dijous, 4 de desembre de 2008

Moros Vs. Sudaques

Parental Advisory: Encara que sembli mentida, em posaré trascendent.

És qüestió de temps, menys que més, que es flexibilitzin les condicions per a que els inmigrants adquireixin el dret a sufragi més enllà de les eleccions municipals. I us deixaré un titular: Catalunya es juga el seu futur en aquest procés.



Ja queda menys per desenmascarar els multiculti de pacotilla
L
Encara ara pot semblar una utopía, però també ho era fa 10 anys el matrimoni homosexual. L'any 2008, el percentatge de població estrangera a Espanya ha sigut l'11,3%. Això es tradueix en 5.220.600 habitants, i compte, perquè l'estadística només té en compte a les persones censades. Comparar aquestes xifres amb les de l'any 2000 és senzillament demolidor: de poc més de 900.000 estrangers a sobrepassar els 5 milions en 8 anys. L'impacte polític que podría tenir aquest nou electorat és fàcilment deduïble si tenim en compte que a les Eleccions Generals del 2008, caracteritzades per una bona participació del 73%, la distància entre els dos partits majoritàris va ser de poc més d'1 milió de vots.

Actualment per aconseguir la ciutadanía espanyola és necesari acreditar 10 anys de residència legal a excepció dels refugiats polítics (5 anys) i els naturals de països iberoamericans, antigues colònies com Guinea Ecuatorial i Filipines o portuguesos i andorrans (2 anys). Els procedents de qualsevol altre país de la Unió Europea adquireixen tots els drets d'un nacional des del primer día. En aquesta línia, el 36% d'aquests 5 milions d'estrangers actuals son llatinoamericans i el 21% de l'Europa Occidental. En un segon bloc, gairebé el 18% son de l'Europa de l'Est, el 15% nord-africans i el 4% de l'Àfrica subsahariana. La resta de procedències juntes no sumen ni un 4%, però estan clarament dominades pels nascuts a la Xina. És en aquesta partida demogràfica que Catalunya hauría de moure fitxa. M'explico.


Joan Saura fent declaracions 'exclusives' a Canal Latino l'1 de maig (en castellà, per suposat)

No és cap casualitat que Madrid aculli el doble de llatinoamericans que d'africans i que a Catalunya es produeixi el fenòmen contrari. El perfil ideològic majoritari de l'inmigrant sudamericà és el d'un conservador que normalment fuig de règims populistes d'esquerres. A més, al no existir la barrera idiomàtica el català li suposa un problema inesperat i indesitjat a parts iguals. Acostuma a concentrar-se en nuclis urbans i a treballar en el sector serveis. Per contra, l'inmigrant africà està molt més sensibilitzat per experiència personal amb les minoríes culturals i lingüístiques, al qual la barrera idiomàtica inicial el predisposa molt més a aprendre català i castellà indistintament. A més, la seva dispersió dins el territori és major perque es dedica a sectors com l'agricultura, la ramadería o la indústria i habita en nuclis de població més reduïts que afavoreixen la seva integració i on el catalanisme és més visible.

Però això no és tot. A la nul.la sensibilització pel fet català que he pogut detectar en converses amb argentins o cubans de classe mitja i bon nivell cultural s'ha d'afegir el factor religiós de les classes més desfavorides. El cristianisme és un eix central que vincula la dreta espanyola amb el potencial votant llatinoamericà. Aquest nexe ja s'ha pogut comprovar als Estats Units, on el vot llatí es decanta pel mateix partit Republicà que aboga per tancar les fronteres i endurir les lleis d'inmigració. Pesen més els components creacionista, homofòbic i anti-avortista. També existeix en gran part el conservadurisme islàmic però a un altre nivell que en cap cas s'identificaría amb la dreta espanyola i el seu fonamentalisme cristià. Ans al contrari, existeixen iniciatives com l'Islam Català. ERC ja fa temps que ha detectat aquest filó i, encara que sigui a tall anecdòtic, aquí en teniu un exemple:



Catalunya és la regió espanyola amb major nombre de musulmans i faría bé de tenir-los en compte si espera realitzar algún día un referèndum per a l'autodeterminació. Mentres la política migratòria actual afavoreixi l'arribada massiva de llatinoamericans, la causa independentista perd terreny. No és racisme selectiu ni m'he begut l'enteniment, és visió estratègica de país. Ser una minoría cultural a Espanya ja ens ho posa prou difícil com per empetitir encara més.

12 comentaris:

sr. manel ha dit...

Creu en l'aliança afro-catalana per fer front a l'imperi madri-sudamerica? I que pinten els xinos?? Aqui a Reus, aquests tios estan dominant com si fos el risk. Cada 5 botigues 2 són de xinos i pujant. Llastima que les xines siguin tant lletges. I que les mores no se sapiga si son lletges o no.

Markutis ha dit...

Miri, dels xinesos és millor no parlar perquè en la majoría de casos ni voten ni volen votar. S'ha preguntat mai perquè diu la llegenda urbana que no s'enterren xinesos a Espanya? No, no és perquè ens els menjem en forma de Chop Suey, és perquè foten el camp. Per ells Europa és com la missió pels mormons, vénen, monten un restaurant xinès, un Saldo's o compren un Bar Manolo que no tanca ni per Nadal i a rotar personal.

A mí també m'han estranyat algunes dades estadístiques, com que hi hagi tan pocs pakistanesos a Espanya, però resulta que el 80% estan a Barcelona.

sr. manel ha dit...

O sigui que els xinesos ens utilitzen?? Jo que pensava que eren simpatics... que son com aquelles ties que nomes et truquen quan els hi deixa el novio, i despres quan tornen junts no els interesses i et foten la patada? Pues vaya... Suposo que aqui estan mes amples, que a Xina hi ha molt de xino.
El tema pakistanes no el toco, aqui som mes amics dels pobles moro-xines.
Mai tornare a mirar un xines igual...

Albert ha dit...

Aquí als USA és increible veure els sudaquins fent apologia del partit republicà. Al final sempre acabo dient-los "claro... tu ya estás dentro de EEUU, a los que vienen detrás tuyo que les jodan no?", y la majoría de vegades queden muts.
Salut !

Josep ha dit...

els de la COPE ja l'han vist aquest vídeo?

Víctor Ibáñez ha dit...

me cagon la puta, té moltíssima raó, malgrat tot. Minobis

Markutis ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Markutis ha dit...

Ah! Ja ho veuen! Sempre mossegant cap a dalt.

Seriosament, el tema sudaca mereixería un post a part, son gent contradictòria en molts aspectes i sovint imbècil. Vegi's el tema Chaves actualment a Veneçuela.

No sé si han vist el video a la COPE, però de moment existeix aquesta resposta: http://www.youtube.com/watch?v=-nd8buaVOTY (Per cert, quina veu de subnormal que té, no?)

Estimat Victor, m'acaba vostè de dir en una sola paraula: feminista, trepa, incompetent i passat de moda.

Víctor Ibáñez ha dit...

Perdoni, no volia expressar res més que el so gutural que llença la mala bèstia malalta que és el Sr Tomàs Guasch. Al qual li donaria una "colleja" que li faria saltar les dents ( tot i que sóc molt pacífic ).

Però no estic d'acord amb el terme sudaques, és molt despectiu no?
Casi com nazi.

Markutis ha dit...

Miri, senyor Víctor, la correció política en el llenguatge és un invent occidental fruït del complexe de superioritat. Si a vostè li sap greu dir sudaca perquè se sent molt malament no ho digui però quan vagi a Argentina o a Mèxic no esperi que se sentin malament per dir-li gallego o gachupín.

Jo, per exemple, he sigut polaco i pixapins i depenent del context en el que se'm digui i sempre que no vagi acompanyat amb el "de merda" final, no tinc perquè sentir-me ofès.

I una última reflexió: se sent tan malament quan parla dels gabachos?

Josep ha dit...

Ostres Markutis, m'acabes de donar una idea per a un post...

Víctor Ibáñez ha dit...

iep!
Sí.
Malauradament alló dels gallegos m'ho conec prou bé. Li ficaría un Mae Geri a la cara al argentí que m'ho digués. Però bé.
el tema de on acava la correció política (que em fa perdre el control del esfínter) i comença altra cosa. ës llarg i dur de parlar sense birra al davant. Als francesos no lis dic gabachos, si no gabachines. Amb carinyo.

Vagi bé