dilluns, 31 d’agost del 2009
Motivació
Us he de confessar que no havia vist res igual des del flautista d'Hamelin, i si no em creieu feu una ullada al bloc d'aquest bon home. No voldria precipitar-me però tampoc posaria la mà al foc per assegurar que qualsevol d'aquests nanos passaria un control antidopping a la sortida d'un assaig de la coral.
dijous, 27 d’agost del 2009
Mite vivent
Fernando Marqués, un excèntric.
Fernando Marqués va néixer a Madrid el 4 de desembre de 1984. Criat al barri de Vallecas, va començar a despuntar a les categories inferiors del Rayo Vallecano. La primera temporada que va ser convocat pel primer equip, l'any 2001, en un entrenament li va plantar els cinc dits de la cara a un company per deixar les coses clares d'entrada. Aleshores encara era juvenil, però va jugar 10 partits a la Primera divisió. El Rayo va acabar la temporada perdent la categoría però a l'any següent Fernando Marqués ja era un habitual a les alineacions de l'equip a Segona (25 partits i 2 gols).
He sentit garrulo?
Enlluernat per la seva velocitat, els seus regats endimoniats i la seva joventut el Racing de Santander va decidir fitxar-lo l'estiu de 2004. Però en aquella època ja circulava el rumor de que si hi havia alguna cosa comparable a l'enorme talent del jugador eren el seu ego i passió per la farra. Les habituals sortides nocturnes sovint li impedien assistir l'endemà als entrenaments, fins que una d'aquelles nits va finalitzar a les 5 de la matinada estampant el seu cotxe a la plaça de l'Ajuntament de Santander en un generós estat etíl.lic. Però va ser després de donar-li un cop de cap a l'entrenador per fer-li veure que la seva negativa a passar un control rutinari de pès anava de debò que en van tenir prou. Per treure-se'l de sobre, i provocant un gran disgust en el gremi hostaler cantàbric, el Racing decideix traspassar-lo a l'Atlètic de Madrid.
Comença jugant al filial i ben aviat es converteix en l'estrella de l'equip. Quan l'Atlético destitueix l'entrenador Carlos Bianchi a la segona volta i decideix posar a la banqueta a Pepe Múrcia, entrenador de l'Atlético B, aquest fa jugar a Fernando Marqués amb el primer equip i de seguida es fica l'afició a la butxaca revolucionant els partits amb la seva vistosa manera de jugar. Tan bon punt li demanen que torni a entrenar amb el filial se li creuen els cables i passa del tema. Per evitar conflictes el cedeixen al Castelló, on el jugador aguanta un partit abans de fer l'espantada i tornar a Madrid adduint atacs d'ansietat. De tornada a la capital es salta un control policial nocturn amb el seu nou vehicle de gran cilindrada i a l'Atlético el deixen per impossible.
Ja ho diuen que l'alcohol engreixa.
La fama que el precedeix evita que signi amb cap equip espanyol i decideix provar sort a la lliga grega amb el modest Iraklis, on de nou es converteix en ídol i fins i tot li penjen videos homenatge al youtube. Allà hi juga dues temporades, del 2007 al 2009, fins que s'afarta de jugar en una lliga de merda i de nou es troba sense equip. Aquest estiu el seu representant l'intenta convèncer per a que faci uns dies a prova amb el Celtic de Glasgow, que juga la Champions League, però el jugador no es presenta. En aquella mateixa època als fòrums d'internet es poden llegir coses com aquesta:
"Soy de Vallekas y conozco bastante a este chaval, la última vez le vi jugando en un equipo municipal de F7 y no es coña. Este chico de la cabeza nunca ha estado bien y es una pena por que era muy bueno. La última vez le vi con Negredo tomandose unas cañas en una terraza vallekana cada uno con un A5. Por lo visto de lo que gano en el medio año que estuvo en grecia sin jugar no le queda n pavo. Una pena"
"este señor si esk se le puede llamar asi monto un espectaculo lamentamble en el torneo de el escorial de futbol 7 despues de ser expulsado por agredir a un rival y luego en la entrega de trofeos demostro su poco categoria lanzando el trofeo de subcampeon contra la pared"
dilluns, 24 d’agost del 2009
Fet diferencial
La setmana passada em van arribar dues multes a casa. La primera, de quan vaig anar de vacances a Astúries i a la tornada em van caçar a 143 km/h per autopista a l'altura de Saragossa. No tinc cap més excusa que la impaciència per arribar a casa després de 5 hores de botifarrada en cotxe. El resultat de la meva imprudència: 70 euros de multa amb reducció i cap punt de menys al carnet de conduïr. La segona multa es correspòn a quan ja era a Barcelona i una tarda em van fotografiar a 114 km/h a l'autopista C-33 quan anava cap a la feina com tantes altres vegades. Aquest cop la meva excusa és que tractant-se d'una vía ràpida en plè mes de juliol i petada de cotxes al meu voltant em va semblar molt gilipolles frenar en sec anant pel carril de l'esquerre per una zona d'obres de 500 metres on la velocitat màxima permesa és de 80 km/h. Ja fa mesos que hi són aquestes obres, i mai m'havia arribat cap multa, potser per això vaig pensar que no passava res si en comptes de passar de 130 a 80 en 100 metres ho feia en 200. El resultat de la meva ingenuïtat: 95 euros de multa amb reducció i dos punts menys al carnet de conduïr.
Ja està tot dit.
dijous, 20 d’agost del 2009
Sexualitat confusa
No sé perquè, però li faria coses que avergonyirien al Pare Bukkàkez i acomplexarien al Dr. Muerte de per vida.
I aleshores m'he posat a buscar informació de l'especímen alemany en qüestió i el primer que trobo a internet és que la federació nacional d'aquest personatge justifica la sospitosa androgínia de la seva atleta comparant-la amb altres esportistes que semblen tíos, entre les que cita al meu objecte de desig. M'he de preocupar o què?divendres, 14 d’agost del 2009
Rebequeria
Tanta és la seva necessitat de cridar l'atenció que de tant en tant no se'n pot estar de declarar a la premsa alguna gilipollada que suposadament ens ha d'escandalitzar i d'aquesta manera contribuir a l'exhaltació de la seva figura polémica i egomaníaca. Primer que si vaig sense pantalons a la tele perquè la meva àvia és mig cega i només distingeix la claror de la meva pell, després que si sóc bisexual i això em fa megacool. Ara va dient pel món que en realitat és hermafrodita i que disposa de genitals femenins i masculins alhora. Mira, guapa, l'únic que m'interessa d'aquesta noticia és que si fos veritat es duplicaria la diversió de practicar-te la castració i l'ablació del clítoris en la mateixa operació quirúrgica i, de pas, evitar que et reprodueixis.
Hi ha tants motius per agafar-te fàstic, que el fet que tinguessis una polla atrofiada penjant de l'entrecuix hauría de ser la menor de les teves preocupacions.
- Em cago en la teva actitud d'estrella rebel.lada contra no se sap ben bé què.
- Em cago en la teva música electrònica de merda sense cap valor estètic ni artístic.
- Em cago en els teus videoclips de Madonna wannabe (m'he documentat breument al youtube per a fer aquesta afirmació i ha sigut molt dur).
- Em cago en la comunitat gay que t'ha encumbrat com una diva. Per cert, lo vostre comença a ser imperdonable, senyors que perdeu oli: Cher, Madonna, Monica Naranjo, Lady Gaga... Ja sé que us agrada donar pel cul, però tant?
- I em cago en els teus aires de grandesa i la pretenciositat de tot el que t'envolta, filla de puta.
No estàs bona, no cantes bé, et penses que sí però no saps ballar, ets hortera per vestir i fins i tot per fer la guarra. Ets 100% exterminable, collons! More't ja!
dijous, 13 d’agost del 2009
Deixar-ho córrer
Per a un misàntrop com jo, tan procliu al menyspreu, l'odi, la venjança i la mesura dràstica és una comesa pràcticament inabastable, però no es pot ser tan conformista. M'he enmirallat en els mestres de la superació personal i he vist la llum. Si en José Montilla s'hagués conformat amb les seves habilitats socials ara estaria recollint guiris a l'aeroport per portar-los a Plaça Universitat, si Laia Ferrer s'hagués deixat acomplexar pels seus nuls coneixements d'idiomes i d'automobilisme ara no estaria viatjant per tot el món a costa del contribuent, si Oleguer Presas s'hagués rendit sobre la base que per a ser futbolista cal disposar de qualitats ara no tindria una Champions League, si Jose Corbacho hagués estimat que per a actuar i dirigir és necessari el talent ara no deposaria els seu excrements al costat d'una estatueta dels Goya.
A partir d'avui, aspiro a que me la bufi. I si no ho aconsegueixo, em cago en tot.
dissabte, 8 d’agost del 2009
Succedanis
Puta Vs. Escort
L'escort no és res més que una puta que no té collons per assumir el que és. Per alguna estranya raó, tot i cobrar notablement més que una puta normal es considera amb autoritat moral per a posar més condicions. En comptes d'ensenyar carn al carrer o acostar-se als clients al puticlub s'anuncia per internet amb fotos d'estudi retocadíssimes i frases de l'estil "modelo de portada", "medidas perfectas" o "un sueño hecho realidad". Després, quan la veus, igual està menys bona que la que hi ha a les rodalies del Camp Nou. N'hi ha moltes que són partidàries de portar aquest classisme a l'extrem i s'anuncien "sólo para señores solventes" o amb l'inquietant etiqueta de "nivel VIP". Per demostrar que ténen classe els seus anuncis contenen alguns extres com "lluvia dorada", "me trago tu leche" o "besos apasionados en la boca", però resulta sospitós que sovint vinguin acompanyats d'advertències com "no se negocian tarifas". Algú creu realment que després de deixar la lleterada i pixar-te a sobre d'una paia espectacular que minuts abans t'ha fotut la llengua fins l'esòfag li intentaràs colar una rebaixa? Igualment sospitós resulta que després de fardar de possibles amb coses com "piso tranquilo zona alta" o "hidromasaje" l'advertència sigui "sólo pido higiene". A 150 euros l'hora li vé gent que no es renta? No diu que té una dutxa collonuda? La pura realitat és que aquestes putes pretesament de luxe són unes desmenjades sense cap professionalitat que depenent de la fila que facis et posen més o menys trabes i al nivell de preus que gasten amb un o dos clients al día durant temporades curtes els dóna per viure com reines. La llàstima és que sempre hi ha algú que pica amb aquests anuncis, encara que surti amb sensació d'estafa i sense ganes de repetir. O això m'han explicat.
I així, fins a l'infinit. Porca misèria!
dilluns, 3 d’agost del 2009
Prostitució
Quan m'han cridat al despatx sabia de què aniria la cosa i m'he mentalitzat per no fer o dir cap bestiesa. Em queden menys de 5 dies per agafar tres setmanes de vacances pagades i seria del gènere idiota treure l'orgull precisament ara. A més, és molt provable que al setembre em fotin al carrer i un atac de dignitat seria posar-ho massa fàcil. Però l'inconvenient de ser una puta és que alguns serveis costen més d'empassar que altres i per molt que t'intentis autoconvèncer de que és el mateix hi ha maneres i maneres de rebaixar-se.
A continuació, una reproducció aproximada de la conversa que ha tingut lloc aquest matí en aquell despatx (en negreta, el que m'he hagut d'empassar):
Markutis: M'has cridat?
Jefa: Sí. Tanca la porta i seu.
La cara amb la que parlo té aquell posat de rigurositat estudiada que tant detesto.
J: Divendres passat et van fer una entrevista a RAC1?
M: Sí. (Perquè m'ho preguntes si ja ho saps?)
J: Quan t'ho van proposar?
M: Una estona abans.
J: I no vas avisar a ningú? Ni al cap de sala ni al departament de marketing?
M: No. (Ja veig que se't dóna bé fer preguntes retòriques, collons. Anem cara a barraca!)
J: Si haguessis avisat t'haguessim donat unes quantes eines per parlar del que fem a l'empresa.
M: (Que m'haguessiu escrit el que havia de dir, vaja.) És que m'ho van vendre com una entrevista personal sense gaire trascendència, de com viu una operació sortida un home del trànsit.
J: Però és que va durar mitja hora i gairebé no vas parlar de l'empresa.
M: (Dóna les gràcies de que no en vaig parlar gaire amb el que podria dir.) És que era una entrevista personal.
J: Tampoc em van agradar gens algunes de les coses que vas dir.
M: (Se suposa que m'ha d'importar una merda? Ah, d'acord. Doncs ara sí que em trenques el cor.) Dona, quan m'has cridat ja m'he imaginat que seria per parlar d'això i he estat pensant en el que vaig dir i no va ser cap gran cosa.
J: Sí que ho vas dir, sí. Quan va entrar el noi de peatges vas dir no sé què d'uns protocols estranys. Ho vas dir.
M: (Quins protocols? Aquell que apliqueu en dies de retencions importants que doneu ordre de que qui es queixa no paga peatge però la resta sí, per exemple?) Si vols que et digui la veritat, he entrat altres vegades a programes de caire humorístic a fer la crònica i a dir tonteries i com que no m'heu cridat mai l'atenció no pensava que tingués tanta importància.
J: Sí, sí, si ja ho sé que va quedar tot molt humorístic però ho vulguis o no ets la imatge de l'empresa i no et paguem per a que comentis si fas servir les càmeres per mirar si la gent es fa burilles o no.
M: (No, si et sembla us faré un publireportatge gratuït a canvi d'un sou d'administratiu i quan el presentador faci bromes de si es veu a la gent fent burilles o no li dic que és un impresentable per embrutar la imatge d'una empresa tan seriosa i solvent com la nostra.)
A partir d'aquí dedueixo que tot el que digui serà utilitzat en la meva contra i opto per posar cara de no res i callar.
J: Passaré la cinta al departament de marketing, a veure què n'opinen. I també parlaré amb RAC1 perquè el procediment que han seguit per aconseguir l'entrevista no em sembla correcte.
M: (O em podries acomiadar d'una punyetera vegada, que em faries un gran favor.) D'acord.
J: Dit això, t'agraeixo que vinguessis a cobrir el día 31 de juliol, que sé que no et tocava.
M: (Cagunlaputa, inepte dels collons! Sí que em tocava venir a treballar el día 31, el que no em tocava era cobrir el torn del caradura del meu company que no va venir i precisament perquè no em tocava em vaig negar a fer-ho. Va haver de pringar la nova com tantes vegades he fet jo i ni tan sols saps a qui li has d'agraïr, o el que ja seria la bomba: recompensar, els esforços. Com, per altre banda, ja fa temps que me n'he adonat que em passa a mí. Segurament, si no estigués tan cremat de la feina per coses com aquesta seria més receptiu a les teves collonades d'MBA d'ESADE, però ara mateix només tinc ganes de perdre't de vista durant 20 dies i, si déu vol, a partir de finals de setembre per sempre més.) Molt bé.
L'altre inconvenient de ser una puta és que no pots evitar sentir-te brut després de segons què.