És una falca de ràdio que als que escolteu RAC1 us resultarà familiar perquè la posen sovint des de fa mesos. Avui la he tornat a sentir i no he pogut evitar adonar-me del caire que ha près en els últims dies sense pretendre-ho...
"A Mèxic tothom es pregunta com ho ha fet Zanuy. ¿Pero como lo hisieron? ¡No puede ser! L'autèntica cuina Tex Mex. Nachos, dippins, fajitas, burritos, wraps... Si piques, pica bé. Pica Zanuy. Ui ui ui..."
dimecres, 29 d’abril del 2009
La importància del context
dilluns, 27 d’abril del 2009
Lubricant
1) Ideal per follar-se...
2) El que m'agradaria sentir mentres em tiro una...
3) L'ambientació perfecte per a una...
Efectivament, una excusa barata per a encolomar-vos tres videos més del yutup.
diumenge, 26 d’abril del 2009
Gent entranyable/Gent desentranyable
divendres, 24 d’abril del 2009
dimecres, 22 d’abril del 2009
Llibres mediàtics per Sant Jordi
diumenge, 19 d’abril del 2009
Modernors
- Viu al Rawal (no confondre amb El Raval ni molt menys dir barri xino, que fa provincià)
- Talla't els cabells a qualsevol franquícia de La Pelu
- Digues que només llegeixes revistes gratuïtes com 'AB' i 'H', però compra el TimeOut Barcelona d'amagatotis
- Compra la teva roba a qualsevol botiga d'El Born
- Ves a prendre còctels al Betty Ford's, un local minúscul on a part d'eixugar suor aliena amb el cos podràs parlar qualsevol idioma menys el català. Si els segurates no et deixen entrar amb l'excusa que és plè o que són a punt de tancar és que no portes RayBan vintage, tofa i serrell (és important saber-ho perquè n'hi ha que ja ho han intentat tres vegades sense èxit)
- Visita a diari http://www.good2b.es/ i no t'oblidis d'idolatrar la seva creadora
- No et perdis ni una sola edició del FEA i t'ha d'encantar Ultraplayback
- Si has de convidar algú a dinar porta'l al Bar Kasparo, on degustareu tapas elaborades per australians a preu d'or en una plaça tranquila a només 2 minuts de La Rambla i la Pl. Catalunya
- Llença la teva càmera digital i corre cap a la LomoShop a comprar una compacte analògica soviètica que fa fotos descolorides i desenfocades en format diapositiva. Inmortalitza't fent totes les coses anteriors i penja-ho al teu Facebook (si no en tens feste'l, insensat!)
Ara sí, ara ja ets modern de la hòstia. De tú depèn esbrinar el que hauràs de fer la setmana vinent per mantenir-te.
Òptica blaugrana: Optimisme
Culers del món, Aquest any sí! És la conclusió a la que arribo després que el Barça hagi guanyat a Valladolid i Getafe, dos partits que donava per empatats en els meus pronòstics. No anava tan desencaminat, perquè tots dos s'han guanyat per la mínima, però a aquest equip li és igual jugar partits complicats i tramposos a camp contrari emparedats entre eliminatòries de Champions. No hi ha qui els pari! A aquestes alçades comptava amb estar 2 punts per sobre el Madrit i en comptes d'això continuem a 6 i amb dues jornades menys per disputar. Amb aquest ritme de sumar punts, el Barça de Guardiola es pot proclamar matemàticament campió la jornada 35 guanyant al Vil.la-Reïal al Camp Nou. I si el Madrit perd a Sevilla, que no em sembla gens descabellat, encara ho rematarem al Bernabeu. Fixeu-vos si vaig sobrat que fins i tot ja dono per fet que guanyarem al camp de l'etern rival.
Quin optimisme, oi? Però ai, amics... què perillós és l'optimisme. Ara que ja tinc la Lliga coll avall m'entra de sobte una cagalera descomunal. I si al Barça se li acut passar la semifinal amb el Chelsea i plantar-se a la final de Roma? I si per aquelles coses del destí perdem la final de la Champions el 27 de maig? Quina sensació imperarà al final de la temporada 2008/2009? Què pesa més: l'alegria de guanyar la 19ª Lliga o la tristor de perdre la possibilitat de guanyar la 3ª Copa d'Europa?
I així, sense adonar-me'n, acabo de definir el barcelonisme.
dijous, 16 d’abril del 2009
Factor sorpresa
dimarts, 14 d’abril del 2009
viscAbarcelona
Reïxiu el pols, no hiperventileu encara, que hi ha més dades. A la capital del barcelonès, les grues s'emporten una mitjana de 325 cotxes diaris i ja és sabut que, d'entre totes les espècies, la grúa barcelonina es distingiex per ser la més cara d'Espanya. No només això, ara també hem d'aguantar la moda de la multa sorpresa, que és aquella denúncia que realitza un professional de la sanció (no qualificat però contractat per l'Ajuntament) mitjançant la càmera digital i que permet als Urbanos certificar les multes còmodament des d'una cadira i sense moure's de la comissaria. Per suposat, en aquest tipus de multes la primera notificació arriba per correu amb aquella oferta tradicional del "pagui en 15 dies o pagui el doble!". Aneu notant l'escalforeta que vé de dins? Jo sí.
Els que no sou de Barcelona i/o no teniu ulls a la cara potser no us havieu adonat encara que darrerament la ciutat s'ha esquitxat arreu de ratlles de colors pintades al terra. Són la zona blava i la seva cosina rica zona verda. Em centraré sobretot en aquesta última, la que més ha proliferat. Un invent del diable venut pel consisitori com un element xupi-sustanibla per facilitar l'aparcament als residents del barri que ha acabat per convertir el sòl públic en un xucladuros que paguem TOTS (veïns inclosos) i que entre zones blaves, de càrrega i descàrrega, aparcaments de moto que no s'utilitzen (totes són a la vorera) i de minusvàlids (algún dia m'esplaiaré parlant de la gran estafa i picaresca que suposen aquestes places) amb prou feines dóna cabuda a dues terceres parts dels vehicles que en necesiten, per exemple, al Clot. Pels que treballem fins tard i hem d'agafar el cotxe per collons és fantàstic, perquè ens deixa sol.lucions meravelloses com llogar una plaça d'aparcament privat o aparcar malament i llevar-se expressament a les 7 del matí per moure el cotxe amb l'emoció afegida de descobrir si algún agent de l'ordre ens ha deixat una noteta dedicada amb tot el seu amor.
I ja per últim, no fos cas que quedés algún ciutadà amb la sensació de que l'Ajuntament no cuida tots els detalls amb dedicació, les dues rondes i tots els accessos i sortides de la ciutat minats de radars i velocitats (variables o no) que desafien la capacitat de corsecament i paciència humanes. Dubto que el pressumpte estalvi en les emissions de CO2 dels vehicles compensi la fumera d'emprenyamenta que desprenc ara mateix i la dels cigarrets que m'he de fumar cada cop que em trobo amb alguna d'aquestes coses i m'he d'aplacar per no acabar protagonitzant Un día de fúria 2.
L'any 2008 l'Ajuntament de Barcelona va recaptar 8,5 milions d'euros entre grues i parquímetres, el doble que el 2007. L'estadística no inclou quantitats per excessos de velocitat, ni l'abusiu impost de circulació. Visca Barcelona! Visc a Barcelona, per poc temps més em temo.
diumenge, 12 d’abril del 2009
Òptica blaugrana: Passar-se de frenada
La portada és suficientment explícita com per no necessitar de més raonaments, però permeteu-me una petita reflexió: O tots els que tenien un mínim de seny han marxat de vacances o aquest cop el Marca s'ha deixat arravatar per la impotència de veure que el Barça no punxa i queden només 8 jornades. Publicar aquest titular d'un equip que ha marcat 87 gols, li han fet 24 i només ha perdut 3 partits en 30 jornades és anar molt i molt lluny en la creació d'una realitat paral.lela de conveniència. Us he de confessar que supera de llarg el que jo m'esperava.
El gol anulat a l'Henry del que ningú parla
El gol anulat al Recreativo altament reivindicat
Del penalti assenyalat per mans dins de l'àrea ni en parlo perquè no va ser gol. Només dic una cosa: compte amb l'arbitratge al Bernabeu la jornada 34.
dijous, 9 d’abril del 2009
Gol en Las Gaunas
Però no cal anar tan lluny per trobar exemples. A Catalunya, per interès informatiu els mitjans de comunicació es mouen a cop de tsunami. Ara sequera, ara temporal, ara manifestacions, ara crisi. I TOTS diuen el mateix, TOTS prioritzen el mateix. De debò que tots els directors de totes les redaccions de tots els mitjans del país opinen el mateix sobre quin és el tema del día? I el peix que es mossega la cua: qui dicta i jerarquitza els fets noticiables del día ho fa invocant l'interès informatiu, els mitjans es copien, aquestes informacions arriben en massa a l'audiència i generen sensació d'alarma, i finalment la sensació d'alarma crea l'interès social. Perquè passa això? Perquè el periodisme ha deixat de ser un ofici per a convertir-se en una indústria. Les redaccions del nostre país són plantes de reciclatge i manufactura de noticies que arriben mastegades d'agència o de gabinets de premsa. En dies com avui això es fa més evident i, per tant, més trist.
Avui, el tema del día era la Operació Sortida de Setmana Santa. Avui, entre les 15h. i les 20h., he fet un fotimer de connexions amb ràdios diverses d'àmbit català, entrant com la noticia de portada de tots els butlletins i explicant que no hi ha hagut Operació Sortida. No ha tingut cap importància que hagi repetit el mateix un cop i un altre, he continuat entrant com a noticia de portada. Quan siguin les 10 de la nit hauré dit 20 vegades que no hi ha hagut Operació Sortida de Setmana Santa i les 20 vegades m'hauran presentat citant l'informe del Servei Català del Trànsit que diu que la Operació Sortida ha començat avui i s'acabarà demà, que s'espera que en aquest temps surtin 350.000 vehicles i que són els dies de més mobilitat de l'any. Quan demà torni a la feina em jugo els pebrots (tots tres) a que continuaran presentant-me amb el mateix i si segueix passant que no hi ha cotxes a la carretera el fet noticiable mutarà cap als motius que fan que aquest any no sigui noticia l'Operació Sortida, o sigui la crisi. Mentrestant, passaran centenars de coses cada día que ningú explicarà perquè no ténen interès informatiu.
divendres, 3 d’abril del 2009
Bertomba
Primer progama d'El Gran Què:
Primer Progama de Berto:
Coses que han canviat:
- Quan El Gran Què no el coneixia ningú, quan El programa de Berto ja és famós
- A TV3 se'l veia menys segur, a La Sexta té molt més ofici.
- El programa de TV3 va tenir nul.la promoció, el programa de La Sexta el van anunciar fins la sacietat setmanes abans.
- El Gran Què anava diumenge a la tarda més sol que la una, El Programa de Berto anava diumenge a la nit i arrossegava audiència d'El Follonero.
- El Gran Què no feia gràcia, El programa de Berto en feia a estones.
- El Gran Què competia contra El Hormiguero i el futbòl, El programa de Berto contra Aída i Doctor Mateo.
- El programa de Berto durava mitja hora, El Gran Què hora i mitja.
- Tv3 és una televisió pública que, en principi, s'ha de guiar més per la qualitat que per l'audiència (que li diguin a la Melero). La Sexta és una televisió privada que s'ha de guiar més pel share que per la qualitat.
Coses que no han canviat:
- El Berto continúa fent els programes com una extensió d'ell mateix.
- L'humor d'en Berto no li fa gràcia a tothom perquè és personal i arriscat.
- Els dos programes insisteixen en fer humor de la quotidianitat i en les cançonetes amb lletres per riure.
- En tots dos casos, els reportatges ficticis són el pitjor del programa.
- Els programes són molt similars entre si i dins de cadascun hi ha poca varietat. Són un conjunt de gags, com si es tractés d'una única secció. Com presentar un treball acadèmic amb una sola font d'informació.
- El Berto no és el primer, ni l'únic, ni l'últim més efectiu com a col.laborador que com a eix d'un espai.
No t'enfonsis, nen. Però deixa-ho estar.