Mala Sort (IV)

"Elemental, querido Juantxo". Pero muy elemental, eh!

Avui trencaré una mica les normes de la meva pròpia secció perquè el que us explicaré a continuació li ha passat a una altre persona, però us asseguro que m'indigna com si m'hagués passat a mi.

La meva germana té una amiga, i aquesta amiga té un xicot. A principis de setembre la parella va marxar de viatge. No era un viatge qualsevol, havia de ser el viatge de la seva vida. Tenien pensat desaparèixer durant un any sencer visitant el continent americà de dalt a abaix, a l'aventura. Per a fer-ho, havien deixat les seves respectives feines i tenien pensat invertir els estalvis de 30 i pico anys de vida. Dues setmanes després ja estaven agafant un avió de tornada a Barcelona.

L'explicació és ben senzilla. Fa 15 dies els Mossos d'Esquadra es van presentar a casa de la mare del xicot preguntant per ell. Pel que sembla, l'acusen d'haver-se introduït a l'ordinador d'un paio i d'extorquir-lo amb unes imatges compromeses que guardava en el seu disc dur, demanant-li 100.000 euros a canvi de no fer-les públiques. No només això, sino que ja s'hauria fet l'entrega dels calers davant dels morros d'un operatiu policial de 10 Mossos vestits de paisà que van ser incapaços de preveure que el delinqüent tingués la genialitat de sortir per potes. Aquest és un detall important perquè la pista que els va conduïr fins la casa és la IP des d'on suposadament es van enviar els correus electrònics amenaçants i allà hi viuen tres persones: la mare, el noi i el seu germà petit. De fet, el germà és l'únic que té números per a ser considerat un potencial hacker, ja que es dedica professionalment a la informàtica, però el van descartar com a sospitós perquè li sobren uns quants quilos i segons la nostre benvolguda policia autonòmica qui s'escapi gambant de 10 dels seus agents per força ha de ser un superatleta.

Total, que la mare, acovardida per la situació i pensant que potser el protegia, va mentir explicant que el seu fill era a Madrid. Van requisar la computadora familiar i van marxar. Un cop surten per la porta, la mare prèn el telèfon. "Fill meu, què has fet?". Superada la sorpresa inicial, el noi opta per trucar voluntàriament a la policia i aclarir les coses. "Miri, que no sóc a Madrid sino a San Francisco de vacances i no sé de què em parlen". Cagada pastoret. "O sigui que t'has fugat. Tú mateix, si no et presentes demà a la comissaria et posem una ordre de recerca i captura". Afortunadament el coeficient intel.lectual de l'agent que es va posar al telèfon donava prou de si com per comprendre, un cop el noi li ho va explicar, que tornar de San Francisco no és com baixar del poble i va deixar l'ultimàtum en 48 hores. I, au! A gastar-se 4.000 euros en dos bitllets per tornar a Barcelona, on li van prendre declaració durant 5 minuts i li van dir que ja es posarien en contacte amb ell un cop haguessin analitzat el seu ordinador i la jutjessa pogués determinar si l'acusava d'alguna cosa o no.

Parlo de coeficients intel.lectuals perquè només un curt de gambals o un grandíssim fill de puta podria passar per alt que:

a) Un hacker informàtic capaç d'introduïr-se en el disc dur de la gent i copiar-ne els arxius és impossible que tingui el poc enteniment d'enviar correus electrònics des de casa seva i sense enmascarar-ne la IP.

b) Abans de fer recórrer milers de quilòmetres a algú per prendre-li declaració es pot analitzar el seu disc dur per si hi ha proves del delicte, comprovar els seus moviments bancaris i/o preguntar-li si té una coartada (com és el cas).

c) Que per la teva incompetència no siguis capaç d'enxampar in fraganti un tío que tens davant dels morros no vol dir que li hagis de cardar les vacances de la gent. I, el que és pitjor, abans de cardar-li les vacances fotre-te-les tú, perquè el tio se'ls hi escapa a l'abril i no se'n preocupen fins al setembre.

S'accepten apostes. Quan siguin conscients de la inviabilitat de l'acusació i l'absolguin creieu que li compensaran els diners gastats inútilment? I el temps perdut? I el dany moral de tenir la certesa que el cos policial que t'ha de protegir és inepte i ridícul fins a l'extenuació? Ganes de matar, us ho juro. I mira que ni tan sols m'afecta directament. Però una cosa està clara, si l'haguessin vingut a buscar 15 dies abans s'hagués estalviat tota aquesta merda. Això sí que és mala sort.

Rebequeria

Hi ha persones que em fan molta ràbia i, d'entre les que superen aquest concepte per elevar-lo a un nou nivell de rebuig, aversió i malvolença en mi, ningú com la Lady Gaga. Aquesta truja a la que instintivament odio de manera cerval i amb totes les meves forces és la demostració patent de que la civilització occidental camina cap a la degradació més absoluta. I per si això fos poc me la foten pels ulls a cada moment que em descuido.

Tanta és la seva necessitat de cridar l'atenció que de tant en tant no se'n pot estar de declarar a la premsa alguna gilipollada que suposadament ens ha d'escandalitzar i d'aquesta manera contribuir a l'exhaltació de la seva figura polémica i egomaníaca. Primer que si vaig sense pantalons a la tele perquè la meva àvia és mig cega i només distingeix la claror de la meva pell, després que si sóc bisexual i això em fa megacool. Ara va dient pel món que en realitat és hermafrodita i que disposa de genitals femenins i masculins alhora. Mira, guapa, l'únic que m'interessa d'aquesta noticia és que si fos veritat es duplicaria la diversió de practicar-te la castració i l'ablació del clítoris en la mateixa operació quirúrgica i, de pas, evitar que et reprodueixis.

Hi ha tants motius per agafar-te fàstic, que el fet que tinguessis una polla atrofiada penjant de l'entrecuix hauría de ser la menor de les teves preocupacions.

- Em cago en la teva actitud d'estrella rebel.lada contra no se sap ben bé què.

- Em cago en la teva música electrònica de merda sense cap valor estètic ni artístic.

- Em cago en els teus videoclips de Madonna wannabe (m'he documentat breument al youtube per a fer aquesta afirmació i ha sigut molt dur).

- Em cago en la comunitat gay que t'ha encumbrat com una diva. Per cert, lo vostre comença a ser imperdonable, senyors que perdeu oli: Cher, Madonna, Monica Naranjo, Lady Gaga... Ja sé que us agrada donar pel cul, però tant?

- I em cago en els teus aires de grandesa i la pretenciositat de tot el que t'envolta, filla de puta.

No estàs bona, no cantes bé, et penses que sí però no saps ballar, ets hortera per vestir i fins i tot per fer la guarra. Ets 100% exterminable, collons! More't ja!

Els Messi: La familia Mónger

Que sí, que sí. Que el nano juga com els àngels, no dóna problemes i ens va sortir baratet a canvi d'unes quantes dosis d'hormones xeringades. Però jo tinc un problema amb en Leo Messi i és que el trobo imbècil. De fet, només cal escoltar-lo parlar per adonar-se'n que molt espavilat no ho és. El major encert del Crackòvia ha sigut que la seva única aparició en el hit inframusical 'Copa, Lliga i Champions' serveixi per aportar un "Què és llegir?". Tanmateix, hi ha moltes més dades per a recolzar aquesta afirmació.

1) És argentí

2) Quan va venir a Barcelona, en comptes de portar-lo a La Masía, els seus pares van decidir venir a instal.lar-se amb ell a Catalunya i que es concentrés exclusivament en el futbol. Dona-li a una criatura de 13 anys entre 16 i 14 hores diàries per jugar a la Playstation i a la pilota, afegeix-li la pressió d'haver de treure a tota la familia de la pobresa i estaras creant un monstre.

3) Quan va pujar al primer equip del Barça va ser ràpidament adoptat pel clan brasiler del vestidor: Deco, Motta i Ronaldinho. Indubtablement, tres futbolistes d'una qualitat humana i professional irreprotxables. Es veia a venir. El seu model sempre ha sigut Diego Armando Maradona.

4) L'altre día vaig topar amb aquesta noticia sobre els Messi. Pels mandrosos, tot i que us recomano profusament llegir-la perquè no té desperdici, explica la tràgica història de la disgregació familiar davant la impossibilitat de trobar una escola on la seva germaneta no se senti atacada per l'abominable llengua catalana. És més, friso perquè na Pisarra Negra llegeixi això i li dediqui l'entrada que es mereix.

No m'alabo el gust. Els dos futbolistes del Barça que més he admirat per ètica i estètica són Michael Laudrup i Luis Figo i tots dos van acabar fotent-me-la amb el Madrit. Ara, que ningú em demani que li llepi els peus d'atleta a aquest midget borderline perquè li tinc autèntica tírria. Collons, que és compatriota d'en Valdano! Si apliqués encara que sigui una quarta part del talent que té per pipar-se ell solet totes les pilotes que li arriben a la vora de l'area en cultivar el seu encant personal estariem parlant de l'assessor d'imatge que necessita el Montilla per arribar a semblar humà.


* Ara sí, si després de profanar el més sagrat que té Catalunya no em censuren el bloc, dimiteixo.

viscAbarcelona

Aquest és un tema del que volia parlar ja fa dies i m'ho he estat guardant durant les vacances de Setmana Santa perquè no volia que passés desapercebut a la meva selecta i mai prou ben valoradament fidel audiència. Un cop dit això, tot serà que us la repampimfli i aquí no deixi comentaris ni sa tia però molt difícil em sembla que no faci bullir uns quants litres de la vostra sang aquesta noticia sobre la nostre idolatrada Guàrdia Urbana.

Reïxiu el pols, no hiperventileu encara, que hi ha més dades. A la capital del barcelonès, les grues s'emporten una mitjana de 325 cotxes diaris i ja és sabut que, d'entre totes les espècies, la grúa barcelonina es distingiex per ser la més cara d'Espanya. No només això, ara també hem d'aguantar la moda de la multa sorpresa, que és aquella denúncia que realitza un professional de la sanció (no qualificat però contractat per l'Ajuntament) mitjançant la càmera digital i que permet als Urbanos certificar les multes còmodament des d'una cadira i sense moure's de la comissaria. Per suposat, en aquest tipus de multes la primera notificació arriba per correu amb aquella oferta tradicional del "pagui en 15 dies o pagui el doble!". Aneu notant l'escalforeta que vé de dins? Jo sí.

Els que no sou de Barcelona i/o no teniu ulls a la cara potser no us havieu adonat encara que darrerament la ciutat s'ha esquitxat arreu de ratlles de colors pintades al terra. Són la zona blava i la seva cosina rica zona verda. Em centraré sobretot en aquesta última, la que més ha proliferat. Un invent del diable venut pel consisitori com un element xupi-sustanibla per facilitar l'aparcament als residents del barri que ha acabat per convertir el sòl públic en un xucladuros que paguem TOTS (veïns inclosos) i que entre zones blaves, de càrrega i descàrrega, aparcaments de moto que no s'utilitzen (totes són a la vorera) i de minusvàlids (algún dia m'esplaiaré parlant de la gran estafa i picaresca que suposen aquestes places) amb prou feines dóna cabuda a dues terceres parts dels vehicles que en necesiten, per exemple, al Clot. Pels que treballem fins tard i hem d'agafar el cotxe per collons és fantàstic, perquè ens deixa sol.lucions meravelloses com llogar una plaça d'aparcament privat o aparcar malament i llevar-se expressament a les 7 del matí per moure el cotxe amb l'emoció afegida de descobrir si algún agent de l'ordre ens ha deixat una noteta dedicada amb tot el seu amor.

I ja per últim, no fos cas que quedés algún ciutadà amb la sensació de que l'Ajuntament no cuida tots els detalls amb dedicació, les dues rondes i tots els accessos i sortides de la ciutat minats de radars i velocitats (variables o no) que desafien la capacitat de corsecament i paciència humanes. Dubto que el pressumpte estalvi en les emissions de CO2 dels vehicles compensi la fumera d'emprenyamenta que desprenc ara mateix i la dels cigarrets que m'he de fumar cada cop que em trobo amb alguna d'aquestes coses i m'he d'aplacar per no acabar protagonitzant Un día de fúria 2.

L'any 2008 l'Ajuntament de Barcelona va recaptar 8,5 milions d'euros entre grues i parquímetres, el doble que el 2007. L'estadística no inclou quantitats per excessos de velocitat, ni l'abusiu impost de circulació. Visca Barcelona! Visc a Barcelona, per poc temps més em temo.