Que la majoría de les nenes entre 13 i 17 anys estan demanant carn en barra no és cap secret per a qualsevol que passegi 5 minuts al día pel carrer o navegui una mica per internet. No entraré a parlar de percentatges, que per aquestes minúcies comencen les guerres mundials, però qui ho negui s'enganya.
I això és tan veritat com que, a la mateixa franja d'edat, els nanos cada cop són més garrulos i més violents. Si ara resulta que, com comença a debatre's, podem plantejar-nos reduïr l'edat de responsabilitat penal... Doncs això.
dimarts, 25 de novembre del 2008
La crisi
Pànic a les borses, entitats financeres en bancarrota, peta la bombolla inmobiliària, acomiadaments massius en el sector de l'automòbil, augmenta la morositat, manca de liquidesa als bancs, disminució de la confiança...
A veure como us ho diría... No me la pot portar més fluixa. Em cago en la raça del que es deixi convèncer de que això ens afecta. Quan ets un mileurista de merda que es deixa tres quartes parts del sou en pagar el lloguer o la hipoteca, més la llum, el gas, l'aigua, el telèfon, l'assegurança del cotxe o la moto, l'impost de circulació, la zona blava o verda o directament el pàrquing, la tarifa plana d'internet i que a més a més tens la particularitat que necessites menjar per viure, JA FOT ANYS QUE ESTÀS EN CRISI.
L
Si has perdut diners a la borsa és que te'n sobraven per invertir, els has arriscat i l'has cagat, o sigui FOTE'T.
Si has aixecat el teu negoci financer en base a concedir hipoteques escombraries confiant en embargar la casa de la gent quan ja no els pots exprimir més, FOTE'T PER FILL DE PUTA.
Si tens dues cases deshabitades i te les has de menjar perquè no vas vendre a temps, FOTE'T PER AVARICIÓS.
Si ets un constructor que s'ha acostumat a vendre pisos amb un 80% de benefici sobre el cost i ara no col.loques una merda, FOTE'T PER ESPECULADOR.
Si treballaves per algun d'aquests malparits de sol a sol, arriscant la vida per un sou miserable i ara t'has quedat sense feina, HAVER ESTUDIAT.
Si t'han cardat al carrer els de la fàbrica no culpis a la crisi, que aquests cabrons subvencionats fa anys que buscaven una excusa per deslocalitzar l'empresa i portar-la a un lloc on es treballi més per menys diners. T'HAN FOTUT.
Si la gent deixa de pagar les quotes, els crèdits, les comissions i fins i tot les propines perque d'on no n'hi ha no en pot rajar, FOTEU-VOS PER SANGONERES.
Si els bancs es neguen a deixar diners a altres bancs i molts menys a la gent perquè tenen por de no recuperar-los quan tenen a milers de persones engrapades pels collons durant els propers 50 anys, QUE NO INTENTIN FOTRE PENA. I que els Estats corrin a injectar-los liquidesa amb els nostres impostos FOT CAGAR.
L
I ara, per variar, quan aquesta colla de ricassos veu a venir que hauràn de vendre els iots i deixar d'encedre les llars de foc amb bitllets de 500 euros ens passen la pilota a nosaltres i llencen la proclama de que hem de consumir més o això se'n va a la merda, que hi ha falta de confiança als mercats. ANEU A LA MERDA, HOME!
diumenge, 23 de novembre del 2008
Comparacions odioses
En aquest país fictici que anomenem Espanya tenim un president que es fa dir ZP. L'home té la virtut de lluir un aspecte de cadellet inofensiu i lletjot que t'enduries a casa i d'haver guanyat dues eleccions legislatives sense cap més mèrit que el de fer servir un llenguatge positiu i ensucrat fins a l'arcada.
Doncs bé, sembla ser que amb això n'hi ha prou per a que li surtin imitadors arreu del món. Primer van ser els veïns francesos que van titllar la Segolène Royal de Zapatera gabatxa amb els resultats que tots coneixem. I ara, oh sorpresa, el Washington Post fa el mateix comparant Barack Obama amb el president espanyol, amb l'agravant de que l'article el signa un doble guanyador del premi Pulitzer. Ens hem tornat bojos o què?
Per a que aquesta comparació fos mínimament factible, Zapatero hauría de ser català (la minoría cultural de l'Estat espanyol que genera més odi) i tenir un discurs suficientment potent com per convencer als valencians de que votin al PSOE. Ni una cosa ni l'altre. Per ara, el que m'indica aquesta comparació és que l'Obama no pensa complir res del que ha promès, que té preparat un reguitzell d'excuses per tapar la seva incompetència i que el partit republicà té pensat fer-ho molt malament durant els propers 8 anys per assegurar-li esgotar els dos mandats.
En realitat, si es vol tenir una mesura exacta de la diferència entre tots dos només cal fer una ullada a la mena de suport que generen.
(Zapatero: Candy-Candy style)
Doncs bé, sembla ser que amb això n'hi ha prou per a que li surtin imitadors arreu del món. Primer van ser els veïns francesos que van titllar la Segolène Royal de Zapatera gabatxa amb els resultats que tots coneixem. I ara, oh sorpresa, el Washington Post fa el mateix comparant Barack Obama amb el president espanyol, amb l'agravant de que l'article el signa un doble guanyador del premi Pulitzer. Ens hem tornat bojos o què?
Per a que aquesta comparació fos mínimament factible, Zapatero hauría de ser català (la minoría cultural de l'Estat espanyol que genera més odi) i tenir un discurs suficientment potent com per convencer als valencians de que votin al PSOE. Ni una cosa ni l'altre. Per ara, el que m'indica aquesta comparació és que l'Obama no pensa complir res del que ha promès, que té preparat un reguitzell d'excuses per tapar la seva incompetència i que el partit republicà té pensat fer-ho molt malament durant els propers 8 anys per assegurar-li esgotar els dos mandats.
En realitat, si es vol tenir una mesura exacta de la diferència entre tots dos només cal fer una ullada a la mena de suport que generen.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)