divendres, 9 de gener de 2009

Una retirada a temps és una victòria

Diuen que la cosa més complicada del món és aprendre a dir que no, però els que tingueu edat suficient estareu d'acord amb mí en que el més difícil és rectificar. Sovint calen carretades de personalitat per acceptar que algunes de les nostres decisions fan cagar. És més, ben pocs escollits ténen els pebrots per rectificar les seves males decisions abans de que acabin en tragèdia i el desastre sigui de domini públic. Un parell d'exemples:

1. Un jubilat de 78 anys, de Premià de Mar. L'home, un empresari que està carregat de duros i s'avorreix, decideix comprar-se un cotxe esportiu americà. El día que l'estrena, fent un volt pel seu poble, passa per davant d'una escola i confon el pedal de l'accelerador amb el de l'embrague (que evidentment no hi és al tractar-se d'un vehicle automàtic), s'emporta per davant un banc del carrer, dos cotxes i dues criatures de 8 i 11 anys que resulten ser els meus cosins. Testimonis oculars afirmen que l'home surt del cotxe molt esverat... Volía saber si el seu cotxe nou havia pres molt de mal.

2. Manos de topo. Dos bohemis barcelonins, una broma que s'escapa de les mans. M.A. i Alejandro teníen un número que gaudía de gran èxit entre els col.legues a les festes d'aniversari. El primer canta fent veure que plora i el segon toca el xilòfon. Un día decideixen que és injust mantenir el seu talent en secret, fitxen a un batería i un baixista, es creen un myspace i comencen a fer actuacions a reductes modernikis de la capital catalana. La FNAC, no podía ser d'una altra manera, els convida a fer un concert i la cosa acaba en disc. Ara tenen 13 cançons i M.A. està condemnat a cantar com un subnormal fins que deixi de fer gràcia.





Reflexione-m'hi si us plau.

14 comentaris:

sr. manel ha dit...

Gracies per la classe de seguretat vial: avui he aconseguit la L i no voldria començar amb tant mal eu com el senyor. Confirmi'm si ls mitsubishis colt de l'any 2005 son automatics, si us plau.

I lo de mans de topo... no hi ha paraules. Buenu si: puta merda. Per què ha de cantar aixi?? Per que els de Caja Madrid els hi facin un anunci?

Josep ha dit...

Manos de topo? No sabia que existia... estic desfassat? estic out? no seré mai un mudarnillu?

iaiapunkarra ha dit...

Buf no puc amb aquests mudarnillus.
Aquest any per barraques de Girona va haver-hi una nit de concerts així, i va ser insuportable. I més que pels músics, pel públic. Venien ganes de vomitar de veure la penya tan "culta" i "sensible" que hi havia a primera fila, i de quins aires de superioritat intel.lectual portaven.

I és que aquí per terres gironines tampoc no ens lliurem, d'aquests mudernus. Sort que tots els músics que comencen d'aquest pal acaben anant a viure a "la capital del disseny".

Fa temps van intentar posar una llibreria d'aquestes blanques minimalistes amb més cadires que llibres, i va durar quatre dies.
Això ens passa per no ser cools.

Modgi ha dit...

No et riguis de la gent sord-muda. És molt cruel.

Sembla en Robert Smith lobotomitzat i adicte al whooper con queso.

Albert ha dit...

Al vell del cotxe que li facin escoltar Manos de Topo durant 40 dies sense parar, a veure si reflexiona una mica sobre el que és important a la vida...
Salut i espero que els nanos estiguin bé.

Valero Sanmartí ha dit...

Jo els odiava bastant fins que vaig assabentar-me en una entrevista de que la seva principal referència era Sergio Dalma. Gran, gran. De fet, ara continuen fent-me ràbia per modernillos, per estudiar a l'ESCAC, per subnormals i per culpa dels crítics que tenen els ous de comparar-los amb els enormes El niño gusano.
I sí, com molt bé apunta en Markutis, el xaval està condemnat a cantar com un deficient fins que deixi de fer gràcia. I si ja costa tragar-se sencer el puto primer disc o un concert no vull imaginar-me com serà una discografia sencera.

mare_de_deu ha dit...

últimament vostè només té desgràcies i infortunis amb els cotxes eh?

la pregunta sensible al veure que el cantant no era del meu estil (no fa de bon veure), és:
Estan bé els seus cosins?

respecte tenir com a referència Sergio Dalma... Déu Meu.

Josep ha dit...

Aquest blog té poders paranormals: anava a reflexionar sobre "Una retirada a temps és una victòria" com a mètode anticonceptiu, quan a la paraula de verificació apareix "nonica".

I tots sabem que "nonica" és una "No Mònica", és a dir, una "No Lewinsky".

Quines coses té el blogueig (i el bloqueig, neuronal en el meu cas)

KASHNA ha dit...

doncs jo quan he llegit les primeres línies del post... he pensat: ah! ara reconexerà que es va equivocar i es fa`ra un compte de Facebook.


Però ja veig que no.


(quina paraula més difícil m'ha sortit avui de verificació: coadmakl)

Pare Bukkàkez ha dit...

Veu possible que sabent qui és aquest fill de puta de l'esportiu "se li puntxin casualment les 4 rodes alhora" i "se li ratlli la xapa amb una branques d'un arbre d'acer"?
Si té por de fer-ho vostè per que el puguin reconeixer, digui-m'ho a mi que ningú s'atrevirà a acusar un pobre home amb sotana.

Albhert ha dit...

Definitivament em cardo vell. A quina societat vivim? Quan a algún modern d'aquests se li acut la brillant idea de cantar d'aquesta manera, o se li carda un vol d'òsties o se'l tanca en un manicomi, però deixar-li gravar un disc? va home, va, no cardem...
I per cert, una ciutat només suporta un percentatge molt limitat de moderns per metre quadrat, i BCN està arribant al punt crític. Petarà...

PS: Els seus cosins estan bé?

Markutis ha dit...

A tots els que us heu preocupat per l'estat de salut dels meus cosins, no us amoïneu que estem parlant de contusions i un susto de mort gràcies al mobiliari urbà.

@iaia: no sabría que dir-li. Què és pitjor, un mudarnillu o un pijippi dels que corren per Girona? La ciutat-escopinada de Catalunya també té els seus defectes, que segur vostè coneix millor que jo, però en tinc alguna idea.

@Modgi: M'ha semblat brillant la teva definició de Robert Smith lobotomitzat. Me l'apunto.

@Valero: Efectivament, en el pecat porten la penitència.

@Albhert: Barcelona ja fa temps que va sobrepassar els límits en molts aspectes. Som molts ja els nascuts a Barcelona que estem desitjant fotre el camp i el día que l'ajuntament se n'adoni de que això acabarà com Liverpool, amb cases tapiades i barris fantasma, serà massa tard.

iaiapunkarra ha dit...

I tant que en té de defectes, i tant...

M'agradaria que parlessis algun dia dels pijipis, que com bé dus no sé què és pitjor.

I és que jo també vull ser pijipi:

Vull tenir una furgo només pels caps de setmana.

Als estius, vull anar tot un mes al Brasil o a la India, i que pagar el lloguer mentre sigui fora no em suposi cap problema.

Vull comprar-ho tot ecològic, i que el preu no sigui cap problema.

Vull tenir amistats de tot el món -sobretot argentins malabareros-, menys del meu propi poble, als que no suportaré per materialistes i garrulos.

En definitiva, vull ser una pijipi...

...Ostia he de deixar d'escriure, m'estic encenent per moments: ara mateix estic pensant en certs individus que són un conegut grup de "fusió" multibonrollo que tenen una masia per aquí el Baix Empordà pels caps de setmana. Em pixo veient tots els pijipis de Cert Poble (on hi havia abans un bar megaalternatiu) parlant d'ells com si fossin colegues de tota la vida, una penya enrollada de lo més, desvivint-se perquè els convidin a les seves festes multienrollades que fan, on no hi falten ni el flamenc ni el chill out. Arrrggg no puc amb ells!!!! que m'agafa algoooo!!

Albhert ha dit...

Òstia, òstia iaiapunkarra, no em tregui els jipis de butxaca plena, la fusió i el metissatge multicultural o acabarem deixant anar més "fill de puta" per metre quadrat que el senyor guionistabrillant...