No sóc gaire de fer-me propòsits per any nou, jo. Tinc una tendència natural al quidiapassanyempeny. Digues-li conformisme. Però acabo de banyar-me en eau de toilete escalfacalces (després d'una dutxa, malpensats!) i tot seguit he regirat l'armari a la recerca de la roba que em posaré aquesta nit. Aleshores m'ha passat una cosa estranya. M'han vingut ganes de posar-me una camisa. No és gens propi de mi, això. I resulta que em queda bé, tú. Així que he decidit fer-me un propòsit: si suco el melindro abans de les 6, durant el 2010 em posaré camisa almenys un cop a la setmana. Aviam si es fa realitat això que m'ha desitjat tothom de tenir una bona entrada i sortida aquesta nit.
Ah, sí. Feliç Any Nou.
21 comentaris:
Bon any nou i bona sort! esperem que sigui la camisa fetitxe 2010.
Bon any nou, sr. Markutis.
Com que toca posar-se camisa cada dia per anar a treballar, al final l'he acabat odiant.
Bon Any 2010!
No posarà "Beth" a la butxaca esquerra? És l'únic que li falta a a aquesta: una marca de roba. Subvencionada per Tv3, és clar. Bon any nou, espero que la tàctica sortís bé.
Sols diré una cosa: Fiqui's camisa de màniga llarga. Les camises de màniga curta són pels mònguers i els killos, valgui la redundància.
Va, li'n diré una altra: Tingui un bon any, si té ous.
Suposo que darrera no hi haurà un 012 que faci conjunt amb la Beth del davant (seguint el comentari anterior)...
No se'ns amariconi, ara, Markutis, que els propòsits de l'any nou de vegades són perillosos i poden portar a fer coses com aquesta.
Que, ha d'anar a renovar el seu armari o no cal?
Què? ha tingut èxit abans de les 6.00 amb la camisa? s'ha posat Axe també? allò que les ties se't tiren al damunt. Almenys l'anunci fa gràcia. O no, depèn.
Bon 2010 i que lligui sense parar, amb camisa, xandall o passejant el gos. Si no té gos en venen uns de joguina que donen el pego. Un amic meu se'l va comprar i anava pels parcs amb el nino - gos i les noies li preguntaven com es deia, etc?
PD: Li ha quedat com més maco estèticament el blog ara. Tot i que si m'agrada a mi, potser no és un bon senyal...
No ens deixi així senyor Markutis! Portarà camisa un cop per setmana o no?
Sinyor, molt bon any i aquestes coses.
Ens explica com va començar/acabar/esdevenir la nit, o fem nosaltres mateixos les nostres teories?(cosa que no se'ns dóna del tot malament)...
Esperem relat ressacós i post-ressaca.
Sr.Manel,pare, iaia, CETINA i d'altres, molt bon any tinguin a les seves parròquies.
Ara tinc un problema. Què es considera sucar? Quins són els actes específics que conformen una sucada reglamentaria?
[comentari borde ON]
Ben fet, el color negre aprima. I la camisa ampla dissimula.
[comentari borde OFF]
Balla, Sr. Markutis?
Sí, ja sé que són uns dinosaures, però quins dinosaures!!!
Veig que ja m'ha perdonat Srta. Arumi. Jo també la perdono perquè enllaça vostè més que dinosaures uns monstres de quan la música popular no era una etiqueta pejorativa.
Perfecte, amics doncs!
Lo de la camisa m'ha entendrit, ho confesso. Bé, seré més curosa i intentaré no manifestar imbecil·litat quan entri a casa seva, tenir més sentit de l'humor i ser menys hipersensible. Uf, que difícil m'ho estic posant...
Adoro els Credence, potser són un dels millor grups dels darrers temps.
:D
Markutis, en el món del suc no hi ha matissos. Si no hi ha penetració no hi ha suc. Què portes posat, guapo?
Aleshores l'indústria del midó ha perdut un client, Modgi. I a la seva pregunta respondré que el pijama i un termòmetre. Si tot segueix el seu curs natural, dilluns exerciré la meva primera baixa laboral. Yupi!
haha
Bon Any Nou, mossènyer Markutis (amb retard).
Jo també voldria teoritzar, però estic una mica dropo (a nivell blogaire) darrerament. Així que quan es tregui el termòmetre i torni a carburar, ja ens dirà si va o no va sucar.
A mi m'agrada un noi amb camisa. Hi ha moltes maneres de porat-les. No necessiariament cordades fins a dalt i ben posades. Uns texans, una camiseta i una camisa al damunt semioberta...èxit assegurat... si vas net, esclar.
Publica un comentari a l'entrada