca del seu nom i el fet de que es passi per aquí amb regularitat, ara descobreixo que és vostè un pervertit amant dels llavis vaginals. Tot un personatge.

sr. manel ha dit...

Sento trencar amb la dinàmica catolicista del seu públic i sento discrepar amb la seva dita "bota hasta la rodilla o es puta o es quilla". La meva novia es va comprar unes botes d'asquestes laltre dia i no es ni quilla ni... oh merda, té raó. Per cert, no veu cap relació entre la teoria dels forats negres i la pseudo-noia del tanga. No serà una calça model paracaiguda aspirada per la potencia del forat negre de la propietaria? Seguirem investigant...

Markutis ha dit...

Una cosa és certa, Sr. Manel. En aquests casos l'efecte ventosa existeix. Jo tenía un company de classe de panxa prominent que tenía un número d'entreteniment que el feia trionfar arreu i es titulava "chocho de vieja". Algún dia li explicaré amb més calma.