Definitivament, la senyoreta Kashna em coneix com si m'hagués parit. I en part és normal perquè d'alguna manera si que podriem dir que he sortit de dintre de... bé, és igual. El cas és que té raó. A mi en realitat el futur de la indústria discogràfica i el seu encaix amb les noves tecnologies me la porta fluixa. Només era un pretext per donar a conèixer l'existència dels meravellosos Hurra Torpedo. Un grup que representa amb mestratge la més pura essència del bufó: fer-nos creure que riem a costa d'ells mentre ells se'n foten de tots nosaltres. Serveixi el següent video com a exemple.
Que no us enganyi aquesta imatge seva de homeless de guardiola perpètuament exposada. Us entraran pels ulls amb la seva actitud excèntrica i ensenyant-vos la titola. Us entraran per la oïda amb les seves versions facilones de la Bonnie Tyler, la Britney Spears o les T.A.T.U. Quan us en volgueu donar compte, ja haureu adoptat una postura al respecte. Heu caigut a la trampa.
Podeu menysprear-los i dir que això no és música, indignar-vos i posar el crit al cel. Això us farà tan ridículs com un crític d'art trinxant la composició d'un gargot dibuixat per un nen de 3 anys amb un excés de sucre a la sang. Destrossar-los músicalment costa tan poc que ningú amb dos dits de front s'hi atreveix per por a no haver captat la broma. Hurra Torpedo wins.
Podeu prendre'ls seriosament i dir que són l'hòstia. Admirar-los i argumentar que són uns revolucionaris contraculturals. Us fareu els moderns saltant i bramant, fins i tot pot ser que pagant per entrar, en un dels seus concerts de cançons que no han composat ells interpretades amb instruments de ferralla a 80 cèntims al quilo. I això us convertirà directament en gilipolles. Hurra Torpedo wins.
Podeu intentar ignorar-los, però aleshores ells mateixos s'encarregaran de perseguir-vos fins a on estigueu. No cal ser noruec ni visitar els llocs underground de moda. Un día se us plantaran al davant i us escupiràn això que fan ells a la cara, i us gravaran en video preguntant que us ha semblat i us faran quedar com un ridícul o un gilipolles. Hurra Torpedo WINS.
9 comentaris:
Total eclipse of a fuck. Hurra Torpedo Wins, i a cagar.
Hola markutis !
no entenc ni el post ni els vids pero et volia dir de fa dies que m agrada la teva concepcio clasica de l amistat home dona , home home( es a dir fidelitat davant la desgracia , relacions no temporals etc etc )
¿ho he entes be ??
e begut algo....
el gat telèpata vol tema, markutis.
Ara sí que Lol ha beneït definitivament el teu blog, Markutis.
Grans. D'on ho ha tret això, Markutis?
@Cagón Justiciero: I punt, sí senyor.
@Gat.telèpata: Jo tampoc he entès massa el que em volia dir, però aquest hermetisme ens fa més interessants a tots dos. Bé, a vostè més, perquè anar drogat sempre fa més bouquet.
@Modgi: No es faci l'estret, que l'exaltació de l'amistat i les aproximacions homoeròtiques son efectes secundaris de l'etil.lisme per a tothom.
@iaiapunkarra: Loleant a tope.
@Valero: La solteria dóna per a molt. Tan bon punt et subscrius a facialabuse com et poses a investigar el submón musical com acabes tafanejant els frikismes goreans.
Jo davant de coses com aquesta mai no sé que dir, si són molt grans o són una puta merda.
En tot cas els agraeixo el xandall de color blau que em retornen a tota una època.
dimarts, 8 / setembre / 2009
No tinc amics
permeti m que l citi:
Tal i com estan les coses un amic té el mateix valor que una sabata
1. No tinc paciència per conservar amistats a mig gas (a.k.a. ja no són el que eren)
5. Sóc un idealista i aspiro a coses que ja no existeixen
Quan l'altre día el mestre Valero Sanmartí va escriure que vivim en un món "on les relacions personals t'emocionen durant menys temps que un politono" i que "et pots fiar més del teu microonoes que dels teus amics" probablement hiperbolejava, però segur que no es podia imaginar fins a quin punt m'identifico amb les seves paraules.
...però mai de ser un mal amic
ho e hagut de buscar....pero mes o menys es el que dic jo ,:
et volia dir de fa dies que m agrada la teva concepcio clasica de l amistat home dona , home home( es a dir fidelitat davant la desgracia , relacions no temporals etc etc )
De q2ualsevol manera ja va dir Marx que l art com mes criptic millor...i qui dubta que aixo ho sigui?
hio ha u nllibre de vicente3 verdu " ( segons sanmarti eminent socioleg sociata ,plagiador d autors francesos y unaltre cosa que no recordo...jaja ) " tu y yo objetos de lujo" que parla de l personisme i tots aquets rotllos
Es a dir resumint molt i molt d anar amb les persones pel rotllo que ens donen
REFERENTS QUE SE M acudeixen :
Retorno a brideshead , el jeremy irons i el noi del pelutx
Patroclo y Aquiles del Il liada
Aquesta canço del serrat :
http://www.netjoven.pe/letra/108294/Joan-Manuel-Serrat-Per-al-meu-amic.html
guay , desinteresada i pura l amistat entre mascles
Que no es el nostre cas pero si que dóna glamour al post veritat ?
Home, per fer unes rises i un pogo estan bé, però aquests paios a la segona vegada avorreixen.
Les Luthiers també feien servir intruments fabricats a base de ferralla i a més feien més gràcia. I el gag del bar country ja el van fer fa un miler d'anys els Blues Brothers.
Per mi que facin. Com diria la meva mare: ¡Pobrecicos, si no hecen daño a nadie!
Publica un comentari a l'entrada