Hi ha tres situacions a la vida en les que resulta molt difícil amagar qui som en realitat. Curiosament, totes tres ténen lloc al mateix espai: el llit.
1) Hora de dormir: Hom pot passar-se la vida intentant projectar una imatge d'elegància, de bon gust estètic o senzillament de tenir un estil propi més o menys cool, però quan es tracta d'encarar el sobre tots optem per la comoditat. I aquí és on apareixen aquells pijames de quadres o de colors impossibles, aquelles camisetes publicitàries que mai han vist el carrer, aquella samarreta imperi i, en general, aquella roba foradada, descolorida o tacada de pintura. Això en el millor dels casos, doncs sovint hauriem de parlar també de l'inevitable llapet, la pudor de pet i suor i aquella goma juganera que ja fa temps que ha cedit per deixar al descobert el tall de síndria amb el que nostrosenyor ens va obsequiar com a separador de natjes. Arribats a aquest punt, però, s'ha de reconèixer que el gènere femení ens porta avantatje. El pijama masculí, per definició, ja sigui de màniga curta o llarga, és una ofensa per als sentits. A més, ben pocs homes ténen la previsió de comprar un conjunt de dormir presentable per a ocasions especials. És per això que davant la perspectiva de passar la nit fora de casa molts mascles opten per fer el descans del guerrer nuu o en calçotets. Un perany que tota femella esbrina pernoctant més de tres nits amb la mateixa parella i que espera amb candeletes per començar a deixar-se anar ella també. Perquè no ens enganyem, el lamentable modelet de costum ens reconforta de tal manera que només és qüestió de temps assolir el nivell de confiança suficient per a mostrar-lo. De la substancialitat de la nostre hipocresia en depèn la nostre credibilitat. I això diu molt de nosaltres. Un home que dorm sempre impecable, per exemple, ens està dient que és gai.
2) Hora d'endreçar: Un dormitori és com una cova, un refugi d'intimitat on ningú a part dels seus ocupants habituals hi és benvingut. Però les visites succeeixen, i davant d'aquesta possibilitat es produeix el fenòmen del camuflatge. On abans hi havia un llit desfet i tot de roba rebregada pel damunt hi apareixerà un altre magistralment estirat i encaixat amb un pijama perfectament plegat sota el coixí. N'hi ha que fins i tot ho aprofiten per a fer el més que necessari canvi de llençols i cobrellit. També desapareixeran les sabates escampades pel terra, tota classe d'objectes exposats que s'embotiran als calaixos i aquella olor d'humanitat convenientment ventilada hores abans. El problema són les visites sorpresa. Quan aquests individuus inesperats es presenten sense concedir temps material per camuflar res s'ha de reaccionar ràpid. Amb la barroera excusa de deixar les seves coses, com a resposta predefinida intentaran accedir a la cova sagrada i aquí és on es veu el llautó de l'ocupant. Tancar la porta i barrar el pas de qualsevol que gosi fer l'intent de penetrar-hi presagia horrors inimaginables. Posar-se a endreçar compulsivament mentre es demanen disculpes és un clar símptoma de remordiment. Simular indiferència i deixar-los passar com qui no vol la cosa, depenent de la magnitud de la nostre deixadesa, pot ser interpretat com un indici de síndrome de Diògenes. La majoria, però, opta per la tòpica advertència/disculpa jocosa o una justificació puntual del desordre per salvar els mobles. Jo, personalment, em decanto per la tècnica de fingir caballerositat i oferir-me per a guardar les seves pertinences a la meva cambra entretant seuen. Provablement, a la sortida vulguin recollir-les ells mateixos i acabin tenint accés a les meves misèries, però aleshores ja estaré tan fart de la seva presència que amb tal que marxin me la bufa. A més, té l'avantatge que quan surtin per la porta ells podran criticar a plaer i nosaltres descansar. Tothom hi surt guanyant. Però alerta, darrerament també he descobert altres mètodes alternatius a tenir en compte que utilitza la gent, com dormir directament sobre el matalàs. Pràctic i efectiu.
3) Hora de follar: Afrontem-ho, durant el complexe ritual de la seducció la gent menteix amb escreix. S'insinuen o directament es proclamen unes capacitats amatòries que sense dubte contribueixen a l'escalfament previ que ens durà a l'acte. Un cop al llit, però, ha arribat l'hora de demostrar i aquesta és una pressió que no necessiteu en el ja de per si complicat primer contacte sexual. No us recomanaré que procureu traslladar d'entrada unes baixes expectatives a l'altre, perquè això seria tant com demanar-vos que veneu el peix admetent que està mig podrit. Ara, si voleu un consell, un que de debo us servirà, penseu que un cop teniu qui volieu al llit més val que sigueu el més egoïstes possible. Si un dels dos ha de sortir decebut millor que no sigueu vosaltres. En definitiva, no sabeu quin és el seu llistó d'exigència ni quina de les vostres fanfarronades l'han seduït més, així que tireu pel dret. Sigueu un remolí, aneu a lo segur, no demaneu permís per res i a la vostra. Preocupar-se pel seu plaer és un signe de debilitat i si ha de sortir malament teniu moltes provabilitats d'acabar frustrats. Potser no es repeteix. Però qui s'ha corregut aquí, eh? Qui!
