Aquí estic altre cop disposat a pagar el meu deute amb vosaltres, que sé que els dos últims dies no heu pogut dormir de l'angoixa existencial de no conèixer el desenllaç d'aquest meravellós ranking de vendes.
Nº3: Black Eyed Peas - "The E.N.D." (3.463.000 còpies)
Un grup d'allò més espontani. El que va començar com l'aventura de dos amics d'infància, l'un negre i l'altre filipí, que no es menjaven un torrat, canviant el nom del grup i afegint un mexicà ja semblava més resultón. Deu anys després hi afegeixes una caucàsica i la teva multinacional es torna boja per promocionar-te. Ara són un trencapistes, venent aquesta imatge de ventall obamià de cultures i bonrotllisme, com es pot observar en el videoclip que il.lustra la posició nº3. Però la realitat és ben diferent. Només cal que feu una ullada a aquest enllaç per saber com són realment les festes dels Black Eyed Peas. La versió vegetariana del famós video del David Hasselhoff, sense hamburgueses i a base de raïm. El resultat és igual de decadent.
Tampoc us estranyi que al video no hi hagi ni rastre dels altres tres perquè no se suporten. D'aquí a dos dies se separen, comencen a estimbar-se fent carreres en solitari i abans de que us n'adoneu es tornen a reunir.
Nº2: U2 - "No line on the horizon" (3.544.000 còpies)
Ja em sap greu senyor Valero, però no tinc gaire coses bones a dir del seu grup preferit. És més, si l'escena musical és una pista de ball i les bandes són les clientes del local, U2 és al rock d'estadi aquella dona granadeta i repintadíssima que continúa remenant el cul a les 6 del matí amb l'esperança de trobar pretendent quan la resta ja han desistit o cambiat de local. El problema és que de voltors amb el llistó baix que prefereixen a la noia fàcil abans de tornar a casa com els perdedors que són sempre n'hi haurà.
Nº1: Lady Gaga - "The Fame" (4.393.000 còpies)
L'infern fet persona. Ja vaig dir el que havia de dir al respecte en el seu moment. Ara prefereixo deixar parlar al senyor Christopher Walken, que ho expressarà amb més claredat:
diumenge, 10 de gener del 2010
dijous, 7 de gener del 2010
Greatest sHits
La premisa és tan poc original que fa mandra, però la realitat és tan tossuda a l'hora de demostrar que l'indústra discogràfica ha mort i es troba en un estat de descomposició avançada... Heus ací la llista dels 20 discos més venuts a tot el món durant el 2009. Sé que costa de creure però no m'invento res:
Nº20: Michael Bublé - "Crazy Love" (1.693.000 còpies)
Nº19: Jay Z - "Blueprint3" (1.693.000 còpies)Aturem-nos aquí. De moment tenim a un neo-crooner (amb tot lo exterminable que és aquest concepte) com el Michael Bublé, que ja no només d'atreveix a versionar standards de la música popular nordamericana sino que també posa les seves mel.líflues i esterilitzadores mans sobre Van Morrison i els Eagles. L'hereu natural de Michael Bolton. Asèpsia en estat pur per a petits monstres nostàlgics d'una època que no van viure. Perquè no ens enganyem, els vells nostàlgics segueixen escoltant Frank Sinatra o Paul Anka. És el seu quart álbum d'estudi i encara no s'atreveix a aportar res més que dues cançons originals al disc. Per altra banda tenim a un MC multimilionari que ja no té res a dir sobre la seva vida al ghetto, de la que porta parlant des del 1996 i fot 7 anys que ni se'n recorda. Ara es dedica a enmerdar amb la producció de la mà de Timbaland, The Neptunes y Kanye West, els tres genets de l'apocalipsi d'un estil musical que no sabria dir ben bé què és però que cada cop s'assembla menys al rap. I vosaltres direu: doncs millor! Als que ens agrada el hip hop no ens fa tanta gràcia.
Nº18: Michael Jackson - "Bad" (1.814.000 còpies)
Nº17: Nickelback - "Dark Horse" (1.820.000 còpies)
Nº16: Michael Jackson - "King of Pop" (1.986.500 còpies)
Nº15: Michael Jackson - "This is it (B.S.O.)" (2.013.000 còpies)
El tsunami Maikel Chanson (com deia la meva difunta iaia). O com el morbo pot aconseguir la fita històrica de que un artista col.loqui 6 àlbums entre els 20 més venuts d'un sol any. Sí, 6 àlbums. De moment en sabeu la meitat, ara podeu apostar en quina posició estaran els altres tres. Tot plegat fa pensar. Quants discos creieu que vendria si tregués al mercat un CD d'una sola pista amb una versió instrumental del "Don't worry, be happy" anunciant que al llibret hi enganxo la còpia d'una foto de la Madeleine McCann dos anys després de la seva desaparició que em vaig trobar de casualitat en un fotomatón?
Nº17: Nickelback - "Dark Horse" (1.820.000 còpies)
Nº16: Michael Jackson - "King of Pop" (1.986.500 còpies)
Nº15: Michael Jackson - "This is it (B.S.O.)" (2.013.000 còpies)
El tsunami Maikel Chanson (com deia la meva difunta iaia). O com el morbo pot aconseguir la fita històrica de que un artista col.loqui 6 àlbums entre els 20 més venuts d'un sol any. Sí, 6 àlbums. De moment en sabeu la meitat, ara podeu apostar en quina posició estaran els altres tres. Tot plegat fa pensar. Quants discos creieu que vendria si tregués al mercat un CD d'una sola pista amb una versió instrumental del "Don't worry, be happy" anunciant que al llibret hi enganxo la còpia d'una foto de la Madeleine McCann dos anys després de la seva desaparició que em vaig trobar de casualitat en un fotomatón?
Nº14: "B.S.O. Crepúsculo" (2.292.000 còpies)
Nº13: Pink - "Funhouse" (2.324.000 còpies)
Nº12: Green Day - "21st Century Breakdown" (2.571.500 còpies)
Nº11: Michael Jackson - "The Essential" (2.615.500 còpies)
Podria fer molta sang amb això de la banda sonora de Crepúsculo, però encara em trobo en estat de xoc d'assabentar-me que hi surten Muse, en Thom Yorke y OK Go. Qui no se n'anirà sense rebre és Green Day, la més puta gran mentida de les dues últimes dècades. No, no és punk això que fan. No, en Billie Joe Armstrong no és bisexual com diu ell, és marica. I no, que un grup amb 20 anys d'història tingui seguidors cada cop més joves no significa que mantingui l'autenticitat i l'esperit de la banda sino que continúa fent moralina progre per a retrassats mentals.
Nº13: Pink - "Funhouse" (2.324.000 còpies)
Nº12: Green Day - "21st Century Breakdown" (2.571.500 còpies)
Nº11: Michael Jackson - "The Essential" (2.615.500 còpies)
Podria fer molta sang amb això de la banda sonora de Crepúsculo, però encara em trobo en estat de xoc d'assabentar-me que hi surten Muse, en Thom Yorke y OK Go. Qui no se n'anirà sense rebre és Green Day, la més puta gran mentida de les dues últimes dècades. No, no és punk això que fan. No, en Billie Joe Armstrong no és bisexual com diu ell, és marica. I no, que un grup amb 20 anys d'història tingui seguidors cada cop més joves no significa que mantingui l'autenticitat i l'esperit de la banda sino que continúa fent moralina progre per a retrassats mentals.
I ara el que tots estaveu esperant (ui, sí!). Directes al Top-10:
Nº10: Miley Cyrus - "Hannah Montanah: The Movie" (2.764.000 còpies)
Com tot imperi del mal, Disney té la seva arma de destrucció massiva. El caball d'Atila del neoconservadurisme i la lobotomia no ambulatòria és aquesta nena de 17 anys. Ens ho podem prendre a broma, però estem parlant de la 29ª celebritat més poderosa segons la revista Forbes i la 59ª personalitat més influent del món segons la revista TIME (que, recorde-m'ho, s'autoproclama una llista que té en compte "líders, pensadors, herois, artístes i científics"). I és que la nena de tics autoritaris no va faltada. Que la seva música sigui merda és el de menys. Si no tingués un polvo de violència extrema mereixeria morir.
Com tot imperi del mal, Disney té la seva arma de destrucció massiva. El caball d'Atila del neoconservadurisme i la lobotomia no ambulatòria és aquesta nena de 17 anys. Ens ho podem prendre a broma, però estem parlant de la 29ª celebritat més poderosa segons la revista Forbes i la 59ª personalitat més influent del món segons la revista TIME (que, recorde-m'ho, s'autoproclama una llista que té en compte "líders, pensadors, herois, artístes i científics"). I és que la nena de tics autoritaris no va faltada. Que la seva música sigui merda és el de menys. Si no tingués un polvo de violència extrema mereixeria morir.
Nº9: Eminem - "Relapse" (2.877.500 còpies)
D'acord, els niggas' et respecten i tota la merda, però quina mandra fas!
D'acord, els niggas' et respecten i tota la merda, però quina mandra fas!
Nº8: Beyoncé - "My name is... Sasha Fierce" (2.881.500 còpies)
No és estrany que aquesta senyoreta de pandero descomunal reconegui que a l'escenari es converteix en una altra persona anomenada Sasha Fierce. És el mateix que em passa a mi, que de tant tenir-la fins a la sopa quan la veig o la sento em desdoblo. Confessaré que una vegada vaig anar a un concert seu i poca cosa es pot al.legar contra la seva veuassa i la seva presència escènica, però en vaig sortir amb aquell sentiment de culpabilitat que només pot ser equivalent al que se sent quan compres una entrada per veure actuar al Raphael o la Rocío Jurado.
Nº7: Michael Jackson - "Number Ones" (3.197.000 còpies)
Aneu a la merda ja, home!
No és estrany que aquesta senyoreta de pandero descomunal reconegui que a l'escenari es converteix en una altra persona anomenada Sasha Fierce. És el mateix que em passa a mi, que de tant tenir-la fins a la sopa quan la veig o la sento em desdoblo. Confessaré que una vegada vaig anar a un concert seu i poca cosa es pot al.legar contra la seva veuassa i la seva presència escènica, però en vaig sortir amb aquell sentiment de culpabilitat que només pot ser equivalent al que se sent quan compres una entrada per veure actuar al Raphael o la Rocío Jurado.
Nº7: Michael Jackson - "Number Ones" (3.197.000 còpies)
Aneu a la merda ja, home!
Nº6: Kings of Leon - "Only by the night" (3.267.500 còpies)
De la mateixa manera que tota cerimònia dels Oscars té la seva Juno, tota llista d'èxits té els seus Kings of Leon. La moda indie de la temporada. Que consti que m'agraden, però comença a ser escandalosa la seva repercussió. Mola, però no tant. El cantant té una veu trencada curiosa i el grup en general fot pinta d'estar format per una colla de white trash que viu en una caravana al mig del desert amb l'FNAC al costat, però no deixa de ser garatge.
Digues-li Vanessa Carlton, digues-li LeeAnn Rimes, digues-li Regina Spektor, Mandy Moore, Marie Digby o Taylor Swift. És un puto clon. La mateixa veu, la mateixa cara de reina del ball i un suposat talent per composar cançons. L'única sorpresa possible és si toca piano o guitarra. Deixo un video que ni tan sols és de la interessada sino d'un altre clon wannabe que li fa un cover. A veure si també es fa famosa aviat i entre totes es treuen els ulls.
Nº4: Michael Jackon - "Thriller"(3.382.000 còpies)
De vegades em desperto suant a mitja nit, havent somniat un món on tots són fanàtics del Jacko (del cantant em refereixo, dels de la substància ja n'estic envoltat al barri) i s'assemblen al Mag Lari. Terrorífic. Per si el disc més venut de la història necessitava una empenteta, aquí la té. I el més trist de tot plegat és que l'autèntic artífex encara no n'ha vist ni un euro.
I ho deixo aquí perquè aquesta entrada és a un sol paràgraf de començar a ser dividida en versicles. Demà, el podi d'honor.
De la mateixa manera que tota cerimònia dels Oscars té la seva Juno, tota llista d'èxits té els seus Kings of Leon. La moda indie de la temporada. Que consti que m'agraden, però comença a ser escandalosa la seva repercussió. Mola, però no tant. El cantant té una veu trencada curiosa i el grup en general fot pinta d'estar format per una colla de white trash que viu en una caravana al mig del desert amb l'FNAC al costat, però no deixa de ser garatge.
Digues-li Vanessa Carlton, digues-li LeeAnn Rimes, digues-li Regina Spektor, Mandy Moore, Marie Digby o Taylor Swift. És un puto clon. La mateixa veu, la mateixa cara de reina del ball i un suposat talent per composar cançons. L'única sorpresa possible és si toca piano o guitarra. Deixo un video que ni tan sols és de la interessada sino d'un altre clon wannabe que li fa un cover. A veure si també es fa famosa aviat i entre totes es treuen els ulls.
Nº4: Michael Jackon - "Thriller"(3.382.000 còpies)
De vegades em desperto suant a mitja nit, havent somniat un món on tots són fanàtics del Jacko (del cantant em refereixo, dels de la substància ja n'estic envoltat al barri) i s'assemblen al Mag Lari. Terrorífic. Per si el disc més venut de la història necessitava una empenteta, aquí la té. I el més trist de tot plegat és que l'autèntic artífex encara no n'ha vist ni un euro.
I ho deixo aquí perquè aquesta entrada és a un sol paràgraf de començar a ser dividida en versicles. Demà, el podi d'honor.
Etiquetes de comentaris:
crítica pretenciosa,
música,
tendències
dilluns, 4 de gener del 2010
Bessones
No, aquest post no té res a veure amb les meves aventures de cap d'any, per molt suggerent que resulti el títol. És més, perquè els homes associem el concepte bessones a un sexe èpicament increíble? Memòria selectiva, suposo. Quan parlem de bessones mai ens vénen al cap Pili i Mili o les basques de Pekín Express. El cas és que avui us vull parlar de la persona amb la sort més radicalment relativa del món: Patricia Bündchen.
Com podeu comprovar, la Patricia està molt bona. Fixeu-vos si està bona que és la germana bessona de la Gisele Bündchen.
La Gisele està considerada una de les dones més boniques del món de forma unànime. La Patricia no.
La Gisele ha tingut incontables relacions amoroses amb tota mena de celebrities, des del Leonardo Di Caprio, passant pel surfista Kelly Slater, el Josh Hartnett i el fugaçment jugador del Barça Francesco Coco, fins a casar-se amb el Tom Brady. La Patricia continúa soltera i no se li coneixen relacions estables.
La Gisele és la model més cotitzada del món. La Patricia va tenir una brevíssima i fallida carrera en el món de la moda.
Mentre la Gisele es fa un fart de treballar i s'emporta tota l'atenció i els flaixos, la Patricia li fa de manager viatjant de gorra per tot el món, acumulant una fortuna amb el seus percentatges i portant una vida còmodament anònima.
Quan la Patricia va decidir que la Gisele no cobraria més en dòlars perquè era una moneda devaluada, qui es va emportar tots els pals va ser la Gisele. La Patricia només es va emportar els euros.
La Patricia es pot deixar anar tant com vulgui i convertir-se en un lleó marí, que ningú li dirà res perquè és la que signa els contractes de l'estrella. El dia que la Gisele s'engreixi o s'aprimi mig quilo li faran un judici sumaríssim i la treuran a hòsties del pedestal.
Digueu-m'ho vosaltres: lo d'aquesta noia és bona o mala sort?
Digueu-m'ho vosaltres: lo d'aquesta noia és bona o mala sort?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
















