No cale, amable cituadanu. Yo ja me fais la depilació làsser a l'entreseju.
Els desastres de rodalies RENFE, l'aeroport d'El Prat i l'AVE, la broma de l'Estatut retallat i mai aplicat, la vergonya constant del tripartit, l'intervencionisme salvatge, els informes estúpids que costen morterades de calers, el cas Millet, l'operació Avispa... Què més necessitem per reaccionar?
P.D: No em referia a això quan deia que avui faria sang. És més, em temo que ja se'n surten prou bé solets.
P.D.2: Post dedicat al meu benvolgut Modgi.
18 comentaris:
I a sobre CIU diu que no tenen res a veure amb dos dels imputats, que "estaven distanciats de la direcció". De sa puta mare, estaven distanciats.
Cada dia és més vergonyós. Linxaments a la plaça del poble ja.
Sap què passa? Que tinc tendència a posar-me amb el que mana. Quan hi hagi algun escàndol urbanístic a Sant Cugat, que és ja l'únic lloc on pinta alguna cosa aquesta gent, avisi'm que li fotré canya a CiU.
Senyor Markutis, com que trigava li he deixat un comentari al post anterior.
Recorda que li vaig comentar que sí que hi havia hagut batlle PPero a Catalunya? Doncs ves per on, segons el Mundo, açò és el que Garzón ha anat a mirar a Llavaneres (bé, el pacte urbanístic que fóu la pega i ciment del pacte).
Ara anem de debò, què collons podem fer? I no comencem amb hòsties de napalm i metralleta. Jo vull fotre'ls fora de debó, no smniar truites de 2 ous i fer-me una palla mental.
Està en el seu dret. Jo, en canvi, prefereixo fotre'm amb tots. És que no m'agrada discriminar ningú.
Però no pateixi, que l'avisaré. Li va bé encara que sigui a qualsevol altre lloc que no sigui Sant Cugat?
Sr. CusCus, el que proposa té sentit. Però fotre fora a qui per posar-hi qui?
Merdevalista, cal posar-hi algú?
Si la resposta és sí, no ho faci sense abans haver canviat les regles. Una cosa que em sembla molt eloqüent és la inexistència en català o castellà del concepte anglosaxó "accountability", que vindria a ser "assunció de responsabilitat"/"qui la fa, la paga"/"apetxugar amb les conseqüències"...
Per mi el dilema no és a qui posem, sinó què fem? Com ho canviem per evitar que això ens torni a passar.
Ara, si cal, li proposo govern:
- Markutis, Interior amb LoGené de Trànsit.
- Què t'anava a dir, Sanitat
- Valero Sanmartí, control de la CCTV
- Sr.Manel, Cultura
- Dr. Muerte, Economia (no li tremolarà la mà a l'hora de tallar caps)
- Pere Llufa, Treball
- Albert, Indústria (explosius, especialment)
Molt fàcil, CusCus, d'entrada fer el que ja fem, que és veure la realitat i procurar que els altres la vegin. I a nivell més pràctic, d'aquí a un parell de mesos entrem en any electoral pel Parlament de Catalunya. Unes eleccions davant les quals cal reaccionar i, d'una puta vegada, no oblidar.
Prepari's per veure encès el ventilador i unes esquitxades de merda sublims perquè els sociates ja saben el que s'hi juguen:
http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20090517/53705166375/las-proximas-elecciones-catalanas-se-convierten-en-la-prioridad-estrategica-del-psoe-zapatero-montil.html
Si torna a funcionar el populisme i la política de la por a la dreta, aquest país està perdut.
Markutis,
no dubti que ho farà. Com li he dit, l'alternativa no és precisament engrescadora. Traure el Monti per posar Mas, Puigcercós o qualsevol altre no fa trempar ningú ni arregla el problema.
Cal acció més radical.
Totalment d'acord. Amb la tonteria que "ve el PP!" aquests han aconseguit el poder absolut a Catalunya, quan realment per als catalans són tant o més nocius que els altres. Hi ha alguns, però, que se'ls veu acorralats. La darrera tonteria de l'alcalde Hereu, per posar-se a plorar (o a riure, segons com es miri): "S'estan llençant bombes de desil·lusió massiva contra BCN" Ja no saben com amagar la seva incompetència?!
Mirin, jo no sóc un antisistema. El vot nul o l'abstenció els puc arribar a justificar en la mediocritat, però no quan qui governa i ostenta la major concentració de poder en democràcia de la història d'aquest país és la ineptitud personificada en un partit polític. Tampoc crec en el vot útil ni en la divisió ideològica entre esquerra i dreta, perquè s'ha difuminat per complet.
Em nego a l'espanyolització de Catalunya, a la progressiva pèrdua identitària que sota el PSC-PSOE s'està duent a terme. A algú li estranya que amb el perfil d'alcaldes socialistes que hi ha a l'àrea metropolitana de Barcelona això cada cop s'assembli més a Marbella? Em nego a l'existència de polítics que volen arrencar crostes i que equiparen l'independentisme amb la Falange. Em nego a una manera de fer política que mentre parla de justícia social, igualtat i progressisme destrossa els barris, és sectària, discriminatòria (positivament, és clar) i representa el caciquisme populista més ranci.
I crec en els gestors. No vull un líder paternalista al que admirar ni que em salvi la vida. El que vull és que no me la dificulti i si ja me la pot facilitar és l'hòstia. Crec en representants que no em facin passar vergonya i que més enllà de simpaties personals mantinguin una certa decència estètica respecte al ciutadà. Crec en polítics no sucursalistes que puguin prendre decisions pensant més en el que em semblaran a mi que no pas al secretari general del partit a Madrid. I, sobretot, crec en la immensa càrrega positiva de l'alternància de poder.
Sr. Cuscus, estic amb vostè pel que fa al canvi de regles. També a la república romana tenien una corrupció aberrant, però alhora algun concepte aprofitable. Si consideraven que havies fallat o havies estafat, et tiraves deu anys sense poder presentar-te a cap magistratura. Això i l'ostracisme són principis que podrien també donar un bon ús.
En el fons, però, el problema és tant del sistema com de les persones. Perquè per un amb ètica que hi hagi, sempre hi haurà una majoria disposada a omplir-se les butxaques. Ja veu, les alternatives també em provoquen pessimisme.
Però millor una alternativa que quedar-me parat. Si vostè enarbola bandera, jo el segueixo.
Què collons, votin al senyor gerent.
Al meu taller tinc feina per tothom, psst, això sí, pago en negre eh?
Estiguin bonets.
Només com a detall, l'ex-regidor d'urbanisme de Sant Andreu de Llavaneres tenia una empressa constructora a Sta. Coloma (a més de treballar abans a l'ajuntament). Heus ací la connexió.
El problema de base és manca d'assumpció de responsabilitat. I el sistema electoral afavoreix: si hom pogués votar per les persones (sistema anglès, francès o dels EUA, p.ex.) seria més senzill fer fora la fruita podrida. Havent de votar un grup, l'incentiu que ténen no és comportar-se bé, sino fel·lar la persona que decidirà en quin lloc de la llista van. Però canviar el sistema electoral requereix que no ho facin els que poden fer-ho, perquè se n'aprofiten (és a dir, que ja els va bé).
Una altra font d'accountability podria venir de la premsa però aquesta ha estat desactivada. Crec que ací tenim suficients periodistes com per explicar millor que jo com i perquè, però crec que es resumeix en caciquisme.
Així que només ens queda bé la justícia (que està sent polititzada i, per tant, desactivada), la UE (que podria ser un contrapoder), bé un alçament popular o bé un sobtat subidón ètic de la nostra classe política.
Diguim quina els sembla més probable.
No veig perquè s'encandalitza tant el personal.
Tot un exèrcit de iaies dient a les portes de l'ajuntament de Santa Coloma "ya se venia venir". Doncs perquè el vau votar amb majoria absoluta, gilipolles.
Sé que sona a discurs cínic i passota d'aquests que tant es porta a la blogosfera, però m'irriten molt aquestes onades d'indignació passatgeres a cop de noticia televisiva. Ara estarem un parell de setmanes omplint-nos boca de paraules com responsabilitat, control, bones maneres, intransigència, duresa i bla bla bla. I d'aquí uns quants mesos tornarem a parlar de veure quan torna a ploure que està tot molt sec.
El problema de veritat és que tenim totalment interioritzat i normalitzat i acceptat el fet que la gent que té càrrecs públics cometi irregularitats. Quelcom cultural suposo.
Una salutació.
"Sap què passa? Que tinc tendència a posar-me amb el que mana."
Em passa el mateix.
Jo director del SCT? El pollastre que es muntaria...
A mi no m'importa que em titllin de dretà, cadascú que pensi el que li surti. El que sí molesta és que et redueixin a x o y partit. Perquè no ho oblidem, ara mateix la tendència no crea el partit, sinó que el partit crea la tendència. Una tragèdia que es tradueix en una societat idiotitzada que defensa el seu partit com si fos el seu equip de futbol.
Si a mi em pregunten, per incorrecte que pugui semblar, diré que m'agrada el sistema presidencialista mixt de la IV República francesa. Sí, heu llegit bé, presidencialisme. Perquè a França ho tenen molt clar, el president ha de ser el president de TOTS els francesos, a qui es deu, no el líder del seu partit. És autoritari, però prefereixo això a un govern de faccions polítiques en lluita pels seus interessos propis.
A mi no em cau bé el Carretero, penso que és un malparit. Ara, un partit transversal amb un objectiu central i que no es basa en el sectarisme, m'engresca. Tot i que possiblement aposti pel "vot útil" encara que només sigui per fer fora als ecogilipolles del govern, perquè us ho dic ara: l'Herrera farà enyorar al Saura.
Crec que l'entenc, sr. Markutis. Jo tampoc veig gaire diferències entre el que fan uns i altres i, en el fons, el què vull és un governant que sigui, com vostè diu, un gestor eficaç que resolgui els problemes com s'ha de fer.
El problema és que precisament la manca de diferències clares entre faccions polítiques vicia l'alternància de poder. Si en el fons són tots la mateixa merda, no sé què guanyem amb el canvi.
Ara bé, dubto molt que el fet que renegui de tots els polítics em converteixi tampoc en un antisistema. El que penso és que el sistema no té credibilitat i necessita canvis interns urgents. Cal una renovació de la classe política, una veritable purga. Tot i això, no estic segur de com s'ha de fer i seria insincer si triés una opció ara mateix. Ho lamento pel sr. CusCus, però no veig probable cap de les opcions. La que desitjo no és ni tan sols possible i la que crec recomanable, que és que els polítics acabin ells mateixos amb la seva pròpia farsa, no la veig probable. Perquè no me'ls crec i perquè estic segur que, per més que avui s'hagin començat a anunciar mesures, no serà altra cosa que un rentat de cara.
L'opció que desitjo la desactiva el "quelcom cultural" al que s'ha referit el sr. Ararat. La gent ja s'hi ha acostumat. I el que és encara pitjor és que la gent es consola amb opis diversos. Però bé, això ja és el que interessa en aquells cabrons.
Ens miren, es riuen i posen l'àudio: "que la sigan mamando".
PD: sr. Lo Gené, en Saura és un monstre. Se n'ha de saber per mantenir-se al càrrec fent-ho tan rematadament i aberrantment malament.
ens hem d anar mentalitzant de la perdua de catalanitat del pais...
tot i les mesures que es duen a terme per evitar ho ....
les elits , classes patricies i " capital" si que romandran catalanes, crec....
Publica un comentari a l'entrada