Trilogía de l'esnobisme: Elitista

Una bona trilogía de l'esnobisme no pot acabar mai sense una llista. Les llistes configuren la base ideològica de l'esnob, perquè són una tría absolutista i al mateix temps permeten definir-se a un mateix en base a les virtuts dels altres. Un esnob de pura raça dedicarà hores a confeccionar una llista dels seus gustos, analitzant totes les interpretacions que se'n puguin fer i tenint molta cura de que aquesta sigui suficientment elitista com per demostrar el seu ampli coneixement de la matèria, però alhora suficientment popular per generar interès i/o polèmica. Res fa gaudir més a un esnob que una conversa banal sobre gustos literaris, cinematogràfics o musicals. Si ningú li discuteix, ha fracassat.

A l'esnob que ara us parla li vé de gust fer un llistat sobre les millors veus femenines.

1. Eva Cassidy: Més rara que un gos verd. Un talent descomunal que mai va conèixer l'èxit comercial degut a la seva timidesa malaltissa i la seva inseguretat. No va enregistrar mai cançons pròpies, només feia versions. Va morir als 33 anys de càncer de pell després de tota una vida d'actuar en tuguris de mala mort i de rebutjar contractes discogràfics. L'any 2000, quatre després de la seva mort, un locutor de la BBC punxa cançons d'un recopilatori de versions d'Eva Cassidy i la gent al.lucina. El disc ho va petar a Anglaterra i els Estats Units, però ella no ho sabrà mai.



2. Lauryn Hill: Molts la coneixereu per ser la cantant de The Fugees o, Déu us castigarà, per la seva participació a Sister Act 2. La seva carrera en solitari consisteix en un únic disc d'estudi l'any 1998 (Misseducation of Lauryn Hill, absolutament acollonant) i un altre disc en directe quatre anys després on ja s'havia començat a grillar (al qual pertany la cançó que us deixo abaix... no us perdeu els tres minuts finals). L'èxit el porta fatal i poques coses se saben d'ella en aquest exili voluntari al que s'ha sotmès des d'aleshores. Algunes coses que sabem, però, és que va participar en un concert al Vaticà l'any 2003 on es va cagar en l'església catòlica i els capellans pederastes, o que ha tingut quatre criatures amb un fill del Bob Marley que continúa estant casat amb una altra dona i que suposadament li fot canya. S'especula amb el seu retorn des del 2004, però arrel de les últimes imatges que he vist d'ella sostinc la teoría de que està patint una progressiva mutació cap a María Jiménez.



3. Lídia Pujol: Va tenir un intent de comercialitat als seus inicis, quan tenía un duet amb Sílvia Comes. El problema és que les Ella Baila Sola ja existien i a sobre cantaven en castellà, així que es van menjar els mocs. Abandonada ja la seva idea de triunfar en el pop, si ho fem fem-ho bé i es va passar al folk. Al seu últim disc, enregistrat en directe, versiona cançons catalanes medievals de tradició oral amb temàtica femenina. Sonaría fatal si no sonés tan bé.