Ara que sembla que gira el vent i deixa de bufar de cara. Ara que tot costa més. Ara que ens adonem que la sort també juga i té un paper més important del que li voliem donar. Ara que allò extraordinari deixa de ser la normalitat. Ara que suren les debilitats i enxampen la nostre arrogància amb els pixats al ventre. Ara que portem tres partits seguits empatant fora de casa. Ara que deixem de ser primers. Ara que ens persegueixen la grip A i les lesions just a la vigília de dos partits que marcaran la nostre continuïtat a la Champions i el pols de la lliga. Ara és quan em sembla que heu de veure això:
Perquè sovint quan van mal dades és quan esbrinem quin és el valor real de les coses. Perquè el gran mèrit de la victòria és que té el revers de la derrota. Passi el que passi la setmana que vé, estic orgullós de ser del Barça. Diuen que el futbol no té memòria, però nosaltres sí.
20 comentaris:
A veure si ara serem nosaltres els dels "esperits de juanitos" i merdes com aquestes. Però, mira, si ha de valdre per rés, aposto per l'Esperit de Sylvinho...
A Can Barça a la mínima que les coses van una mica maldades ja sembla que s'ensorri el món. Repetir el que s'ha aconseguit aqust any és quasi impossible. Vam tenir molta i molta sort que, com diu, juga un paper més que determinant.
Collons, empateu tres partits i ja és la fi del món? Nosaltres, quan guanyem dos partits seguits ja sembla que hàgim guanyat la lliga!
Us ho preneu tot molt a pit.
I per caritat humana, no diré res de l'Osasuna.
Encara no Mestre Markutis.
Faci esperar el pessimisme una setmana.
Ben fet, Markutis, mantenint viva l'afició. L'any passat, abans de qualsevol partit crucial, passava abans pel teu blog que per la premsa esportiva.
Sr. Markutis, si rellegiu el primer paràgraf amb accent argentí, el text accentua la seva èpica.
Oh, l'Extremadura, equip del meu cor!!!
Amén
Josep, volia esperar a que acabés el partit per replicar-te, però millor que me'n vagi a dormir abans que ens en cardin 3 més i ens acabin deixant amb 9.
(Guaita, ara que he deixat de mirar-lo, gol de Massud. M'en vaig a dormir, definitivament).
Els meus condols, Iaia Punkä
Markitus, estic amb l'Anthony S. Aquest equip ha demostrat sobradament del que és capaç. No calen vídeos épics ni collonades per l'estil.
I dit aixó dimarts tocarà patir. especialment a mi que a l'hora del partit jugo amb el meu equip de bàsquet. Grrrrrrrr!
No pretenia que això fos un video motivacional. El que dic és que com el Barça quedi eliminat de la Champions això serà el caos i la destrucció i seria bo que tinguessim una mica de memòria abans de cremar-ho tot.
Ben fet.
Visca el Barça, cony!
Si pretenies que segreguéssim uns llagrimots com melons bualá que ho has aconseguit.
Però què negatiu ets... mira: ja van 2 a 0!
mode tribunero: Off
Vinc d'una orgia multitudinària. Classe magistral de futbol amb 90000 assistents
Mode tribunero: on
a veure si el Bojan espavila, que ha jugat 14 minuts sense canviar de marxa, mentre el iaio corria a defensar i tot
Uf, va dir ell.
Per cert, si voleu seguir gaudint llegiu la crònica dels nostres amics del psiquiàtric:
http://www.defensacentral.com/mas_deportes/38837/El-Inter---geriatrico-no-fue-rival
Publica un comentari a l'entrada