FAQ!

Darrerament se m'ha acusat de misògin des dels comentaris d'alguns espais que no són el meu. Concretament, des de Can Bukkàkez i Can Muerte. Perquè em vé de gust i em dóna la gana explicar-me, intentaré respondre a aquesta pregunta: Sóc realment un misògin?

En primer lloc, cal tenir molt clar que des d'aquest bloc s'insulta. Amb més o menys raó, amb més o menys estil, però s'insulta. Hi ha altres autors, com per exemple el senyor Josep, que han expressat la seva voluntat d'evitar-ho. No és el meu cas. De les 154 entrades que he publicat fins avui no crec que sigui gaire senzill trobar-ne una que no contingui cap paraula malsonant o apreciació feridora. No veig el motiu pel qual les meves referències a dones en particular haurien de ser una excepció.

Una altre acusació que se m'ha formulat és la de titllar de putes a totes les dones. Deixant de banda que això és mentida, la realitat és que culturalment aquest és l'insult més contundent que se li pot llençar a un ésser humà de sexe femení, de la mateixa manera que pels homes la fórmula equivalent és fill de puta, de la qual també he fet ús i abús sense que se m'acusi de misàndria. No ho he decidit jo, això és així. En tot cas podriem discutir si el llenguatge és misògin o no. Fins i tot m'he titllat a mi mateix de puta ocasionalment.

Per tant, arribo a la conclusió de que la resposta a la pregunta és un NO rotund. I una conclusió secundària seria que la persona que m'acusi de misògin per insultar a una dona és sexista, hipòcrita i, sobretot, imbècil. És més, si no és per estupidesa, barrejar qüestions de gènere en atacs personals és d'una covardia i d'una pobresa moral abassegadores. És confondre el conjunt amb el jo i utilitzar-ho com a defensa. És l'argument dels dictadors, els sectaris i els que no tenen entitat pròpia. És, en definitiva, propi de putes i de fills de puta.