Que el Facebook és un invent del dimoni ja m'havia quedat molt clar, però cada cop estic més convençut de que també és una arma de destrucció massiva. Compte! Hi ha gent que ja ha perdut la feina per culpa d'aquesta xarxa social...
I d'altres que no trigaran gaire a perdre-la...
16 comentaris:
La culpa la tenen les putes camares dels mòbils. Segur que quan tothom anava amb el Nokia 3410 model totxo no hi havia perill de que t'inmortalitzessin vestit de folclorica.
Es perillós de debó.
pensava que m'ha germana era al faceook, amb foto i tot! Ella ni sabía que era això.
La tia en qüestió, diu que apart de dir-se igual,s'assembla a ella.
I ara m'ha germana s'ha fet tb del facebok. Jo no ho hagués fet.
Oj! Calli, calli... no me'n parli, del Facebook. Cada dia n'estic més fins als ous.
Dintre meu, cada cop que hi entro, es lliura una batalla a letal entre la curiositat i la sensatesa. Per que sé que si xafardejo, m'indigno per lo flipada i pretenciosa que és la gent.
Al final sempre guanya la curiositat i en surto treient escuma per la boca.
He de fer quelcom al respecte, però ja!
És molt perillós. Al Calderón l'han enganxat perquè la gent que deia que no coneixía de res tenien fotos amb ell al seu Facebook. Toma investigació periodística del Marca!
Cada cop que parlo amb un usuari del Facebook (i ho faig sovint perquè tothom sap que sóc un enemic acèrrim) m'acava confessant que el fa servir per espiar ex-parelles, companys de classe o de feina. És necessari comparar la teva vida amb la dels altres per arribar a la conclusió de que és miserable?
Escolti, que no ha sentit mai, "tenga a sus amigos cerca y a sus enemigos aún más?"
doncs aquesta és la filosofia del facebook!
I ara el deixo que he de cuidar de la meva mascota virtual, he de segrestar a una amiga, he de comprar-ne un altre, he de fer una batalla de pandillas, he de respondre 3 test sobre quina postura sexual sóc, quina fruita seria i quan moriré, he de tirarli una bola de neu a un imbècil... y escriure al mus de tres més.
Estic massa ocupada.
Per lligar, per a contractar treballadors, per a buscar vots...
algun dia fusionarem el Facebook amb la Ouija, per a veure que fan els nostres avantpassats?
Benvingut al club!
Jo em vaig fer un perfil fals per veure de què anava.
I no, no cal tenir-hi un perfil perquè et controlin. Qualsevol dia et presenten algú a través d'un amic, i te diu "sí, ja te conec" i tu.. "com? de què em coneixes?" Perquè resulta que el simpàtic del teu amic ha penjat fotos on apareixes tu en ple estat etílic, i a sobre, no quedant-se content amb això, les ha "etiquetat", és a dir, els hi ha posat nom a cadascú que hi surt.
Jo crec que FB és una web per trencar amistats,més que per fer-les.
I per no parlar del tema parelles. Cada amic que afegeixis, especialment del sexe contrari, serà estudiat i controlat escrúpulosament per la teva parella, amb l'interrogatori corresponent.
Kashna... és vostè moooolt friki! M'ha recordat a això:
http://es.youtube.com/watch?v=gP0UfJoOdGQ
Pare i Iaia, en veritat us dic que la meva adversió al Facebook és sincera i que al contrari que vosaltres ni la curiositat he tingut. Ja des del moment en el que vaig rebre 14 invitacions al Facebook sense saber ni el que era li vaig agafar manía.
Vostè Markutis no estarà enganxat al Facebook però sí ho està al YouTube, eh?
Que últimament va linkant vídeos per arreu...
Ja fa bé, ja.
No hi feig pUblema al Facebook mentre els amics que hi afegeixis també siguin AMICS en la vida real. Si pengen una foto teva en estat etílic avançat ho veuran els mateixos amics que el dia que et van fer la foto també et van veure.
El pUblema és afegir-hi coneguts i saludatso gent que no coneixes de res.
Aquest discurs de que el FB és el dimoni em sembla una mica com el que feien els que deien que l'home perdria la capacitat de caminar quan es va inventar el cotxe, els que deien que la gent no sortiria de casa quan es va inventar la radio o els que deien que la radio i el cinema s'acabarien quan es va inventar la tele.
No n'hi ha per tant.
FB és per anar-hi a pentinar gats. Al principi hi entres cada mitja hora a veure què hi ha de nou i al cap de 2 setmanes hi entres cada 8 o 0 dies si hi penses perquè acaba avorrint. Ja es morirà tot sol, com tot, no cal militar-hi en contra.
Home, ara parlant seriosament, jo crec que és com tot, que depèn de l'ús que en facis. De fet també jo podria obrir un blog per penjar fotos sense permís on surtissin tots els meus coneguts i els posés nom a tots, de manera que fins i tot pel google els poguessin trobar.
El que està clar és que s'han de configurar molt bé les privacitats a FB i no acceptar desconeguts perquè si (ves a saber, algun podria ser el teu jefe amb un perfil fals)
I seria ètic que si un vol penjar una foto on no aparegui només ell, que demani permís a qui surti... Seria el mínim, vaja. Però és clar, no tothom ho fa, la gent es posa a penjar fotos a tort i dret i després passen les coses que passen (ruptures de parelles, acomiadaments,...)
@Pare Bukkàkez: No és que estigui enganxat al Youtube, és que cada cop que penso en una cosa que il.lustraría el que vull dir la busco i gairebé sempre hi és. En la meva modesta opinió, això sí que és l'invent del segle. Ja està revol.lucionant els hàbits de consum televisiu de la gent jove i tenim el gran avantatge de que ara és gratuït i (gairebé) lliure. No crec que duri gaire. És una mica com el Napster al seu día.
@Albhert: No em demani que odii a mitjes. Si detesto el Facebook el detestaré amb totes les meves forces, com he fet sempre. Si em fa escollir entre un càncer maligne a la pròstata i obrir-me un compte al Facebook em sembla que ho tinc clar, però no em damani temperança. També odío la gent atemperada.
@iaia: Vostè demana l'impossible. De debò creu que algú es gastaría el sou en escurabutxaques, trucant a concursos nocturns o telèfons eròtics si reflexionés un instant abans de fer-ho? I en canvi els telèfons eròtics segueixen sent un negoci i cada cop proliferen més concursos de llama y gana.
Odíi tant com vulgui sr. Markutis! Només faltaria! com si fos al seu blog! No em sembla que li hagi dit que ha de fer, només dic que jo no ho veig tan greu, ni un atac a la intimitat; només una opció més per perdre el temps, com jugar al buscamines o escriure comentaris a blogs aliens.
I no li explico que poc atemperat arribo a ser perquè li hauria d'ensenyar fotos que tinc al feisbuc...
curiosament també un servidor li ha dedicat un blog al coi de facebook. el convido a ke em llegeixi.
Caldrà prendre mesures dràstiques i urgents amb aquest excès de feisbuqueig.
Ep, el puto facebook! Jo encara estic intentant q la gent deixi de penjar fotos humiliants i etíliques on hi surto (no sé pq ho diferencio pq totes són tant etíliques com humiliants). Tot i això, des de que vaig aconseguir el nivell 60 a la Guerra de Pandillas que no el toco, el facebook.
Publica un comentari a l'entrada