dilluns, 20 de juliol del 2009

L'Horror

El darrer cap de setmana van fer al 33 una pel.li collonuda. La van passar dins d'un cicle de cinema d'aquests que de tant en tant ens obsequia l'Àlex Gorina, reconegut expert del cinema fantàstic i de terror. El film va resultar ser una puta obra mestre del gènere. Els personatges, tan ben escrits i interpretats que semblaven ben bé reals. El muntatge, al més pur estil Callejeros però sense la molesta figura del reporter que parla i es fa el condescendent rere la càmera. I el metratge estava literalment farcit de seqüències memorables amb un escenari postapocalíptic de fons:

- Una criatura de no més de 10 anys conduïnt un cotxe i fent de cicerone a l'espectador per un món sense llei, plè de zombies i estranyes races.
- Un intent de violació a la sortida del metro.
- Un preadolescent que extorsiona a un senyor d'uns 40 anys, li remena la cartera i l'amenaça amb treure-li la vida si la propera vegada no porta més calers.
- Un immigrant il.legal que somnia amb escapar d'allà i ser repatriat al seu país però mai ho aconsegueix.
- Dos marrecs obesos que entre rialles imaginen el seu futur i planifiquen atracar un establiment, amb una posterior dramatització que acaba en una guerra de rocs.
- Una drogoaddicte que es lamenta de ser negra i a sobre catalana i que té un mugró de posar i treure.
- Enfrontaments entre gitanos enfervorits i una policia acovardida.

El que us deia, per cagar-se de riure i de por. La pel.lícula es titulava... un moment que ho miro. Es titulava Can Tunis. Calla, que no fos un documental.

8 comentaris:

L'illa dels monstres ha dit...

Buah, jo vaig enganxar la part final, i lo del crio de 10 anys amb el cotxe sent el rei del mambo va ser impactant. i el seu no a les drogues que sabem que acabarà sent un sí també va ser digne de ser recordat

Valero Sanmartí ha dit...

Ep, aquest reportatge és un clàssic de les nits del 33. Abans de veure el comentari de L'illa dels monstres ja anava a comentar la gran escena del gitanet conductor.
Crec recordar que apareixia un irlandès yonki amb pinta d'haver estat "guapot", i jo em vaig preguntar com merdes va acabar a Can Tunis. Penseu-hi bé, la vida ha de donar moltes voltes, i de forma molt cruel, per nèixer a Irlanda i acabar a Can Tunis sense haver complert els 30.

Á.M. ha dit...

És molt bo quan el gipsy-teen li remena la cartera a aquell aturadet. Una barreja de llàstima i fàstic a parts iguals. El que em fa ràbia és el col·leguisme que hi ha per part de reporters amb xusma d'aquesta magnitud, clar que riuen les gràcies per por a morir.

Tinc la solució: gas.

Josep ha dit...

Odio aquesta xusma. Però encara odio més els mudarnillus que els enyoren i adoren.

Markutis ha dit...

Us deixo un video amb els greatest hits del protagonista principal:

http://www.youtube.com/watch?v=POydlV3NWFg

Quin angelet.

Modgi ha dit...

Ara mateix m'hi poso. Si vostè el recomana no pot ser dolent.

Modgi ha dit...

Impressionant la profunditat de la perspectiva del patriarca. Un senyor que, recorde-m'ho, probablement no s'hagi canviat de pantalons en 3 mesos.

Modgi ha dit...

cada dia m'assemblo més a la meva mare...escrivint.