Canvi, Change, Exchange, Weschel, Valuta

Digueu-me desproporcionat, però cada vegada que vaig a comprar i a l'hora de pagar em diuen que no ténen canvi em vénen ganes de treure'm la sabata i fregar la llengua de qui em despatxa amb la sola fins a produïr l'espurna que em permeti calar-li foc a la botiga. A continuació, una col.lecció d'improperis i preguntes retòriques al respecte.

Ja m'hi he trobat més d'una vegada que si no ets de la zona o client habitual i et volen fiar es dóna la circumstància de que no et pots endur el producte que tens a la mà tot i disposar de suficients diners per comprar-lo. Ho haveu vist? La mare que els va parir! I encara sovint has d'aguantar l'esguard inquisidor del dependent com volent dir "on vas pagant una barra de pa amb un bitllet de 20 euros...". A veure, subnormal, que no són diners potser? Si et sembla una quantitat tan desorbitada la fracció mínima que dispensen la majoria de caixers automàtics fes-t'ho mirar, hòstia. Ara m'hauré de dedicar a comptar monedes com una iaia per venir a comprar un producte de primera necessitat? Et penses que et pago amb un bitllet de 20 euros per tocar els collons o que m'agrada anar amb les butxaques plenes de ferralla perquè quan era petit no em van comprar una bicicleta i tinc el trauma no resolt d'anar dringant pel carrer? Fill de puta!

Oi que per a tots és obligatori portar una roda de recanvi al cotxe sota amenaça de sanció? Doncs exigeixo una xifra estandarditzada mínima de canvi a totes les botigues de Catalunya o multa al canto. Cedeixo gratuïtament l'idea al tripartit, que darrerament van curts d'enginy. Previsió, he dit. I sino, quan s'acabi la xavalla tots a moure el cul cap al banc o al negoci del costat, ganduls de merda! El que no pot ser són tants romanços amb la crisi del petit comerç envers les grans superfícies i anar donant pel sac al client. Ah, no, que aquests últims també en saben de tocar els collons amb el canvi. Que si la conya de que la moneda per poder agafar un carro al supermercat o guardar la roba a la consigna del gimnàs ha de ser exactament d'1, 2 o mig euro, depenent de com s'hagi llevat la puta ment pensant de l'empresa o de no poder treure el cotxe de l'aparcament perquè la maquineta no agafa bitllets. I ves a demanar-los canvi per sortir del pas que encara t'engeguen a la merda. Sí senyor! Així es reactiva el consum intern del país, estimulant la bilis del contribuent.

Ara, el cas més flagrant amb el que m'he trobat és un bar al que vaig entrar una vegada a demanar canvi per comprar tabac a l'expenedora. El paio que m'atén em diu que no en té i em disposo a guardar el calé a la cartera resignat quan el client del meu costat demana que li cobrin l'entrepà, paga amb un bitllet idèntic al meu i el cambrer li facilita la devolució amb total naturalitat. Me'l quedo mirant fixament fins que se n'adona i em diu:

- Home, no em quedaré sense canvi pels clients per donar-te'l a tú.
- I si et compro una ampolla d'aigua sí que em tornaràs monedes? - Contesto.
- Doncs clar!

En aquest punt només considerava tres opcions. 1) Fer-li entendre que els que compren tabac al seu bar també són clients, 2) Explicar-li que un paquet de tabac costa igual o més que un entrepà i una aigua menys que totes dues coses, 3) Fotre el camp abans d'alliberar la fúria homicida que em consumia. Al final vaig optar per la tercera, perquè no entra en els meus plans acumular antecedents penals si no és per a enriquir-me de manera immediata.