Innocentada

El 2008 serà recordat per moltes coses negatives com l'esclat de la bombolla inmobiliària, la crisi financera, el passadís del Barça al Bernabeu amb golejada inclosa o la reelecció de Zapatero amb majoría gairebé absoluta. Però si hi ha un motiu per assegurar que el 2008 ha sigut una gran merda és per una noticia de la que m'he assabentat el diumenge i que he hagut de dur al pap fins les 00:00 perquè si l'arribo a penjar ahir hagués semblat una innocentada: New Kids on the Block s'han tornat a reunir.

Sí, amics. Els creadors de l'odiós i, de fet, execrable concepte boy band cap a les acaballes dels anys 80 han cregut que no eren prou patètics per sí mateixos els retorns d'imitadors seus com Take That i Back Street Boys i han decidit obsequiar-nos amb el numeret decadent definitiu. I poca broma perquè van començar una gira per Canadà i els Estats Units al setembre i el 4 de febrer ja els tenim a París. S'acosta perillosament l'apocal.lipsi, i això explicaría perquè els maies van predir que la fi del món serà l'any 2012 (llàstima de JJOO a Madrid, tindría el seu morbo).




Pel que he pogut esbrinar, en aquests 14 anys de beneït silenci els membres de New Kids on the Block s'han dedicat a fer coses tan diverses per separat com tenir atacs de pànic i passar a l'anonimat més absolut, fracassar estrepitosament amb discs en solitari, participar en realities com The Surreal Life i ¡Mira quién baila!, protagonitzar musicals a Broadway o fer-se una petita carrera cinematogràfica gràcies a ser germans d'en Mark Whalberg.

Algú els ha convençut de que és preferible actuar com sex symbols madurets i perpetrar absurdes coreografies que pentinar canes, marcar corva de la felicitat i esperar que els diumenges la dona s'emporti els nens a ca la iaia per practicar la masturbació amb asfíxia. Això sí que és colar una innocentada...

Us forraré a tots

Ara que ens estem acabant el 2008 arribarà el moment en el que caureu a la temptació de fer-vos propòsits pel 2009 i, com us aprecio relativament, en comptes de fer-vos veure lo trista i mancada de sentit que és la vostra existència i com d'inútils i ridícules són les vostres aspiracions us mostraré 3 negocis infalibles per forrar-se. Perquè tots sabem que els diners no compren la felicitat però lloguen els seus serveis de puta mare.

1. Fabricació d'extintors: Pense-m'hi detingudament, és el negoci rodó. Tots els edificis en tenen i gairebé mai es fan servir però s'han de revisar cada any i substituïr-los cada 5. Això obre una possibilitat molt interessant, que és la de només treballar un mes a l'any si t'ho muntes bé. A més, no serveixen de res però son obligatoris. ¿Quan heu vist a la televisió un tío mantejat pels seus veïns, cofois de que els hagi salvat l'edifici extintor en mà? Ah, i recordeu: si no voleu ser simplement rics sino que desitjeu estar podrits de diners només heu de recarregar els extintors vells de les empreses i escales de veïns amb poderío i colar-los com si fossin nous als barris 'Callejeros style'. Això us permetrà rebentar els preus i fer-vos amb el mercat.

2. Reciclatge de consciències: És una variació inversa d'oficis més antics com el confessor i el psiquiatra, amb un nínxol de mercat per explorar evidentíssim. Consistiría en fer creure als ciutadans, mitjançant hipnosi i teràpia conductiva, de que ténen algun sentit coses que fan a diari com conduïr per autopista a 30 km/h, pedalar entre cotxes amb bicicletes de llauna, pagar més per un transport públic que no funciona, collir merdes de gos amb la mà, comprar les bosses de plàstic del súper o parlar amb un/a llenguatge/o respectuós/a amb tots/es els/les gèneres/os. Un avantatge claríssim és que mentre IC-V governi la subvenció està garantida. L'objectiu final sería convèncer a la població de que renegociar amb un govern central una llei de finançament que ja va ser aprovada en la negociació d'un Estatut aprovat pel mateix govern central és el més normal del món.

3. Prostitutes transgèniques: Aquest negoci té una petita dificultat d'inversió inicial, perquè cal untar polítics i clero, però aquesta anècdota us farà entrar amb bon peu al Club Bildelberg. Pel que fa a la resta, en el ram de les meuques modificades genèticament tot són avantatges. Més enllà de la perfecció estètica i la varietat de races, podeu deixar volar la vostra imaginació i dissenyar-les sense vagina per fomentar l'especialització en sexe anal o instal.lar-hi un dispositiu amb efecte piròlisi a la boca per erradicar el risc de contagi d'enfermetat venèria entre mamada i mamada.

Apa! Bones festes, que no estamos tan mal. I feliç 2010.

Ràbies de temporada

La ràbia, com l'agricultura, també té productes de temporada. Estranyament, aquesta no és una de les més fructíferes per mí. Posats a odiar prefereixo la setmana santa o sant joan, però tot i així he decidit unir-me a la christmafòbia imperant i fer un llistat amb els meus 10 motius principals per detestar el Nadal:

- La gent que diu Nit Bona i Nit Vella

- La puta de la Gemma Nierga, que s'agafa vacances avui, mentres jo que dic el trànsit a la seva merda d'emissora sociata hauré de fer guàrdia fins i tot el 25

- Que als mitjans de comunicació pretenguin fer-nos sentir afortunants perquè la grossa ha caigut a Catalunya quan a mí i a tots els que no ens ha tocat res l'únic que ens interessa és que el pitjor dels mals caigui sobre tots aquests malparits amb sort

- La cara de falsa satisfacció que has d'improvitzar quan descobreixes que, un any més, la teva tieta (introdueixi's grau de parentesc alternatiu) ha decidit que era bona idea regalar-te la colònia de l'Antonio Banderas (introdueixi's regal de merda alternatiu)

- Els inquietants Pare Noël trepadors que envaeixen la ciutat de Barcelona

- La sacrosanta hipocresía del progressista i anti-clerical Grupo PRISA, que fa que Digital+ no emeti porno la nit de Nadal

- Que els quillacos considerin els langostinos Pescanova el súmmum culinari d'aquestes festes quan per la meitat de preu fas una escudella com déu mana i no menjes MERDA

- Els combats de valetudo que organitzen amb total impunitat les senyores a les botigues

- El caràcter submís de la societat catalana. Només així s'explica que igual que existeixen els caganers d'actualitat no s'hagi comercialitzat encara un cagatió amb la cara del Juan Carlos de Bourbon. (Mama, ho admeto, em vaig gastar els diners del curset de Photoshop en anar de putes)

- Que encara estigui treient del maleter del meu cotxe fulles del primer i últim avet que vaig comprar... fa 3 anys.

Misantropia i Los ricos también lloran

Avui enceto una nova fórmula de postejar que consisteix en apil.lar temes sobre els que vull escriure a mida que se'm vagin acudint. Ho faig per dos motius: 1) Perquè si guardo temes al calaix de la memòria és probable i recurrent que la mandra els deixi allà per sempre 2) Perquè em dóna la gana.

Parafrasejant al pecident Nyunyes, no fa massa SE'M VA DIR que sóc un misantrop perquè acostumo a detestar la gent en un alt percentatge. Vulguis o no, per molta personalitat que hom hagi acumulat amb el pas dels anys, una acusació com aquesta m'ha fet reflexionar. I deixant a banda les consideracions existencialistes, que l'infern són els altres i bla, bla bla... he arribat a una conclusió, crec, assenyada: tots vosaltres, il.lustrats i utòpics de merda, em feu fàstic i si no us agrada la meva manera de ser em podeu xupar la polla.


(Faci's notar al lector que l'extracte "em podeu xupar la polla" només va dirigit a persones del sexe femení d'entre 16 i 35 anys amb un mínim atractiu físic, la qual cosa demostra que la insociabilitat de l'autor és selectiva i, per tant, no dóna lloc a misantropia.)

Aquesta parella són la prova vivent de que el caler corromp

Contemplo esmaperdut i corprès la caiguda en desgràcia de Telecinco en els últims mesos. Des que Jaume 'tío gilito' Roures els va prendre la F1, sembla ser que Paolo Vasile ha embogit i ha entrat en un procés imparable d'autodestrucció.

El que abans eren demandes guanyades contra Yutup, Cuatro i La Sexta ara són indemnitzacions milionaries a pagar al matrimoni Ansar i Terelu Campos. Si abans Telecinco era la televisió més rendible d'Europa, en base a aconseguir una animalada d'audiència amb la mínima inversió econòmica (els que hagin passejat les seves retines per Escenas de Matrimonio o Yo soy Bea saben de què parlo) ara es malgasten 400.000 euros per aconseguir audiències misèrrimes. Els pispen dos puntals de la cadena com El calvo de Telecinco i el model-futbolista que busca parella, perden el lideratge en audiència a mans de TVE després de més de 2 anys de tiranía i els comptes comencen a no sortir.

Ara bé, la novetat d'avui és d'una genialitat sense límits: Xavier Sardà abandona el projecte de programa que tenía amb Telecinco per la guerra oberta entre la cadena de televisió i la productora Gestmusic. Una noticia que ho té tot. Intercanvi d'acusacions entre Mainat/Cruz i Vasile, un Xavier Sardà al bell mig del foc creuat i, de resultes, els dos primers dimitits, el segon amb l'alè putrefacte de Berlusconi acaronant-li el clatell i el tercer a l'atur. No sé per quin d'aquests quatre GRANS FILLSDEPUTA me n'alegro més.

Trilogía de l'esnobisme: Revel.lador

Ho admeto, sóc un freak de la cuina. I no només perquè me la posi dura el simple fet d'imaginar uns ous ferrats amb foie de Can Ravell, un restaurant de quatre taules on no hi ha menú, et canten la carta i els tovallons son de paper però acabes clavat a la paret.

· Ho sóc perquè encara vaig al mercat a comprar corones, botifarrons i peus de xai, i això a la meva edat (per desgràcia) és tan estrany com tenir un diploma de mecanografía o saber fer macramé.

· Perquè em sap menys greu gastar-me 200 euros en un dinar a Els Tinars que en un viatge low cost i perquè em fot menys mandra cascar-me una botifarrada en cotxe (anar i tornar) fins a Sort per sopar al Fogony que acostar-me a Sitges per entrar a l'Atlàntida.

· Perquè vaig anar a El Bulli fa 15 anys reservant taula el día abans i tot i tenir-ne 11 ja em vaig adonar que allò que ells anomenaven menú gastronòmic era una puta merda punxada en un pal que no té pinta, olor, ni gust de menjar.

· Perquè m'agrada passar-me tot un matí a la cuina guisant galtes de porc o cuinant faves a la catalana i m'enorgulleixo de no formar part de l'immens grup d'analfabets que es pensen que els nuggets són pollastre.

· Perquè no hi ha res que em faci bullir més la sang que aquesta merda estereotipada de programa que ha fet la Gwyneth Paltrow per a la televisió pública nord-americana i tot i així me la miro per vigilar el que diuen.



P.D: I sí, em posaría d'acord més ràpidament amb el gordo fill de puta del Santi Santamaría que amb la colla de llepaculs del Ferran Adrià. Estic pensant sobretot en tú, Sergi Arola! Quin parell d'hòsties més ben donades tens, xaval.

Jo també vull ser polèmic

César Vidal (a.k.a. l'home-porc) una gran inspiració per a mí.

Després d'observar amb enveja malsana el que ha succeït amb l'últim post del meu admirat Sr. Brillant, m'he adonat que no sóc ningú. Potser és una observació que els altres ja havien fet per mí amb anterioritat, però jo me n'acabo d'adonar i no m'ha fet puta gràcia.

La meva intolerància a la frustració, diagnosticada ja des que era un marrec, no em permet acceptar que altres assoleixen l'èxit blocaire a base de crear polèmica i jo no. Així que us demano la vostre col.laboració: Per caritat humana (com deia aquell), què redimonis he de fer si vull arribar a 70 comentaris (i en català, amb dos collons!)?

A) Escriure un post lloant l'encert de l'article del The Economist i linkar-lo a un fòrum de les JERC

B) Cagar-me en la figura botijera del Justo Molinero, el Celestino Corbacho, el Montilla i tot el seu llinatge i promocionar-lo aquí

C) Crear un viral que cada cop que busquis Tom Waits al Youtube t'apareixi això i atribuir-me'n el mèrit amb una carta al Mondosonoro.

Ajudeu-me, que estic desesperat.

Així en calent...

¡¡¡ FUCK YOU !!!

(Per cert, molt maco l'autobús)

Aportacions musicals al partit del segle

Observo amb angoixa vital i enveja sana com a la Premier League ens passen la mà per la cara en qüestions de càntics futbolístics. Mentre a la lliga espanyola els aficionats continuen ancorats en el 'Canta y no llores', el 'Go West' i el 'Guantanamera', quan no es limiten a corejar noms a pèl, els anglesos son una explosió de creativitat i cada temporada apareixen cançons noves.

Valgui com a exemple la cançó del Fernando Torres al Liverpool...



O aquesta del Berbatov al Manchester United creada pel pitufo gayer



Jo em rebel.lo contra aquest immobilisme i penso donar exemple proposant nous càntics per estrenar al partit d'avui dissabte contra el Madrid (en castellà, perque els entenguin els merengues).

"Na na na naaa na naaaaa naaaaa Klas Jan Huntelaar
na na na naaaaa na naaaa se volverá a lesionar"

"Eeeees Raaaaaaaul, el que nuuuunca haaaace naaaaadaaaaaa
eeeeees Raaaaaaaaaaaul, aunque se arraaaastre es tiiiiitulaaaar.
Algo así es Rauu-uuuuul, uhuhuuuuuuuh
algo así como un viejo que se arrraaaaastraaaaa
algo así es Rauuu-uuuuul, uhuhuuuuuuuuuuh
el siete de Espaaaaaaaañaaaaaa"





(Del 2:23 al 3:32)

"Echasteis al Schuster por ser realista,
fichasteis a Juande y no creo que aguante,
no teneis ataque, no teneis defensa,
da igual lo que hagais, no queda otra opción
porque hooooy, se os queda cara de idiotaaaa
idiotaaaaa, esa cara de idiotaaaaaa
No veis, que fácil es para este Dream Team
meteros cinco en un momentooooo"

Trilogía de l'esnobisme: Inquietant

Ho confesso, de tant en tant em quedo enganxat al Canal 33 fins a les tantes de la matinada empassant programes de literatura, música, dansa, arquitectura i tota la caterva de culturetades que fan a aquelles hores que suposadament no ho veurà ningú, en comptes de ser un home i dedicar-me al 5-contra-1 amb el porno de les locals. No tinc excusa. Admeto que ho faig per alimentar al gafapasta soci de l'FNAC que hi ha dins meu.

Però, de vegades, et trobes amb coses com aquesta. Adverteixo que la broma dura 4 minuts, però després d'una recerca exaustiva per emules, pandos i bittorrents només he sigut capaç de trobar aquest fragment d'1 minut de duració al yutup. M'ho prendré com una prova irrefutable de la gravetat de la meva patología.



La paraula que esteu buscant és 'inquietant'.

Menys Crepúsculo i més Krispies

És innegable, el cinema està terminal. Digueu-me, quan va ser la última vegada que veu anar al cinema il.lusionats per veure una pel.lícula? Encara més, quant de temps fa que no veieu una pel.lícula original com déu mana? Que si ara adaptacions de còmics (Hell Boy, X-Men, Iron Man), que si nissagues interminables que ja sería millor no tocar (Star Wars, La jungla de cristal, Indiana Jones), que si adaptacions de sèries televisives (Sexo en Nueva York, Expediente X, Superagente 86), que si adaptacions de musicals teatrals (Chicago, Mamma Mía, Sweeney Todd)... I el clàssic dels clàssics, l'adaptació de best-sellers literaris.

Et penses que això és una poma però no, heretge, és la fruïta prohibida del Gènesis de la Santa Bíblia

En aquesta última categoría s'engloba la puta merda aquesta de Crepúsculo, la primera d'una sèrie de novel.les escrites per una repugnant mormona nord-americana que sota l'aparença d'història romanticona de ciència-ficció amaga una ideología neoconservadora recalcitrant. NO la compreu, NO la regaleu, NO la llegiu i NO veieu la pel.lícula, a menys que us interessi el devenir d'una beateta adolescent de familia desestructurada que s'enamora d'un vampir amb el que no pot follar perquè si ho fa morirà, però que al final de la nissaga, un cop purificat el seu amor i ja casada amb el vampir, fot un clau amb ell després de ves-a-saber-quantes-mil pàgines i es queda prenyada. Com les cola la filla de puta.
L
D'això, senyores i senyors, en fan una pel.lícula que s'estrena als Estats Units i les dues primeres setmanes racapta 150 milions de dòlars. Tota una orgía de joia per als productors i també pels centenars de milers de fans dels Jonas Brothers i els seus Purity Rings. I és que ara la última moda entre els púbers és la castedat. Toca't els ous.
L
Ai, malparits, què poc sabeu de la vida si preferiu un anell de pega a una bona palla feta d'amagatotis per la novieta a les últimes files del cinema. Que, per cert, és la única cosa interessant que podreu fer a la sala amb les merdes que s'estrenen últimament.

Odi cerval

Es pot odiar una sèrie abans que comenci a emetre's? Sí, es pot. És el que ha aconseguit Cuatro amb mí després de setmanes promocionant el que ja anuncío des d'aquí serà el subproducte televisiu de l'any.



I no és només perquè sigui una mena de Rebelde Way a la sociata que té pinta de deixar Al salir de clase al nivell de Supersalidos (gran pel.lícula, i no és conya!) pels nivells de vergonya aliena que assegura...



És aquesta noia. Aquesta noia fa molta ràbia. Des del primer instant en que la vaig veure a la promo una bola d'odi cerval es va a poderar del meu estómac. Ara aja sé perquè.



Sí, amics. Aquesta veu en off inoblidable que ja ens va fer sagnar els timpans el Nadal anterior correspon a Sara da Pin Up, la mateixa que Cuatro ha tingut les galtes d'encolomar-nos almenys mitja hora cada puto día de dilluns a divendres. Aparteu les criatures.

Moros Vs. Sudaques

Parental Advisory: Encara que sembli mentida, em posaré trascendent.

És qüestió de temps, menys que més, que es flexibilitzin les condicions per a que els inmigrants adquireixin el dret a sufragi més enllà de les eleccions municipals. I us deixaré un titular: Catalunya es juga el seu futur en aquest procés.

Ja queda menys per desenmascarar els multiculti de pacotilla

L

Encara ara pot semblar una utopía, però també ho era fa 10 anys el matrimoni homosexual. L'any 2008, el percentatge de població estrangera a Espanya ha sigut l'11,3%. Això es tradueix en 5.220.600 habitants, i compte, perquè l'estadística només té en compte a les persones censades. Comparar aquestes xifres amb les de l'any 2000 és senzillament demolidor: de poc més de 900.000 estrangers a sobrepassar els 5 milions en 8 anys. L'impacte polític que podría tenir aquest nou electorat és fàcilment deduïble si tenim en compte que a les Eleccions Generals del 2008, caracteritzades per una bona participació del 73%, la distància entre els dos partits majoritàris va ser de poc més d'1 milió de vots.

Actualment per aconseguir la ciutadanía espanyola és necesari acreditar 10 anys de residència legal a excepció dels refugiats polítics (5 anys) i els naturals de països iberoamericans, antigues colònies com Guinea Ecuatorial i Filipines o portuguesos i andorrans (2 anys). Els procedents de qualsevol altre país de la Unió Europea adquireixen tots els drets d'un nacional des del primer día. En aquesta línia, el 36% d'aquests 5 milions d'estrangers actuals son llatinoamericans i el 21% de l'Europa Occidental. En un segon bloc, gairebé el 18% son de l'Europa de l'Est, el 15% nord-africans i el 4% de l'Àfrica subsahariana. La resta de procedències juntes no sumen ni un 4%, però estan clarament dominades pels nascuts a la Xina. És en aquesta partida demogràfica que Catalunya hauría de moure fitxa. M'explico.

Joan Saura fent declaracions 'exclusives' a Canal Latino l'1 de maig (en castellà, per suposat)

No és cap casualitat que Madrid aculli el doble de llatinoamericans que d'africans i que a Catalunya es produeixi el fenòmen contrari. El perfil ideològic majoritari de l'inmigrant sudamericà és el d'un conservador que normalment fuig de règims populistes d'esquerres. A més, al no existir la barrera idiomàtica el català li suposa un problema inesperat i indesitjat a parts iguals. Acostuma a concentrar-se en nuclis urbans i a treballar en el sector serveis. Per contra, l'inmigrant africà està molt més sensibilitzat per experiència personal amb les minoríes culturals i lingüístiques, al qual la barrera idiomàtica inicial el predisposa molt més a aprendre català i castellà indistintament. A més, la seva dispersió dins el territori és major perque es dedica a sectors com l'agricultura, la ramadería o la indústria i habita en nuclis de població més reduïts que afavoreixen la seva integració i on el catalanisme és més visible.

Però això no és tot. A la nul.la sensibilització pel fet català que he pogut detectar en converses amb argentins o cubans de classe mitja i bon nivell cultural s'ha d'afegir el factor religiós de les classes més desfavorides. El cristianisme és un eix central que vincula la dreta espanyola amb el potencial votant llatinoamericà. Aquest nexe ja s'ha pogut comprovar als Estats Units, on el vot llatí es decanta pel mateix partit Republicà que aboga per tancar les fronteres i endurir les lleis d'inmigració. Pesen més els components creacionista, homofòbic i anti-avortista. També existeix en gran part el conservadurisme islàmic però a un altre nivell que en cap cas s'identificaría amb la dreta espanyola i el seu fonamentalisme cristià. Ans al contrari, existeixen iniciatives com l'Islam Català. ERC ja fa temps que ha detectat aquest filó i, encara que sigui a tall anecdòtic, aquí en teniu un exemple:



Catalunya és la regió espanyola amb major nombre de musulmans i faría bé de tenir-los en compte si espera realitzar algún día un referèndum per a l'autodeterminació. Mentres la política migratòria actual afavoreixi l'arribada massiva de llatinoamericans, la causa independentista perd terreny. No és racisme selectiu ni m'he begut l'enteniment, és visió estratègica de país. Ser una minoría cultural a Espanya ja ens ho posa prou difícil com per empetitir encara més.

Breaking News

El Barça acaba de fitxar un morlaco hongarès de 24 anys, 2 metres i 105 kilos de pes per al seu equip d'handbol. El més destacable, però, és que l'individu en qüestió respon al nom de Barna Putics.
L


Es comprarà el jugador una vivenda a Castelldefels? Cobrarà més per dur escrit a la samarreta un eslògan tan efectiu per a la indústria autòctona del plaer? Veurem al Palau Blaugrana una Penya Barna Putics fundada per les treballadores de Les Corts? Y Urdangarín que opina de esto?

Vergonyes alienes

La vergonya aliena consisteix en passar-ho malament per fets i comportaments dels quals no tens cap responsabilitat i és una d'aquelles coses que et demostren a diari que l'infern són els altres. Per desgràcia jo en tinc moltes. Aquí en teniu una petita mostra:

Els humoristes d'una altra època. Si torno a sentir un acudit que comenci per "mamá, mamá", un gag costumbrista que impliqui desganyitar-se o una imitació homosexual sobreactuada crec que explotaré en una diàspora d'odi visceral. Serveix igual per Los Morancos que per La Cubana o subproductes televisius com Vinagre.

La gent sense miralls. Ja ho diu el refrany: bota hasta la rodilla o es puta o es quilla. Si et vols enmirallar en una d'elles, endavant, però abans reflexiona sobre la quantitat de persones a les que pot traumatitzar una imatge com aquesta.

Els pantalons de sordomuda. Així és com s'ha conegut aquest fenòmen de tota la vida en el meu entorn, per allò de que s'hi poden llegir els llavis. Els nord-americans, en canvi, tant amants d'inventar noms genials ho coneixen com a efecte camel toe (o peülla de camell). En parlo perque s'han tornat a posar de moda i a mí em recorden a la meva època d'estudiant de primària i a una professora que a més a més tenia l'estranya manía de clavar-se els cantos dels pupitres on no devía.

Els progres de pacotilla. En fi, sobren els comentaris. Orgullo proletario dijo Doña Vitesse Excellent Perla.

La discriminació positiva. N'hi ha de molts tipus però la que a mí m'afecta és estranya. Això és molt personal però des que era petit cada cop que veig un negre pel carrer m'entra una espècie d'esquizofrènia. No el vull mirar perque no es pensi que el miro per ser negre i se senti incòmode però tampoc li vull girar la cara per por a que es pensi que li tinc manía per ser negre, així que acostumo a abaixar el cap i dissimular que l'he vist encara que llueixi les pintes a dalt exposades. És una paranoia meva.

Les brometes telefòniques (sense excepció). Un gènere, sobretot radiofònic, al que no li he trobat mai ni punyetera gràcia. Gairebé sempre passo més vergonya pels que la fan que pels que la reben i rarament no em fan canviar d'emisora.

Battle Royale

Ni Barça-Madrid ni hòsties! El partit que no us podeu perdre per res del món és l'Olympique de Marsella-Atlético de Madrid que es jugará el proper dimarts 9 de desembre.

Si no heu estat amagats a l'illa de Lost els últims dos mesos sabreu que el partit vé calentet de l'anada, que va acabar amb el Calderón clausurat i un aficionat del Marsella a la presó. Santos Mirasierra, que així es diu l'angelet, s'enfronta a 8 anys de presó per desordre públic i atemptat a l'autoritat amb agravant de lesions i serà jutjat demà. La resposta dels Ultras de l'Olympique no s'ha fet esperar i ahir es van fer públiques les amenaces rebudes al correu electrònic del club colchonero. Us en deixo dues a tall d'exemple. Textual:

"¿no quiere liberar a Santos? le esperamos con impaciencia para el partido de vuelta OM-ATHLETICO, vamos a ponerle en sangre a mujer como a niño sin piedad entonces o a usted él liberado o va a sufrir una carnicería verdadera. Y dichas en Aguirre y Enrico Cezero (SIC), los hijos dela puta, que los esperamos con impaciencia, y que no se hagan arriba. ¡nosotros nos reencontraremos el 9 de diciembre en Marsella! ¡! Buen partido"

"les marsellais attendent l'atletico impatiemment. on va tous vous niquer bande de fils de puta. Santos en prison pour 8 ans = 8 supporters de l'atletico de tués. venez nombreux bandes de hijos de puta". (Els marsellesos esperen l'Atlético amb impaciència. Us follarem a tots, colla de fills de puta. Santos a la presó per 8 anys = 8 seguidors de l'Atlético morts. Veniu molts, colla de fills de puta).




Qualsevol que hagi passejat una miqueta per Marsella sap de quina mena de gent estem parlant i fins a quin punt son serioses les amenaces. Però com els del Frente Atlético són d'aquesta manerota que no es perden un partit i tampoc toleren que els hi diguin covards (i mira que ja estan classificats per vuitens de final de la Xampions), em consta que hi aniràn tot i que la directiva de l'Atlético s'ha negat a vendre'ls-hi entrades.

Creieu-me, serà històric. 4.000 francesos embogits a la caça d'un centenar de feixistes espanyols pels carrers de la ciutat més xunga que he tingut la mala sort de trepitjar. El somni d'un català.

Si a alguna llumenera se li acut enregistrar el que està a punt de passar, aconseguirà un material que riute'n tu del Resident Evil.