dijous, 26 de novembre del 2009

De pressió

Avui ha passat una cosa inèdita. Dotze diaris catalans, en realitat els dotze diaris d'informació general més importants que s'editen a Catalunya (perquè tot i que El País té una edició catalana tots sabem a què està sotmesa), publiquen una editorial conjunta. El que vénen a dir és que com el Tribunal Constitucional es carregui l'Estatut això d'Espanya se'n va a la merda. Mesurant molt les paraules per allò del seny català, però és el que hi diu. Un fet inèdit i especial encara que sigui només perquè s'hi hagin posat d'acord capçaleres sovint tan antagòniques com les de La Vanguardia i El Periódico o fins i tot l'Avui i El Punt.

D'entre moltes veritats com punys que diuen (com per exemple el fet que seria el primer cop en 30 anys de democràcia que el TC desautoritza al rei i tomba una llei important aprovada per les corts espanyoles, o que tancar la Constitució amb pany i forrellat significa traïr-ne l'esperit pactista de la transició i obrir la caixa dels trons d'una reforma necessària) hi ha una afirmació que ja em costa més de creure. Cito textualment:

"Que nadie se confunda, ni malinterprete las inevitables contradicciones de la Catalunya actual. Que nadie yerre el diagnóstico, por muchos que sean los problemas, las desafecciones y los sinsabores. No estamos ante una sociedad débil, postrada y dispuesta a asistir impasible al menoscabo de su dignidad. No deseamos presuponer un desenlace negativo y confiamos en la probidad de los jueces, pero nadie que conozca Catalunya pondrá en duda que el reconocimiento de la identidad, la mejora del autogobierno, la obtención de una financiación justa y un salto cualitativo en la gestión de las infraestructuras son y seguirán siendo reclamaciones tenazmente planteadas con un amplísimo apoyo político y social."

Ja m'agradaria pensar que és veritat, però ho dubto molt. Malauradament, no sóc l'únic. A Espanya ja hi compten amb que tot això és molt soroll per a res. La versió oficial, que ja sabeu que consisteix en parlar sempre en nom de Catalunya atribuïnt-li una majoria de ciutadans que pensen com convingui a l'argument que vé a continuació, diu que tot aquest enrenou és fruït d'una classe política que viu completament al marge del que interessa a la gent. Diu que l'Estatut va ser aprovat en referèndum per una minoria de catalans i que això demostra que la resta hi estaven en contra. Deu ser que estava prohibit votar 'no' i que als analistes polítics espanyols els resulta estranya la baixa participació tenint en compte el qüasi nul abstencionisme de les darreres eleccions al parlament europeu.

També diuen que aquesta editorial conjunta és un desafiament a la legalitat, que busca generar una pressió inacceptable al tribunal. Una pressió que pel que sembla només estan legitimats a exercir els partits nacionals majoritaris que el potinejen a conveniència, ja sigui col.locant-hi magistrats progressistes i conservadors que ja se sap el que votaran per endevant o programant al minut la publicació de les sentències per minimitzar-ne el possible impacte electoral. Diuen que l'editorial busca escalfar la societat catalana. Una vegada més, tant de bo!

Radical???

Resumint. Tenim una llei aprovada pel Parlament de Catalunya que el president del govern espanyol va prometre respectar íntegrament. Una llei impulsada per una Generalitat governada per la sucursal catalana del partit que també governa a Espanya. Tot i així, es retalla la llei en una negociació surrealista entre membres del mateix partit fins que s'arriba a un acord i també l'aprova el parlament espanyol. El poble sobirà ratifica la llei en referèndum i el cap de l'Estat (a.k.a. reidespanya) la sanciona. Un partit de l'oposició presenta un recurs contra determinats articles de l'Estatut. El mateix Puto Partit que no posa inconvenient a fer copy/paste d'aquests articles a l'Estatut d'Andalusia. La llei es paralitza durant no 10 dies ni 10 mesos sino tres llargs anys en els que el TC és incapaç de pronunciar-se. Temps més que suficient per a que dins el citat tribunal hi hagi recusacions, expiracions de mandat i fins i tot una defunció. Finalment sembla que es conforma una majoria que dirà que no al document, o almenys a totes aquelles parts que resulten incòmodes, conservant-ne apartats de vital importància com ara les dates i la numeració de les pàgines. Però com resulta que Espanya és el país de la discreció i la impenetrabilitat informativa es filtra tot als mitjans i això no convé perquè d'aquí a no gaires mesos hi ha eleccions catalanes i aniria de conya paralitzar-ho tot una mica més fins que hagin passat de llarg.

Permeteu-me finalitzar aquest in crescendo de subjectivitat teclejant el que m'agradaria dir-li a la cara a més d'un que pretén donar-nos classes de democràcia citant a Montesquieu i la divisió de poders: MENJA'M LA POLLA, FILL DE PUTA!

18 comentaris:

Molon labe ha dit...

No s.e, ben bé com anava, però algú va dir... l'interès de tots està per sobre del de pocs, fins i tot per sobre del d'un... llarga vida i prosperitat

Unknown ha dit...

osti, m'he imaginat l'ultim paràgraf sent teclejat cada cop més ràpid, fulmiant les tecles.. fins que al final ha cridat la última frase a plena veu.

Jo també ho haguès cridat si no estiguès aquí esclavitzada a la feina ¬¬

Modgi ha dit...

doncs jo no sé vosaltres però jo n'estic ja fins als pebrots de l'estatut i de la mare que el va parir. i si amb un paper que diu que som una "nació" resulta que se'ns posa dura jo dic que estem fent el pena. concert econònmic d'un puta vegada! i no em toquis aquest tema més, ssssti!

Sergi ha dit...

Si fossin una mica llestos, deixarien lo de "nació" perquè estiguem contents, i ens podrien seguir donant pel cul.

Markutis ha dit...

@Modgi: Per a que et facis a una idea, et diré que jo vaig votar NO a l'Estatut perquè ja el trobava massa retallat quan el van sotmetre a referèndum. Però aquí ens hi juguem alguna cosa més que l'aparició de la paraula nació al preàmbul. És una qüestió de concepte. Si acceptem que el TC retalli o anuli el que ja ha sigut aprovat democràticament pels catalans podem considerar-nos colonitzats oficialment. No veig cap diferència entre això i la supressió de l'autonomia catalana.

No ens enganyem, això és molt més greu que el nom que ens volguem posar com a país.

x ha dit...

ho e estat seguint molt

, espera t dema (27) a veure la contrareplica de la brunete mediatica


E flipat com s ha involucrat la societat civil catalana ( perdo pel topic ) pero aquest cop si....


cameres dew comerc

organitzacions empresarials

puto sergi lopez

el obes morbid aka gordinflon , plagiador i envejos del santi santamaria


els 2 grups d sindicalistes ganduls

etc ewtc o sigui practicament tothom...

Dr. Trumbo ha dit...

Si no ens hi posem nosaltres, no crec que ho facin els altres... Tenim dos anyets... No sé si m'enteneu...

CusCus ha dit...

És quan llegeixo coses com aquesta que m'alegra d'estar lluny de Catalunya. Ja cansa no?

Estic d'acord que ara no és el moment, però en algun moment s'haurà de dir el nom dels culpables de tot això, no? Perquè, no ens enganyem, tot aquest sidral potser calia (en la meua opinió, no), però no en aquest moment.

Ara bé, ara és el moment de decidir què ha de ser Espanya: jacobina o girondina. O directament, decidir si Espanya ha de ser. Potser és el moment de superar el concepte d'estat-nació que està fent figa a Bèlgica, l'ha fet a l'ex-Iugoslàvia i podria fer-la a Espanya.

Pare Bukkàkez ha dit...

Tot i a risc de semblar que vinc de l'hort, I QUI COLLONS HA ESCRIT LA EDITORIAL?
Perquè jo veig a 11 editors que s'han rascat els ous per un dia.

Política, constitucions, estatuts i lleis: quina puta mandra.

Oriol ha dit...

M'agradaria pensar que encara no estem oficialment colonitzats, Markutis, però tenir un president de la Generalitat que li menja la cuca al president del govern (si més no més descaradament que els anteriors) i tot un conjunt de subnormals que només busquen la glòria personal i omplir-se les butxaques al voltant, traient la bandereta del nacionalisme quan els convé, no crec que deixi de ser una cortina de fum per tapar la mort de la nostra autonomia (si és que mai n'hem tingut realment). Potser caldrà pensar en esmolar la falç...

Aleix ha dit...

No deixa de ser trist viure en una contrada on el més radikal d'esquerres és l'editor de La Vanguardia...

A mi també m'ha sorprès aquesta cosa així com indignada. Per desgràcia, em temo que fins el dia que els partits catalans estiguin en disposició real de tombar una llei al congrés dels diputats, xapatero & co seguiràn pixant-se de riure.

Markutis ha dit...

Detesto posar-me així de trascendental, de debò, però que 8 tíos (o 4, d'aquí a poc) posats a dit puguin tombar el que decideixen milions em toca molt els collons. Això sí, només llegint les reaccions colèriques d'avui ja ha valgut la pena l'editorial.

El que cada cop m'agrada menys és llegir els comentaris de la gent als diaris electrònics. Abans servien per riure o enfurismar-se, ara detecto que hi ha una corrent que creix com l'escuma d'espanyols recalcitrants demanant la independència de Catalunya com per castigar-nos. I a mi no m'agrada que m'escalfin la polla per a res.

Unknown ha dit...

Jo estic d'acord amb en Sergi, si fossin una mica llestos deixarien la paraula "nació" i aquí tots contents.

El problema és que són més llestos que tot això i saben que fins i tot carregant-se-la ens podran seguir donant pel cul. Potser l'apretarem una mica més, però l'enculada serà la mateixa.

Anònim ha dit...

Doncs jo prefereixo que el TC ens tombi l'Estatut. Primer, perquè és una puta merda, i segon, perquè així molts escèptics vegin d'una vegada per totes que amb Españñññña no hi ha res a fer.

Anònim ha dit...

D'acord amb Lo Gené. Abans que amb anestèsia, que se'l carreguin descaradament perquè tothom ho pugui veure. Realment, PP i PSOE són uns covards: enlloc de dir en el seu nom: "ens carreguem tot això", escullen 12 personatges a dit pk els hi facin la feina bruta. Això sí! Els vesteixen sota una falsa imparcialitat pk tot sembli "legal". Tot pelgat és un insult!

c.e.t.i.n.a. ha dit...

Una petita correcció només. La retallada de l'Estatut la signa Artus Mas quan es va reunir en secret amb Zp.

Feta aquesta petita puntualització, he de dir que suscric totalment la resta del texte. I com diria en Valero: Democràcia? Mis cojones.

Anònim ha dit...

Mas la signa i tota la resta hi estan d'acord. En aquest viatge tots junts viatgen en el mateix tren de la vergonya.

Josep ha dit...

I si no dicta sentència?

I si els que encara estan en mandat l'esgoten i segueixen interinament, com els altres?

I si acaben tots recusats?