Hi ha una noia que corre pel món i no li fa vergonya dir que és la meva parella. Només això ja podria ser noticia i motiu suficient per desenvolupar una entrada al blog, però no va per aquí. El tema és que la xicota va anar el dimecres a fer-se un anàlisi de sang i va ser absolutament massacrada per una incompetent que la va punxar quatre vegades i va ser incapaç de trobar-li una vena. És més, va tenir la mala sort de creuar-se amb una practicant que a més de gilipolles es caracteritza per les seves ínfules creatives i la va fiblar a les mans i al lateral del braç. Abans de que la meva xicota es negués a rebre més punxades, la seva següent intenció era clavar-li l'agulla al canell. Afortunadament, van arribar els reforços i una enfermera amb més talent va aconseguir treure-li la sang a la primera del lloc habitual (aquella part del cos que no té nom i que vindria a ser l'oposada al colze).
Adolorida i plena de blaus, em va explicar la seva experiència minuts després. Quan vaig tenir coneixement de la història, vaig recomanar-li que la fes pública al seu blog, sublimant la seva indignació en un post pletòric de rancúnia i odi. La seva resposta, però, va ser que no vol entrar en el ram de l'odi perquè és un camí sense retorn.
He reflexionat molt sobre el tema i he arribat a la conclusió de que la seva afirmació no és certa. Que la gran majoría dels meus posts vagin encaminats a vilipendiar i escarnir no significa que hagi quedat atrapat en el ram de l'odi. És més, ho puc deixar quan vulgui.
Però, a veure, enfermera filla de puta. Si tens complexe de banderilleru te'n vas a la Monumental amb la resta de sàdics, a veure si ets tan creativa amb un animal de 2.000 quilos capaç d'esbotifarrar-te l'aorta. Sé que treballes a la Vall d'Hebron i no crec que em costi gaire identificar-te, perquè els incompetents com tú acostumen a gaudir de fama als hospitals. Què passa? Que vas flipar-te veient Médico de Familia? Que volies estudiar medicina i vas haver de conformar-te amb infermeria? Que el papà volia tenir un fill i que fos metge i tú faries el que fos perquè t'estimi? Que ets tan inútil que t'han assignat la feina més mecànica de l'hospital i ni això ets capaç de fer? Mantingue't allunyada dels vasos sanguinis de la meva familia, porca!
I que quedi clar, no és odi, és justícia poètica.
15 comentaris:
una col·lateralitat:
hi ha persones, hi ha parelles, que gaudeixen de jocs sexuals amb agulles i punxadetes.
Algunes ho combinen amb els contrastos tèrmics, amb glaçons i bosses d'aigua calenta.
Ep, només és un comentari.
A la sortida de la facultat de lletres de la UAB acostuma a aparcar-hi de forma periòdica un bus del Dona'n una mica. Un cop hi vaig entrar amb unes companyes de classe. La història és llarga i escabrosa per detallar-la, però li diré que la cosa va acabar amb dos tolls de sang al terra, la meva camilla regalimant sang, els meus pantalons tacats de flux sanguini, dues noies desmaiades i un xaval en estat de xoc. Jo com que soc un sàdic no vaig patir gens ni mica i fins i tot vaig tenir la sang freda d'escamotejar dos bocates i una cocacola tot sortint d'aquella massacre.
Sé que sembla exagerat però us juro que és 101% de realitat.
Tothom sap que l'acupuntura la va inventar una infermera inutil. Segur que la seva xicota vasortir més relaxada i sense cap rastre d'odi per aquest motiu. A cas a vist algun yonqui alterat despres de la punxada?? Bueno aqui també influeixen altres aspectes...
Se li ha oblidat dir, señor Markutis, que a més la van tenir fins a les 12 del migdia sense menjar ni beure, amb la mala hostia que li entra quan no ingereix aliment cada 3 horas.
La seva novia li agrairà que hagi denunciat aquest cas, ja veurà.
@Senyor Valero: Jo he sigut una víctima d'aquestes caravanes. De fet, jo he estat una yonqui, fins que em van prohibir entrar perquè cada cop que em treien sang em desmaiava i provocava desmais al meu voltant.
el penúltim cop, anava amb 4 companyes de classe i totes vam acabar pels terres. Els infermers van domar-li la culpa al sol de justícia que queia, però tots sabem la veritat... Donar sang és perjudicial per la salut.
L'últim cop, vaig provocar el desmai de ma mare. I com la familia no es toca, he decidit no donar més sang.
Potser és que es volia lligar la teva xicota i com que de seguit va veure que tenia el xicot esperant-la fora, va començar la seva creuada Scum radical total.
De petits ens enseynen a negar els nostres odis. Més valdria que ens ensenyessin a fer servir un revòlver del calibre 44
Nota: no sé d'armes. Ho buscat al wikipedo. Bueno, sí sé d'armes. Sé que et poden omplir el cul de plom.
No n'estic tan segur de que el ram de l'odi es pugui deixar fàcilment.
Un cop s'hi és, és molt fàcil acomodar-se i no trobar motius per voler sortir-hi.
De totes formes, imagino i crec que el ram de l'odi al qual pertanyem molts de nosaltres, sols l'exercitem en blogs o en companyia amb confiança per desfogar-nos. I prou bé que està, trobo jo. La de diners de psicòlegs argentins que ens estalviem/estalviarem...
Jo, al món real, són una persona ben agradable. Excepte quan prenc heroïna.
Espero que la seva parella es recuperi sense complicacions, sr. Markutis.
Jo, pobret de mi, volia ser donant de sang per compensar la maldat (i odi del ram aquest que diu vostè) que destil·lo en altres àmbits, però les meves venes són cabrones i s'amaguen... tant s'amaguen que la pobreta noia que està fent les punxades a Can Ruti els dissabtes ja em coneix i quan hi anem (no hi vaig sol ni que em matin) em mira i em diu "un altre cop? estàs segur que vols que tornem a passar per tot això?"...
Pobreta... ella ho intenta, però no hi ha collons.. de moment porta un encert del 50% en les banderilles. Però no és culpa seva... segur que ara que no hi aniré en un parell d'anys és més feliç...
Salut i agulles !
La teva xicota te una mica de raó, jo vaig començar odiant una rossa que es feia mirar (pel nen que amí m'agradava), i no he deixat de odiar les rosses, les tenyides més, perquè les naturals no en ténen cap culpa.
(La Julia Otero és tenyida a pinzellades de metxes!!!.)
Rieu si voleu, però jo avans que em treguin sang, faig fleccions perquè em surtin les venes amb l'esforç. I funciona!
Ara ja no em fa por que em treguin sang.
(Aquest comentari escenificat, és d'anunci!)
Agnès, diu la meva xicota que aplicarà el seu remei la propera vegada. Ja pot dir vostè que és sàvia, perquè hi ha gent que segueix els seus consells.
Josep, nosaltres no sóm d'aquests. Ens agrada més la necrofília.
Valero, crec que parlo en nom de més gent si li dic que tinc curiositat per saber més destalls de la seva anècdota.
Sr. Manel, crec que això de l'acupuntura només funciona si ets xinès.
Kashna, la meva parella és una mica mojigata, la veritat. Secretament deu haver gaudit del post però no ho reconeixerà mai.
iaia, tenim conceptes molt diferents del que significa lligar.
Modgi, vostè és dels meus. Aprendre a canalitzar l'odi hauría de ser una assignatura obligatòria a les escoles.
Pare, vostè és que ha de mantenir les formes per la seva condició, però li recomano que de tant en tant alliberi la seva mala llet en públic. És terapèutic i sovint s'aconsegueixen resultats insòlits.
Abert, sé que no haver donat mai sang em converteix en una mala persona, però experiències com la seva em reafirmen en la meva postura.
El seu és una mena d'odi que mereix un post a part. La gelosía femenina és digne d'estudi. La Júlia Otero també mereix un post a banda.
El meu record de punxades sense trobar-me la vena és 9. Vaig tenir paciència fins la vuitena (era jove i tenia molt més bon humor), però aleshores ja no vaig poder més i em vaig posar a plorar de la ràbia. Van canviar l'infermera i a la primera ho va tenir enllestit. Dacord que si no es practica no s'aprén, però entre poc i massa...
Estic d'acord amb vostè, Markutis. Hi ha alguns personatges en la sanitat pública, que en lloc de treballar en un hospital haurien de fer-lo en una clínica veterinària i si no ho fan és perquè allà no els admeten per falta d'humanitat i professionalitat, però clar en la sanitat pública aquests temes no puntuen... així ens va.
MMMmmm...aquesta infermera de la foto té alguna cosa que em posa...
Publica un comentari a l'entrada