dimecres, 20 de maig del 2009

Sensibilitat masculina

Els homes no saben expressar els seus sentiments. Si cada cop que he hagut de sentir aquesta frase m'haguessin ingressat un euro, ara estaria massa ocupat intentant esnifar farlopa de sobre el cos nu d'una supermodel brasilera menor d'edat sense que m'esquitxi l'aigua de mar que desplaça el meu iot de camí al paradís fiscal com per estar escribint un bloc. Es tracta, potser, de la queixa femenina més absurda de la història de les queixes femenines, i mira que la competència és dura. Perquè, desenganyem-nos, els sentiments de l'home sovint passen per la necessitat inmediata de satisfer necessitats bàsiques: follar, cagar, menjar, descansar, beure, pixar, dormir, tirar-se un pet, divertir-se o que el deixin tranquil. I sí, de vegades follar amb amor, cagar a la teva pròpia taça del vàter o menjar a ca la mare millora l'experiència, digeu-me romàntic, però no és la prioritat.

L'etern equilibri entre la voluntat de la dona per saber en tot moment què passa pel cap de l'home i l'esforç d'aquest per ocultar-ho té una funció molt clara: evitar decepcions. L'únic que diferencia el nen de l'adult és que al primer li està permès exigir la satisfacció inmediata de les seves necessitats i el segon ja ha après a vestir-les de misteri per estalviar-se la més que provable discussió subseqüent.

Però hi ha excepcions. Tots hem conegut homes sensibles (no confondre amb homosexuals o tios que van de sensibles per a follar). L'home sensible és aquell que en la seva infinita ingenuïtat s'ha cregut el discurs femení de la disponibilitat emocional i està disposat a compartir amb ella tot el que li passa pel cap. Curiosament, aquesta tipologia d'home acostuma a gestionar un volum desmesurat d'inquietuds, de sentiments i d'inseguretats sota la idea falsa de que ser complexe i profund el fa atractiu a ulls de la dona. Però aquest home té un petit problema: és insuportable.

He tingut amigues que m'han confessat que després d'anys i panys reclamant l'aparició d'un home sensible i entregat a les seves vides han aguantat dos mesos amb ell abans de llençar-se als braços del primer cràpula que les ha volgut rescatar del seu melodrama diari amb l'única intenció de tirar-se-les. I aquesta és una valuosa lliçó sobre la naturalesa d'ambdos sexes. Pretendre obrir les comportes d'un home sovint equival a trobar-se amb una criatura egoïsta, capriciosa i ploramiques i posar a prova l'instint maternal d'una dona és una mala idea. Cau pel seu propi pes: haver entrat ocasionalment a una vagina no et dóna els mateixos drets que haver-ne sortit.

14 comentaris:

Pare Bukkàkez ha dit...

Molt bona reflexió. Encara que potser trobo a faltar una conclusió sentenciosa com ara "expressar i mostrar els sentiments està sobrevalorat" o "noies: si no voleu la pols de la decepció, no aneu a l'era de la curiositat sentimental".

El que trobo patètic són els tios que van de tendres i sentimentals per mullar. Se'ls veu venir d'una hora lluny. El pitjor és que hi han masses noies que els segueixen la corrent per comptes de parar-los els peus amb un bon moc de realisme.
Aquesta és una tàctica per lligar molt roí, però que respectaré. I em mossegaré la llengua per no interferir. "¡Mira si es buena persona!"

Modgi ha dit...

La línia que separa l'home sensible del pagafantes és un fil de pescar. Avui si que s'ha sortit, Markutis. I és que hi ha dones que són nenes i volen nens, i dones que són dones i volen homes.

Unknown ha dit...

Jo crec les dones busquen dos tipus de perfil d'home: l'home per follar i l'home per casar-se, i cap dels dos no ha de demostrar tenir massa sensibilitat.

En el primer cas busquen un canalla, el mascle en estat pur. En el segon cas busquen que sigui un bon home, pacient i que no porti la contrari.

Mostrar-se sensible davant les dones només et garantirà ser-ne amic, passar per gai o ser considerat l'amic gai.

Anònim ha dit...

Si no fos per l'última frase -la frase de l'any-, creuria que t'has ennuegat amb un llibre d'aquests d'en Bucay, que només fa que menjar el tarro a ties (que després no follen per milhistòries), i a algun home desafortunat que s'iniciarà en el turbulent camí del pagafantisme com a única esperança -errònia- de mullar el xurro.

On hi hagi un home de debò, que es retiri l'home blandengue, collons!

Anònim ha dit...

Diguem-ho alt i clar: és una excusa de merda.

Agnès Setrill. ha dit...

Sr. Markutis.
Aquest post, és de nivell molt alt.
L'imprimiré i li regalaré a la germana petita d'una amiga, li anirà molt bé.

Hauria d'haver pensat en la possibilitat de vendre'l.

Josep ha dit...

Jo escric poemes, però les dones consideren que NO sóc un home sensible.

S'ho pot vostè creure!?

Lucrècia de Borja ha dit...

M'estime més els homes no-sensibles, un mascle dels de tota la vida. Això sí, que siga fort.

ciber-besets sensibles

Josep ha dit...

Preparant-se El Mascle de Sants

Unknown ha dit...

Totes sabem la veritat, tot i que algunes diguin el contrari. L'home sensible només el volem com amic, potser arribarà a ser el nostre millor amic (el tio al que li vas a plorar quan el que t'interessa et deixa), i potser cometem l'error de voler follar amb ell un dia que anem borratxes. Però ja està. Aquí acaba la relació amb l'home que va de sensible.

Si volguessim una parella que ens expliqués tot el que (de veritat)passa pel seu cap, que ens expliqués (tots) els seus problemes, i ens entengués (de veritat), seríem lesbianes. Si no ho som, és que volem un tío.

Markutis ha dit...

@Lucrècia: A què es refereix amb això de que sigui fort? A un gripau de gimnàs o a algú amb personalitat? Ho dic perquè en els temps que corren li costarà trobar lo segon... Tot i que sempre hi ha excepcions, com per exemple l'home que subtilment li tira la canya dos comentaris més amunt.

@Kashna: Pel que sé del món lèsbic, i cregui'm que una mica en sé, les lesbianes no tenen dubtes a l'hora de detestar els homes. Moltes heterosexuals, en canvi, sí que estarien disposades a provar.

Valero Sanmartí ha dit...

No va ser Claude Lévi-Strauss qui va dir allò de que la sensibilitat i l'heterosexualitat masculina eren antagòniques?

Markutis ha dit...

@Pare Bukkàkez: En temps de guerra qualsevol forat és trinxera. Roí, sí, però no posi la mà al foc que no acabarem utilitzant-la vostè i jo. Bé, en el seu cas és més probable perquè la profunditat i el misticisme ja se sobreentenen i hi ha el petit problema de la castedat.

@Modgi: Gràcies, home. Però hauriem de dissentir una mica més. Sap que hi ha gent que m'ha preguntat si vostè i jo som la mateixa persona? Tranquil, he defensat el seu honor.

@Pere Llufa: Desenganyem-nos. Les dones no ténen amics gais. Si vostè fos gai perderia el temps amb una dona podent follar a tota hora? Oi que no? Els amics gais i els que van de sensibles per follar son la mateixa persona.

@iaiapunkarra: Jo no llegeixo en Bucay, només en Bukkàkez. De fet, detesto l'autoajuda si excloem la masturbació.

@Lo Gené: Digue-m'ho, digue-m'ho.

@Agnès: Vostè que em mira amb bons ulls. Vigili el que li ensenya a la noia que encara la pervertirà. Si és així, me l'envía que li faré un exorcisme i em dono per pagat.

@Josep: Veig que li va bé, doncs. Procuri mantenir-se allunyat d'en SergiBR que en qüestions de contagi no se sap mai qui pot sortir malparit... vull dir malparat.

@Valero: No ho sé pas, però aquest paio fa uns texans de puta mare.

Valero Sanmartí ha dit...

Doncs si li agraden els seus texans escolti també els seus valsos.