Premsa del(s) cor(llons)

Mon pare és una bugadera. De Sálvame no se'n perd ni un i els caps de setmana a la nit puja sempre a La Noria fins a caure mort a la butaca entre crits, xafarderies i politonos. Si a casa seva hi hagués un audímetre tindria la mateixa rellevància que tirar-se un pet a la cambra de gas, perquè veu exactament el que mira la majoria. No només això. L'home que va injectar-me als òvuls de la meva santa mare és un defensor a ultrança del telesafareig. Passats els 60 anys, ha decidit entregar-se per complet a la vida dels altres i no se n'avergonyeix. Bé, potser davant de desconeguts intentarà vendre que s'ho mira amb més distància irònica de la que realment disposa, però és d'aquelles persones que ha travessat la ratlla de l'hàbit televisiu a l'àmbit privat per fer-ne reivindicació.

El cul el porta partit de casa

El meu pare és un home intel.ligent, sense estudis superiors però culte i amb inquietuds. No cridaria gens l'atenció en una habitació plena de gent amb llicenciatures i màsters a dojo. Es guanya molt bé la vida i té un càrrec de responsabilitat. Com molts altres senyors de la seva edat s'ha anat tornant més i més conservador, però encara se'l pot considerar moderadament progressista i d'esquerres. És catalanista amb reserves i de l'Espanyol. S'ha reciclat força bé amb les noves tecnologies i no és del tot aliè al que està de moda. Té suficient criteri com per discernir la novetat de la collonada, tot i que hi ha coses del món que no pot o ja no vol entendre. Però per alguna estranya raó troba que el cor televisiu és una revolució i el súmmum de la modernitat.

Si aquesta és la 'princesa del pueblo' com deu ser la bruixa?

El síndrome d'Estocolm el fa estar d'acord amb el Jordi González quan aquest surt a la petita pantalla, fred i amb nervis d'acer com un bistec de self-service, a explicar que 'x' famós no té autoritat moral per a reclamar el seu dret a la intimitat perquè fa 2 anys va vendre una exclusiva. Per molt que li argumentis que això és tant com dir que una prostituta no pot ser violada. T'acusarà de pretenciós i arrogant si demostres incredulitat davant el fet que un home com ell pugui riure les gràcies analfabetitzants de la Belén Esteban. I defensarà a capa i espasa la ideoneïtat de l'Ondas al Jorge Javier Vázquez si qüestiones que convertir un plató de televisió en un pati de veïnes/jardí d'infància sigui motiu de guardó a l'excel.lència professional o si sospites que el premi tingui alguna cosa a veure amb l'imminent fusió entre Cuatro y Telecinco.

Desitjant molt i molt fort que a Austràlia no arribi la senyal de Telecinco

No haviem quedat que l'audiència que mira aquests programes eren bàsicament dones frívoles, homosexuals amanerats i gent de baixa estofa, sense cultura ni criteri? Sempre hi ha la possibilitat de que us hagi estat mentint i el meu pare sigui un autèntic sòmines, però jo m'inclino a considerar-lo un addicte. I és que els símptomes no enganyen: producte nociu + hàbit de consum + manca d'autocontrol + pèrdua de capacitat crítica = droga.

Mal viatge

La meva relació amb les drogues és fastigosament estàndard. He provat el haixix, la maria, una mica de cocaïna, sang menstrual de verge balinesa... Més o menys el que tothom. En aquest sentit no em faré el viscut perquè, entre d'altres motius, no sóc una persona a la que li agradi perdre el control. A més, sempre he sigut conscient de la meva tendència natural a l'addicció, reforçada empíricament per l'evolució del meu consum de tabac. Però si d'alguna cosa me n'he volgut mantenir allunyat obstinadament és dels al.lucinògens. El món de la droga sintètica, el bolet i el cactus mexicà em produeix un respecte reverencial. El motiu és ben senzill. Si la qualitat de l'experiència depèn del caràcter i la predisposició de l'individu no em fan falta massa assajos per imaginar el que en podria treure un misàntrop negativista i odisfèric com jo.



Ara bé, arrel de l'últim cap de setmana he suposat que si hi ha alguna cosa que se li assembli ha de ser la falta de son. Pels que no hagueu experimentat mai les conseqüències de dues nits sense dormir us en descric els efectes:

- Alteració de la percepció sensorial
- Relativització del continu espai/temps
- Dèficit d'atenció
- Manca de sensibilitat
- Disminució dràstica de la gana i la líbido
- Creació de realitats paral.leles
- Somnolència

Ei, i a diferència de les seves homòlogues aquesta és una droga de la que se'n coneixen els efectes a llarg termini i, definitivament, més barata.