A més ho he sapigut per partida doble. Avui no només li han diagnosticat un càncer de còlon al meu pare sino que he descobert que el meu avi va morir del mateix. Tinc excusa. Quan va morir el meu avi patern era tan marrec que amb prou feines el recordo i tampoc és que se n'hagi parlat massa de les causes del decés als sopars familiars. De fet, no se n'ha parlat gens.
El càncer, a.k.a. l'home del sac de l'edat adulta
Per tant, tenint en compte que és un dels càncers més hereditaris, ja tinc data de caducitat. Petaré vora els 65 de càncer de còlon. La bona noticia és que és un dels més lents i tractables. La dolenta, que per desgràcia no és com l'espanyolisme, un mal lleig que a la meva familia es transmet saltant-se una generació (avi culer, pare perico, fill culer). Em quedaré amb les ganes de saber si el meu besavi hagués sigut de l'Espanyol o hagués mort de càncer de còlon, perquè al segle XIX els homes tenien la mala costum de no practicar esports britànics d'importació ni passar dels 50.
Podria posar-me les mans al cap però tot plegat és un descans. Ara sé que quan vagi el metge i aquest intenti prevenir-me dels riscos del sobrepès, el tabaquisme i el consum de carn vermella podré respondre orgullós: vostè no ho entén, tinc la responsabilitat de complir amb la tradició familiar.
15 comentaris:
A healthy diet rich of vegetables and fruits, mai help reduce some tipes of cancer.
(Aprofito per practicar anglès, que he anat veient que vostè en sap força, i a més no se molt bé que dir-li...)
Colló Markutis,
el meu pare va dinyar-la per culpa del Parkinson ara fa un parell d'estius...i em nego a creure que moriré del mateix!!!!. Quina falta d'originalitat.
Tinc claríssim que abans ens peta el cor o el fetge (o el cul), per segons què hem d'aguantar i patir en aquest puto pais.
Vostè ha vist Flashforward? Doncs hi ha un negre que per evitar que es compleixi el seu destí és llença per la finestra. No és cap insinuació, és una "moralletja".
No té en compte l'evolució de la medicina i la biotecnologia. No va rebre el mateix tractament el seu avi que el que rep el seu pare, ni molt menys el que rebrà vostè, que quan cumpleixi els 65 les cèl·lules mare seran el pa de cada dia.
M'afegeixo al que manifesta el sr. Sergi, la medicina oncològica ha avançat moltíssim. Fixi's que els adjectius "lent i tractable" no tenia el mateix sentit ara que quan va morir el seu avi.
Lo de l'espanyolisme ja és pitjor, prepari's per tenir un fill perico. Val més que s'hi faci un nus.
avui li han diagnosticat una cancer a ton pare ??
Senyor Markutis, em sap greu. Rebre aquest tipus de notícies és una gran puta merda.
Si vostè ha de desapareixer als 65, encara queda un rato no? Jo, si el meu fetge m'ho permet, també ho veuré.
Cuidi's i ja sap.
Vostè tranquil, Markutis, tard o d'hora tots morim.
Els accidents de trànsit es transmeten genèticament?
Ha de fotre molt morir-se just quan comences la merescuda jubilació.
Fou Wilder qui va dir que volia morir-se als 112 anys d'edat, acribillat a trets pel marit gelós d'una noia de 20 anys que els hagués enxampat al llit.
Doncs això, folli molt vostè. Li queden 37 anys, això vol dir un mínim 3662 claus. Dels quals, ben bé 27 seran antològics.
Ànims i comenci ara mateix a cardar, que no té vostè tot el segle!
Ton pare no es morirà de càncer de colon. Conec 3 ex-cancerosos de cancer de colon de fa molts anys.
Depèn de com t'ho miris això que t'ha passat, cas que no la vulguis palmar als 65, és una gran sort: Ja saps què és el que t'has de vigilar, perquè el càncer és molt hereditari. Saps per on pots petar i això és una informació molt valuosa.
Ara això sí: a partir dels 40 prepara't a posar el cul en pompa un cop l'any pq un digestòleg t'hi foti un tubo fins la pepitilla. Això mentre el teu fill t'espera a casa escoltant les declaracions del Pochettino.
Tranquil, que el món s'acaba el 2012, no?
@Tots: Molt amables pels vostres ànims, tot i que no seria precisament jo qui els necessita. Passarà el que hagi de passar, com sempre, i en el pitjor dels casos ja us escriuré un magnífic post carregat d'odi contra l'impost de successions.
@Josep: A vostè li contesto personalment perquè la seva manera d'animar és molt curiosa. Amb el percentatge de satisfacció sexual que m'adjudica no em sabria pas greu avançar l'edat de la meva defunció. Concretament, és un 0,7%. S'adona que és el mateix percentatge que s'ha convertit en símbol de la caritat amb els pobres?
Senyor Markutis:
m'està dient vostè que, en els anys que porta visquent en aquesta Vall de Llàgrimes, ha enclotat poc?
Si és així em posaré seriós amb vostè: DEIXI DE FER EL GAMARÚS I BUSQUI'S UNA BONA MOSSA! Si ho prefereix pot buscar un bon mosso, l'important és que li doni satisfaccions.
Gaudeixi de la vida, i faci gaudir els altres. Aquest blog ens dóna uns minuts de satisfacció a centenars de lectors, i només ho fa teclejant amb la punta dels dits, així que imagini's el que pot arribar a fer vostè si hi fica la resta del cos.
Visqui la vida, és una ordre.
ai si josep quanta rao te voste...
m aplico el "cuento"...
No es fiqui tràgic, sr. Markutis, per la mort de Déu (qui per cert, crec que va morir d'un càncer d'Esperit Sant).
La meva mare va passar no fa massa un càncer de colon. I ben viva i fantàstica que la tinc.
Això sí, la meva àvia materna va morir aquest estiu al seu segon càncer. Però sempre havia tingut una salut molt delicada.
La pregunta és: si la meva mare i la mare de la meva mare han tingut càncer, jo també en tindré? O sols passaria si fos dona?
Publica un comentari a l'entrada