Malson heterosexual

Convido a tot el sector masculí que llegeix aquesta entrada a fer un exercici d'imaginació. Imaginem que un bon dia coneixeu personalment a una noia com aquesta.

Suposem, que no és gaire suposar, que us fa tilin. Suposem que reuniu el valor necessari per tirar-li els trastos en una festa.

Ara imaginem que contra tot pronòstic l'interès és recíproc i la noia us fa cas. Imaginem que us captiva el seu somriure, la seva veu dolça i la seva femineïtat. Que a mida que xerreu amb ella us sembla cada cop més simpàtica i menys afectada.



La noia comença a insinuar-se sexualment sense gaires embuts. Esteu trempant per moments. Podrieu estar davant el triomf més èpic de la vostre vida. Només us preocupa no cagar-la.



Imaginem que les vostres dots de seducció aconsegueixen que us acompanyi a casa. Imaginem que per trencar el gel mentre us desplaceu se us acut preguntar-li a què es dedica. I la resposta és que es dedica a fer cinema pornogràfic.



Ara imaginem que no us importa. Que arribats a aquest punt ja era de suposar que hi havia alguna trampa. Que això no us impedirà aprofitar l'oportunitat de la vostre vida. Imaginem que, ben pensat, fins i tot és més morbós. Imaginem les coses que us farà aquesta noia quan arribeu a casa.



Imaginem que comença a despullar-se mentre us menjeu la boca. Que ja no podeu esperar ni un minut més. Imagineu que aquesta noia us ha posat més verros que mai. La resta no cal imaginar-la perquè és la pura realitat.



Bianca Freire: malson heterosexual.

FUCK ME in Viladecans*

El gran punt d'inflexió dels darrers 30 anys no ha sigut la caiguda del comunisme ni el descobriment del genoma humà. Tot això son futileses al costat de la democratització del porno. Avui dia, a un parell de clicks, hom disposa d'un catàleg esfereïdor de pornografia que faria arronsar al mateix Xavier Sala i Martín (a.k.a. marquès d'ESADE). El que abans era un món sòrdid de revistes per catàleg, cabines de sex-shop i remotes cantonades de videoclub s'ha convertit en una realitat encara més sòrdida on qualsevol persona amb un mínim de curiositat i 30 minuts de temps lliure pot tenir accés a les perversions més inimaginables des de la comoditat del seu domicili.

Ja no vull parlar ni d'snuff ni de pederastia, que no deixen de ser il.legals i relativament clandestins. Les fronteres de la pornografia convencional s'han eixamplat de tal manera que la repercussió de 2girls1cup n'és l'exemple paradigmàtic. Parlo de coprofàgia, de dogging, de sadomasoquisme autèntic, de bukkake d'escopinades, de gloryhole, de zoofília, de gangbang versió pluja daurada, de sexe amb amputats, obesos mòrbids, octogenàries, midgets, homes amb micropenis, persones difressades de peluix i fins i tot portugueses, d'un quart de litre d'esperma barrejada amb amanida en un bol per a ser deglutit amb fruïció... Tot. Qualsevol cosa que se us pugui arribar a acudir la trobareu esperant-vos a internet i, a partir d'aquí, unes quantes derivades que no se us haguessin acudit mai a la vida de propina.

Dit això, ara em llençaré a la piscina i potser hi ha menys aigua que al camerino del Jesús Quintero, però tinc l'esperança de no quedar-me del tot sol. Aquesta immersió de tots plegats en el món de la parafília tindrà consequències. De fet, ja les està tenint. Personalment, un video pornogràfic amb l'esquema tradicional oral-penetració-oral-ejaculació ja ni me'l miro. Busco alguna cosa més. I compte que la cosa escapa al món de la masturbació. La quantitat i la varietat de les pràctiques sexuals generalment acceptades ha crescut dràsticament. Si pel que fos això no coincideix amb la vostre realitat, feu una ullada als milers de videos amateurs que corren per la xarxa i veureu que no vaig tan desencaminat. Parlo sobretot del món de la parella, perquè la novetat sovint ho eclipsa tot a l'univers de la còpula esporàdica. No cal ni ser consumidor habitual de pornografia per a notar-ne els efectes. Al llarg de la vida, hom va posant en pràctica tot allò que ha après d'anteriors amants, i la gent cada cop comença a practicar més ensenyada. Et podràs negar a fer quelcom un parell de vegades, però a la tercera que t'ho proposin ja et preguntaràs si no t'estàs perdent alguna cosa.

Si la normalitat no deixa de ser un llistó, quan tots plegats el tinguem ben amunt ja m'agradarà veure el que passa. Ara pot ser fins i tot divertit però quan en el futur s'ajuntin un que només es corre quan li foten un dit pel cul mentres se li pixen a la cara amb la que per arribar a l'orgasme necessita que la lliguin de cap per avall a dos metres del terra mentres la veïna jubilada li llepa els peus tindrem un problema.

*Títol extret directament d'un enllaç del pornhub. Encara m'estic rient.

Dona oriental

L'home occidental sempre ha sentit una atracció cap a les dones orientals, però pensa que són inabastables. Ténen un cercle social tancat, es diu. No són accessibles. Però un dia l'home occidental coneix una dona mongola com Genghis Khan. La dona oriental parla el castellà a batzegades però explica uns acudits sorprenentment divertits. És simpàtica i oberta, amb un deix de timidesa coquetament infantil. Té una veu fina, lleugerament nasal, i una cara preciosa. Fa comentaris d'una sinceritat aclaparadora, amb una innocència que espanta i que només pot ser producte de la diferència cultural. Se'n van al llit.

La dona oriental té una pell increïblement suau, uns pits menuts de grans mugrons i una llarga cabellera fosca i llisa. És dolça com la mel, de carícies infinites amb les seves petites mans. Fa uns petons diferents, amb succió i traient molt la llengua. No és l'únic que fa diferent de les dones occidentals, ja sigui amb la boca o altres parts del cos. És parsimoniosa i delicada. En el plaer, silenciosa. Tanca els ulls, tremola com una fulla i busca les mans del seu company per agafar-les durant l'orgasme. Ell hi arriba a continuació, buidant-se en un sexe que s'estreny amb una força considerable de manera intermitent.

Ajaguts l'un enfront de l'altre s'acaronen de la manera més tendre. Es miren en silenci i ell es perd en els seus ulls estripats, negres i brillants. La dona oriental ensenya a l'home occidental a pronunciar el seu nom i li explica el què significa. Cantusseja melodies estranyes en el seu idioma amb una veu melosa, mentre explora el cos nuu de l'amant. Fa observacions curioses sobre la proporció de les mans, les marques de naixement o la direccionalitat de la línia que separa les dues natjes. Aleshores es torna juganera i pallassa. S'abracen i es petonejen, rodolant pel llit.

Una estona més tard ella se'n va a la dutxa. Ell s'incorpora i es vesteix, encara impregnat de la seva olor. Et faré un regal, diu la dona oriental embolicada en una tovallola. Allarga la mà per a retornar els diners que li havien sigut entregats una hora i mitja abans. Després l'acompanya fins a la porta. Li fa un últim petó llarg i humit. Mira per l'espiell al replà, assegurant-se que no hi hagi cap veí abans de deixar-lo marxar amb un somriure. L'home occidental baixa les escales i surt al carrer, flotant.

Comèdia romàntica

És de domini públic que els homes en determinats cercles tenim la tendència a exagerar les nostres conquestes. És el que tota la vida s'ha conegut com el síndrome Parchís de menjar-se'n una i comptar-ne 20. Un exemple ràpid. Quan jo tenia 14 anys, tornant a casa des de l'institut a l'hora de dinar, un company em va explicar que aquell cap de setmana havia perdut la virginitat amb una del seu càmping. Per donar-li realisme, em va dir que amb els nervis s'havia equivocat de forat i l'havia ficat pel conducte urinari en comptes del conducte ordinari. A menys que el seu fos un extraordinari cas clínic de micropenis hipodèrmic, uns tres anys més tard vaig ser conscient de fins a quin punt m'havia colat un gol.

Dona fàcil

Per a que no se m'enfadi ningú puntualitzarem que el nivell d'exageració va en funció de l'individuu. Però si teniu l'oportunitat de xerrar amb un paio i arribar al nivell de confiança suficient, no perdeu el temps escoltant històries de les seves conquestes. Pregunteu-li pels fracassos. Tot ésser humà amb penis i testicles és una autèntica enciclopedia de perverses humiliacions femenines. Lo realment interessant és el que calla.

Dona de lloguer de renta antiga

Serveixi a tall d'exemple la meva pròpia experiència:

1) Bufetada dialèctica: Jo no sóc gaire de tirar la canya a locals de vida nocturna. De seguida sabreu perquè. Un parell d'èxits consecutius durant la meva primera adolescència (la segona la vaig encetar fa 6 mesos) em fan fer agafar embranzida. Un bon dia vaig decidir entrar-li a una d'aquelles noies amb les que un només ho prova quan està pletòric de confiança. Que era el pitjor que em podia passar? Fins aleshores jo vivia en un univers de "tengo novio", "no quiero rollo" o rebutjos una mica més directes com ara girar la cara i fer-se la sorda. Pel que no estava preparat era el menyspreu més absolut. Aquella suripanta em va mirar de dalt a abaix amb un esglai entre la repugnància i el terror i em va dir: "Pero si eres un feo!". Literal. UN feo. Com si jo formés part d'una raça inferior que viu a les clavegueres i en la meva infinita inconsciència m'hagués atrevit a sortir a l'exterior. No m'ha passat mai més. Tampoc ho he tornat a intentar.

2) Escalfabraguetisme: Què pensarieu si una noia us convida a sopar a casa seva, us fa el menjar, us somriu i us fa ullets tota l'estona, sortiu a ballar i redefineix el verb refregar-se fins a deixar el concepte perreo a l'alçada d'una coreografia dels Lunnis, l'acompanyeu de tornada a casa seva i us diu de pujar per fer la última? El mateix que jo, suposo, que és l'hora de treure la cuca a passejar. Doncs no. La continuació de la història és la següent. Em serveix una copa de vi (situació altament pretenciosa en una persona fregant la vintena, per cert) i es posa a recollir els plats del sopar. Li demano que ho deixi i s'assegui amb mi al sofà. Em fa cas. Me li llenço a sobre i sóc víctima d'una cobra en tota regla. Em sembla que t'has confós, em diu. Serà millor que marxis. Durant un any vaig necessitar pràcticament senyals lumíniques i acústiques per estar convençut de fer el primer pas.

3) Idiomes diferents: No, no parlaré d'Erasmus sino de gent que interpreta les coses completament al revés. Jo i l'I. ens fem molt amics en poc temps. Ella té parella, jo també. Quedem constantment, dormo a casa seva quan tinc un problema familiar greu, ella em vé a buscar a les tantes de la matinada per sortir a voltar amb la moto quan no pot dormir, sortim de viatje junts algún cap de setmana. Ella es queda soltera, jo també. Puja el to de les converses, ens fem regals, flirtejem. Un bon dia li dic obertament que penso en ella sexualment. L'I s'ho prèn com una ofensa personal. Pensava que erem amics i ara veig que tot aquest temps que hem passat junts només em volies portar al llit. Em fas fàstic! Per molt que vaig intentar fer-li entendre que quan algú et diu que li sembles sexualment atractiu no pretén insultar-te, tot el que vaig aconseguir és que em deixés de parlar. A mida que va anar fent memòria de totes les activitats que haviem compartit, va començar a fer interpretacions malaltisses de tots els meus gestos amb ella i poc després ja havia escampat entre amics comuns un rumor sobre mi de tocaments no consentits en un cap de setmana a Puigcerdà.

I la Lídia Falcón o la Gemma Lienas encara es pregunten perquè els homes anem de putes.

Víctimes del porno

Ahir va ser un día de notificacions desagradables. De bon matí vaig descobrir que la grúa s'havia endut el meu vehicle de davant de casa per l'originalitat d'un urbano que interpreta les normes de trànsit a la seva manera. Serà el primer cop que recorri una multa, però els 150 euros per recuperar el cotxe no me'ls treu ningú. Un cop a la feina, a la safata d'entrada del meu correu electrònic em vaig trobar la segona sorpresa. Algú em convida a unir-me a una plataforma antipornografia. No em pregunteu com he despertat el seu interès perquè no en tinc ni idea. O m'ha confós amb un purità o pretén salvar la meva ànima pecadora, suposo.

Senyoreta verge infollable pressuposant que el meu cervellet masculí ém dóna per a distingir la diferència entre gaudir d'una matança de ficció i sortir a ametrallar gent, però no per a separar una escena de hardcore de la meva pulsió sexual.

Examino amb curiositat els enllaços que m'adjunta i de seguida m'adono que la cosa és seriosa. Un canal de youtube amb desenes de testimonis d'ex-actrius del gènere detallant els estralls que la pornografia ha fet a les sevs miserables vides, el recolzament públic de la Tyra Banks i el seu programademerda a la TV i, en general, una extensa argumentació de perquè cal acabar amb l'indústria del cinema per adults a la de ja.



- El porno degrada a la dona
- El porno és un sistema d'explotació
- El porno sempre va acompanyat de mals hàbits
- L'exercici del porno a llarg termini implica greus conseqüències físiques i emocionals
- La dignitat de la dona està per damunt de la recompensa econòmica

Després se'm va acudir posar en pràctica un exercici molt simple que consisteix en susbtituïr les paraules 'porno' i 'dona' per 'treball' i 'persona'.

Catalunya cutre

Molta literatura s'ha fet de la llegendària facilitat amb la que els nostres veïns del sud cauen en el nyap i l'esperpent. I això és una injustícia històrica. En un pas més de la meva incansable lluita per assolir la plena normalització i reconeixement de la pàtria em disposo a divulgar la Catalunya cutre. Perquè si ells són un país de pandereta nosaltres ho som de tamborí, que fa més nostrat. Encara no sé si es convertirà en una secció o es quedarà en una sola entrada testimonial, perquè la feina a fer per igualar tants segles de despropòsit és titànica. Però una nació capaç de parir la criatura morta del Fòrum, de subvencionar VickyCristinaBarcelona o convertir una religiosa en autoritat científica bé mereix l'esforç. Ho farem simbòlic i tot.

ESTEL

Ja ho deia el poeta de Verges...

"El meu país està emputit
que quan el sol se'n va a dormir
sempre hi ha neons roses pel camí"

Bé que ho saben a Bellvei del Penedès, el primer poble indissimuladament finançat per un putiferi. I és que el Club Estel, a part d'esbravar la líbido de veïns i visitants de la vil.la, patrocina des de fa 10 anys la Festa Major i esponsoritza les samarretes de l'equip infantil amb el seu magnificent logo. Però és que l'Estel també és més que un club. A les afores de Bellvei, gaudeix d'unes meravelloses vistes a la N-340 i disposa de serveis exclusius com ara sales de festes, suites de luxe i restaurant. No és estrany, doncs, que l'alcalde convergent l'hagi titllat al ple municipal de "millor empresa del poble" desfermant l'ira de la regidora socialista, que va córrer a escampar-ho pels mitjans de comunicació.

Per desgràcia, tot el que van trobar les hordes de periodistes que es van desplaçar al lloc dels fets com taurons ensumant l'espessa sang d'un semaler borbònic fent nudisme en aigües internacionals són retrets dels ciutadans a la resta d'empreses del polígon que es neguen a contribuir econòmicament a la Festa Major i bones paraules cap als amos del prostíbul. Pel que sembla, gràcies al Club Estel Bellvei del Penedès té una parada de taxi i les seves treballadores no només no molesten sino que són les principals clientes de les perruqueríes, farmàcies i botigues de roba del poble, a més d'unes bellíssimes persones que es dediquen a la professió més antiga del món voluntàriament i amb un somrís d'orella a orella. Llàstima que el passat 19 de març una operació policial va acabar amb 15 detinguts i la desarticulació d'una xarxa d'explotació sexual que, entre d'altres futileses està acusada de mantenir segrestada durant 3 mesos a una noia russa al Club Estel.

Ai, calla! Que les declaracions de l'alcalde van ser 4 mesos després de l'operació policial.

QUATRE BARRES

Barra nº1: Nico, jugador del Sant Crist Moldàvia de la Primera Territorial catalana es nega a ser substituït durant un enfrontament que el seu equip perdia per 2 a 0. L'entrenador i el delegat dimiteixen del càrrec immediatament al sentir-se desautoritzats i se'n van cap a casa a mig partit. Nico, a part de jugador, és el president del club. Fonts consultades per aquest bloc confirmen que el president és una toia.

Barra nº2: Familiars i amics de Bartomeu Muñoz, exalcalde de Santa Coloma, fan una col.lecta popular per a treure'l de la presó. Han reunit els 500.000 euros de fiança en només dos dies. Fonts consultades per aquest bloc ratifiquen que el socialisme és una secta.

Barra nº3: Els treballadors de l'empresa FFC Garraf Penedès es troben la nau industrial tancada i buida quan van a la feina el dilluns al matí. Primer els estranya, però comencen a lligar caps quan s'assabenten que el president, Francisco Fernández Chacón, està il.localitzable i la seva dona ha demanat una excedència a l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes. Fonts consultades per aquest bloc asseguren que el Carib ha passat de moda, que comencin a buscar per Dubai.

Barra nº4: Un espectador d'Els Matins de Tv3 truca a la tele i explica en antena com estafa a Hisenda i després blanqueja els diners comprant dècims premiats en connivència amb els bancs i les administracions de loteria. Al final de la seva intervenció, com si s'adonés de cop que acaba de confessar un delicte, l'espectador demana a en Cuní que no faciliti el seu telèfon als inspectors. Fonts consultades per aquest bloc declaren: Ramón, tu ets tonto!

Cànon

El resum no està disponible. Fes clic en aquest enllaç per veure la publicació.

Redundància

La Junta de Extremadura gastarà 14.000 euros en uns tallers de masturbació per a joves d'entre 14 i 17 anys. Com si no fos prou redundant en si mateix comprovar que les administracions socialistes ténen un talent desmesurat per llençar els diners públics en qualsevol ximpleria, ara resulta que pretenen ensenyar a autoestimular-se genitalment als majors experts en la matèria. Això sí que és redundant, hòstia.

Per no variar, ara resulta que és d'extrema dreta i de retrògrads oposar-se a aquestes iniciatives, que titllar-les de tallers de masturbació és una manipulació interessada i que hem de parlar d'una "orientació afectivo sexual". Ho podrien haver pensat abans d'enmarcar-ho en una campanya titulada 'El placer está en tus manos'.

A l'hora de valorar una iniciativa d'aquesta índole, el primer que se m'acut és que es tracta d'una idea tan estúpida que sembla mentida que no l'hagi tingut primer el nostre tripartit. A partir d'aquí, si no em falla la memòria, crec que masturbar-me era una de les meves activitats principals entre els 14 i els 17 anys. Fins i tot abans. Recordo com si fos ahir el primer cop que un nen més gran de l'escola em va preguntar si sabia el que era una palla. Aleshores, la meva candidesa era tal que vaig respondre tot digne que per suposat sabia el que hi havia als pallers i no vaig entendre perquè es descollonava. Més endevant, amb 11, un company de classe em va començar a parlar del que ell anomenava gust suprem, i que consistia en untar-se les mans amb sabó i fregar-se la punta de la tita amb el palmell de la mà fins que et tremolaven les cames i t'havies d'asseure. Per descomptat que ho vaig provar aquella mateixa tarda, però no li vaig acabar de trobar la gràcia. En canvi, sí que em va resultar agradable empastifar-la de sabó i fer-la tan relliscosa. Tant, que ho vaig anar repetint. Un bon día, jugant de la manera més tonta em va semblar que la substància blanca sabonosa era més abundant del normal i que tenia una altre textura. Abans de voler-ne ser conscient ja havia lligat caps d'allò vist, sentit i experimentat. Era perfectament capaç de cascar-me-la.

No vulguis saber perquè està tan content de que finalment li hagin comprat el ratolinet.

Practicant un immoderat acte de fe anem a suposar que a Extremadura hi ha nanos que amb 14 anys encara no es dónen plaer de forma compulsiva responent a la ineludible crida hormonal. Ara imaginem-nos un d'aquests tallers socialistes on intentaran 'normalitzar' la masturbació amb actitud enrotllada, paraules tècniques políticament correctes, dibuixets, gràfiques, estadístiques i objectes simbòlics de forma fàl.lica i còncava. Crec que si el meu primer contacte amb el 5-contra-1 hagués sigut en aquests termes hagués abandonat abans de començar.

Deixant de banda que aquesta nova generació d'analfabets funcionals mancats de valors ètics i morals necessita tota classe d'ajudes abans que la que ofereix la Junta de Extremadura, ningú parla del que és realment escandalós. A aquests nanos els hi volen robar una de les etapes més boniques de la vida, desnaturalitzant el despertar sexual per convertir-ho en un progretaller de merda. Una putada grossa perquè li treu emoció i devalúa terriblement l'experiència, com si la Pilar Rahola t'acribilla a spoilers de la última temporada de Lost. I això no hauria de ser així. El día que el sexe deixi de ser guarro i de tenir un component prohibit i aventurer millor que ens reproduïm per espores.

I'm gonna get medieval on your ass

Escullo la que és per mi la incontestable millor línia de diàleg de la història per titular aquest post. La diu en Ving Rhames després de fotre-li un tret als collons a en Peter Greene, que l'havia estat enculant literalment uns instants abans de ser rescatat per en Bruce Willis katana en mà.



Butch: Are you okay?
Marsellus: No, man. I'm pretty fuckin' far from okay.
Butch: What now?
Marsellus: What now? Let me tell you what now. I'm gonna call a couple of hard pipe-hittin' niggers, who'll go to work on homes here with a pair of pliers and a blow torch. You hear me talkin', hillbilly boy? I ain't through with you by a damn sight. I'm gonna get medieval on your ass.

Que serveixi d'advertència perquè em disposo a fer sang. A partir de demà.

Escarni

Llegeixo astorat la que des de ja em sembla la noticia de l'any. Recapitulant, 9 joves turques d'entre 16 i 22 anys accedeixen a participar en un reality show a l'estil Gran Hermano, amb la particularitat que els càstings només s'anuncien als classificats del diari, totes les participants són dones i els hi fan signar un contracte conforme han de pagar una multa de 33.ooo dòlars si abandonen el concurs abans d'hora. Res d'això les fa sospitar. Un cop dins el suposat programa, veient que la casa és un cutreapartament a la costa, que allà no expulsen a ningú i que hi ha càmeres fins i tot al lavabo triguen 2 MESOS en adonar-se que potser els hi estan prenent el pèl. Una de les noies es posa en contacte amb un familiar (que suposo que tampoc veia res d'estrany en que la seva parent portés 8 setmanes a un concurs televisiu que no s'emet a cap canal) i aquest avisa a la policia, que desplega una operació de rescat i al arribar al lloc dels fets es troba per tota resistència amb un onanista i l'ordinador des d'on enregistrava i venia les imatges de les noies per internet.

Tot plegat no he pogut evitar fer volar la imaginació i posar-me en la pell d'aquest geni delictiu per conjecturar com devia ser el dia a dia en aquest concurs (malauradament) inèdit a les nostres terres:

- De 8 a 9: Dutxa comunitària, prohibit ensabonar-se a un mateix.
- De 9 a 10: Esmorzar a base de plàtans i hortalisses fàl.liques.
- De 10 a 11: Aeròbic nudista al rebedor
- D'11 a 13: Prova setmanal. Dilatació. La que s'introdueixi l'objecte més contundent per via vaginal obté un premi individual.
- De 13 a 14: La guanyadora de la prova setmanal és l'única que té dret a no menjar polla per dinar.
- De 14 a 15: Neteja de la llar amb indumentària específica.
- De 15 a 17: Classes d'streaptease.
- De 17 a 18: Sortida vigilada al carrer per rentar el cotxe del súper.
- De 18 a 21: Festa del pijama sense pijama.
- De 21 a 22: Sopar condimentat amb Rohypnol.
- De 22 a 00: Violació massiva per part dels espectadors previ pagament a la porta.
- De 00 a 1: Fritzlconfessionari i subministrament de la lleteta d'abans d'anar a dormir a través de gloryhole per part de la organització.

Només una pregunta i una reflexió. Si aquestes que són musulmanes es presten a qualsevol cosa deixant a banda el seu esperit crític, per mínim que sigui, a canvi de la promesa llunyana de tastar la droga de la fama mediàtica, què no seran capaç de fer les chonis ibèriques? Com deia aquell: Putes sobren, el que falta són capitalistes.

Sexualitat confusa

Avui per primer cop dubto de la meva condició sexual. Estava jo esperant a que sortís l'extraterrestre i mentrestant veia saltar aquesta noia...

...i he començat a pensar que està molt bona. Què dic bona, em posa molt verro. No una mica sino molt.

No sé perquè, però li faria coses que avergonyirien al Pare Bukkàkez i acomplexarien al Dr. Muerte de per vida.

I aleshores m'he posat a buscar informació de l'especímen alemany en qüestió i el primer que trobo a internet és que la federació nacional d'aquest personatge justifica la sospitosa androgínia de la seva atleta comparant-la amb altres esportistes que semblen tíos, entre les que cita al meu objecte de desig. M'he de preocupar o què?

* Actualització: Definitivament, és preocupant...

El moble de la veritat

Hi ha tres situacions a la vida en les que resulta molt difícil amagar qui som en realitat. Curiosament, totes tres ténen lloc al mateix espai: el llit.

1) Hora de dormir: Hom pot passar-se la vida intentant projectar una imatge d'elegància, de bon gust estètic o senzillament de tenir un estil propi més o menys cool, però quan es tracta d'encarar el sobre tots optem per la comoditat. I aquí és on apareixen aquells pijames de quadres o de colors impossibles, aquelles camisetes publicitàries que mai han vist el carrer, aquella samarreta imperi i, en general, aquella roba foradada, descolorida o tacada de pintura. Això en el millor dels casos, doncs sovint hauriem de parlar també de l'inevitable llapet, la pudor de pet i suor i aquella goma juganera que ja fa temps que ha cedit per deixar al descobert el tall de síndria amb el que nostrosenyor ens va obsequiar com a separador de natjes. Arribats a aquest punt, però, s'ha de reconèixer que el gènere femení ens porta avantatje. El pijama masculí, per definició, ja sigui de màniga curta o llarga, és una ofensa per als sentits. A més, ben pocs homes ténen la previsió de comprar un conjunt de dormir presentable per a ocasions especials. És per això que davant la perspectiva de passar la nit fora de casa molts mascles opten per fer el descans del guerrer nuu o en calçotets. Un perany que tota femella esbrina pernoctant més de tres nits amb la mateixa parella i que espera amb candeletes per començar a deixar-se anar ella també. Perquè no ens enganyem, el lamentable modelet de costum ens reconforta de tal manera que només és qüestió de temps assolir el nivell de confiança suficient per a mostrar-lo. De la substancialitat de la nostre hipocresia en depèn la nostre credibilitat. I això diu molt de nosaltres. Un home que dorm sempre impecable, per exemple, ens està dient que és gai.

2) Hora d'endreçar: Un dormitori és com una cova, un refugi d'intimitat on ningú a part dels seus ocupants habituals hi és benvingut. Però les visites succeeixen, i davant d'aquesta possibilitat es produeix el fenòmen del camuflatge. On abans hi havia un llit desfet i tot de roba rebregada pel damunt hi apareixerà un altre magistralment estirat i encaixat amb un pijama perfectament plegat sota el coixí. N'hi ha que fins i tot ho aprofiten per a fer el més que necessari canvi de llençols i cobrellit. També desapareixeran les sabates escampades pel terra, tota classe d'objectes exposats que s'embotiran als calaixos i aquella olor d'humanitat convenientment ventilada hores abans. El problema són les visites sorpresa. Quan aquests individuus inesperats es presenten sense concedir temps material per camuflar res s'ha de reaccionar ràpid. Amb la barroera excusa de deixar les seves coses, com a resposta predefinida intentaran accedir a la cova sagrada i aquí és on es veu el llautó de l'ocupant. Tancar la porta i barrar el pas de qualsevol que gosi fer l'intent de penetrar-hi presagia horrors inimaginables. Posar-se a endreçar compulsivament mentre es demanen disculpes és un clar símptoma de remordiment. Simular indiferència i deixar-los passar com qui no vol la cosa, depenent de la magnitud de la nostre deixadesa, pot ser interpretat com un indici de síndrome de Diògenes. La majoria, però, opta per la tòpica advertència/disculpa jocosa o una justificació puntual del desordre per salvar els mobles. Jo, personalment, em decanto per la tècnica de fingir caballerositat i oferir-me per a guardar les seves pertinences a la meva cambra entretant seuen. Provablement, a la sortida vulguin recollir-les ells mateixos i acabin tenint accés a les meves misèries, però aleshores ja estaré tan fart de la seva presència que amb tal que marxin me la bufa. A més, té l'avantatge que quan surtin per la porta ells podran criticar a plaer i nosaltres descansar. Tothom hi surt guanyant. Però alerta, darrerament també he descobert altres mètodes alternatius a tenir en compte que utilitza la gent, com dormir directament sobre el matalàs. Pràctic i efectiu.

3) Hora de follar: Afrontem-ho, durant el complexe ritual de la seducció la gent menteix amb escreix. S'insinuen o directament es proclamen unes capacitats amatòries que sense dubte contribueixen a l'escalfament previ que ens durà a l'acte. Un cop al llit, però, ha arribat l'hora de demostrar i aquesta és una pressió que no necessiteu en el ja de per si complicat primer contacte sexual. No us recomanaré que procureu traslladar d'entrada unes baixes expectatives a l'altre, perquè això seria tant com demanar-vos que veneu el peix admetent que està mig podrit. Ara, si voleu un consell, un que de debo us servirà, penseu que un cop teniu qui volieu al llit més val que sigueu el més egoïstes possible. Si un dels dos ha de sortir decebut millor que no sigueu vosaltres. En definitiva, no sabeu quin és el seu llistó d'exigència ni quina de les vostres fanfarronades l'han seduït més, així que tireu pel dret. Sigueu un remolí, aneu a lo segur, no demaneu permís per res i a la vostra. Preocupar-se pel seu plaer és un signe de debilitat i si ha de sortir malament teniu moltes provabilitats d'acabar frustrats. Potser no es repeteix. Però qui s'ha corregut aquí, eh? Qui!

Marranades

Ressaca + constipat = veu d'ultratomba. Que algú m'expliqui què collons hi faig jo aquí a l'emissora un 24 de juny al matí amb el 90% de la programació de ràdio enllaunada i tots els conductors dormint la mona. No sé com m'ho faig però cada cop surto menys i en pitjors condicions. Si això fos una merda de fotolog em limitaria a penjar proves gràfiques de l'excés d'anit per mitigar el fàstic existencial i documentar el meu apassionant esdevenir per la molt detestable revetlla de Sant Joan, però com encara conservo un bri de dignitat em limitaré a escriure alguna cosa lleugera que no us demani esforç ni a vosaltres ni a mi.

Ahir vaig conèixer l'Akiko a una festa i no me'n vaig poder estar de preguntar-li pel que realment m'apassiona de l'ancestral cultura japonesa: la seva pornografia. Si no hi esteu familiaritzats, el porno japonès és de llarg el més guarro del món. De la pornografia japonesa han sortit meravelles com el Bukkake, el Gonzo i el Bondage. A les pel.lícules que posen verros als nipons l'home és un pollacurta pervertit i sense cara gairebé sempre superat per les circumstàncies i les dones ninfes infantilitzades que ploren per tot i gairebé sempre els fa mal però es deixen fer el que sigui. Quina gent, els japonesos... Són capaços d'assumir amb naturalitat que un home es begui un cafè amb llet on la llet ha sigut prèviament espremuda d'ell mateix i a continuació corren a pixelar-li la tita. De fet, una de les meves velles aspiracions laborals de sempre és convertir-me en pixelador de pornografia japonesa, una feina agraïda i amb molt de futur.

El cas és que xerrant amb l'Akiko de tot plegat en un important estat etíl.lic vaig anar a parar a on van a parar totes les meves converses amb dones desconegudes. És el que un amic meu i jo anomenem 'Evangelització de la mamada'. Perquè com a homes és la nostre obligació cridar ben fort que la fel.lació és un acte sexual primordial que no es pot fer de qualsevol manera i que, per norma general, hi ha defectes a corregir. A continuació llegireu un discurs que amb la pràctica i el pas dels anys s'ha anat tecnificant fins al punt de ser molt concret en el que NO s'ha de fer quan es tracta d'amorrar-se al piló.

Usualment les dones es poden classificar en tres categories. N'hi hauria una quarta, que és la que correspòn a les grans fel.ladores, i una cinquena per a les que s'hi neguen, però a les primeres només se les pot encoratjar a continuar amb la seva excelsa labor i guardar-lis el secret, i les últimes com més lluny millor. En tot cas, queden fora de l'àmbit d'estudi per tractar-se de grups marginals.

1) Capullocèntrica: Un penis en erecció normalment fa entre 13 i 17 centímetres de longitud de la base a la punta. Si estem d'acord en que la inmensa majoria d'aquests centímetres corresponen al tronc, perquè collons t'entestes en xuclar només el gland? I no, posar la mà de topall per falsejar la sensació d'embolcallament no és el mateix i a sobre és trampa. Una capullocèntrica estarà convençuda de que tots aquests jocs que practica amb la llengua són d'allò més excitants, però la realitat és que passats uns minuts el seu amant només podrà pensar en enfonsar-li la polla fins l'esòfag d'un calbot. D'acord, de Heather Brooke només n'hi ha una, però si fas l'intent d'expandir una mica els teus límits t'adonaràs que quedes com una reina i el teu esforç serà recompensat amb escreix. Contràriament del que opinen moltes dones, l'arcada és sexy i denota implicació.

2) Mossegadora: Això és així, la polla no es mossega. Tens entre mans un teixit cavernós molt delicat amb centenars de ramificacions per on ha d'entrar i sortir la sang. Oi que no se t'acudiria mossegar-te una artèria? Després no t'estranyis si la cosa decreix. Com a molt, si t'has de posar vampírica, si no hi ha més remei, fes-li 'chupetones' a la vena principal que recorre la part posterior del tronc. Imagina que és la teva jugular i trobaràs el punt exacte de força tolerable. Ah! I per l'amor de Déu, no hi ha res més anticlimàtic que trobar-se amb una que no controla l'obertura de la boca i constantment et rasca amb la dentadura, però posar cara de Palomino per amagar les dents amb els llavis no ho millora, només ho fa més ridícul.

El gelat és real i no me l'he inventat jo, així que no em toqueu els collons

3) Pirulo Tropical: Portes 5 minuts observant com la teva parella sexual et fa llepadetes al carall com si es tractés d'un gatet que escura el seu plat de llet? Ai, que patirem. L'equilibri entre escalfor i humitat és bàsic. Tú perquè no tens polla i no ho saps, però una de les coses més agradables del món és ficar-la en calent. Si la llepes molt però no te la introdueixes mai a la boca aquesta saliva que deixes es refredarà a gran velocitat i provocaràs el miracle de convertir la cigala en polo. A més, no te n'adones que actuant així sembla que l'estri del teu amant et faci fàstic? Que te'n fa, potser? Aleshores, o tenim un problema d'higiene que se sol.luciona amb una dutxa o, ja que has arribat fins aquí, ves a per totes. No ho tens tot perdut. A molts ens agrada que ens la llepin i pensem que l'abundància de saliva és bona. La clau està en una bona combinació dels factors llengua, boca i mà. Varia, collons!

Mala sort (I)

Si disposeu d'un penis i no sou en Michael Jackson sé de bona tinta que al llarg de la vostre curta o llarga vida hi ha un denominador comú: us la heu pelat sovint. Això significa que molt provablement tenim aquestes experiències en comú:

- A casa us han retret que passeu massa estona al lavabo
- La mare us ha enganxat en plena feina
- Us heu adormit amb la titola a fora minuts després de descarregar
- Heu conservat (o conserveu) alguna revista acartronada
- La vostre primera experiència amb el detergent va ser intentant eliminar una taca inoportuna
- Heu provat de batre el propi rècord de palles en un sol día
- Coneixeu els beneficis de la sublimació masturbatòria d'una mala cita
- Heu empastifat el vostre membre amb substàncies diverses per curiositat
- El vostre onanisme ha eixamplat les fronteres de la llar per explorar espais públics
- Envalentonats per la perícia que dóna la pràctica heu provat de controlar l'ejaculació fins al punt de fer-la coincidir amb l'aparició de la vostre presentadora/actriu/cantant/objecte de desig a la pantalla del televisor

I això últim em porta a l'experiència traumàtica que vaig viure l'altre día i que ara descriuré malgrat ser conscient de la marca imborrable de repulsió que deixarà en la vostre desprevinguda imaginació.

Combatia jo un furiós atac de líbido nocturna amb una visita al meravellós món del youporn. Quan finalment em vaig decidir per un dels múltiples clips de l'oferta del día, però, no imaginaba que allò acabaria tan malament. Al llindar del dolcíssim clímax, eina en mà, l'operador de càmera va decidir tenir un atac d'originalitat i desviar l'angle de càmera per enfocar la cara de l'actor que en aquell moment estava essent fel.lat. No va ser per a dos o tres segons, sino que la bretolada va durar ben bé un quart de minut, esdevenint en primer pla del rostre d'aquell paio. Fins i tot l'actor semblava sorprès per la tenacitat del camarògraf i mirava directament a l'objectiu amb un gest entre estranyat i molest. No caldrà que us expliqui que a partir de determinat moment en el procés de l'autoestimulació genital l'expulsió de fluïds és un punt de no retorn. I així, amics, malgrat el meu titànic esforç de contenció, amb un orgasme involuntari i escarransit, és com vaig entrar de cap en el club dels bisexuals practicants.

He vist suficient porno com per saber que els primers plans de la cara del protagonista masculí ocupen un percentatge decimal del metratge total sempre i quant el protagonista no es digui Rocco Sifredi o Nacho Vidal. Quantes possibilitats hi havia de que coincidís l'únic pla d'aquell mindundi amb el meu petit moment de glòria? El fet que no m'hagués passat mai abans en gairebé 17 anys de carrera onanista és una pista molt clara al respecte. És la puta mala sort.

Sensibilitat masculina

Els homes no saben expressar els seus sentiments. Si cada cop que he hagut de sentir aquesta frase m'haguessin ingressat un euro, ara estaria massa ocupat intentant esnifar farlopa de sobre el cos nu d'una supermodel brasilera menor d'edat sense que m'esquitxi l'aigua de mar que desplaça el meu iot de camí al paradís fiscal com per estar escribint un bloc. Es tracta, potser, de la queixa femenina més absurda de la història de les queixes femenines, i mira que la competència és dura. Perquè, desenganyem-nos, els sentiments de l'home sovint passen per la necessitat inmediata de satisfer necessitats bàsiques: follar, cagar, menjar, descansar, beure, pixar, dormir, tirar-se un pet, divertir-se o que el deixin tranquil. I sí, de vegades follar amb amor, cagar a la teva pròpia taça del vàter o menjar a ca la mare millora l'experiència, digeu-me romàntic, però no és la prioritat.

L'etern equilibri entre la voluntat de la dona per saber en tot moment què passa pel cap de l'home i l'esforç d'aquest per ocultar-ho té una funció molt clara: evitar decepcions. L'únic que diferencia el nen de l'adult és que al primer li està permès exigir la satisfacció inmediata de les seves necessitats i el segon ja ha après a vestir-les de misteri per estalviar-se la més que provable discussió subseqüent.

Però hi ha excepcions. Tots hem conegut homes sensibles (no confondre amb homosexuals o tios que van de sensibles per a follar). L'home sensible és aquell que en la seva infinita ingenuïtat s'ha cregut el discurs femení de la disponibilitat emocional i està disposat a compartir amb ella tot el que li passa pel cap. Curiosament, aquesta tipologia d'home acostuma a gestionar un volum desmesurat d'inquietuds, de sentiments i d'inseguretats sota la idea falsa de que ser complexe i profund el fa atractiu a ulls de la dona. Però aquest home té un petit problema: és insuportable.

He tingut amigues que m'han confessat que després d'anys i panys reclamant l'aparició d'un home sensible i entregat a les seves vides han aguantat dos mesos amb ell abans de llençar-se als braços del primer cràpula que les ha volgut rescatar del seu melodrama diari amb l'única intenció de tirar-se-les. I aquesta és una valuosa lliçó sobre la naturalesa d'ambdos sexes. Pretendre obrir les comportes d'un home sovint equival a trobar-se amb una criatura egoïsta, capriciosa i ploramiques i posar a prova l'instint maternal d'una dona és una mala idea. Cau pel seu propi pes: haver entrat ocasionalment a una vagina no et dóna els mateixos drets que haver-ne sortit.

Megalomania V: The End

Aquí s'acaba el meu experiment sociològic. Hauran sigut cinc parrafades d'anècdotes condimentades per mitificar el meu passat, plenes de mitjes veritats i alguna que altre veritat com un puny. Els motius de que s'acabi són bàsicament dos. Primer, perquè s'acosta perillosament el moment en el que hauria d'explicar coses que no vull. I en segon lloc perquè la meva vida no ha sigut pas tan interessant i tard o d'hora hauria de començar a inventar i mentir descaradament per mantenir el nivell de morbo i d'interès. Potser m'hauria d'haver deixat pel final alguna cosa més espectacular, però avui parlaré de la infidelitat.

Les aventures són com la loteria, que quan et toca fa molta il.lusió però si no ho saps gestionar pot acabar en desastre. O com les calçotades, que de tant en tant són un plaer però concentrades en el temps són perjudicials per la salut i generen penediment. Cal ser un veritable expert de l'engany per compatibilitzar relacions íntimes amb dos o més éssers biològicament definits com a XX sense despertar sospites. Potser per això es va inventar la figura institucional de l'amant, que acostuma a ser aquella persona que essent conscient del fet de compartir la parella sexual i/o sentimental amb algú altre ho accepta. En el meu cas, ho vaig fer més complicat.

Regla número 1: No permetis mai que les dones amb les que t'emboliques es coneguin.

Ja us vaig explicar a Megalomania I que durant una època determinada de la meva vida el meu comportament sexual em va fer assolir un estatus de mala fama merescut. Doncs bé, va ser per coses com aquesta. La Cristina i l'Elisenda no només es coneixien sino que eren amigues. La primera era una canària pèl-roja amb la que em vaig embolicar per primer cop a un minúscul laboratori mentres revelàvem fotografies en la penumbra. La segona, una catalana rossa molt popera amb la que mantenia una bona amistat fins que un cap de setmana em vaig quedar a dormir a casa seva i va passar el que tenia que passar. Tots tres estudiàvem a la mateixa facultat.

Regla número 2: Evita els compromisos.

La canària vivia en una residència d'estudiants regentada per monjes. Un d'aquells temples de segregació sexual on les hormones femenines es disparen cada cop que hi entra un tio. Ho havia de fer d'amagatotis perquè les germanes es posaven d'allò més nervioses cada cop que em veien aparèixer i rarament em deixaven pujar a l'habitació de la Cristina per molt que el repertori d'excuses fos extens. Les altres estudiants ens ajudaven a distreure-les mentres jo m'hi esmunyia i a canvi només haviem d'aguantar que les més sortides ens espiessin quan ens tancàvem a la cambra. Amb el temps, la Cristina va començar a demanar-me les paraules màgiques per concedir-me el que jo volia. I jo vaig cometre l'error de dir-li.

Regla número 3: Si la cosa es complica, no la compliquis més.

Sortir amb noies sovint implica conèixer més noies. I aquí és on va entrar en joc l'Irene, que tot i córrer per la mateixa facultat no la tenia gaire vista. L'Irene era una remera (compte amb les vocals) preciosa, morena i una mica pija. Per variar, també era amiga de les altres dues. Vem coincidir per primer cop una nit que vaig sortir a prendre copes amb la colla i la connexió va ser inmediata. Curiosament, la primera conversa que vaig mantenir amb ella (tots dos beguts, això sí) va girar al voltant de la monogàmia. Ella sostenia que era una convenció social antinatural. Perfecte, vaig pensar. A partir d'aquí vem anar quedant cada cop més, fins que ja era habitual que em vingués a buscar amb la moto per anar a un lloc tranquil a xerrar de les nostres coses. Era una amistat molt íntima, sense més implicacions.

Regla número 4: No t'enamoris.

Va arribar l'estiu i uns quants de la universitat vem decidir anar junts a la Patum de Berga. Sense saber com, es va córrer la veu i em vaig trobar que allò que en principi havia de ser una borratxera amb amics es va convertir en una cosa més multitudinària i s'hi havien apuntat un grup de noies, entre les quals l'Eli, la Cristina i l'Irene. Anticipant el desastre inminent, vaig decidir callar com un puta, ignorar-les a totes tres i enganxar-me com una sangonera als meus amics tot el día. Hi va ajudar el fet que fossim una bona colla, però de tant en tant l'Eli o l'Irene m'enganxaven per banda i em preguntaven si em passava alguna perquè em comportava estrany. Jo em feia el boig i ho justificava amb l'excusa que tenia ganes de fer el burro amb els col.legues. La Cristina, en canvi, es feia l'ofesa i també m'ignorava. Després d'uns quants litres de barreja, quan va arribar l'hora dels plens l'única noia que va voler ficar-s'hi va ser l'Irene. Potser pels anys de rem era de llarg la més decidida i xicotot de totes, això sempre m'havia agradat d'ella. Un cop a dins, estretors, empentes i jo abraçat per darrera a l'Irene protegint-la del foc i de caure i, perquè no dir-ho, posant-me calent. Va ser aleshores, al bell mig d'aquella plaça, protegit per la gernació, quan li vaig fer un petó.

Regla número 5: No et deixis portar pels remordiments.

Acabat el curs, la Cristina va tornar a Tenerife i l'Irene va marxar al Canadà de vacances, no sense trucar-me la nit abans per quedar i dir-me que em trobaria molt a faltar. La nostre relació no havia anat a més perquè jo ho havia frenat. Tants secrets em feien sentir malament i aquest cop havia près la decisió de jugar net. Primer volia parlar amb les altres dues i un cop aclarides les coses li declararia el meu amor incondicional.

Opció A: La primera en assabentar-se de tot va ser l'Eli, que encara corria per Barcelona. No diria que s'ho va prendre malament per la manera com va reaccionar. Li va saber una mica greu l'engany, però tampoc estava enamorada de mi. Assegurava que la nostre atracció era bàsicament sexual i volia mantenir l'amistat. Collonut. La Cristina em feia més por perquè se la veia més penjada de mi. Quan va tornar de casa els pares a l'agost per preparar els exàmens de setembre vem quedar se seguida. Tot i els meus intents de suavitzar l'impacte reduïnt el grau i el nombre d'infidelitats comeses, es va posar feta una fúria. A efectes pràctics em va deixar ella, i de fet aquesta era la meva intenció. El que no m'esperava és que s'enfadés més amb l'Eli que amb mi. De retruc, qui es va emprenyar amb mi per enemistar-la amb una amiga va ser l'Eli. Quan va arribar setembre al calendari i l'Irene de les vacances (tres mesos seguits, sí, ja us havia avisat que era pija) no hi havia manera de que m'agafés el telèfon. Em temia el pitjor. Al començar el curs, me la vaig trobar als passadissos de la facultat i es van confirmar els meus temors. Les altres dues l'havien enverinat contra mi i no em volia ni veure. I com ella, gran part del gènere femení del meu entorn educatiu. No vaig ser conscient de la dimensió de la tragèdia fins que un matí al bar de la universitat se'm va acostar una paia que no coneixia de res per a dir-me que em considerava un malparit. Riute'n de la pòlvora, i qui hagi trepitjat una facultat de Ciències de la Informació ja sap del que parlo.

Opció B: Aquell estiu me'l volia prendre de reflexió per planificar la millor manera d'afrontar les coses sense fer gaire mal a ningú. Al mes d'agost, però, em va trucar l'Eli per convidar-me a sopar a casa seva com tantes vegades. Em va semblar una bona oportunitat per aclarir les coses a soles amb ella i vaig acceptar l'invitació. La sorpresa va ser majúscula quan al presentar-me a casa seva m'hi vaig trobar també a l'Irene. Ningú va treure el tema, i jo menys encara. Després de sopar tots tres junts, jo amb el cul tan apretat que no m'hi hagués capigut ni una agulla, vem sortir al balcó a fumar porros mirant a les estrelles i va tornar a sortir a la conversa el tema recurrent de la monogàmia. L'Eli coincidia amb l'Irene que no era dona d'un sol home i que el sexe amb els amics sense més implicacions hauria d'estar més acceptat socialment. Arribats a aquest punt el meu estat de tensió era tan elevat que ja només pensava en sortir d'aquella casa abans que esclatés la bomba. Quan transcorregut un temps prudencial vaig fer l'intent d'acomiadar-me, van insistir que em quedés a dormir amb elles. El que va venir a continuació ja us ho podeu imaginar (jo ho faig sovint). Podria dir que me les vaig follar a totes dues, però va ser just tot el contrari. L'endemà vaig confiar-li a l'Eli els meus sentiments per l'Irene i es va riure de mi per antiquat. Primer només ella i durant l'esmorzar totes dues, per a ser més exactes. No m'ho vaig pendre gaire bé, la veritat.
Quan la Cristina va tornar de Tenerife em va trucar per anar a fer un cafè. Jo continuava penjat de l'Irene però després del trio i la seva reacció posterior no veia gaire clar tallar amb l'única de les tres que havia demostrat autèntic interès per mi. Però el que la Cristina volia dir-me era que a les Canàries s'havia reconciliat amb el seu ex i que li sabia greu però ho volia deixar amb mi. Suposo que la meva cara en aquell instant deuria ser la d'un autèntic gilipolles.

Opció C: Amb la que més senzill em va resultar tallar va ser la Cristina, ja que ho vaig fer per sms i a 1.200 quilòmetres de distància. Abjecte, sí, però còmode i efectiu. Si deixes a una dona d'aquesta manera i et vol tornar a veure, dedica't al porno que lo teu és especial. L'Eli no em va deixar ni acabar. Ja s'ho imaginava i ella tampoc s'havia quedat aturada en el temps que haviem tingut les nostres trobades sexuals. Fins i tot es va alegrar de deixar les coses clares. Ja només mancava declarar-li el meu amor a l'Irene. Li vaig enviar un missatge al mòbil dient-li que volia parlar amb ella tan bon punt tornés a posar els peus a Barcelona. A la resposta deia que ella també volia parlar amb mi d'una cosa important. La nit que ens vem trobar, em va confessar que havia pensat molt en mi i que estava enamorada, però que acabava de sortir d'una relació molt difícil en la que havia sigut enganyada i tenia por de tornar a prendre mal. Amb tot el cinisme del que em va ser possible disposar jo li vaig prometre amor etern i li vaig jurar que era l'home més fidel del món. Mentides a part, ara que ja era un home lliure no veia cap necessitat de confessar-li una cosa que només podia contribuir a fer-la patir. I així va començar la meva història d'amor amb l'Irene... que va durar exactament dues setmanes. El mateix temps que va trigar a començar el nou curs i la Cristina en reclamar-me responsabilitats pel bombo de tres mesos amb el qual va tornar de Tenerife. No hase falta desir nada más.

Lubricant

Mai he sigut gaire de posar música per cardar. De fet, crec que la primera i única vegada que ho he fet amb banda sonora va ser idea de la noia que va tenir a fi de bé desvirgar-me. Però d'això ja fa molt de temps, quinze dies com a mínim. Ara bé, hi ha cançons que només poden suggerir una cosa. Composicions que hom intueix han sigut creades en llargues nits d'humida fam sexual i què provablement no haguessin existit mai si en aquell moment ja s'hagués inventat el youporn.

1) Ideal per follar-se...

2) El que m'agradaria sentir mentres em tiro una...

3) L'ambientació perfecte per a una...

Efectivament, una excusa barata per a encolomar-vos tres videos més del yutup.

Carnassa

La polèmica suscitada en la meva anterior entrada sobre la fotografia publicada de Keyra Agustina m'ha fet plantejar intrínsecament el meu criteri estètic envers el gènere femení. A més, fa temps que no us dono carnassa. Així que he decidit fer un llistat aclaridor sobre la mena de mossa que em posa 'morcillón'. Ens posariem d'acord ràpidament en que n'hi ha de més boniques, però les femelles que vénen a continuació es podrien definir amb una sola paraula: MORBO.

Quants en té? 25? M'és igual. Aquesta mossa desperta el Josef Fritzl que porto a dins. La Lolita de Nabokov és una fan dels Jonas Brothers al seu costat. Directors de cinema d'Espanya, si esteu pensant en fer una altra pel.lícula sobre la Guerra Civil, ella és l'únic camí per a que la vagi a veure.

Què puc dir... Intèrpret de tontipop i, per a més inri, francesa. Aquest és un tema per una altra entrada, però tinc científicament comprovat que les gabatxes són les femelles que fan més bona olor del planeta. El cas és que la minyona sembla genèticament dissenyada per entomar un pam de carn.

Periodista d'esports d'Antena3 i del Marca, madridista acèrrima. Les seves fotografies haurien d'il.lustrar el concepte 'secretaria calenta' a qualsevol enciclopèdia.

Presentadora d'espais escombraries a la televisió catalana. Ex-gafapasta. Veu trencada i accent xava. Careta angelical i caràcter tímid inversament proporcionals als vestidets que exhibia sovint al Boquería 357 del 'sempre jove' Santi Millan. Qui fos productor o director de càsting! Morbo de culte.

Protagonista d'Scary Movie, Scary Movie 2, Scary Movie 3, Scary Movie 4 i d'Una conejita en el campus. La filmografia ideal per accentuar la seva aurèola de ximpleta lúbrica. Dissortadament, ja no és entre nosaltres. Blame the botox.

El pecat original. Senyora de dretes, madura, poderosa, intel.ligent i ambiciosa. La balena blanca del fetish. Com diu en Valero Sanmartí, una jabata que és fàcil imaginar-la posseïdora d'uns llavis vaginals amb genives i dents de serra.

Prenguin-se els adjectius rabiosa, tonta i pija, barreji's amb el concepte bessones i obtindrà una amorosida base per a les més salvatges i violentes fantasies sexuals mai creades per l'home.

Fets reals

Amb la puta crisi últimament passa (i això ho hauran notat altres fumadors) que ha rebrotat amb força el mal costum de gorrejar tabac pel carrer. Les dues darreres setmanes han sigut especialment intenses per a mi en aquest aspecte. Això ha passat avui a la ciutat de Barcelona.

Se m'acosta un bombonet d'institut a la sortida de l'estanc i encara no havia tingut temps de desprecintar el tabac que em diu:

- Me das un cigarro? - I somriu i em fa ullets.

Jo, que ja vinc molt cremat de tants barruts i no puc fer ús de l'excusa estàndard perquè tinc el paquet a la mà decideixo tirar pel dret i despertar el garrulo que porto dintre.

- Y tú me das un beso? - replico.

Ella s'ho pensa un instant i respòn:

- Vale.

Aquí em trenca els esquemes perquè m'esperava una negativa. Ella em veu la cara de sorpresa i afegeix:

- En la mejilla.

- No, no. En la polla - puntualitzo.

- No te flipes - exclama.

I aquí és quan entro a rematar.

- Ves como no te hacía tanta falta? - I marxo.

Ho reconec. De vegades em faig gràcia.

Homes...

Ja que m'ho pregunteu, jo fa temps que advoco per una nova corrent de masclisme que superi la idea preconcebuda i que s'ocupi d'una sola cosa: prou de potinejar amb la identitat masculina! Fins i tot el fill de puta que es va inventar la paraulota aquesta del metrosexual s'ha adonat del mal que ha fet i ara ho intenta arreglar amb una de nova, el retrosexual. Dic jo que la masculinitat no hauria de dependre de la moda del mes, és més aviat una cosa que es té o no es té. El que no saben tots aquests pobres diables que malgasten la seva vida intentant assimilar-se al que volen les dones dels homes és que les dones no saben el que volen. I això és tan cert com que per moltes revistes que llegeixin segueixen sent yonkis de la testosterona.

Digueu-li herència evolutiva, genètica, cultura o com us roti, però els homes sempre han sigut d'una manera i faran falta més de cent anys d'amariconament com ha sigut el segle XX per a fer-los canviar. A continuació, pel que no ho tingui clar, una llista explicativa del que és un home:

Alimentació

Metrosexual: Molta cosa vegetariana i a poder ser macrobiòtica. Prohibits els greixos i els hidrats de carboni. Proteïnes a la planxa. Per matar la gana fruita i algun làctic, però light. Un capritxet dolç de tant en tant. Mai menja fora de casa perquè no pot controlar el que li posen, així que s'emporta la carmanyola a la feina o directament no menja. Quan surt a sopar amb una noia presumeix d'autocontrol i coneixements nutricionals.

Retrosexual: Menja amanides i verdures amb regularitat, perquè s'ha de cuidar el colesterol, però de tant en tant cau un entrecot. Esmorza cafè amb llet o cola-cao (amb llet sencera, això sí) i alguna cosa de bolleria industrial. Té controlats els restaurants al voltant de la feina i combina les visites al Fres&Co amb restaurants de carta. Quan surt a sopar amb una noia es deixa portar per la gana d'ella i demanarà en conseqüència. Si cal passarà gana.

Home: Només menja el que li agrada i això exclou les amanides. Esmorza un bocata d'embotit i quan pot de forquilla. Dina sempre al mateix bareto de menú on ja el coneixen i que està a dos minuts de la feina. La fruita només de postre, com Déu mana. La verdura i l'arròs bullit els guarda per quan li fa mal la panxa. Quan surt a sopar amb una noia no es tallarà en demanar el chuletón o el guisat de torn i fins i tot picarà del plat d'ella si té bona pinta.

Aspecte físic

Metrosexual: Farà de l'aspecte físic el centre de la seva existència. Controla les caloríes i es mata al gimnàs cada día per aconseguir uns abdominals marcats, uns biceps definits però no excessius i unes cames fibrades. Pot passar hores queixant-se de lo resistentment flàccids que son els seus pectorals. Es fa tractaments de bellesa i rajos uva, inverteix una pasta en cremes i visita regularment la perruquería (sempre la mateixa) amb assesoría personal on l'aconsellaran sobre el look més actual. S'ho depila tot. Diversos cops al día s'examina detingudament al mirall i si veu una arruga nova pot fer un drama.

Retrosexual: Es preocupa per la seva imatge. Va un parell de cops per setmana al gimnàs per mantenir-se en forma o almenys s'hi apunta. Cada día comprova l'estat de la seva panxeta al mirall, si creix o disminueix, i en base a això farà més o menys bondat. Va a la perruquería on les esteticiennes estan més bones i de tant en tant es deixa convèncer per depilar-se les celles o canviar de look. També es depila l'esquena si hi té pèl. Si coincideix que fa sol i és al aire lliure s'arremanga o es treu la samarreta per agafar color. Només l'amarga profundament perdre cabell.

Home: La seva idea de fer esport inclou una pilota, així que juga amb els amics a allò que més els diverteix. Després de fer esport és sagrada una parada al bar. Quan es mira al mirall veu el reflexe de la vida que porta, que és la que ha escollit, així que no es lamenta. Presumeix dels seus punts forts i se'n fot dels defectes. Es talla el cabell al cal barber, on l'atenen ràpid i li fan exactament el que vol. S'afaita l'entrecella si li molesta i la barba depenent de com té el día quan es desperta. A l'estiu es posa moreno i la resta de l'any llueix moreno paleta. Només li sap greu asfixiar-se abans que el col.lega quan es piquen a sortir en bicileta o a correr.

Lligar

Metrosexual: A una discoteca espera a que li entrin, que per això es mata per estar guapo. Com a molt es dignarà a mirar i somriure estudiadament o a ballar a prop d'una tia que li interessi en especial. En general no pren la iniciativa amb les dones, perquè unes carabasses li destrossarien l'autoestima. Com no necessita gaire per despertar l'interès de les seves preses, parla poc i quan ho fa toca temes que domina com per exemple ell mateix, la seva feina o el seu gimnàs. La seva idea de flirtejar implica fer-se el desmenjat i el sensible. Altres vedats de caça: el gimnàs. És bastant escalfacalçetes.

Retrosexual: A la discoteca pren la iniciativa. Tira la canya de forma selectiva i sense insistir massa per no semblar enganxós. Per cridar l'atenció farà ús d'un extens catàleg de frases enginyoses i de la galanteria. A poder ser, atacarà en grup a un altre grup d'amigues per augmentar les seves possibilitats. La seva idea de flirtejar implica la major quantitat de frases amb morro possibles. Altres vedats de caça: el lloc de feina o d'estudis. En temps de fam tirarà d'agenda i ex-nòvies.

Home: A la discoteca va per feina. Sap que les que escullen són elles, així que tirarà la canya sistemàticament i sense gaires subtileses empès per la inspiració d'un bon culet o una pitrera. A mida que avanci la nit anirà rebaixant el llistó fins al seu nivell de tolerància, i aquest serà proporcional a la ingesta d'alcohol. La seva idea de flirtejar implica tocar el màxim possible i testar els límits de la presa. Si es deixa significarà que vol tema. Altres vedats de caça: qualsevol. En temps de fam no es complica i se'n va de putes.

Sexe

Metrosexual: Necessita ser el millor amant possible. Posa en pràctica tots els trucs que ha llegit a les revistes femenines. Mai es corre abans que ella encara que costi, proposa tota mena de postures acrobàtiques i com el més important és la comunicació no farà res sense demanar permís. Al finalitzar sempre pregunta què tal ha estat. Després del coit es mostra carinyós i considerat, però difícilment repeteix amb una mateixa parella perque gaudeix amb les seves múltiples conquestes. El seu objectiu és deixar un record imborrable en la dona.

Retrosexual: Fa el mínim necessari per cobrir l'expedient segons el manual. Procura durar un mínim de 15 minuts, dedicar una estona als preàmbuls i fer les tres cosetes que li funcionen normalment. Al finalitzar es pregunta com deu pensar ella que ha estat. Després del coit si és una parella ocasional parlarà de repetir, si és una parella estable l'abraçarà una mica i es farà l'adormit perque el deixin en pau. El seu objectiu és explicar-ho als amics.

Home: No es planteja res en absolut, es limita a posseir la dona amb la màxima intensitat possible. Com més marranades es deixi fer, millor. Aguanta fins que no pot més. Dedueix com ha estat pel volum dels crits d'ella. Després del coit si és una parella ocasional s'aixecarà i anirà a buscar alguna cosa a la nevera, si és una parella estable li demanarà a ella que li porti. El seu objectiu és buidar els ous.


NOTA: Dedicat a na iaiapunkarra, que recentent ha sofert baixes en el seu cercle d'amistats per no esperar un día més.