Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris típica llista. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris típica llista. Mostrar tots els missatges

divendres, 7 de maig del 2010

Xarrup: Elogi's amb Tramppa

Se m'ha tirat el temps a sobre. D'aquí a una hora tanco la cuina i alguns plats del menú han trigat a sortir més del compte, o sigui que com en el fons ja esteu tips ens saltarem les postres i passarem directament als licors. És el moment ideal per fer una llarga sobretaula. Fixeu-vos si serà llarga que probablement durarà setmanes. Jo aniré fent viatjes a la cuina i no hi seré tota l'estona, però en la meva absència que ningú s'autocensuri i que tothom digui el que li roti. Casa meva és casa vostre.

Us deixo amb unes quantes frases elogioses que si mai teniu la desgràcia de sentir us adonareu que no sabeu si teniu més ganes de donar les gràcies o una bufetada al que us les diu:

- El teu currículum supera per molt les nostres expectatives (la qual cosa significa que no et donarem la feina perquè si et surt alguna cosa millor ens deixaràs tirats)

- La tens tan grossa que fa una mica de por (o sigui que oblida't de practicar-me el sexe anal)

- Se't veu molt canviat! Estàs guapo (no com l'últim cop que et vaig veure, que eres una bèstia immunda)

- Tens cara de bona persona (i per això se't menjaran viu)

- Ets tan bon tio que no vull perdre la nostre amistat per res del món (i això significa que tampoc follaria amb tu per molt calenta i beguda que vagi si hi ha algun desconegut a la vora)

- Amb tu el que mola és que per molt temps que faci que no parlem quan ho fem és com si ens haguessim vist ahir (per això no t'importarà que passi de trucar-te durant els propers dos anys i mig)

Una abraçada per a tothom i que vagi bé. Desitjeu-me sort!

dimarts, 23 de març del 2010

Si jo fos mon(olo)guer

- Explicaria coses patètiques que m'han passat a mi dient que els hi han passat als meus amics. Després li donaria un gir i acabaria reconeixent que m'han passat a mi, allunyant així definitivament les sospites del públic.

- Em prepararia les improvitzacions de manera que en tingués unes quantes de recurrents per a fer servir en moments determinats en base a les reaccions del públic. Tothom pensaria que sóc enginyós i àgil.

- Falsejaria el meu accent i el meu llenguatge per semblar més del carrer.

- Evitaria parlar de temes mínimament trascendents, perquè fa avorrit. La trivialitat és cool.

- Marcaria els gags que sospito que faran més gràcia amb silencis estratègics i si no funciona ja me'ls ric jo mateix.


- I, per suposat, modificaria totalment els punts anteriors si m'ho demanés un directiu de televisió. No pels diners, és que es deu lligar molt sent artista.

dijous, 19 de novembre del 2009

Gelosia

Raons per les quals ser gelós és completament inútil:

Raó 1) Patir pel que no ha passat encara és de massoquistes.
Raó 2) Buscar proves d'una cosa que et farà mal és estúpid. El que no saps no et pot afectar.
Raó 3) Si la fidelitat dels altres no depèn de tú, no vulguis controlar-la.
Raó 4) Sense consumació no hi ha delicte. Tenir fantasies amb altre gent és inevitable, i si et dónen peu flirtejar és comprensible.
Raó 5) El flirteig no és infidelitat. L'únic exigible és el respecte d'amagar-t'ho. No t'enfadis perquè t'ho amagui.
Raó 6) La gelosia és un símptoma de debilitat. El més gelós de la parella sempre és el que més hi té a perdre.
Raó 7) L'única raó de ser de la monogàmia és evitar conflictes amb la parella. Muntant escenetes per sospites fas que deixi de tenir sentit. Ja que les bronques me les fot igual, almenys que siguin amb motiu.
Raó 8) Que et donin motius per desconfiar no és l'excusa per justificar la gelosia, en tot cas és l'excusa per tallar. Si no ets capaç de perdonar infidelitats i continues amb aquella persona és que ets del gènere idiota.
Raó 9) La sinceritat està sobrevalorada. Si fossis tú qui posés les banyes segur que creuries tenir-ne motius. Si te les posen a tú és que en alguna cosa falles. De debò ho vols saber?
Raó 10) Que t'estimes a algú es demostra fent sacrificis com aguantar la seva familia o acompanyar-lo a llocs on tú no aniries mai, i no essent possessiu. No pateixis, el dia que en trobi un altre de millor que li faci cas et deixa segur, però no avancem esdeveniments.

diumenge, 20 de setembre del 2009

Esperança de vida

La natura és una catxonda. Només així s'explica que hagi permès l'existència del singlot o els pets vaginals. La ciència, en canvi, és com la seva cosina repel.lent, entossudida a fer-la canviar fins a convertir-la en una cosa trascendent.

Abans de l'auge científic se sabia que el cos humà està programat per a sobreviure 30 anys, el temps necessari per a reproduïr-se, i a partir d'aquí campi qui pugui. El coneixement mèdic ens ha portat molt més enllà, a perdurar en el temps entre limitacions físiques, dolors i tedi existencial, però ens ha privat d'una vida en plenitud només limitada per la resistència del nostre xassís i suficientment curta com per no preocupar-se d'arribar a vell. La longevitat mitjana als països desenvolupats cada cop s'acosta més als 90 anys i amb els avenços genètics que s'aproximen vés a saber fins quan pretenen fer durar aquesta perversió contranatura. Esperança de vida li diuen, un concepte tan trist en si mateix que no mereix més consideracions. I això en un món exageradament superpoblat amb societats que no saben què fer amb els seus ancians i generalment opten per apartar-los de la vida pública. Tot plegat patèticament humà.

Els més veterans d'aquest bloc recordareu com era la primera capçalera. Una petita llista de voluntats personals abans d'assolir el sisè lustre. Modesta, potser sí, però mínimament assequible. Avui, de fet, n'he pogut guixar la primera.

M'ha costat vuit anys poder veure aquesta pel.lícula i a sobre ho he hagut de fer al costat del David Broc, que per a la vostre informació compleix amb tots els requisits del clitxé de crític cinematogràfic (anar al cinema sol, amb boli, llibreta i cara d'ensumar merda), però ara que ja he començat m'he crescut. Dos anys em queden. Calçeu-vos comarques catalanes, tremola Montilla i tú, Natalie, vés comprant lubricant.

dissabte, 8 d’agost del 2009

Succedanis

El món s'amaricona per moments. Vivim en societats on els nens no es pelen els genolls perquè dissenyem parcs plastificats, sense cantoneres i de terra encoixinat, on no hi ha trampolins a les piscines perquè són perillosos i en les que la gent s'empastifa de crema bronzejadora abans de sortir de casa no fos cas que es cremi de camí a la platja. Sigui quina sigui l'activitat que decidiu realitzar, en nom de la vostre seguretat us trobareu amb tants topalls i restriccions que resulta impossible ignorar perquè el concepte diversió responsable és una puta fal.làcia. És més, estic en disposició d'afirmar que tota activitat humana ja s'ha convertit en un succedani.


Bricolatge Vs. Ikea
Com si fos el mateix dissenyar i fabricar els teus propis mobles amb fusta de veritat que seguir unes instruccions a prova d'inútils durant 20 minuts per acabar decorant casa teva com el 80% de la gent. Com si pel fet de col.locar cada peça al seu lloc deixessis de ser un subnormal. Perquè la gent es preocupa tant de qui cus les pilotes de Nike i ningú es pregunta qui omple tan minuciosament les bosses d'Ikea amb claus allen i els cargols justos? Jo no vull dir res, però el día que es destapi l'escàndol lligarem caps del perquè hi ha tant de secretisme amb el nombre d'habitants de la Lapònia sueca i el fet que tinguin els ulls axinesats.

Viatge exòtic Vs. Resort
Volar milers de quilòmetres per acabar en una mena de presó creada per i per a occidentals on et parlen en el teu idioma i tens totes les comoditats per a sentir-te com a casa. I si a partir del tercer día comences a avorrir-te com una ostra sempre et podras anestesiar a base de còctels aigualits i mantenir-te ocupat amb tota classe d'activitats mongoloides. En canvi, si comets la temeritat d'ignorar els privilegis de la teva pulsereta i et decideixes a sortir a l'exterior descobriras que l'únic que hi ha en quilòmetres a la rodona són barris residencials per a milers de treballadors de presons com la teva i potser una Platja d'Aro autòctona on et veuran com un dòlar amb potes i t'intentaran col.locar tota classe de souvenirs de merda que fins i tot et farà vergonya regalar perquè la seva qualitat és encara més ridícula que el seu preu. Per sort, et podras fer moltes fotos a la platja privada de l'hotel amb el cambrer que fa més pinta d'indígena i abans de tornar passaras pel duty free de l'aeroport a comprar una guía del país en qüestió i poder explicar quatre coses als amics, perquè no en tens ni puta idea de com és.

Esports de risc Vs. Esports d'aventura
I és que a qui no li dispara l'adrenalina fer una travessía en quad a 30 per hora i amb el monitor pendent de que tothom vagi en fila i ningú es faci avançaments? Rutes de barranquisme on el salt d'aigua més gran que veuràs no esquitxa, descensos pel riu on després de 45 minuts remant sense parar al costat de la familia Ulissess la gent es raja a mitja excursió perquè al primer remolí s'ha tombat la barca. Per sort, després et compensen l'activitat fallida amb un circuit de tirolines de xiquiparc on si a sobre fas una mica el burro et criden l'atenció. Algú amb bon criteri va suggerir suprimir la paraula 'risc' d'aquest tipus d'activitats per la més familiar 'aventura'. La realitat és que em produeix més emoció creuar algunes zones del meu barri que qualsevol d'aquestes activitats, i ningú em fa firmar un paper on em declari totalment responsable del que em pugui passar.

Puta Vs. Escort

L'escort no és res més que una puta que no té collons per assumir el que és. Per alguna estranya raó, tot i cobrar notablement més que una puta normal es considera amb autoritat moral per a posar més condicions. En comptes d'ensenyar carn al carrer o acostar-se als clients al puticlub s'anuncia per internet amb fotos d'estudi retocadíssimes i frases de l'estil "modelo de portada", "medidas perfectas" o "un sueño hecho realidad". Després, quan la veus, igual està menys bona que la que hi ha a les rodalies del Camp Nou. N'hi ha moltes que són partidàries de portar aquest classisme a l'extrem i s'anuncien "sólo para señores solventes" o amb l'inquietant etiqueta de "nivel VIP". Per demostrar que ténen classe els seus anuncis contenen alguns extres com "lluvia dorada", "me trago tu leche" o "besos apasionados en la boca", però resulta sospitós que sovint vinguin acompanyats d'advertències com "no se negocian tarifas". Algú creu realment que després de deixar la lleterada i pixar-te a sobre d'una paia espectacular que minuts abans t'ha fotut la llengua fins l'esòfag li intentaràs colar una rebaixa? Igualment sospitós resulta que després de fardar de possibles amb coses com "piso tranquilo zona alta" o "hidromasaje" l'advertència sigui "sólo pido higiene". A 150 euros l'hora li vé gent que no es renta? No diu que té una dutxa collonuda? La pura realitat és que aquestes putes pretesament de luxe són unes desmenjades sense cap professionalitat que depenent de la fila que facis et posen més o menys trabes i al nivell de preus que gasten amb un o dos clients al día durant temporades curtes els dóna per viure com reines. La llàstima és que sempre hi ha algú que pica amb aquests anuncis, encara que surti amb sensació d'estafa i sense ganes de repetir. O això m'han explicat.

I així, fins a l'infinit. Porca misèria!

dimecres, 1 de juliol del 2009

Us ho demanem Senyor

Després de...

- Ser escollit per aclamació i sense passar per les urnes

- Gastar-se 219 milions d'euros en plena crisi mundial

- Aconseguir que els mitjans de comunicació de tot el món li llepin l'ullera

- Portar 50.000 persones a una merda d'acte de presentació

- Eclipsar completament el triplet del Barça en una setmana

...quins autèntics reptes li queden per assolir al tito Floren?

1. Persuadir a Cristiano Ronaldo per a que deixi de follar-se tot lo que menstrúa

2. Prostituir a l'atleta de Crist Kaká per aconseguir més ingressos extraesportius

3. Pactar el finançament de Catalunya

4. Aconseguir la pau a l'Orient Mitjà

5. Rescatar a Maddie McCann de les urpes de Joseph Fritzl

6. Convertir Perras de la noche en el proper nº1 de Los 40 Principales

7. Empalmar en una reunió d'El Club de las 25

8. Salvar la carrera professional dels guionistes de Prison Break

9. Fer semblar menys gilipolles a tots els que han pagat 150 euros per anar a veure U2

10. Que Bakero torni a fer-se del Barça

dijous, 16 d’abril del 2009

Factor sorpresa

No sé si estareu d'acord amb mi que les millors perles humorístiques apareixen en contextos seriosos. Tots hem tingut un professor amb més bona fama que la resta perquè les seves classes eren divertides, ens hem sorprès gratament quan un alt càrrec es presta a l'autoparòdia o hem rigut més del compte una frase enginyosa d'algún conegut que no acostuma a ser-ho. Això passa perquè a l'hora de fer gràcia el factor sorpresa és determinant. Definir-se com a humorista és el primer pas per no fer gràcia i un monologuista sempre tindrà la batalla perduda davant un gag que floreix davant nostre de forma inesperada, com una rosa del desert.

Exemple 1: "Tots els científics saben que el preservatiu no prevé de la SIDA perquè el tamany de l'espermatozou és major que el del virus". Bisbe d'Orleans, científic.

Exemple 2: "Está claro que respeta su voto de castidad, porque se piensa que los condones aún són de ganchillo". Javier Casal (presentador d'Hora 25 a la cadena SER comentant les declaracions del Bisbe d'Orleans)

Exemple 3: "El nostre atac és com el teorema de Pitàgores: no té resposta!"/ "M'agradaria ser conegut com 'El Gran Aristòtil' ". Shaquille O'Neal, jugador de bàsquet i pensador.

Exemple 4: "Como se suele decir, cuando las vacas vienen mal nunca vienen solas". Sergio Sánchez, jugador de l'Espanyol i refranyer.


Exemple 5: "L'únic que trobo a faltar de quan estava el Franco és que no hi havia gitanos". Amic meu del que mantindré l'anonimat per raons obvies.