Ho he fet. M'he quedat despert fins a les 8 del matí per veure el desenllaç d'una sèrie. Fins i tot he convençut a un amic perquè vingués a les 12 de la nit a casa meva a una freak party improvisada consistent en beure cervesa, jugar a la PS3 i fer temps fins l'hora d'emissió.
Tot i que tinc la sensació que Cuatro m'ha esquilmat un troç de finale (que no seria gens d'estranyar tenint en compte com han gestionat el tema dels subtítols) i que ara mateix em moro de son, estic en condicions d'afirmar que el final de Lost ha sigut una puta merda. I no és pel fet que hagin estirat la sèrie com un xiclet, ni que hagin quedat la tira de trames i misteris plantejats sense resoldre, o que malgrat negar els seus creadors per activa i per passiva que el final de la sèrie tingués a veure amb el que tothom especulava finalment s'hagi demostrat que era mentida. El que realment em fot és que després de veure l'últim capítol em quedi aquesta sensació d'estafa i pèrdua de temps durant 6 anys.
Em podria posar a llegir fòrums i consolar-me amb les múltiples interpretacions que trobaré d'aquest final 'obert'. Podria deixar reposar el visionat i criticar-lo més endevant amb calma. Podria buscar excuses per justificar el meu desencís i creure-me-les fins a minimitzar-lo. No em dóna la gana. La primera impressió és la que compta. La manera de distingir un bon final és que et deixi satisfet i aquest no ho és. La resta són collonades.
Hi haurà qui em digui, i amb raó, que ja es veia a venir. Que què diantre m'esperava. Doncs pel que es veu esperava un miracle: una resolució a l'alçada de la categoria dramàtica d'almenys el 60% de la sèrie, que ha sigut altíssima. En comptes d'això he vist un anunci de torrons de 2 hores barrejat amb unes seqüències d'acció pròpies de telefilm de migdiada. A la merda!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ciència ficció. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ciència ficció. Mostrar tots els missatges
dilluns, 24 de maig del 2010
Temps Perdut
Etiquetes de comentaris:
ciència ficció,
crítica pretenciosa,
frikisme,
ràbia,
ram de l'odi,
televisió
dissabte, 19 de desembre del 2009
Avatar és una puta merda
Plagia el rei, plagia el papa i de plagiar ningú s'escapa. Però si calques l'argument de Pocahontas, si agafes prestat algú robot maligne d'Iron Man (Jon Favreau, 2008), les naus d'Star Wars (John Lucas, 1977), alguns animalons i fantasies botàniques de King Kong (Peter Jackson, 2005), si revisites el concepte de realitat virtual/paral.lela de Matrix (germans Wachowski, 1999), si t'inspires en el to i alguns personatges d'Starship Troopers (Paul Verhoeven, 1997), et gastes 500 milions de dòlars i et surt aquest trunyo, no tens perdó de Déu.
El putu James Cameron s'ha quedat a gust defecant tres hores de despropòsit on res és original i els esdeveniments es precipiten de forma tan arbitrària que et dóna la sensació que d'un moment a l'altre els Navi es posaran a interpretar el número musical That's Entertainment sense que el fil argumental, escanyolit com el tall de pernil dolç d'una xarcuteria jueva, se'n ressenteixi gens ni mica. El pretext de tot el conflicte són unes pedretes d'incalculable valor que en cap moment es diu quina utilitat ténen i que s'ens mostren literalment 2 minuts i no tornen a aparèixer ni a ser mencionades.
Transcorreguts 30 minuts de metratge hom ja sap que aquesta raça alienígena d'estètica mitològica egípcia blau barrufet mereix ser exterminada irremisiblement com la resta de votants d'Iniciativa. Hom desitja amb totes les seves forces que algú es folli sense compassió a la doctora de Gorilas en la niebla 2.0 a veure si se li treu la tonteria i encara més que li bescanviin la cadira de rodes al paralític per una bicicleta sense seient i el cardin rampa avall fins a casa seva on podrà jugar al World of Warcraft i somniar una vida menys miserable fins que li surtin nafres a l'escrot, però lluny de la nostre vista.
En resum, una puta merda. Ah, calla! Que l'han rodat en 3D, la revolució tecnològica del segle. Doncs resulta que a La Maquinista les ulleres màgiques de iaio només aconsegueixen que la pel.lícula es vegi excessivament fosca i que cada cop que hi ha una mica de moviment (i això és l'únic que impedeix morir d'avorriment durant la projecció) la imatge sigui tan nítida com un matí ressacós de whisky DYC i xupitos de tequila.
Etiquetes de comentaris:
ciència ficció,
cinema,
crítica pretenciosa,
ram de l'odi
dilluns, 12 d’octubre del 2009
Día de la catalanitat
En una data tan assenyalada em permetreu que faci una mica de memòria. Diuen que fa 517 anys que tal dia com avui Cristòfol Colom, un paio que no se sap si era genovès, català, gallec, portuguès o jueu, però el que sí sabem és que era un espavilat, va posar els peus al continent americà per a desencadenar un futur ple de reggetón i cheesburgers revinguts. Fill de puta!
Però permeteu-me anar encara una mica més enrere i recordar el que va passar 82 anys abans. El 1410 moria Martí I l'Humà, l'últim rei català de la Corona d'Aragó. En Martí era fill de Pere IV el Cerimoniós, però sobretot era un marieta amb la llet agre. Que sí, que amb la seva anterior esposa havia tingut quatre fills, tres d'ells varons, però s'ho podria haver pensat millor abans d'enviar-los a morir tots tres a la guerra. El cas és que dels 52 als 54 anys va ser incapaç de prenyar a una noia de 23, Margarita de Prades, la segona esposa que li havia de donar un hereu.
I per culpa d'aquest titafluixa que va morir sense deixar successor va arribar el Compromís de Casp i ens van encolomar en Ferran I d'Antequera, primer rei castellà de la Corona d'Aragó. Aquest es veu que sí sabia inseminar una femella com déu mana perquè tot i palmar 6 anys més tard li va passar el negoci al seu fill, Alfons el Magnànim. Aquest últim també era un marieta més interessat en llegir noveletes que no pas en enfonsar la cigala, però una mica menys deixat que el nostre amic Martí. Abans de morir li va passar el testimoni al seu germà Joan, un autèntic malparit que ens feia tan poc el pes que vem intentar expulsar-lo amb la Capitulació de Vilafranca i que al final ens la va acabar fotent amb els francesos, oferint el Rosselló i la Cerdanya a canvi d'ajuda per atonyinar-nos. Un cop mort l'octogenari (que el tenim enterrat a Poblet, per cert, ben a propet per anar a escopir sobre la seva tomba de tant en tant), heretà la corona el primogènit del seu segon matrimoni: Ferran II, a.k.a. el Catòlic. La continuació de la història ja la coneixeu de sobres, la unificació d'Espanya, la creació de l'Imperio, etc, etc, etc...
Us vé de gust una mica de ciència ficció? A mi sí. Perque em fa gràcia pensar que una oportuna lleterada del nostre Martí hagués pogut canviar-ho tot. Com seria el món actual si l'expedició de Colom hagués estat subvencionada per una Corona Catalana? Començo jo:
- El producte estrella del Burger King seria el Vic del Pans&Company amb escalivada deluxe.
- A la nissaga cinematogràfica d'El Padrino hi haguessin sortit fent 'cameos' en Porcioles i en Maragall, entre molts d'altres polítics i famosos, i en Francis Ford Coppola no hagués volgut rodar mai més a Amèrica.
- En Messi jugaria igual de bé a la selecció que al Barça.
- Ningú aniria a Cancún de vacances perquè estaria ple de zones blaves.
- Boris Izaguirre hagués escrit el capítol 147 de Poble Nou, on al minut 15 li peten el cul al Joel Joan.
- Cap Miss Veneçuela voldria follar a quatre potes perquè és degradant per a la dona.
- Shakira seria membre fundadora de les Macedònia y Chayanne seria cantautor.
Tot vostre.
Però permeteu-me anar encara una mica més enrere i recordar el que va passar 82 anys abans. El 1410 moria Martí I l'Humà, l'últim rei català de la Corona d'Aragó. En Martí era fill de Pere IV el Cerimoniós, però sobretot era un marieta amb la llet agre. Que sí, que amb la seva anterior esposa havia tingut quatre fills, tres d'ells varons, però s'ho podria haver pensat millor abans d'enviar-los a morir tots tres a la guerra. El cas és que dels 52 als 54 anys va ser incapaç de prenyar a una noia de 23, Margarita de Prades, la segona esposa que li havia de donar un hereu.
I per culpa d'aquest titafluixa que va morir sense deixar successor va arribar el Compromís de Casp i ens van encolomar en Ferran I d'Antequera, primer rei castellà de la Corona d'Aragó. Aquest es veu que sí sabia inseminar una femella com déu mana perquè tot i palmar 6 anys més tard li va passar el negoci al seu fill, Alfons el Magnànim. Aquest últim també era un marieta més interessat en llegir noveletes que no pas en enfonsar la cigala, però una mica menys deixat que el nostre amic Martí. Abans de morir li va passar el testimoni al seu germà Joan, un autèntic malparit que ens feia tan poc el pes que vem intentar expulsar-lo amb la Capitulació de Vilafranca i que al final ens la va acabar fotent amb els francesos, oferint el Rosselló i la Cerdanya a canvi d'ajuda per atonyinar-nos. Un cop mort l'octogenari (que el tenim enterrat a Poblet, per cert, ben a propet per anar a escopir sobre la seva tomba de tant en tant), heretà la corona el primogènit del seu segon matrimoni: Ferran II, a.k.a. el Catòlic. La continuació de la història ja la coneixeu de sobres, la unificació d'Espanya, la creació de l'Imperio, etc, etc, etc...
Us vé de gust una mica de ciència ficció? A mi sí. Perque em fa gràcia pensar que una oportuna lleterada del nostre Martí hagués pogut canviar-ho tot. Com seria el món actual si l'expedició de Colom hagués estat subvencionada per una Corona Catalana? Començo jo:
- El producte estrella del Burger King seria el Vic del Pans&Company amb escalivada deluxe.
- A la nissaga cinematogràfica d'El Padrino hi haguessin sortit fent 'cameos' en Porcioles i en Maragall, entre molts d'altres polítics i famosos, i en Francis Ford Coppola no hagués volgut rodar mai més a Amèrica.
- En Messi jugaria igual de bé a la selecció que al Barça.
- Ningú aniria a Cancún de vacances perquè estaria ple de zones blaves.
- Boris Izaguirre hagués escrit el capítol 147 de Poble Nou, on al minut 15 li peten el cul al Joel Joan.
- Cap Miss Veneçuela voldria follar a quatre potes perquè és degradant per a la dona.
- Shakira seria membre fundadora de les Macedònia y Chayanne seria cantautor.
Tot vostre.
Etiquetes de comentaris:
actualitat,
catalunya,
ciència ficció
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


