dilluns, 5 de gener del 2009

Llibertat i poder

Només han passat 5 díes, però ja podem afirmar que el 2009 serà recordat com l'any en el que Rafael Nadal aconseguí la major fita de la seva carrera. Ni Roland Garros, ni Wimbledon ni hòsties! Acostumats com estavem a veure'l rascar-se la ullera de forma compulsiva any rere any, el mallorquí s'ha plantat i ha decidit que no portará mai més pantalons pirates per jugar al tenis. Ha fet falta que es proclamés número 1 del món en el seu esport, però finalment ha reunit el valor necessari per demanar-li a Nike que li concedeixi permís per vestir com li doni la puta gana.

L'empresa nord-americana, conscient de la vàlua d'aquest esportista modèlic; que no pensa, ni opina, ni molesta a ningú: només guanya; ha acceptat a contracor. Això sí, amb una condició: ja que a partir d'ara no durà pantalons arrapats ni braços nus, que es comprometi a vestir com el pallasso de Micolor fins a final de temporada. Ja li tenen preparades equipacions de color flama ataronjada, blau clor, lila concòrdia i blanc EPO en pols.

Les reaccions no s'han fet esperar. Grups de pressió com F.A.N.A.T.I.S.M.E. (Femelles Associades No Anem al Tenis però Indubtablement Sabem de Mascles Esculturals) s'han queixat amargament pels canvis de vestuari implantats i Roger Federer, guanyador de 13 Grand Slams, ha declarat:


12 comentaris:

Josep ha dit...

Vostè ja sap que jo odie el tennis i els tennistes?

Agnès Setrill. ha dit...

El tenis me la repamplinfa amí tb, però la imaginació que tens i el teu sentit de l'humor m'encanten! :P

Markutis ha dit...

@Josep: Faci'm una llista dels temes que li agraden, doncs, que últimament vaig curt de paper de vàter.

@Agnès: Em deu haver enganxat en un día sensible, perquè la seva floreta m'ha humitejat els ulls qual Candy Candy. Gràcies guapa!

Josep ha dit...

No puc amb els esports de raqueta. No puc vol dir això: "sóc incapaç d'encertar la puta pilota amb la puta raqueta".

Ping pong, tennis, frontó, pàdel, squaix, badminton... per a mi són coses impossibles.

El beisbol és pura ciènca-ficció.

No encerte, i per això odie. Simple i patètic, ja ho sé.

Unknown ha dit...

Josep... però que siguem patètics amb els esports de raqueta (en el meu cas, sumaré qualsevol tipus d'esport que impliqui moviment)no significa que no pugui disfrutar de l'escultural cos d'un/a jugador/a de tenis/a.



ais... ja estic frisant per veure al Nadal vestit de color violeta "bandera de tokio".

Markutis ha dit...

Sàpiga, Josep, que els seus comentaris sempre són benvinguts. Ara, si és un paquet jugant al tenis és perquè no practica i si no practica és perquè l'odía. No al revés.

O això, o la seva torpesa és per una atròfia del lòbul espai-temporal del cervell que indica que té una part femenina molt desenvolupada. En aquest cas, sempre serà un paquet però lligarà molt.

meta.N ha dit...

Posats a especular, veure en Nadal jugant la final de Rolland Garros disfressat de He - Man Master de l'Universo tindria la seva gràcia.

Josep ha dit...

Benvolguda KASHNA:
sí... això és fàcil per a dones heterosexuals i homes homosexuals. Però per a homes heterosexuals, no sé que dir-te... ja no tenin eixos marimatxos de l' RDA, però... quin iuiu que fan la majoria d'esportistes d'alt nivell!

Benvolgut Markutis:
discrepe en aquest tema. La majoria de dones amb les que he intimat són d'allò més àgils, habilidoses i ben coordinades. Ara faria un joc de paraules sobre jocs i pilotes, però crec que no cal.

Markutis ha dit...

No és una opinió. És un fet que els homes tenim més desenvolupat el lòbul del cervell que s'encarrega de la percepció de l'espai i el temps. Com també és cert que tenim més visió perifèrica.

Les dones, en canvi, són més complertes (dos hemisferis cerebrals iguals) i més dotades per a la multitasca.

Josep ha dit...

Caram, la premsa científica diu el mateix.

Valero Sanmartí ha dit...

M'apunto a la classificació del beisbol com a ciència-ficció. Tota la vida ens ho han venut com un esport trepidant practicat per atletes olímpics però aquesta idea no pot estar més allunyada de la realitat.
Vaig anar a veura els NY Yankees a l'estadi del Bronx i la desil·lusió no va poder ser major. D'acord, era un partit de pre-temporada, però és inexcusable que hi hagués un brevíssim moment de tensió cada mitja hora, que el partit durés 5 hores i q els equips estiguessin formats per gordos que no s'ho curraven gents. Mort al beisbol.

sr. Manel ha dit...

I lo dels problemes de "hemorroides" també ho han arreglat? O es que també l'obligaven a lluir tanga?

Jo l'equació raqueta + pilota encara. Pero la suma raqueta més volant... (allo que es fa servir al badminton). Soc com en Farruqito: un perill amb el volant.