diumenge, 22 de febrer del 2009

Tinc mal perdre

Ja m'avanço al gag del Crackòvia

Ja és definitiu: sóc oficialment antipericu. 27 anys m'ha costat predre-li tot el respecte i apreci que li tenia al RCD Espanyol, del que fins i tot he sigut soci la primera meitat dels 90. Em sap greu pels meus pares, la meva germana i algun altre espanyolista decent que conec, però de motius me'n sobren:

1) Com a equip, el seu joc de merda i conservador a més no poder. El blanc-i-blau fa anys que és un dels equips més cínics i desagradables de veure no ja d'Espanya sino de tota Europa. I això no vé d'ara, ho ha de ser per força un equip que ha vist passar jugadors com Mendiondo, Mino, Eloy Pérez, Torres Mestre, Pacheta, Ivan Helguera, Toni Soldevilla, Pablo Zabaleta o el mateix Pochettino.

2) La seva afició reaccionària i essencialment antibarcelonista, que l'únic que té de catalana és el victimisme. Gent a la que he vist fer coses com posar-se darrera d'una de les porteries de la Ciutat Esportiva de Sant Adrià per insultar i atemorir un nen de 7 anys que l'únic pecat que ha comès és jugar al Barça.

3) Té jugadors autènticament malparits com el senyor Raúl Tamudo, que a part de posar i treure entrenadors i jugadors és capaç de vetar un mitjà de comunicació perquè un columnista va escriure un dia que les ulleres de pasta que porta se les posa per semblar intel.lectual. Com el senyor Dani Jarque, que tot i néixer a Sant Boi es considera andalús i es nega a parlar en català, o com l'actual jugador del Deportivo i ex-periquitu Sergio González, que publicita opinions tan pintoresques com aquesta.

4) L'analfabet del seu president. Una de les poques persones, amb Enric Reyna, capaç de parlar el català amb accent castellà i el castellà amb accent català, sense deixar de destrossar a cap dels dos. I que consti que Daniel Sánchez Llibre és el que menys crítiques mereix.

5) Per Tomas Guasch, que ostenta el rècord de detestabilitat encabible en una sola pèrsona i representa tot allò que em remou l'estómac de l'entorn d'aquest club: madridisme encobert, antibarcelonisme furibund, espanyolitat (que no espanyolisme) recalcitrant, catalanofòbia autolesiva, forofisme i sectarisme familiar (només cal veure a la seva filla per adonar-se com li ha menjat el coco).

Només em queda una curiositat: quants gols es deixarà encolomar l'Espanyol a Montjuïc la setmana vinent? Ja t'hi pots pujar de peus que no seran menys de 3, perquè juga contra el Mandril. I lo trist de tot plegat és que no ho faran expressament, els hi surt de dins. L'Estadi s'omplirà de merengons i no hi haurà pressió ambiental per l'equip rival, l'afició es preocuparà més de celebrar haver guanyat al Barça i de que se'ls senti per la tele que d'animar, seguir en posicions de descens serà el de menys perquè ja han arreglat la temporada, si es perd no passarà res perquè en el fons perjudica al Barça i la gent marxarà contenta. I la plantilla? Aquesta setmana hi haurà entrenament específic de velocitat (per demanar-li la samarreta al Raúl al final del partit) i jugades assajades (com semblar afectat al declarar a la premsa que "esta no es nuestra liga" o "6 de 6 puntos contra los grandes es casi imposible"). I jo no ho hagués dit mai, però me n'alegraré si baixen a Segona per menys de 3 punts.

13 comentaris:

... ha dit...

lo de ser de l'Espanyol és una de les històries aquestes que hem de decidir si és veritat o no? Realment hi ha seguidors d'aquest "equip" ?
Voto la C aquest cop :D

Anònim ha dit...

Dissabte semblava que el Barça estigués regalant el partit a l'Espanyol. No vull ser malpensada, però crec que amb tota aquesta campana, encapçalada sobretot per tv3 per posar l'Espanyol com l'equip tan i tan català amb bonrollete, sembla que hi hagi hagut alguna mà negra pel mig. Sinó, no s'entén el mal joc del Barça de dissabte.

Tv3 senbla que estigui creant una realitat fictícia del que és el futbol a Catalunya. I compte, tampoc no dic que tv3 hagi de ser exclusivament del Barça ni molt menys, però és impensable algunes coses que diuen per insistir en la catalanitat de l'equip. Un equip que basa la seva existència en ser anti-barça, no tant per ells mateixos.

Des del principi de la lliga he tingut clar que a l'Espanyol no el deixaran baixar.

I de rebot, qui serem els perjudicats...?

Molt bona i encertada la referència lingüística que has fet del president.

Sort que avui hem guanyat, sinó el cabreig encara seria més gran.

Anònim ha dit...

(on dic "campana" volia dir "campanya")

Josep ha dit...

Es pot vostè creure que, en alguna ocasió, he publicat alguna coseta en una revista parica?

Per a ells, el meu agnotsticisme futbolero és millor que el barcelonisme bonrotllista.

Valero Sanmartí ha dit...

Em sumo a la iniciativa de l'Albert: perquè no s'inspira en la seva estapa periquita per crear el següent post del joc de la megalomania? Sé qué ha de ser dur recordar-ho i que és una etapa que prefereix oblidar. Ulleres dilatades, porno amateur, assetjament sexual a la feina... res comparat a una afició oberta cap a l'Espanyol. Sigui fort. Pot comptar amb el nostre suport.

Markutis ha dit...

@Albert: Pericos, pericos n'hi ha pocs, ja ho vaig analitzar en un post anterior, però haberlos hailos. I no es confongui, jo no he sigut mai de l'Espanyol per molt que el meu pare me'n fes soci. Jo era un barcelonista amb simpaties per l'Espanyol.

@iaia: No ho crec, de debò. TV3 fa el que fa perque ha de vendre la moto i no deixa de ser sponsor. A més, algun esforç per catalanitzar el club se li ha de reconeixer al Sanchez Llibre. La substitució de la ñ per la ny en el nom i el canvi de l'himne bilingüe a un íntegrament en català han sigut en el seu mandat.

En el joc del Barça crec que hi van influir força l'actuació de l'àrbitre i l'actitud dels jugadors pericos. I creu-me que l'Espanyol pinta poc a la federació. Ja han baixat altres vegades i aquest any tenen molts números per baixar. Tants, que haurien d'aconseguir 6 victòries en 14 partits quan n'han aconseguit 4 en 24 jornades. S'ho juguen tot de la jornada 27 a la 30, que juguen contra Mallorca, Osasuna, Deportivo i Numancia consecutivament.

@Josep: Jo també he escrit per un diari espanyolista durant un any. Les coses que vaig veure allà em servirien per escriure un llibre. Em pagaven i tot, però no compensa.

@Valero: No va ser tan dur com es pensa. Jo vaig ser soci des de l'últim ascens fins la primera temporada a Montjuïc. Va ser una bona època. Amb el Camacho van quedar 6ens i 4rts i es van classificar per la UEFA les dues primeres temporades, en Jordi Lardín es fotía un fart de marcar-li gols al Madrid i gairebé sempre els guanyaven, hi havia força golejades i fins i tot jugaven bé. Quan va marxar el Camacho al Sevilla, la 96/97, Paco Flores va salvar el descens jugant amb molts nanos de la casa (Tamudo, De Lucas, Sergio, Morales) i va ser l'últim any a Sarrià. La següent temporada, la primera a Montjuïc, va tornar Camacho i va ser una temporada tranquila en que van quedar 10ens. En tot aquell temps només ho vaig passar malament quan venia el Barça de visitant i havia de dissimular.

sr. Manel ha dit...

Sr. Markutis, reservi's la ira per quan aquest cap de setmana l'espanyol es deixi fotre 5 pel madrid...

Anònim ha dit...

Chorradas, el Espanyol ha sumado más puntos en casa contra el Madrid que contra el Barça y en las últimas cuatro temporadas, se lo ha follado tres veces en Montjuïc. No es culpa del Espanyol que Catalunya esté lleno de merengues, alguno de ellos catalán y que vayan al campo.
Soy culé, pero opiniones como las tuyas me repelen, son antideportivas y demuestran que te interesa el fútbol un pimiento.
Además, me da pena un tío que es capaz de cambiar de equipo, No me fío de alguien como tú. De un equipo de fútbol no se cambia nunca.
Un saludo

Markutis ha dit...

Estimado anónimo, la próxima vez lee un poco mejor, porque yo no me he cambiado de equipo. Eso sí, gracias por tu opinión, últimamente iba estreñido y me cago en ella muy a gusto.

Dr. Muerte ha dit...

jajajajajaaajajajaja, boníssima resposta! feia dies que no reia llegint blogs o comments i ho has aconseguit. Gràcies!!!
Por cierto anónimo, yo no me fiaría de alguien que esconde su identidad.

Anònim ha dit...

Aquets club que tant us incomoda,jugant com a local contra el vostre Barça ha sumat 77 punts, en canvi contra els blancs 84. Podeu comentar el que volgueu, però aquesta és una dada ben objectiva, però clar, una mentida de tant repetir-la, al final es converteix en veritat. Diferents gossos, amb mateixos collars. I pel que fa al Madrit, si sous, uns i altres, tant bons, doncs que us facin una lliga per vosaltres. En podriem dir, la lliga dels ben parits. He vist també que gent de l'Osasuna parla de no sé quins fabors. Doncs si a l'Espanyol d'en Lotina no li haguessin anulat un gol legal al Sadar, els pericos hauriem pogut jugar, com a mínim una prèvia de champions.
Com que sous tant i tant bons, suposo que us ha de costar molt reconèixer que l'Espanyol va ser superior tacticament al Barça.
I per cert, li podrieu dir a Cuní que aquest any proposi com a catalans de l'any a en Valdés, o a en Busquets. Segur que guanyen.
Salut!

Josep ha dit...

els futboleros són éssers humans realment particulars. Els hooligans de clubs marginals (Rayo Vallecano, Espanyol, Llevant...) tenen una patologia afegida. No dic que siguin dolents, només que pateixen més.

Anònim ha dit...

De totes maneres, l'article no deixa de tenir la seva gràcia. Pràcticament tots els punts que ha comentat el seu autor, també poden ser atribuibles al Barça.