divendres, 7 de maig del 2010
Xarrup: Elogi's amb Tramppa
Us deixo amb unes quantes frases elogioses que si mai teniu la desgràcia de sentir us adonareu que no sabeu si teniu més ganes de donar les gràcies o una bufetada al que us les diu:
- El teu currículum supera per molt les nostres expectatives (la qual cosa significa que no et donarem la feina perquè si et surt alguna cosa millor ens deixaràs tirats)
- La tens tan grossa que fa una mica de por (o sigui que oblida't de practicar-me el sexe anal)
- Se't veu molt canviat! Estàs guapo (no com l'últim cop que et vaig veure, que eres una bèstia immunda)
- Tens cara de bona persona (i per això se't menjaran viu)
- Ets tan bon tio que no vull perdre la nostre amistat per res del món (i això significa que tampoc follaria amb tu per molt calenta i beguda que vagi si hi ha algun desconegut a la vora)
- Amb tu el que mola és que per molt temps que faci que no parlem quan ho fem és com si ens haguessim vist ahir (per això no t'importarà que passi de trucar-te durant els propers dos anys i mig)
Una abraçada per a tothom i que vagi bé. Desitjeu-me sort!
dimarts, 23 de març del 2010
Si jo fos mon(olo)guer
- Em prepararia les improvitzacions de manera que en tingués unes quantes de recurrents per a fer servir en moments determinats en base a les reaccions del públic. Tothom pensaria que sóc enginyós i àgil.
- Falsejaria el meu accent i el meu llenguatge per semblar més del carrer.
- Evitaria parlar de temes mínimament trascendents, perquè fa avorrit. La trivialitat és cool.
- Marcaria els gags que sospito que faran més gràcia amb silencis estratègics i si no funciona ja me'ls ric jo mateix.
- I, per suposat, modificaria totalment els punts anteriors si m'ho demanés un directiu de televisió. No pels diners, és que es deu lligar molt sent artista.
dijous, 19 de novembre del 2009
Gelosia
diumenge, 20 de setembre del 2009
Esperança de vida
Abans de l'auge científic se sabia que el cos humà està programat per a sobreviure 30 anys, el temps necessari per a reproduïr-se, i a partir d'aquí campi qui pugui. El coneixement mèdic ens ha portat molt més enllà, a perdurar en el temps entre limitacions físiques, dolors i tedi existencial, però ens ha privat d'una vida en plenitud només limitada per la resistència del nostre xassís i suficientment curta com per no preocupar-se d'arribar a vell. La longevitat mitjana als països desenvolupats cada cop s'acosta més als 90 anys i amb els avenços genètics que s'aproximen vés a saber fins quan pretenen fer durar aquesta perversió contranatura. Esperança de vida li diuen, un concepte tan trist en si mateix que no mereix més consideracions. I això en un món exageradament superpoblat amb societats que no saben què fer amb els seus ancians i generalment opten per apartar-los de la vida pública. Tot plegat patèticament humà.
Els més veterans d'aquest bloc recordareu com era la primera capçalera. Una petita llista de voluntats personals abans d'assolir el sisè lustre. Modesta, potser sí, però mínimament assequible. Avui, de fet, n'he pogut guixar la primera.
M'ha costat vuit anys poder veure aquesta pel.lícula i a sobre ho he hagut de fer al costat del David Broc, que per a la vostre informació compleix amb tots els requisits del clitxé de crític cinematogràfic (anar al cinema sol, amb boli, llibreta i cara d'ensumar merda), però ara que ja he començat m'he crescut. Dos anys em queden. Calçeu-vos comarques catalanes, tremola Montilla i tú, Natalie, vés comprant lubricant.
dissabte, 8 d’agost del 2009
Succedanis
Puta Vs. Escort
L'escort no és res més que una puta que no té collons per assumir el que és. Per alguna estranya raó, tot i cobrar notablement més que una puta normal es considera amb autoritat moral per a posar més condicions. En comptes d'ensenyar carn al carrer o acostar-se als clients al puticlub s'anuncia per internet amb fotos d'estudi retocadíssimes i frases de l'estil "modelo de portada", "medidas perfectas" o "un sueño hecho realidad". Després, quan la veus, igual està menys bona que la que hi ha a les rodalies del Camp Nou. N'hi ha moltes que són partidàries de portar aquest classisme a l'extrem i s'anuncien "sólo para señores solventes" o amb l'inquietant etiqueta de "nivel VIP". Per demostrar que ténen classe els seus anuncis contenen alguns extres com "lluvia dorada", "me trago tu leche" o "besos apasionados en la boca", però resulta sospitós que sovint vinguin acompanyats d'advertències com "no se negocian tarifas". Algú creu realment que després de deixar la lleterada i pixar-te a sobre d'una paia espectacular que minuts abans t'ha fotut la llengua fins l'esòfag li intentaràs colar una rebaixa? Igualment sospitós resulta que després de fardar de possibles amb coses com "piso tranquilo zona alta" o "hidromasaje" l'advertència sigui "sólo pido higiene". A 150 euros l'hora li vé gent que no es renta? No diu que té una dutxa collonuda? La pura realitat és que aquestes putes pretesament de luxe són unes desmenjades sense cap professionalitat que depenent de la fila que facis et posen més o menys trabes i al nivell de preus que gasten amb un o dos clients al día durant temporades curtes els dóna per viure com reines. La llàstima és que sempre hi ha algú que pica amb aquests anuncis, encara que surti amb sensació d'estafa i sense ganes de repetir. O això m'han explicat.
I així, fins a l'infinit. Porca misèria!
dimecres, 1 de juliol del 2009
Us ho demanem Senyor
Després de...
- Ser escollit per aclamació i sense passar per les urnes
- Gastar-se 219 milions d'euros en plena crisi mundial
- Aconseguir que els mitjans de comunicació de tot el món li llepin l'ullera
- Portar 50.000 persones a una merda d'acte de presentació
- Eclipsar completament el triplet del Barça en una setmana
...quins autèntics reptes li queden per assolir al tito Floren?
1. Persuadir a Cristiano Ronaldo per a que deixi de follar-se tot lo que menstrúa
2. Prostituir a l'atleta de Crist Kaká per aconseguir més ingressos extraesportius
3. Pactar el finançament de Catalunya
4. Aconseguir la pau a l'Orient Mitjà
5. Rescatar a Maddie McCann de les urpes de Joseph Fritzl
6. Convertir Perras de la noche en el proper nº1 de Los 40 Principales
7. Empalmar en una reunió d'El Club de las 25
8. Salvar la carrera professional dels guionistes de Prison Break
9. Fer semblar menys gilipolles a tots els que han pagat 150 euros per anar a veure U2
10. Que Bakero torni a fer-se del Barça
dijous, 16 d’abril del 2009
Factor sorpresa

















