Entre aquesta fotografia...
...i aquesta altre...
...hi ha l'humil.liació de pidolar una dutxa a casa dels amics per a evitar convertir la teva olor corporal en una fidel reproducció dels calçotets de King Africa després d'una actuació. L'odissea de suportar un estiu enganxifós com la revista porno d'un adolescent a base de visites al gimnàs.
I entre aquestes fotografies...
...i aquestes altres...
...hi ha sis setmanes de dinars a bars de menú que farien esgarrifar al dietista del director de Super Size Me. Hi ha una freqüència de visites al restaurant xinès tan exagerada que podria escriure de memòria la Guía Mee-Tse-Ling. I tal quantitat de diners malgastats que amb ells es podria reflotar l'economia de Grècia i amb el que sobri pagar-li el finiquito del Barça a Joan Oliver.
Si a tot això li afegim el fet de respirar més pols que Pocholo Martinez Bordiu, la insofrible convivència amb els manobres i els anys de vida retallats per l'estrés acumulat de discussions amb fusters, lampistes i proveïdors que fan la feina com i quan volen mentres et ténen engrapat pels collons, us puc assegurar que tot aquest procés traumàtic no m'ha canviat només la cuina i el bany sino la vida. Ara sóc molt més intolerant i misàntrop que abans.
Ja ho deia el llibre groixut aquell: Per les seves obres els coneixereu.
16 comentaris:
Enhorabona per la renovació externa i interna.
Ara bé, apunte, perquè he notat que encara falten un parell de coses:
1. al bany:
- li cal una lleixeta a la dutxa. Fa lleig tenir el sabó i l'esponja al terra.
- ha de comprar sabó per les mans. En queda poc.
2. a la cuina
- compre paper de cuina (tot i que sembla que només fa servir el porta rotllos per aguantar els llibres de receptes)
- els dispositius amb un tirador que veu sota la superfície vermella (anomenats calaixos) són per guardar els estris de cuina, no cal tenir-los tots a la vista.
bona etapa de la teva vida markutis !
Sobre el bany, vec que és un progre sostenible amb un vàter amb descàrregues en funció del volum deixat anar, per cert... no té cap aparell pel paper de vàter?? i lleig, molt lleig, fer una foto amb l'escombreta de kk a la vista...
Sobre la cuina, i tret de lo del paper ja comentat dir-li que jo li hagués recomanat ficar dos piques pels plats i calaixos d'aquells que es tanquen sols, queda lleig veure calaixos semi oberts.
Amb tot, li ha quedat xulo de collons tan el wc com la cuina, moltes felicitats, i ja veu com no era tna complicat conviure amb maxupixu paletes...
Caldo Aneto, Fairy... amb vostè no foten negoci les marques blanques!
@Remitjó: Bona observació això de la lleixeta, tot i que per ara em fa il.lusió tenir la sensació de dutxar-me al terrat. Respecte al sabó de les mans, li confessaré que no és tal cosa. Omplo l'envàs amb gel de dutxa i vas que et mates.
Tema cuina. No sé com serà en el seu cas però a casa meva es cuina cada dia. I per cuinar no em refereixo a escalfar la pizza Tarradellas al forn. Sovint es cuinen coses que no s'han de menjar el mateix moment. Estic acostumat a que hi hagi llibres de receptes i olles pel mig.
@joven: Fuck you and your motherfucking piece of shit blog, spammer prick.
@Molon labe: Sobre el tema del paper de vàter no costa tant allargar la mà per agafar un rotllo de l'armariet. Total, amb la mandra que fot recarregar el dispensador ja acostuma a fer-se així. Sobre l'escombreta, touché.
I moltes gràcies per les feliciacions. De veritat que necessito convènce'm de que ha valgut la pena.
@Valero Sanmartí: El tema del caldo Aneto té trampa. Mon pare hi ha treballat durant més de 20 anys, o sigui que fins fa poc en teniem gratuïtament a carretades. Cregui'm que si no fos així jo tampoc el compraria, perquè és car de collons. I el Fairy és innegociable!
Les marques blanques les deixo per a les fotografies del seu blog, que ja veig que hi continúa sent molt aficionat.
Qui vol presumir ha de patir. Si no hagués passat per aquest calvari, ara no podria ensenyar-nos les fotos taaaaaaaan boniques del seu nou bany i la seva cuina.
Fa dos anys vaig empendre el mateix calvari, amb l'afegit de parquet i portes. I m'esgarrifa veure que tenim moltes coses en comú en els canvis i estils de la seva reforma i la meva.
Per sort (o desgràcia, encara no ho sé ben bé) durant les obres la meva dona i jo vam viure a casa els meus pares. Quina merda d'invent el sofá-llit, per cert. Gràcies Sr. Ikea per adaptar dissenys de la Inquisició als temps moderns.
Li he de fer algunes preguntes:
• Vosté també va tenir la discussió Marbre Vs Silestone?
• Pensa posar mampara o cortineta de dutxa?
• Quants viatges ha fet a l'Ikea?
• Paga la pena treure's la targeta-client?
• El manobra li va dir alló de "li faig amb o sense IVA"?
@sal i sucre: Quant de temps! Si no presumeixo una mica després del calvari de què collons ha servit?
@Anhony S: No, si jo també he fet les portes... Realment hem fet reformes paral.leles. L'única diferència és que a mi el parquet em sembla la cosa menys pràctica del món. Haver de tenir cura del que un trepitja em semblaria massa vergonyós.
Responent a les seves preguntes:
- Marbre Vs. Silestone em sona, sí.
- Ja està instal.lada la mampara. La foto és una mica anterior.
- Cap ni un. M'ho han vingut a muntar i son mobles fets a mida. Més categoria? No. Venia inclòs en el pressupost de la reforma. La meva habitació, però, sí que és un catàleg d'Ikea.
- No crec. Estic fins els collons de dur tarjetes inútils a la cartera.
- Per suposat! Un clàssic. M'he decantat per la legalitat, que sino les coses es compliquen en cas de reclamació.
Abans de la reforma el seu pis tenia un aire "vintage" molt autèntic. Ho ves pogut aprofitar sabiament per intentar lligar amb noies tatudes que no fan servir condó.
La foto que grogeja és un wàter públic? Del xino no és, per que una altra cosa no tindràn els xinos però els waters sempre son gegants
sí, devia fer temps que no comentava. Però el vaig llegint igualment, aquí i a twitter. No pateixi.
M'han encantat les fotos, les he trobat entranyables!!!
Felicitats per les reformes t'ha quedat tot molt bonic.
N'estic segur del calvari que haurà passat. Només d'imaginar-me que em toquen l'estat del benestar domèstic en el què visc, ja em fa treure FFFUUUs per la boca.
Això sí, no sé si considera que ha valgut la pena, però li ha quedat un pis maquíssim, de veres li dic.
Per cert, em pots recollir l'esponja del terra? Així, així... ui, la tovallola m'ha caigut!
Li ha quedat tot molt maco i bastant "cool", vull dir allò del "menys és més": auster i elegant, sense coses supèrflues. (En la roba, per exemple la gent "cool" autèntica, mai porta estampats, sempre porten colors bàsics i llisos, sobretot: blanc, negre, beige).
Per què ha fet les fotografies dels banys amb la tapa oberta?, queda més estètic amb la tapa tancada. Aixo sí, les tasses del WC les tenia netes com una patena!
Doncs, felicitats! i ara oblidi les obres i la pols i gaudeixi de la meravella de cuina i bany que li han quedat.
Però t'ha quedat maquíssim!! :-))
Publica un comentari a l'entrada