Escriuria la puta novel.la del segle però ara no em va bé

Si hi ha hagut una constant al llarg de la meva vida són les acusacions de malbaratar el talent. La gent es posa molt pesada amb això. Ja m'ho deien a l'escola. El seu fill podria treure excel.lents amb facilitat però es conforma amb l'aprovat. Ho podriem haver deixat aquí, però no. Em feien anar amb una psicòloga, la qual cosa m'encantava perquè em permetia esquivar avorridíssimes hores lectives. El seu fill és un líder natural però es dedica a exercir una mala influencia sobre els companys. Llàstima que la psicòloga no hi fos mai quan els meus súbdits em venien a tocar el que no sona a l'hora del pati i m'havia de defensar a hòsties. Amb l'adolescència van arribar els problemes amb l'autoritat perquè mai em va acabar de convèncer això de que la raó sigui una qüestió de jerarquia. I les tutories, que ja m'emprenyaven més perquè aleshores preferia embadalir-me a classe amb la nena que em fes patxoca aquell mes. El seu fill és molt independent i molt noble, però té intolerància a la frustració. Ai, quins collons! Això ho deu tenir tothom, pensava.

Els amics eren més partidaris dels vaticinis. Tú arribaràs lluny. Hi havia la tendència generalitzada a opinar que pel fet de tenir una certa habilitat a l'hora de parlar i escriure acabaria exercint d'escriptor o presentador. Judicis un pèl agosarats tenint en compte que procedien de gent absolutament mediocre en aquests aspectes, em deia. Però a l'aterrar a la facultat i esbrinar que la mediocritat al meu voltant continuava guanyant per golejada va arribar un moment que m'ho vaig creure. Per un instant, amb 19 anys, carretades d'ingenuïtat i el cap plè de pardals em vaig empassar que era especial i estava destinat a fer grans coses.

Han passat gairebé 10 anys i no he fet una puta merda ressenyable. Les nòvies i els rotllets han agafat el relleu i de tant en tant encara remenen amb la cançoneta del potencial desaprofitat. Sembla ser que l'aurèola d'artista maleït continua funcionant. Si em pregunteu a mi, en canvi, us diré que els artistes maleïts són escòria. Gent que viu permanentment parapetada en l'excusa per justificar un fracàs que sempre els hi és aliè. Infraéssers que van per la vida com si el món els hi degués alguna cosa. Bohemis de catàleg. Fills de puta.

Mite vivent

Futbolistes que despertin el meu interès fora del terreny de joc hi ha més aviat pocs. És més, si d'alguna cosa m'ha servit tenir contacte directe amb futbolistes professionals en algún moment de la meva vida és per adonar-me que l'aureola els hi queda molt gran. Però hi ha excepcions.

Fernando Marqués, un excèntric.

Fernando Marqués va néixer a Madrid el 4 de desembre de 1984. Criat al barri de Vallecas, va començar a despuntar a les categories inferiors del Rayo Vallecano. La primera temporada que va ser convocat pel primer equip, l'any 2001, en un entrenament li va plantar els cinc dits de la cara a un company per deixar les coses clares d'entrada. Aleshores encara era juvenil, però va jugar 10 partits a la Primera divisió. El Rayo va acabar la temporada perdent la categoría però a l'any següent Fernando Marqués ja era un habitual a les alineacions de l'equip a Segona (25 partits i 2 gols).

He sentit garrulo?

Enlluernat per la seva velocitat, els seus regats endimoniats i la seva joventut el Racing de Santander va decidir fitxar-lo l'estiu de 2004. Però en aquella època ja circulava el rumor de que si hi havia alguna cosa comparable a l'enorme talent del jugador eren el seu ego i passió per la farra. Les habituals sortides nocturnes sovint li impedien assistir l'endemà als entrenaments, fins que una d'aquelles nits va finalitzar a les 5 de la matinada estampant el seu cotxe a la plaça de l'Ajuntament de Santander en un generós estat etíl.lic. Però va ser després de donar-li un cop de cap a l'entrenador per fer-li veure que la seva negativa a passar un control rutinari de pès anava de debò que en van tenir prou. Per treure-se'l de sobre, i provocant un gran disgust en el gremi hostaler cantàbric, el Racing decideix traspassar-lo a l'Atlètic de Madrid.

Seguint la filosofia Romario, si no surto no jugo bé.

Comença jugant al filial i ben aviat es converteix en l'estrella de l'equip. Quan l'Atlético destitueix l'entrenador Carlos Bianchi a la segona volta i decideix posar a la banqueta a Pepe Múrcia, entrenador de l'Atlético B, aquest fa jugar a Fernando Marqués amb el primer equip i de seguida es fica l'afició a la butxaca revolucionant els partits amb la seva vistosa manera de jugar. Tan bon punt li demanen que torni a entrenar amb el filial se li creuen els cables i passa del tema. Per evitar conflictes el cedeixen al Castelló, on el jugador aguanta un partit abans de fer l'espantada i tornar a Madrid adduint atacs d'ansietat. De tornada a la capital es salta un control policial nocturn amb el seu nou vehicle de gran cilindrada i a l'Atlético el deixen per impossible.

Ja ho diuen que l'alcohol engreixa.

La fama que el precedeix evita que signi amb cap equip espanyol i decideix provar sort a la lliga grega amb el modest Iraklis, on de nou es converteix en ídol i fins i tot li penjen videos homenatge al youtube. Allà hi juga dues temporades, del 2007 al 2009, fins que s'afarta de jugar en una lliga de merda i de nou es troba sense equip. Aquest estiu el seu representant l'intenta convèncer per a que faci uns dies a prova amb el Celtic de Glasgow, que juga la Champions League, però el jugador no es presenta. En aquella mateixa època als fòrums d'internet es poden llegir coses com aquesta:

"Soy de Vallekas y conozco bastante a este chaval, la última vez le vi jugando en un equipo municipal de F7 y no es coña. Este chico de la cabeza nunca ha estado bien y es una pena por que era muy bueno. La última vez le vi con Negredo tomandose unas cañas en una terraza vallekana cada uno con un A5. Por lo visto de lo que gano en el medio año que estuvo en grecia sin jugar no le queda n pavo. Una pena"

"este señor si esk se le puede llamar asi monto un espectaculo lamentamble en el torneo de el escorial de futbol 7 despues de ser expulsado por agredir a un rival y luego en la entrega de trofeos demostro su poco categoria lanzando el trofeo de subcampeon contra la pared"

Ahir, després d'una setmana de prova Fernando Marqués va fitxar per l'Espanyol. Al club de Cornellà confien que el jugador hagi madurat i que als seus 24 anys per fi pugui demostrar tot el que apuntava des que era un juvenil. 5 equips, 1o tatuatjes i 15 canvis de look després, el jugador promet que no decebrà la confiança que han dipositat en ell. Feu-me cas, no perdeu ni un segon i aneu a demanar-li un autògraf a aquest George Best vallecà. Abans que sigui massa tard.