dijous, 11 de febrer del 2010

Comèdia romàntica

És de domini públic que els homes en determinats cercles tenim la tendència a exagerar les nostres conquestes. És el que tota la vida s'ha conegut com el síndrome Parchís de menjar-se'n una i comptar-ne 20. Un exemple ràpid. Quan jo tenia 14 anys, tornant a casa des de l'institut a l'hora de dinar, un company em va explicar que aquell cap de setmana havia perdut la virginitat amb una del seu càmping. Per donar-li realisme, em va dir que amb els nervis s'havia equivocat de forat i l'havia ficat pel conducte urinari en comptes del conducte ordinari. A menys que el seu fos un extraordinari cas clínic de micropenis hipodèrmic, uns tres anys més tard vaig ser conscient de fins a quin punt m'havia colat un gol.

Dona fàcil

Per a que no se m'enfadi ningú puntualitzarem que el nivell d'exageració va en funció de l'individuu. Però si teniu l'oportunitat de xerrar amb un paio i arribar al nivell de confiança suficient, no perdeu el temps escoltant històries de les seves conquestes. Pregunteu-li pels fracassos. Tot ésser humà amb penis i testicles és una autèntica enciclopedia de perverses humiliacions femenines. Lo realment interessant és el que calla.

Dona de lloguer de renta antiga
Serveixi a tall d'exemple la meva pròpia experiència:

1) Bufetada dialèctica: Jo no sóc gaire de tirar la canya a locals de vida nocturna. De seguida sabreu perquè. Un parell d'èxits consecutius durant la meva primera adolescència (la segona la vaig encetar fa 6 mesos) em fan fer agafar embranzida. Un bon dia vaig decidir entrar-li a una d'aquelles noies amb les que un només ho prova quan està pletòric de confiança. Que era el pitjor que em podia passar? Fins aleshores jo vivia en un univers de "tengo novio", "no quiero rollo" o rebutjos una mica més directes com ara girar la cara i fer-se la sorda. Pel que no estava preparat era el menyspreu més absolut. Aquella suripanta em va mirar de dalt a abaix amb un esglai entre la repugnància i el terror i em va dir: "Pero si eres un feo!". Literal. UN feo. Com si jo formés part d'una raça inferior que viu a les clavegueres i en la meva infinita inconsciència m'hagués atrevit a sortir a l'exterior. No m'ha passat mai més. Tampoc ho he tornat a intentar.

2) Escalfabraguetisme: Què pensarieu si una noia us convida a sopar a casa seva, us fa el menjar, us somriu i us fa ullets tota l'estona, sortiu a ballar i redefineix el verb refregar-se fins a deixar el concepte perreo a l'alçada d'una coreografia dels Lunnis, l'acompanyeu de tornada a casa seva i us diu de pujar per fer la última? El mateix que jo, suposo, que és l'hora de treure la cuca a passejar. Doncs no. La continuació de la història és la següent. Em serveix una copa de vi (situació altament pretenciosa en una persona fregant la vintena, per cert) i es posa a recollir els plats del sopar. Li demano que ho deixi i s'assegui amb mi al sofà. Em fa cas. Me li llenço a sobre i sóc víctima d'una cobra en tota regla. Em sembla que t'has confós, em diu. Serà millor que marxis. Durant un any vaig necessitar pràcticament senyals lumíniques i acústiques per estar convençut de fer el primer pas.

3) Idiomes diferents: No, no parlaré d'Erasmus sino de gent que interpreta les coses completament al revés. Jo i l'I. ens fem molt amics en poc temps. Ella té parella, jo també. Quedem constantment, dormo a casa seva quan tinc un problema familiar greu, ella em vé a buscar a les tantes de la matinada per sortir a voltar amb la moto quan no pot dormir, sortim de viatje junts algún cap de setmana. Ella es queda soltera, jo també. Puja el to de les converses, ens fem regals, flirtejem. Un bon dia li dic obertament que penso en ella sexualment. L'I s'ho prèn com una ofensa personal. Pensava que erem amics i ara veig que tot aquest temps que hem passat junts només em volies portar al llit. Em fas fàstic! Per molt que vaig intentar fer-li entendre que quan algú et diu que li sembles sexualment atractiu no pretén insultar-te, tot el que vaig aconseguir és que em deixés de parlar. A mida que va anar fent memòria de totes les activitats que haviem compartit, va començar a fer interpretacions malaltisses de tots els meus gestos amb ella i poc després ja havia escampat entre amics comuns un rumor sobre mi de tocaments no consentits en un cap de setmana a Puigcerdà.

I la Lídia Falcón o la Gemma Lienas encara es pregunten perquè els homes anem de putes.

47 comentaris:

Aleix ha dit...

Un tema ideal per les terribles dates en les que ens trobem (en efecte, carnestoltes).

Em sap greu no arribar-li ni a la sola de la sabata en fracassos espectaculars. La meva variant és més la del "putu loser": amics que apareixen en plena cita i roben l'atenció de la pretesa amb temes de conversa molt més interessants per ella (hola Pansete), o dones que han fet de la seva vida sexual unes 24h de Le Mans i que quan finalment et porten a dormir a casa seva es passen la nit vomitant la barreja d'alcohol i medicació que portaven a sobre.

Li prometo, això si, que a partir d'ara aniré dient això de "un feo" a poc que vingui a cuento, m'ha arribat a l'ànima.

Glòria Guso ha dit...

http://www.youtube.com/watch?v=OmgYYTZzxbw

Josep ha dit...

Jo també tinc un llarg reguitzell de fracassos, però el punt 3 m'ha frapat. Per l'1 i el 2 hi he passat moltes (massa) vegades, però al 3...

Té vostè el meu suport moral.

Sergi ha dit...

Markutis, et planyo, em solidaritzo, i m'identifico amb els tres casos plantejats. Més que una comèdia romàntica, jo visc en una de Ben Stiller, on divertides i esperpèntiques situacions se succeeixen en un bucle infinit.

Unknown ha dit...

Jo puc presumir patèticament de tenir pocs fracassos perquè, conscient de les meves limitacions, durant la meva vida he fet pocs intents.

Admeto haver passat per experiències similars a la del punt 1, però amb el silenci com a resposta, que depèn com és encara més demolidor, i també per algunes d'escalfabraguetisme, però sense l'esperpentisme de la vostra.

Però en el què sí tinc experiència és en haver estat utilitzat moltes vegades com a "home llançadora". És a dir, les noies buscaven amistat amb mi per apropar-se a algun amic meu; al guapo de la colla, vaja.

I ja no parlem d'allò de "et prefereixo com a amic"... Per plorar.

Dr. Muerte ha dit...

Solidaritat total en els 3 punts.
El vídeo que proposa glory li volia enllaçar jo, a mode d'estandard d'orgull ferit, però se m'han avançat.
Estem amb vostè Sr. Markutis... totes putes...

Pere Perellon ha dit...

Records del primer punt: aquí les nostres terres i en aquells temps, els ho preguntavem "vols sortir amb mí" (com idiotes, vaiga) i ella em va dir "NO" directe, sense contemplació i deixant-me en un estat que vaig estar temps per recuperar-me i tornar-ho ha provar. Deuria ser pel 83-84. Encara me'm recordo!!!

Dr. Trumbo ha dit...

Sobre el començament de l'article puc confessar que la primera vegada que vaig "menjar cargols" vaig fer una mica el parxís, comptabilitzant totes les vegades que havia repetit la maniobra. Per tant per a mi aquella vegada vaig enrollar-me cinc vegades, en lloc d'haver gaudit d'una llarga sessió de morrejades.

Baldrick Gargall ha dit...

Els casos 1 i 2 són habituals... El 3 ja te tela. Jo vaig ser testimoni d'un cas digne de menció. Durant les festes del meu poble un colega diu: "m'estan magrejant el cul". Ens donem la volta i ens topem darrere amb una rossa despampanant, d'ulls blaus i enormes mamelles que s'el mira horroritzada i li diu: "Ai! perdona, em pensava que eres mes guapo!!". FILLA DE PUTA!

Anònim ha dit...

Solidaritat amb els "feos". No sols no som la raça inferior, sinó que som la millor de les races.

sal i sucre ha dit...

Collons, amb aquests exemples, fins i tot jo estic d'acord amb el "totes putes". Però amb quin tipus de noies/dones s'ajunta vostè?

Remitjó ha dit...

Per què, eh per què... per què ho ha fet? calia recordar-me el que em va costar molts anys i moltes hores de psicòlegs oblidar?

Si em torna el meu problema de anorgàsmia psicosomàtica, vostè, només vostè serà el responsable...

Markutis ha dit...

Ah, m'encanta l'olor a catarsi col.lectiva de bon matí! És l'olor de la victòria.

Què t'anava a dir ha dit...

Sobre la història 1:
Aquestes coses curteixen, no pateixi. Segur que vostè s'ha convertit en algú molt millor del que podria haver set si mai ningú hagués intentat enfionsar-lo en la merda.

Sobre la història 2:
Jo tenia una amiga a BUP que era tal qual la que dibuixa vostè en aquesta història. No s'amoïni, no és res personal contra vostè. Ella volia alimentar el seu ego a costa seva. És una actitud eminentment femenina que amaga un dèficit tremendo d'autoconfiança i molta mala folla.

Sobre la història 3:
Em sorprèn que ella no s'imaginés que vostè tenia pensaments libidinosos amb ella.
Per mi, una vegada travessada la frontera de l'amistat, ja no hi ha res a fer en termes veneris. Em converteixo en amiga fins la tomba, en el sentit més cast i desinteressat del planeta. Potser a aquesta noia li passava el mateix que a mi, el que passa és que no enviava els senyals correctes.
El que va fer després no té perdó.

Doctor J ha dit...

Per mi el millor que ens pot passar és el primer. No dona temps a crear-te expectatives i estic convençut que és amb el que tots hem rigut més.
Aquesta noia que li va dir això no deu escoltar els Manel...

Anònim ha dit...

Això passa perquè homes i dones no tenim els cervells sincronitzats. Per això l'home (simplon)no sap mai que pensa la dona (maquiavèlica) i la dona (rebuscada) malinterpreta a l'home (desconcertat)continuament. Però això és més vell que el cagar. I "visto lo visto" si jo fos home, us asseguro que seria solter per convicció. Les dones estem totes loques...

c.e.t.i.n.a. ha dit...

Resposta 1: Jo seré lleig però tu ets gilipolles!

Resposta 2: M'estàs dient que he interpretat malament el teu comportament de gossa en cel? Tu ets gilipolles!

Resposta 3: O sigui que després de un munt d'anys demostrant-te la meva amistat ara em veus com un pervertit només per una frase? Tu ets gilipolles!

Josep ha dit...

NOA:
més tòpics no en pots escriure? T'has plantejat de fer-te comentarista esportiva?

Anònim ha dit...

Noa: Calla d'una vegada, puta guarra.

Markutis ha dit...

Prometo que l'anònim no sóc jo. Ho dic per si es passa la senyoreta Arumi per aquí a carregar-se de raons amb aquella idea fixe que té de que titllo de putes a totes les dones.

@Noa Literal: Si es pregunta el motiu de que hagin saltat a per vostè, posaria la mà al foc que es deu a que aquest tòpic de que els homes som simples i incapaços d'entendre la profunda complexitat femenina, de tant vell, ja fa una mica de ràbia.

maria ha dit...

Un post boníssim i massa real per desgràcia.Felicitats!

Anònim ha dit...

Miri, doncs ara em passo senyor Markutis.

El cas 1 no l'ha d'amoïnar gens, una individua com la que descriu és repugnant per bona que estigui. hauria d'estar content de fugir de gent d'aquesta calanya i baixa estofa emocional i moral.

El cas 2 mai no l'he entès, malgrat que sé que és dóna molt sovint. Jo com que sempre he estat tipus directa, vull dir, que lo dels preàmbuls i rotllos si vols sexe, sempre m'ha semblat una pèrdua de temps, doncs en aquest sentit em considero testosterònica i poc femenina. Comparteixo amb vostès - sexe masculí - allò d'anar al gra si t'interessa i si no, no cal fer-li perdre el temps a ningú donant falses esperances. Ho trobo com de gent cruel i repulsiva.

El cas 3, sap molt greu, però és que pensant i pensant, aquesta noia no era ben bé amiga seva, si no l'hauria entès i mai no s'hauria enfadat ni l'hauria insultat. Com a molt, li hauria dit que ella no comparteix l'atracció i de cap de les maneres no hauria trencat una amistat profunda.

A mi aquests exemples de dones m'horroritzen, perquè molts homes posen al mateix sac a tot el col·lectiu de femelles.

També penso com la Sra Que t'anava a dir, que aquest tipus d'experiències, t'enforteixen per estar preparat i si mai et torna a passar ja no et quedes amb cara de pòquer. Contestes atacant qualsevol feblesa de la "star"

I miri em sap greu que li hagin passat coses així, perquè segur que vostè no és lleig, doncs la bellesa o la no bellesa només està en els ulls del qui mira.

I sí, té raó, trobo horrorós que un Anònim li digui a la Sra Noa: puta guarra. Pot argumentar el que no li agradi del que ha dit, però l'insult gratuït, sense cap resposta ni raonament el trobo indesitjable. Ara, només és la meva opinió.

Anònim ha dit...

Ah, i per què m'ataca dient que tinc idees fixes en contra de vostè?
No m'estima ni una mica, eh?, en el fons m'odia com el primer dia, aquell que em va insultar d'una manera cruel.
Però, no es pot lluitar contra el que un sent interiorment. I el puc entendre si mai no li he caigut bé.

Markutis ha dit...

@Helena Arumi: Donc miri, no, no l'estimo gens ni mica. Però ja veurà com en aquest cantó de la meva estima s'hi troba bé, perquè estarà acompanyada de tota la gent que no coneixo de res. Què esperava d'un misàntrop? A mi tots aquests rotllos humanistes de que la gent és bona per naturalesa fins que es demostri el contrari mai m'ha acabat de convèncer.

Ara bé, que vol dir moro, no em negarà que m'ha acusat en diverses ocasions de tractar de putes a totes les dones sense distinció. De fet, aquest va ser el motiu principal del post que li vaig dedicar. Si ha canviat d'idea, em congratulo, però no m'ho ha fet saber.

Anònim ha dit...

Es refereix a quan em va contestar:
"Sap què, Sra. Arumí? Ho retiro. No és una puta. Per a ser una puta en el sentit que jo ho feia servir cal tenir un mínim de malicia i vostè és més aviat del gènere idiota. Bé, per a ser una mica més humil que vostè li reconeixeré que no ho constato però ho intueixo.

Per si no hi hagués prou amb a rabieta que li va agafar quan el Dr. Muerte li va dir que no li enllacés música de merda al seu bloc, 'només' ha necessitat 4 comentaris al meu per deixar clar que fa afirmacions absolutistes sense tenir ni puta idea de les coses ni mostrar el més mínim interès per conèixer-les, que té una comprensió lectora sota mínims i una incapacitat innata per detectar la ironía. I això últim no ho dic per mi sino per la seva resposta al comentari de mare_de_deu.

I li diria també que és patològicament naïf però que titlli de patètiques les seves aspiracions literàries demostra que no ha perdut del tot el contacte amb la realitat."

Potser, he canviat d'idea, però penso que no em mereixia tota aquesta ira indòmita que em va regalar. Ara, ja se sap que sovint ens arrisquem i l'acte de visitar un blog és voluntari, per tant, les queixes i ferides, millor dur-les a l'ambulatori o metge de torn.
Vaig aprendre quelcom de tot allò, també em vaig sentir humiliada i trista en un primer moment. Després vaig pensar que no el coneixia de res i que els insults són això: només insults que descarreguen agressivitat, vàlvules d'escapament per no fer quelcom més greu.
Igualment, suposo que l'importa ben poc la meva opinió. No sóc ningú en el seu món, ni em coneix de res. Això és un joc per vostès.
Està ben pensat per desmarcar-se de la mediocritat blogaire. I imagino que tampoc es pretén que la gent s'agafi les coses seriosament, oi?

mcarbo2001 ha dit...

Bé, i què va passar amb l'amic de l'institut? l'ha tornat a veure perquè li expliqui com es va menjar els mocs al càmping o no?

Història 1:M'agrada el reconeixement de segona adolescència. Respecte la tia.. a vere, girant el cap deien el mateix però amb veu alta les coses sempre es capten millor. Era choni?

Història 2:Una putada. i totalment d'acord amb el que diu "Que t'anava a dir".

Història 3: Boh, patètic, Markutis. Molt trist que les ties que hagi conegut siguin així :S mala llet la seva

I respecte les redaccions que s'escriuren, he hagut de fer un sant google per trobar el post on se'm anomenava..(ho dic per si a les analítiques veu aquest motor de recerca.. no s'espanti)

Salut i dones maques (a poder ser barates) Markutis!

Anònim ha dit...

Balla Sr. Markutis? la vida és curta

Modgi ha dit...

Markutis, Helena Arumi és a punt d'escriure el capítol 4 dels seus fracassos amorosos. Per altra banda, com diria aquell: i si fuera ella?

Josep ha dit...

Benvolguda Helena:
s'ha sentit vostè humiliada? Sincerament, em sorpren. Si alguna cosa ens caracteritza, és que ens diem el nom del porc sense més traumes.

Jo mateix he estat obertament criticat i no em sent ferit. I crec que les pues que he llençat en alguna ocasió (a gairebé tots els "odisfèrics" no ha provocat cap ferida.

Agnès Setrill. ha dit...

Com han canviat els temps!

Si li dic que la 2a situació em va passar molt semblant a mi...encara no m'he refet! I tot i que fa anys, encara vull averiguar què coi va passar...tinc vàries hipòtesis, una, es va "cagar".

Markutis ha dit...

@mare_de_deu: Fa molt que no el veig. Suposo que deu estar apallissant indgents mentre espera a que es recuperi el sector de la construcció per sortir de l'atur.

@Modgi: No ho descarto. Pensi que els que hem passat per aquest tipus de traumes no podem fer-li UN FEO a ningú.

@Josep: No se sent ferit? Merda! Hauré d'aguditzar l'enginy.

Anònim ha dit...

Sr. Modgi, que gracioset, és que no hi ha manera de parlar seriosament, Aquiiií???

Sr Josep, a vostè no li han dit idiota, que no sap llegir... vaja, que jo sàpiga. O li han dit coses pitjors? insinua què això és com les "coves del sado", que vens a que t'estomaquin?
jajajaa

mcarbo2001 ha dit...

Sr.Josep les ha vist de tots colors (thats what she said). I li han dit de tot.
Però si aquí tots ens ofenguessim amb el que els altres diuen/pensen, això no seria ni la meitat de distret.
A més, sempre ha sigut més romàntic anar agafant punyals que amapoles.

mcarbo2001 ha dit...

Història 4: Una gruppie el convida a ballar amb una cançó tendre. Rep una caixa de vi a casa. Mai sabrà si va ser "ella".

Ara ja sí, bona nit ;)

Anònim ha dit...

mare de déu, la Història 4, sens dubte, seria la millor de totes, que són aquelles amb final obert.

;)

Markutis ha dit...

Així m'agraden a mi els finals de les històries, oberts. Espatarrats si pot ser.

Clara ha dit...

Els lletjos estant bé ... Però hi ha molt tiu que fa pinta de brut, de no haver-se dutxat, deixat. I això passa en tots els ambients i edats. És horrible ...No ho sé si és pensen que semblen més interessants pels fet de portar segons quina classe de grenyes, barbes i vestuari.

Josep ha dit...

Ei Clara, que els tios amb grenyes estem molt bons.

No puc dir el mateix dels calbs que tenen pèls a les orelles.

Valero Sanmartí ha dit...

El món del sexe i l'oci nocturn. Quin clàssic. És el mite de Sísif traslladat a l'època moderna.

Jo tampoc sóc d'arponejar a mascles i femelles dins d'una discoteca. Però algun dia els explicaré com vaig robar-li (de forma NO intencionada) el "ligue" a un famós actoret televisiu i desprès la vaig rebutjat amb la frase:

"A mi no m'interesses, però el meu amic es despulla durant els seus shows"

Anònim ha dit...

Un ANÒNIM m'ha dit PUTA GUARRA? ohhhh sento llàstima pels covards...

Pare Bukkàkez ha dit...

Oh, senyor Markutis, aquí té un altre que es solidaritza amb vos.
Crec que no he patit humiliacions tant pintoresques com les que relata, però sí he patit "cobres" (físiques i verbals), escalfabraguetes que conclouen amb "parlem idiomes diferents" i varis mals d'ous escalfats.

Igual que en Llufa, no són molts fracassos perquè he fet els intents justos.
La veritat és que m'ha anat algo millor en l'altre bandol, el de sudar de tirar canyes i esperar que s'alinein els planetes i alguna noia em clavi l'arpó a mi gràcies a l'alcohol. És molt més despreocupat, per tant relaxat, i de tant en tant, cau una alegria.

Senyor Merdevalista ha dit...

Em solidaritzo plenament, sènyer Markutis. Jo el cert és que les senyals ja cal que siguin del tamany de tres Jumbos o no moc puta peça.
Ara bé, no tindrà vostè cap història en la que no va ser refusat, sinó que va refusar de la manera més burra i sense ser conscient del tot del què feia? El fracàs és assimilable, però la consciència de la pròpia imbecilitat ja és una altra cosa...!

Pau ha dit...

A mi això em recorda a la cançó "Jean-Luc", dels amics de les arts.

Anònim ha dit...

No, si encara acabareu al llit, l'Helena i tu...

Anònim ha dit...

iaiapunkarra, que el Markutis és un bebito i jo, ja tinc una edat... si podria ser el meu fill. A més al Sr. Markutis li agraden les dones:

- que estiguin bones
- que no siguin del gènere idiota
- que tinguin una comprensió
lectora mínima
- capacitat per detectar la ironia
- i que no siguin patològicament
naïfs

I jo, no compleixo CAP dels requisits.

;)

Anònim ha dit...

1 - 0

(és broma, muaCCCC)

Pansete ha dit...

Amics i amigues, no és la primera vegada que ho suggereixo a Can Endogàmia; ara ho faré aquí: agafin qualsevol bon diccionari de psicoanàlisi i busquin el terme "Histèria". TOTES LES RESPOSTES estan allà.

Que passin un bon dia.