Les dones i jo

Al llarg de la meva vida he sigut capaç de connectar amb unes quantes dones en tots els sentits possibles i crec que no m'equivocaré gaire si afirmo que, en general, les conec. Que consti que el 98% de la població femenina (essent generós) d'entrada no mouria un dit per acostar-se'm. El percentatge, però, s'incrementaria dràsticament un cop iniciat el contacte per atzar o obligació. Això últim ja ho sabia ben bé el mestre Fritzl, tot i que no som casos del tot similars. Podriem dir que sóc un seductor de distàncies curtes. Potser per això he lligat comptadíssims cops a discoteques i altres llocs clàssics però he fet estralls al meu cercle més proper. Vaja, que sóc un escalfaorelles o un menjacaps, com preferiu catalogar-ho. Per tant, no espereu de mi xifres escandaloses com les d'en Wilt Chamberlain perquè, evidentment, si fos un triomfador nat no em caldria tanta parafernàlia per treure la cuca a passejar.

Però no vull parlar de mi, malgrat ser un dels meus temes favorits, sino del que no parla mai ningú amb un mínim d'elegància: les dones que m'he follat. Però de debò, sense fanfarronades ni maquillatge de xifres. Han sigut 13. Hi havia dues que eren putes, literalment, per això no les compto. Gairebé una per any des dels 17 als 28 que tinc actualment. I no posaré l'excusa de que he estat en parella durant 8 d'aquests 11 anys perquè no sempre ha sigut un impediment. És una mitjana lamentable, ho sé, però per sort vostre també és una llista manejadissa i que em permet recordar-ne fins al més mínim detall. Perquè ja us dic ara que les aventures sexuals d'un home mediocre sempre seran més intrincades i alienants que les d'un dandi.

Ah, puc olorar el pànic des d'aquí. Com si no fos prou vergonyant haver-se embolicat amb mi com per haver de passar l'humiliació de que ho sàpiga tothom. Tranquil.les, encara hi ha motius per a l'esperança. De vosaltres n'he seleccionat només a 5 per fer una sèrie de posts a l'estil de la difunta Megalomania, però encara més suïcides i d'una baixesa moral superior a la d'en Salvador Sostres.

La meva intenció no és quedar bé. Aquest és un dels avantatges de no conservar l'amistat amb cap de les meves ex-amants. El que realment vull és fer una radiografia del que he après fins ara de les dones. I ja us dic ara que no és a respectar-les, precisament.