Si jo fos mon(olo)guer

- Explicaria coses patètiques que m'han passat a mi dient que els hi han passat als meus amics. Després li donaria un gir i acabaria reconeixent que m'han passat a mi, allunyant així definitivament les sospites del públic.

- Em prepararia les improvitzacions de manera que en tingués unes quantes de recurrents per a fer servir en moments determinats en base a les reaccions del públic. Tothom pensaria que sóc enginyós i àgil.

- Falsejaria el meu accent i el meu llenguatge per semblar més del carrer.

- Evitaria parlar de temes mínimament trascendents, perquè fa avorrit. La trivialitat és cool.

- Marcaria els gags que sospito que faran més gràcia amb silencis estratègics i si no funciona ja me'ls ric jo mateix.

- I, per suposat, modificaria totalment els punts anteriors si m'ho demanés un directiu de televisió. No pels diners, és que es deu lligar molt sent artista.

Corazón de Lyon (La Fotonovela)

Ai, la puta! On collons m'he ficat! I el Manchester golejant al Milan...

Com m'apreta la corbata, ché.



Jorge, que parezca un accidente...

Carlos Sainz i altres acudits

Ui sí! Que el rei de l'excusa i cofundador del club de funestos amb Sete Gibernau ha fet història guanyant el Dakar en cotxe. Un moment... El Dakar? Voleu dir que té el mateix mèrit creuar un desert com el Sahara en condicions climatològiques extremes que fer un passeig de 9.000 km de Buenos Aires a Buenos Aires passant per un terraplè com l'Atacama?

Parlant d'acudits, des d'ahir dissabte em passa que pel retrovisor només veig el concessionari d'Audi. Concretament, uns Q3 i A5. I recordeu, el Alcorcón no engaña.

Puki-Nuki

No sabem què té la paraula gilipolles que a tots ens sembla apropiada.

(Er)Rata

Avui vull parlar d'un personatge que arriba dues hores tard a l'entrenament i s'excusa dient que es va oblidar de canviar l'hora del rellotge, quan en aquest cas hauria d'arribar no dues sino una hora... abans. Un home, per tant, que no dóna més de si. Un home, a més, que per ser titllat com a tal precisa d'una gran dosis de generositat per part de qui el defineix. Efectivament, estic parlant de Gutimaricón.

"Ese soy yo!"

En Guti ha tingut una relació sentimental reconeguda amb el travesti no-operat més famós d'Espanya. A en Guti, una revista va creure haver-lo caçat fent-se un petó a la boca amb un home misteriós. En Guti va creure convenient treure pit davant l'errada i fer pública l'identitat del personatge misteriós, obviant que així tots sabriem que es dóna el bec amb la seva germana andrògina.

En Guti és l'obsessió d'un ex-boxejador al que fins i tot ha denunciat per assatjament. En Guti, és pastat a la seva ex-dona i no fa res per evitar-ho.

I avui he llegit aquesta errata al MARCA: "A Guti no hay que discutirle lo que cobra por ano sino su esfuerzo". No creieu que el nano intenta dir-nos alguna cosa?

Tengo una corazonada

Madrid seguirà finançant les reformes del seu piset amb els nostres impostos almenys fins el 2020.

La barba

Els gordos ens deixem barba per amagar la papada i estilitzar la cara en la mesura de l'humanament possible.

Els lletjos es deixen barba i amb una mica de sort fins i tot els troben guapos.

Als Estats Units, al Pau Gasol ningú li feia ni puto cas fins que es va deixar barba. Ara és una estrella mediàtica.

Per superar un any pèsim en el que s'ha separat de la nòvia i a més ha perdut autoestima després d'encaixar 6 gols del Barça al Bernabéu i protagonitzar determinades campanyes publicitàries, l'Iker Casillas s'ha deixat barba per no sentir-se mai més segundo.

Els actors, quan assoleixen un cert estatus a la professió sempre es deixen créixer la barba per augmentar el seu poder escènic.

Aleshores, si hem quedat en que la barba confereix seguretat, poder, notorietat, masculinitat i saviesa... Em podeu explicar aixó, siusplau?

Fina ironia

Darrerament constato que entre els meus lectors hi ha un sector que demanda una major inquietud intel.lectual a les entrades del bloc. Aquí va una mica de carnassa per al seu voraç inconformisme en forma de poesia visual.

Cercle viciós

Peix que es mossega la cúa

Fem(me) fatal(e)

Deux ex machina

Gerontocidi en grau de temptativa

Deia l'altre día na Què t'anava a dir que els avis són un col.lectiu molt xungo. Coincideixo. Hi ha molt ancià que de tant privilegi al transport públic, tant IMSERSO i tant Casal Rock va pujadet. Que vagin amb compte que encara es posarà de moda el mètode Gené.

La iaia ha mort

No em pregunteu com me n'he assabentat, però la nostre estimada iaia bloguera va morir ahir. Bé, potser exagero i no era tant estimada. Era una mica extremista, sempre a la seva, rondinava per tot i els que la van conèixer diuen que no li agradava gens la carn i que parlava amb un accent estrany. Però sé que molts la llegieu perquè tenia un fotimer de comentaris i això significa que un mínim d'estima sí que se li professava. Allà vosaltres.

Ha deixat un bloc a mig fer i un petricó d'espai virtual ocupat que tard o d'hora trobarem a faltar, perquè per molt que ho diguin l'Internet no pot ser infinit i algún día implosionarà esborrant d'una volada tot el valuós porno acumulat amb els anys. Temps al temps.

En fi, que descansi en pau, però jo personalment confesso que mai em va caure en gràcia i que en el fons me n'alegro. Una sociata menys.

A iaia muerta, iaia puesta.

Déu beneeixi el YouTube

La importància del context

És una falca de ràdio que als que escolteu RAC1 us resultarà familiar perquè la posen sovint des de fa mesos. Avui la he tornat a sentir i no he pogut evitar adonar-me del caire que ha près en els últims dies sense pretendre-ho...

"A Mèxic tothom es pregunta com ho ha fet Zanuy. ¿Pero como lo hisieron? ¡No puede ser! L'autèntica cuina Tex Mex. Nachos, dippins, fajitas, burritos, wraps... Si piques, pica bé. Pica Zanuy. Ui ui ui..."

Una ràpida: Bukkake pràctic

Ara que ja ha passat Sant Jordi, permeteu-me saltar del negre sobre blanc al blanc sobre negre.

Autoestima

Frases per superar aquells petits moments difícils en que la gent posa el dit a la nafra dels vostres complexes amb la seva llengua viperina.

Respostes per gordos:

(D'home a home)
- Això que veus no és greix, és semen.
- Tens raó. Després de follar, ta mare em cuida massa.

(Especial per la dona que us rebutja pel vostre físic)
- Sóc lo més a prop que estaràs de que et toqui el gordo.

(De dona a dona)
- No a totes ens agrada menjar dits de postre.

(De dona a home)
- La meva panxa és una barrera arquitectònica per evitar que em follin tios amb la polla curta com tu.

Resposta per lletjos:

- Jo és que sóc camaleònic i m'adapto a l'entorn.

Resposta per dones amb pits petits:

- Em vaig voler operar però no vaig superar el test psicològic. Encara no sóc prou subnormal.

Resposta per dones amb pits grans:

- Riu-te'n, però em vaig estalviar 2.000 euros en airbags pel cotxe.

Resposta per flatulents:

- Amb el conflicte que hi ha a Rússia, m'haurieu d'agraïr la meva generositat amb el gas.

(Especial per pets al llit en presència d'una parella sexual, convé desdramatitzar i no aixecar l'edredó)
-Vine, petit, que avui dormiras amb el papa i la mama.

Resposta per gent amb el nas gran:

- Digues el que vulguis, però no saps el que és un cunnilingus fins que t'ho has fet amb mi.

Resposta per homes amb micropenis:

- Sí, la tinc petita, però a mi em dona gust igual, eh.

Next cumming

Més enllà de fer un acudit que només entendran els que tinguin coneixements d'anglès, de televisió i de porno a la vegada, vull aprofitar aquesta ocasió per anunciar-vos que la meva propera entrada revolucionarà aquest blog. Què dic... Revolucionarà la blogosfera sencera i les vostres vides insignificants de lectors meus! Us donarà l'oportunitat d'entrar a la història com els pioners del que a partir d'ara s'anomenarà Assignació passiva de personalitat aliena o APPA. No us puc donar més pistes.

L'himne nacional de Catalunya

Tots amb la mà al pit per cantar l'himne!

L

Continuant amb la corrent endogàmica que últimament m'uneix amb el senyor Josep (que incomprensiblement s'està convertint en la meva musa), procedeixo a fer pública una nova lletra pel nostre himne nacional perpetrada per mí no vulgueu saber a quina hora i en quin estat. És el que col.loquialment vindria a ser un sumapost.

Catalunya, quin bon jan!
què bonic, govern d'entesa
tot s'ensorra si fa vent
pobrets de Renfe i Endesa

Som uns pringats
Som uns pringats, a Roses i a Manresa
Som uns pringats

La verge de Montserrat
no és res més que una puteta
al servei de Mediapro
de La Caixa i de Planeta

Som uns pringats
som uns pringats, a Tortosa i Artesa
som uns pringats

Que tremoli l'estatut
amb la crisi que ara regna
tindrem solidaritat
i un finançament de merda

Colonitzats
colonitzats d'espanya analfabeta
colonitzats

L

L

No vull la Creu de Sant Jordi, prefereixo caler en metàl.lic.

Breaking News

El Barça acaba de fitxar un morlaco hongarès de 24 anys, 2 metres i 105 kilos de pes per al seu equip d'handbol. El més destacable, però, és que l'individu en qüestió respon al nom de Barna Putics.
L


Es comprarà el jugador una vivenda a Castelldefels? Cobrarà més per dur escrit a la samarreta un eslògan tan efectiu per a la indústria autòctona del plaer? Veurem al Palau Blaugrana una Penya Barna Putics fundada per les treballadores de Les Corts? Y Urdangarín que opina de esto?

Post-mach-isme

Que sí, que afortunadament tots hem canviat molt. Elles voten, treballen, s'han alliberat sexualment, obtenen millors qualificacions a la universitat i son ministresses i presidentes. Ara bé, si no existís l'humor sexista s'hauría d'inventar.

I us deixo amb una frase antològica: Les dones son com els semàfors; a partir de les 12 ningú les respecta.