Convido a tot el sector masculí que llegeix aquesta entrada a fer un exercici d'imaginació. Imaginem que un bon dia coneixeu personalment a una noia com aquesta.
Suposem, que no és gaire suposar, que us fa tilin. Suposem que reuniu el valor necessari per tirar-li els trastos en una festa.
Ara imaginem que contra tot pronòstic l'interès és recíproc i la noia us fa cas. Imaginem que us captiva el seu somriure, la seva veu dolça i la seva femineïtat. Que a mida que xerreu amb ella us sembla cada cop més simpàtica i menys afectada.
La noia comença a insinuar-se sexualment sense gaires embuts. Esteu trempant per moments. Podrieu estar davant el triomf més èpic de la vostre vida. Només us preocupa no cagar-la.
Imaginem que les vostres dots de seducció aconsegueixen que us acompanyi a casa. Imaginem que per trencar el gel mentre us desplaceu se us acut preguntar-li a què es dedica. I la resposta és que es dedica a fer cinema pornogràfic.
Ara imaginem que no us importa. Que arribats a aquest punt ja era de suposar que hi havia alguna trampa. Que això no us impedirà aprofitar l'oportunitat de la vostre vida. Imaginem que, ben pensat, fins i tot és més morbós. Imaginem les coses que us farà aquesta noia quan arribeu a casa.
Imaginem que comença a despullar-se mentre us menjeu la boca. Que ja no podeu esperar ni un minut més. Imagineu que aquesta noia us ha posat més verros que mai. La resta no cal imaginar-la perquè és la pura realitat.
Bianca Freire: malson heterosexual.
19 comentaris:
Com deia aquell, "mientras no me cobres el suplemento"...
I ull que aquesta sap per experiència com posar a to a un home..., miri ja ho deien al 1914 en tiempo de guerra todo agujero es trinchera...
Vostè ens vol mal.
Això és pitjor que quan et vas a correr mirant un vídeo brut i enfoquen la cara de l'actor.
El terme "bajona" és més literal que mai.
Ah, com canvien els temps! Abans n'hi havia prou amb dir allò de "Diosss, tenía una nuez enorme...". Ara ja arribem al fons de l'assumpte. Bé, com ha dit Molon labe, "en tiempo de guerra...". I afegiré que "por detrás todos los culos son iguales".
Per cert, si no li molesta que li faci una pregunta, tinc curiositat per saber si mossènyer Josep ha tingut alguna mena de participació en el seu darrer post. Mercès.
Supose que tot el descontent que estic notant a l'apunt i a les respostes, ve motivat pel fet què la noia té la polla petita, no?
Que fort, bianca freire. És gallega!
Això si que és un relat erotic!
Que és una experiència autobiogràfica, Sr. Markutis?
M'ha vingut al cap immediatament la pel·lícula "Juego de lágrimas". Mai a la vida he tornat a quedar tan cardat en una sala de cine...
@Sergi, Molon labe i Remitjó: Qui fos tan omnívor com vosaltres que no teniu manies i podeu menjar sigui quin sigui el menú.
@Mike Tracking: Això depèn de com porti el tema de la dilatació d'esfínter.
@Pare Bukkàkez: Aquesta anècdota la tengui:
http://vullserblogger.blogspot.com/2009/06/mala-sort-i.html
@Merdevalista: La influència del senyor Josep en aquest post és només espiritual.
@Anònim: Lamento trencar-li la fantasia si esperava trobar-se-la algún cop però tinc entès que és brasilera.
@Tiquismiquis: No m'estranya que s'exciti. Moltes polles en aquest relat.
@Tony Soprano: No, no és autobiogràfic però ho podria haver sigut. Està molt bo el punyetero i cola massa. O en aquest cas, massa cola.
Estimat Markutis, benvolguts kamarades de partits i apreciats germans de secta:
escric aquest comentari en estat post-operatori. Sí, m'han fet una intervenció purament estètica. M'he fet treure una enorme berruga que em tapava la cara i la meitat del tors. Vosaltres no us n'havieu adonat perquè només us fixeu en el meu impresionant paketorro (colla de malalts), però la berruga era descomunal.
Doncs al que anava: he mantigut contactes sexuals amb dues trans, una pre-op i l'altre post-op. Com que les vaig conèixer en un acte de la CTC (no és la Comunió Tradicionalista Carlina, sinó el Col·lectiu de Transsexuals de Catalunya), així que sabia que eren i no hi havia sorpresa.
La pre-op estava molt ben hormonada i siliconada, i amb el tanga posat no es notava res.
La post-op tenia una vaginoplàstia molt ben feta.
Què té a veure això amb la meua berruga? Doncs que tots tenim imperfeccions, i amb un toc de bisturí queden arreglats.
ojuuuuu!!!
Jo crec que no sou gaire pràctics, segurament li podries haver tret profit... tenint en compte que era un malson...jejejej!
No voldria insultar la vostra perspicàcia, però: ¿ningú ha sospitat res en veure que entre pit i pit hi havia una distància de pam i mig?
Siguem pragmàtics. Si podem ignorar el mal alè d'una guiri borratxa, també podem fer el mateix amb aquest petit entrebanc
@Josep: Et conec suficient com per no creure'm res del que em diguis.
@Karri: Se m'acut qui podria treure-li més profit. Per exemple, aquesta noia és la gendre perfecte que presentar als teus pares si són de l'Opus i a tu t'agrada més quedar-te a les afores del Camp Nou que entrar-hi.
@Valero Sanmartí: No gosaria comparar el meu nivell de perspicàcia amb el vostre. Per alguna cosa vostè és un semi-déu i la resta som simples mortals. Només els intrincats viaranys d'una ment genial poden esmerçar la relació directa d'un entreteto amb la presència de genitals masculins. Imagino que tenir una polla bífida també ajuda a detectar-les amb major precisió.
@Van Broncas: L'ignorància és felicitat, sense cap mena de dubte.
Hi ha molta gent que es fa retocs estètics, amb o sense bisturí. La majoria ho nega "nooo, els pits m'han crecut per menjar iogurt grec, i les berrgues han caigut soles... el canvi climàtic, ja se sap...". Jo en canvi admeto obertament que m'he operat i no em creuen.
Pel que fa la sexualitat confusa ('la noche me confunde' deia el filòsof), la gent ho nega rotundament, tot i els testimonis que hi ha ('Callejeros puteros' quantes explicacions cal donar anys després). Jo en canvi dic obertament que he follat amb una trans... I NO EM CREUEN!!
En fi, tant de bo no tingueu mai un judici on el vostre únic testimoni per a la vostra absolució sigui jo.
N'hi ha que busquen precisament això. Entre gustos...
Es que sempre ens hem de fixar en els petits detalls?
Publica un comentari a l'entrada