Plagia el rei, plagia el papa i de plagiar ningú s'escapa. Però si calques l'argument de Pocahontas, si agafes prestat algú robot maligne d'Iron Man (Jon Favreau, 2008), les naus d'Star Wars (John Lucas, 1977), alguns animalons i fantasies botàniques de King Kong (Peter Jackson, 2005), si revisites el concepte de realitat virtual/paral.lela de Matrix (germans Wachowski, 1999), si t'inspires en el to i alguns personatges d'Starship Troopers (Paul Verhoeven, 1997), et gastes 500 milions de dòlars i et surt aquest trunyo, no tens perdó de Déu.
El putu James Cameron s'ha quedat a gust defecant tres hores de despropòsit on res és original i els esdeveniments es precipiten de forma tan arbitrària que et dóna la sensació que d'un moment a l'altre els Navi es posaran a interpretar el número musical That's Entertainment sense que el fil argumental, escanyolit com el tall de pernil dolç d'una xarcuteria jueva, se'n ressenteixi gens ni mica. El pretext de tot el conflicte són unes pedretes d'incalculable valor que en cap moment es diu quina utilitat ténen i que s'ens mostren literalment 2 minuts i no tornen a aparèixer ni a ser mencionades.
Transcorreguts 30 minuts de metratge hom ja sap que aquesta raça alienígena d'estètica mitològica egípcia blau barrufet mereix ser exterminada irremisiblement com la resta de votants d'Iniciativa. Hom desitja amb totes les seves forces que algú es folli sense compassió a la doctora de Gorilas en la niebla 2.0 a veure si se li treu la tonteria i encara més que li bescanviin la cadira de rodes al paralític per una bicicleta sense seient i el cardin rampa avall fins a casa seva on podrà jugar al World of Warcraft i somniar una vida menys miserable fins que li surtin nafres a l'escrot, però lluny de la nostre vista.
En resum, una puta merda. Ah, calla! Que l'han rodat en 3D, la revolució tecnològica del segle. Doncs resulta que a La Maquinista les ulleres màgiques de iaio només aconsegueixen que la pel.lícula es vegi excessivament fosca i que cada cop que hi ha una mica de moviment (i això és l'únic que impedeix morir d'avorriment durant la projecció) la imatge sigui tan nítida com un matí ressacós de whisky DYC i xupitos de tequila.
16 comentaris:
Carai, tres hores diu que dura? La mare quem va parir, les meves morenes no ho aguantaran pas...
D'altra banda, ahir vaig veure el trailer per la tele i em vaig cagar amb tothom, perquè amb 20 segons que dura, em vaig enterar, sinó de tot, d'una part important de l'argument.
Putos trailers de merda...
si , que esperaveu , ha de ser una peli 100 x 100 pel gran public....
salut!
Encara s'ha deixat el plagi a Bailando con lobos.
Per cert, els de South Park van dedicar un capítol a Avatar farà cosa d'un mes o així. Força recomanable.
És vostè la quarta persona que parla d'aquest film. I també el deixa com un drap brut. Quatre de quatre, crec que no aniré a vore-la.
Tres hores!!! No sap el favor que m'ha fet i el que m'estalviaré!
Jo tinc com a norma considerar un trunyo qualsevol pel·lícula que passi dels 90 minuts.
Si en una hora i mitja no han tingut temps d'explicar-me una història, és que han de ser una puta merda de guionistes i de directors.
No és el primer comentari tan negtiu que sento de la pel·lícula. I a sobre tantes hores!
No cal veure la pel·lícula per saber que és una puta merda. Amb el trailer és suficient.
Totalment d'acord amb Pere Llufa, les pelis de 90 minuts. I punt.
Doncs jo la vaig disfrutar com una cria. I tot i que l'argument no sigui tot l'original que demanem d'un pel·lícula tan cara, les tres hores s'em van passaqr volant i vaig riure, plorar i gaudir de les tres dimensions com si fos un imax.
Per cert... potser el problema també és la sala. La del cinema de Cerdanyola està dissenyada expressament per pel·lícules en 3D i és una passada.
Ep, però només és una opinió. A mi els 9 euros que em va costar m'els va mereixer.
Al preu que va el cinema cal seleccionar be el que és va a veure.
El trailer ja indica que és un possible "timo de la estampita"
Suposo que hi ha gent per cada tipus de pel·lícula, i que si tots diguéssim aquelles que considerem bones en trobaríem forces que se'n farien un fart de riure, amb tot avatar no deixa de ser una peli per un dissabte nit i poder gaudir dels efectes especials, això si, agafar bé la postura en la butaca que si no...
Tan horrible és? Llavors no me la perdo!
Per cert, ara no li diuen plagi, sinó "homenatge". L'excusa perfecta.
Gràcies per la crítica, mossènyer. I pel contundent veredicte.
Tant bon punt tingui temps aniré a contrastar-ho en una sala de cinema.
@Valero Sanmartí: Poca broma. "Dancing with smurfs" és una obra mestra comparada amb Avatar.
I jo que sempre arribo tard a tot arreu, i que em pensava que parlava dels avatars dels blogs.
I que esperavas?
Publica un comentari a l'entrada