divendres, 16 d’octubre del 2009

Canvi, Change, Exchange, Weschel, Valuta

Digueu-me desproporcionat, però cada vegada que vaig a comprar i a l'hora de pagar em diuen que no ténen canvi em vénen ganes de treure'm la sabata i fregar la llengua de qui em despatxa amb la sola fins a produïr l'espurna que em permeti calar-li foc a la botiga. A continuació, una col.lecció d'improperis i preguntes retòriques al respecte.

Ja m'hi he trobat més d'una vegada que si no ets de la zona o client habitual i et volen fiar es dóna la circumstància de que no et pots endur el producte que tens a la mà tot i disposar de suficients diners per comprar-lo. Ho haveu vist? La mare que els va parir! I encara sovint has d'aguantar l'esguard inquisidor del dependent com volent dir "on vas pagant una barra de pa amb un bitllet de 20 euros...". A veure, subnormal, que no són diners potser? Si et sembla una quantitat tan desorbitada la fracció mínima que dispensen la majoria de caixers automàtics fes-t'ho mirar, hòstia. Ara m'hauré de dedicar a comptar monedes com una iaia per venir a comprar un producte de primera necessitat? Et penses que et pago amb un bitllet de 20 euros per tocar els collons o que m'agrada anar amb les butxaques plenes de ferralla perquè quan era petit no em van comprar una bicicleta i tinc el trauma no resolt d'anar dringant pel carrer? Fill de puta!

Oi que per a tots és obligatori portar una roda de recanvi al cotxe sota amenaça de sanció? Doncs exigeixo una xifra estandarditzada mínima de canvi a totes les botigues de Catalunya o multa al canto. Cedeixo gratuïtament l'idea al tripartit, que darrerament van curts d'enginy. Previsió, he dit. I sino, quan s'acabi la xavalla tots a moure el cul cap al banc o al negoci del costat, ganduls de merda! El que no pot ser són tants romanços amb la crisi del petit comerç envers les grans superfícies i anar donant pel sac al client. Ah, no, que aquests últims també en saben de tocar els collons amb el canvi. Que si la conya de que la moneda per poder agafar un carro al supermercat o guardar la roba a la consigna del gimnàs ha de ser exactament d'1, 2 o mig euro, depenent de com s'hagi llevat la puta ment pensant de l'empresa o de no poder treure el cotxe de l'aparcament perquè la maquineta no agafa bitllets. I ves a demanar-los canvi per sortir del pas que encara t'engeguen a la merda. Sí senyor! Així es reactiva el consum intern del país, estimulant la bilis del contribuent.

Ara, el cas més flagrant amb el que m'he trobat és un bar al que vaig entrar una vegada a demanar canvi per comprar tabac a l'expenedora. El paio que m'atén em diu que no en té i em disposo a guardar el calé a la cartera resignat quan el client del meu costat demana que li cobrin l'entrepà, paga amb un bitllet idèntic al meu i el cambrer li facilita la devolució amb total naturalitat. Me'l quedo mirant fixament fins que se n'adona i em diu:

- Home, no em quedaré sense canvi pels clients per donar-te'l a tú.
- I si et compro una ampolla d'aigua sí que em tornaràs monedes? - Contesto.
- Doncs clar!

En aquest punt només considerava tres opcions. 1) Fer-li entendre que els que compren tabac al seu bar també són clients, 2) Explicar-li que un paquet de tabac costa igual o més que un entrepà i una aigua menys que totes dues coses, 3) Fotre el camp abans d'alliberar la fúria homicida que em consumia. Al final vaig optar per la tercera, perquè no entra en els meus plans acumular antecedents penals si no és per a enriquir-me de manera immediata.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Absolutament d'acord. Els caixers dispensen els diners amb bitllets de 20 o 50 euros. Llavors, què esperen aquesta colla de subnormals? Creuen que vas amb bitllets de 20 i 50 per gust? I quan et responen: "ves a buscar canvi"? D'on cony volen que treguis "el canvi"? putejant al dependent de la tenda del costat?

Siguem sincers: hi ha molt botiguer retardat mental. No hi ha més.

PS: Ara, més ràbia em fa quan veig els guiris comprant i diuen "tax free". Tu pagant l'iva com un cabró, i ells marxant amb un 16% de descompte i la roba posada, els cabrons.

Dr. Muerte ha dit...

No va ser vostè qui va explicar la "nècdota" d'una caixara filla de puta del Dia que li va donar tot de cèntims d'euro i que li va dir que eren diners de curs legal, així que vostè va fer guardiola i li va tornar la pilota amb una bossa de monedes? Potser em confonc amb algun altre odisfèric...

Bé, el cas és que no podia tenir vostè més raó amb la merda del canvi i els botiguers/caixers/cambrers fills de puta que es queixen. Foc i hòsties a mansalva calen. El que també em toca els ous és quan en una cua del súper la caixera comença a pidular monedetes i bitllets petits entre la resta de gent de la cua "luego te lo cuento en lo que compreh (amb h aspirada". Es monten uns ciris per pagar que és millor fotre el camp d'aquella cua a tota llet, perquè la cosa s'acostuma a eternitzar.

Ara, aquí ja m'he trobat l'equivalent en pèrdua de temps, que és pagar amb un xec al súper! però això dóna prou suc com per explicar-ho en un post...

Unknown ha dit...

per llei haurien de cremar tots els bars amb màquina de tabac que tenen el cartellet de "No damos cambio para tabaco".

En canvi els fills de puta no en posen cap que digui "no damos cambio para las tragaperras", i al final li canvien un bitllet de 50 a un xinès que amb quatre euros els rebenta el pot.

ie komori ha dit...

Em sona que aquest mínim de canvi SÍ que existeix, però com tot se'l passen pels collons,

Sergi ha dit...

Al meu barri sí que solen donar canvi, però ens la intenten clavar doblada quedant-se una comissió ("ah que et falten 2,5 eurus, perdona ehhhh"), o bé amb la nova modalitat de repartir cèntims de DÒLAR. Alerta.

Anònim ha dit...

No han de tenir cap quantitat mínima de canvi, només faltaria!
És que ara l'administració ha d'inspeccionar les monedes que tenen els negocis privats?
Ara, com a consumidor tens dret a pagar amb moneda de curs legal sempre que la quantitat de peces de moneda o de diners no sigui desproporcionada.
La propera vegada, enlloc de marxar de mala llet i cagar-te en tot al teu bloc, pots demanar un full oficial de reclamacions i els denuncies a la teva oficina municipal d'informació al consumidor o a l'agència catalana de consum: www.consum.cat

Anònim ha dit...

Hi ha l'opció de posar que no es pot garantitzar el canvi de bitllets de 200 i 500 "per motius de seguretat" (no es podien tenir més de 300 € a la caixa, s'havien d'anar fent ingressos de seguretat). Però de 20?? i de 50? Joder, que els caixers no donen monedes ni bitllets de 5!!

Una vegada al bar, va venir una parella d'executius i la dona volia pagar un tallat i una aigua amb un bitllet de 500. Com que llavors no teníem el cartell dels collons, li vaig preguntar amablement si no tenia res més petit. L'home volia pagar ell, però la tia -una tipa lorealista- insistia que no, que aixís descanviava. Li vaig contestar, amablement jo també -perquè si alguna cosa vaig aprendre allà va ser la "fina ironia" en segons quines situacions- que cap problema, si no tenien inconvenient en què els tornés tot en monedes d'euro (el canvi que tenia reservat per a l'escurabutxaques). Recordem que és una opció completament legal per part del botiguer, també. Llavors va ser quan la tia va "buscar" al seu puto moneder i -oh sorpresa!- va trobar monedes d'euro entre els bitllets que despuntaven de 5 i 10 euros.

Markutis ha dit...

@Lo Gené: És que m'emprenya tant de victimisme amb el petit comerç i al final tota la monserga de la proximitat i el servei personalitzat no s'ho creuen ni ells.

@Dr. Muerte: No era pas jo, em confón. Entre d'altres coses perquè no em veurà vostè trepitjar un Dia en la puta vida.

@Pere Llufa: Això existeix? No me n'he trobat pas cap jo, tot i que a la pràctica molts ho apliquen.

@ie komori: I jo que em pensava que resolia el rpoblema...

@Sergi: I qui no ha anat mai a la botigueta de tota la vida regentada per iaios que sempre et tornen de més i s'ha callat com un puta?

@Anònim: Que sí, que només ens faltaria això per acabar de tenir un govern intervencionista fins l'arcada, però m'indigno amb aquestes coses i em surt el socialista que porto a dins. En quant a fer reclamacions, no cal, em sembla que de moment no van escassos de paper de vàter a l'ACC.

@iaiapunkarra: Vostè treu el tema de clients cabrons, que també existeix i mereixen napalm. A mi no se m'acudiria mai pagar una petita compra amb un bitllet ja no de 500 sino de 100 euros. Però és que estic parlant dels de 20 o 50, que quan els treus a segons quin lloc et miren amb una cara...

Pare Bukkàkez ha dit...

I quan veuen que no tenen canvi a la caixa i comencen a remenar-se la seva pròpia cartera o a preguntar a la resta de dependents si tenen "sueltu"? Ho trobo bastant trist, però mentre trobin canvi, com si atraquen un... vaixell.

c.e.t.i.n.a. ha dit...

A mi no em van donar canvi a un banc(BBV) del que feia anys que era client amb l'excusa que ho havia de demanar a la meva oficina habitual i que el canvi del que disposaven era només pels clientsd'aquella sucursal(!!!)

Solució: treure a l'instant tots els diners del compte i engegar-los a pastar fang.