dissabte, 3 de gener del 2009

Atenuants

El gènere humà pot dividir-se i subdividir-se en milers de categoríes, però hi ha una comunitat de persones especialment destestable que, en principi, no ténen perquè estar relacionats entre sí i que ténen en comú la puta manía de dir sempre el que pensen en veu alta. Són aquells parents llunyans que s'atribueixen el dret a opinar sobre la teva massa corporal o el teu estat civil a les reunions familiars, aquells coneguts o saludats que consideren apropiat comunicar-te el seu parer sobre els teus gustos i hàbits sense venir al cas i, en general, perfectes desconeguts que no poden evitar expressar el seus veredictes sense que ningú els hagi demanat ser jutjes. Autèntica escòria que mereixería ser identificada i fitxada per tal d'aplicar els atenuants corresponents al responsable de que apareixin rebentats a una cantonada.

Perquè dic tot això? Permeteu-me que m'expliqui com Déu mana amb una anècdota verídica i recent.

Sortía de la feina i em dirigía al meu vehicle privat quan vaig establir contacte visual amb una dona uniformada de no més de 30 anys que tafanejava l'interior del meu cotxe a través de la finestra del conductor. Heu de saber que fins fa tres mesos sempre havía conduït vehicles de segona mà, que aquest és el primer cotxe que he comprat i que no tolero que ningú el potinegi en la meva presència.

Confiant que resultaría dissuasori, vaig fer servir el comandament a distància de la clau per activar-lo des de lluny. Efectivament, alertada per les llums, la dona uniformada (que va resultar ser conductora d'ambulància) va fer un bot i es va separar del vehicle tot mirant al seu voltant fins que em va veure acostar-me caminant des de l'altre banda del carrer. Obviant la meva cara de mala llet, la conductora d'ambulàncies, que a partir d'ara anomenarem filla de puta, em va cridar:

- "Te importa si le echo un vistazo por dentro?" - I sense esperar la meva resposta s'hi va introduïr.

Arribats a aquell punt, jo ja sabía que allò acabaría malament, però el que no m'esperava era que al sortir de l'interior del vehicle, gairebé alhora que jo hi arribava, va la filla de puta i em diu:

- "Para ser tan nuevo lo tienes un poco guarro"

La meva reacció primigènia va ser escupir-li a la cara, però després d'1 segon de reflexió el que va sortir de la meva boca va ser:

- "Y tu, para acabarte de conocer pareces bastante gilipollas"

La cosa no va anar a més perquè un altre sanitari va sortir d'un bar amb un parell de cafès en got de plàstic i ella el va seguir fins a l'ambulància sense dir una paraula. Algú pot pensar que la meva reacció va ser desproporcionada, però estic en condicions d'assegurar que cinc minuts després de l'incident, mentre conduïa cap a casa, la sensació era d'haver acumulat una ira descomunal que mai podrà ser canalitzada del tot.

En aquest precís instant, i no importa quan es llegeixi això, al planeta terra ténen lloc desenes o potser centenars de conflictes armats de difícil solució. Ara imaginem per un moment que tothom fos incapaç de mantenir la puta boca tancada i digués el que li rota sense pensar en les conseqüències. La sinceritat està sobrevalorada.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

ara ja sap que des de la distància, ha d'obrir i posteriorment tancar el cotxe, donant peu a la reacció sustu-allunyament, i no al morro-introducció al vehicle.

P.D.: Si en dos segons reacció li va poder dir gilipolles, encara pot estar tranquil.

Josep ha dit...

Em quede amb la darrera frase. Explica molts merders que he tingut.

La sinceritat està sobrevalorada.

Anònim ha dit...

A mi dubto que se m'acostin al cotxe ningú més que la policia d'algun lloc on encara no el coneguin. I si algun incaut s'hi acostés i arribés a veure les cintes Benzinera-Greatest-Hits que hi porto, hagués fugit corrents.

De fet me l'he deixat més d'un cop obert (de finestres fins i tot) i no me l'han tocat mai. Fins i tot a Barcelona, que quan hi vaig i hi aconsegueixo aparcar, amago el radiocaset i tot, i després em deixo la finestra mig baixada.

Unknown ha dit...

impresionant el morro que té alguna gent 0_0

Tmb em sembla increible la seva templança i que només li sigues Gilipolles. Quin autocontrol, tu.


El últim paràgraf per això mereix un aplaudiment. Té tota la raó del món.

Markutis ha dit...

@mare_de_deu: Doncs mira, si et dic que no se m'havia acudit quedo molt malament? De totes maneres, un cop oberta la porta del cotxe ja no hi ha res a fer amb la clau.

Això sí, no em puc quedar tranquil perquè vaig perdre la magnífica oportunitat d'alliçonar aquella tía com es mereixía. Estic convençut de que he atemoritzat més a algunes dones simplement caminant darrera seu pel carrer que a aquella fúrcia. Això últim també es mereixería un post, per cert.

@Josep: No ho dubti ni un moment, està sobrevalorada. Tots tenim opinions sobre tot i algún cop hem xerrat més del compte, però si reflexiona una mica s'adonarà que el món es sustenta en mentides piadoses i eufemismes. Només els fills de puta i els concursants de Gran Hermano s'enorgulleixen de dir les coses a la cara.

@iaia: Vigili que a una companya meva li van obrir el cotxe fa dues setmanes per xoriçar-li un radiocassette i el vehicle tenía més de 20 anys. Pensi que els cotxes moderns ja ho porten tot integrat i no hi ha ni frontal extraïble. Ara bé, com vostè diu, no li van tocar ni les cintes de cassette ni els llibres que hi portava a dins.

Markutis ha dit...

Kashna, és vostè la de la foto? Amb aquesta cara angelical dubto que ningú es pugui enfadar amb vostè. El recurs fàcil.

Digui-li autocontrol o digui-li falta d'agilitat mental, com li vingui més de gust.

Valero Sanmartí ha dit...

Llàstima que el cervell humà és un fill de puta redomat i ens brinda frases com "pues tú para ser tan vieja también estás bastante guarra" minuts desprès dels incidents.

Pare Bukkàkez ha dit...

Qui els va parir!

Pensava que parlaria de parents amb la llengua llarga i em surt amb que la filla de puta era una completa desconeguda! Déu meu!
Hi ha gent que no té educació i es pren unes confiances inclús amb desconeguts. Algún dia els partiran la boca, amb tota la raó, i fotràn el crit al cel, denuncia i puro a la veritable víctima amb sang a les venes.

Estic d'acord amb mare_de_deu, si li va escupir un "gilipolles" encara gràcies. Jo sóc dels que fins que la situació no és extrema, és educat. Després reacciono molt més tard i em bull la sang i mato coloms a pedrades.

M'ha fet indignar, sr. Markutis! Estarà content...!

Paraula de verificació: prity (molt amanerada)

Josep ha dit...

Ah, la violència verbal. Un servidor tingué èpoques brillants en aquesta especialitat esportiva.

Markutis ha dit...

Reaccions com la seva, senyor Bukkàkez, em fan tornar a confiar en l'ésser humà. És vostè un empàtic molt simpàtic.

Estimat follador a pel, si hagués pogut disposar d'uns minuts per escollir la meva reacció... en fi, implicaría estrips anals.