dissabte, 8 d’agost del 2009

Succedanis

El món s'amaricona per moments. Vivim en societats on els nens no es pelen els genolls perquè dissenyem parcs plastificats, sense cantoneres i de terra encoixinat, on no hi ha trampolins a les piscines perquè són perillosos i en les que la gent s'empastifa de crema bronzejadora abans de sortir de casa no fos cas que es cremi de camí a la platja. Sigui quina sigui l'activitat que decidiu realitzar, en nom de la vostre seguretat us trobareu amb tants topalls i restriccions que resulta impossible ignorar perquè el concepte diversió responsable és una puta fal.làcia. És més, estic en disposició d'afirmar que tota activitat humana ja s'ha convertit en un succedani.


Bricolatge Vs. Ikea
Com si fos el mateix dissenyar i fabricar els teus propis mobles amb fusta de veritat que seguir unes instruccions a prova d'inútils durant 20 minuts per acabar decorant casa teva com el 80% de la gent. Com si pel fet de col.locar cada peça al seu lloc deixessis de ser un subnormal. Perquè la gent es preocupa tant de qui cus les pilotes de Nike i ningú es pregunta qui omple tan minuciosament les bosses d'Ikea amb claus allen i els cargols justos? Jo no vull dir res, però el día que es destapi l'escàndol lligarem caps del perquè hi ha tant de secretisme amb el nombre d'habitants de la Lapònia sueca i el fet que tinguin els ulls axinesats.

Viatge exòtic Vs. Resort
Volar milers de quilòmetres per acabar en una mena de presó creada per i per a occidentals on et parlen en el teu idioma i tens totes les comoditats per a sentir-te com a casa. I si a partir del tercer día comences a avorrir-te com una ostra sempre et podras anestesiar a base de còctels aigualits i mantenir-te ocupat amb tota classe d'activitats mongoloides. En canvi, si comets la temeritat d'ignorar els privilegis de la teva pulsereta i et decideixes a sortir a l'exterior descobriras que l'únic que hi ha en quilòmetres a la rodona són barris residencials per a milers de treballadors de presons com la teva i potser una Platja d'Aro autòctona on et veuran com un dòlar amb potes i t'intentaran col.locar tota classe de souvenirs de merda que fins i tot et farà vergonya regalar perquè la seva qualitat és encara més ridícula que el seu preu. Per sort, et podras fer moltes fotos a la platja privada de l'hotel amb el cambrer que fa més pinta d'indígena i abans de tornar passaras pel duty free de l'aeroport a comprar una guía del país en qüestió i poder explicar quatre coses als amics, perquè no en tens ni puta idea de com és.

Esports de risc Vs. Esports d'aventura
I és que a qui no li dispara l'adrenalina fer una travessía en quad a 30 per hora i amb el monitor pendent de que tothom vagi en fila i ningú es faci avançaments? Rutes de barranquisme on el salt d'aigua més gran que veuràs no esquitxa, descensos pel riu on després de 45 minuts remant sense parar al costat de la familia Ulissess la gent es raja a mitja excursió perquè al primer remolí s'ha tombat la barca. Per sort, després et compensen l'activitat fallida amb un circuit de tirolines de xiquiparc on si a sobre fas una mica el burro et criden l'atenció. Algú amb bon criteri va suggerir suprimir la paraula 'risc' d'aquest tipus d'activitats per la més familiar 'aventura'. La realitat és que em produeix més emoció creuar algunes zones del meu barri que qualsevol d'aquestes activitats, i ningú em fa firmar un paper on em declari totalment responsable del que em pugui passar.

Puta Vs. Escort

L'escort no és res més que una puta que no té collons per assumir el que és. Per alguna estranya raó, tot i cobrar notablement més que una puta normal es considera amb autoritat moral per a posar més condicions. En comptes d'ensenyar carn al carrer o acostar-se als clients al puticlub s'anuncia per internet amb fotos d'estudi retocadíssimes i frases de l'estil "modelo de portada", "medidas perfectas" o "un sueño hecho realidad". Després, quan la veus, igual està menys bona que la que hi ha a les rodalies del Camp Nou. N'hi ha moltes que són partidàries de portar aquest classisme a l'extrem i s'anuncien "sólo para señores solventes" o amb l'inquietant etiqueta de "nivel VIP". Per demostrar que ténen classe els seus anuncis contenen alguns extres com "lluvia dorada", "me trago tu leche" o "besos apasionados en la boca", però resulta sospitós que sovint vinguin acompanyats d'advertències com "no se negocian tarifas". Algú creu realment que després de deixar la lleterada i pixar-te a sobre d'una paia espectacular que minuts abans t'ha fotut la llengua fins l'esòfag li intentaràs colar una rebaixa? Igualment sospitós resulta que després de fardar de possibles amb coses com "piso tranquilo zona alta" o "hidromasaje" l'advertència sigui "sólo pido higiene". A 150 euros l'hora li vé gent que no es renta? No diu que té una dutxa collonuda? La pura realitat és que aquestes putes pretesament de luxe són unes desmenjades sense cap professionalitat que depenent de la fila que facis et posen més o menys trabes i al nivell de preus que gasten amb un o dos clients al día durant temporades curtes els dóna per viure com reines. La llàstima és que sempre hi ha algú que pica amb aquests anuncis, encara que surti amb sensació d'estafa i sense ganes de repetir. O això m'han explicat.

I així, fins a l'infinit. Porca misèria!

8 comentaris:

Molon labe ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Molon labe ha dit...

Genial el post, sobretot el final "O això m'han explicat." espero que no sigui el succedani de: "hi he anat vs això m'han dit els que hi han anat" :), amb tot molt bo el post.

Agnès Setrill. ha dit...

Ja ho diuen els vells, que les putes no són el que eren...

Anònim ha dit...

Tot això per dir-nos que has anat de putes i t'han tongat 150 fordos.

Anònim ha dit...

No hi puc estar més d'acord. Ara bé, ho he de reconèixer, m'agrada molt el rotllo "formalitat". M'agrada anar als restaurants i que em tractin de "Senyor Gené" i "què prendran aquesta nit?", viatjar vestit amb roba de marca i que les putes siguin de luxe.

Sé que tot plegat és una collonada, en sóc conscient, però... m'agrada, encara que no ho sigui, de vegades, sentir-me com un senyor.

Pobre de mi.

Josep ha dit...

Val a dir que, en alguns casos, el succedani és millor que l'original.

Més adaptat al gust del consumidor.

Modgi ha dit...

memorable, Markutis! Una tira-de-la-manta de la descafeïnada societat post-post-moderna. Hi podríem afegir:

Barça vs Arsenal
Trainspotting vs Requiem por un sueño
Farlopa vs Red bull

esètera, no?

Pare Bukkàkez ha dit...

A mi, més que molestar-me perquè tot s'estigui amariconant i tornant light, em toca els ous que la gent no se n'adoni i ho assumeixi.
Fas ràfting, sí, és entretingut, però no et flipis pensant-te que ets un heroi que et jugues la vida.

Jo compro mobles d'IKEA, sí, ho faig perquè són barats i fàcils de muntar amb instruccions per mònguers, lo qual em va de perles per la meva mandra i la llei del mínim esforç/cost. No vacilaré a ningú del seu disseny ni de lo bé que els he muntat ni de sa puta mare.
Cal acceptar les coses que fas, sabent si te mèrit/valor o no.