dimarts, 7 de juliol del 2009

Imperdonable (II)

Nº2: Gent que maltracta els teus objectes.

No puc amb ells. Són els mateixos que a l'escola et demanaven material i al final de la classe te'l tornaven fet una merda. Llapissos mossegats i/o sense punta, gomes d'esborrar trencades, bolígrafs petats. Aleshores em feia vergonya muntar un alabardell(*) per coses de tan poc cost, tot i que ja m'inflava els collons a base de bé. Amb el pas dels anys, però, continuen fent exactament el mateix amb objectes de cada cop més valor: llibres guixats o tacats de líquids diversos, CD's ratllats o amb la capsa esquerdada, DVD's amb el plàstic estripat... I quan comproves davant d'ells les condicions en les que t'han tornat (sempre més tard del que voldries, per cert) allò que els hi prestaves en perfecte estat de revista i els mires inquisitivament tot el que saben fer és dedicar-te una ganyota simpàtica per resposta com treient-li importància. A veure, fills de puta, això no quedarà així.

Si ja de per si era un ésser garrepa i mesquí de naixement, aquests malparits són els responsables de que ja no deixi RES a gairebé ningú. Perquè aquesta és l'altre, la gent et demana coses donant per fet que la resposta és un sí. La primera reacció a una negativa acostuma a ser prendre's-ho en broma, com si la teva obligació en tant que familiar, amic o conegut fos anar compartint els teus objectes personals. En quina societat de merda vivim, que negar-se a compartir és una declaració de guerra al bonrotllisme imperant però el respecte a les possessions alienes és una futilesa? A mi se'm cauria la cara de vergonya de maltractar un objecte que no és meu. Abans de retornar-lo en mal estat el substitueixo per un de nou i si val quatre duros millor m'ho poses, perquè un objecte insubstituïble o de gran valor ja ni se m'acudiria demanar-lo prestat. Però aquesta purrialla no, encara se'n foten i pretenen fer-te creure que protestar seria poc convencional per part teva.

Només us dic una cosa: no ho deixeu passar. Cagar-se en la puta raça d'algú que et retorna la vella cinta de cassette amb els gran èxits d'Ángela Carrasco cremada pel sol és la cosa més normal del món. No us fa pitjors persones. I ja que no podran reparar el mal que us han fet (segur que és un disc descatalogat) la societat hauria d'entendre perfectament si decidiu agafar-vos alguna petita llicència amb el vostre puny sobre la seva cara.


(*) Efectivament, era la paraula inventada del día. M'he près la llicència d'extreure-la de la familia del mot alabarda, que és una arma medieval barreja de llança i destral. Per tant, si alabardada és un cop d'alabarda un alabardell podria ser un festival d'alabardades a tort i a dret. He dit.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

OOOORRGHEgfdHJ DJTHAdc"!ª!!

Com l'entenc. La ràbia que em feia, fa anys, quan deixava a algú un joc de la PSX i quan anaves a casa seva, te'l trobaves fora de la capsa i llençat per sobre la taula de l'escriptori (no oblidaré mai el que li van fer al meu Metal Gear Solid amb només un mes a sobre i comprat com a novetat, amb el que comportava estalviar 8000 peles). "Què fas, que no veus que es fa malbé? - Però com ets eh? Si és que sempre has estat un "tacanyo". O quan amb 15 anys deixaves un manga (tots tenim un passat) a un company de classe i te'l retornava amb trossos de xocolata (de la que es menja, no de la que es fuma) enganxats entre pàgina i pàgina, i les portades mig estripades.

Fills de la gran puta. Aquests i als que deixes un cd i et tornen la capsa buida, i quan els hi ho dius, s'ho prenen malament.

Hi ha molt de cabró suelto, Markutis. No deixi mai res a ningú a no ser que sàpiga que es tracta d'una persona tant maniàtica com vostè.

I desprès diuen que els raros som nosaltres.

Dr. Muerte ha dit...

De petit recordo haver deixat alguna cosa com va fer vostè, llapis, bolígrafs, gomes... i recordo haver-los rebut de tornada en estat tant lamentable que els "regalava" a qui me'ls havia demanat per tal que no em demanés mai més un de semblant. No funciona tampoc. La gent que demana coses i les destrossa acostuma a perdre-les amb una facilitat escandalosa també...
No hi ha més remei, cal estomacar aquesta colla de fills de puta a base d'alabardes (i cavallers i catapultes i ariets i tota la resta de l'arsenal dels almogàvers de totes les comarques del joc de l'Avui...)
Per sort ni Déu s'atreveix ara a demanar-me el material quirúrgic.

Unknown ha dit...

ejem... si busca la 4a temporada de Lost... enrecordis que la tinc jo. Ep! però l'estic cuidant com si fos seva!(ja sap què passa si la cuido com si fos meva...) Li tornaré quan l'acabi de veure mon estimat i incomprès germà (per fi he conseguit que s'enganxi a Lost... millor tard que mai).

Unknown ha dit...

Sort que el nostre estimat i venerat Tim Berners-Lee ens va donar la resposta a aquest problema: «T'ho passo per internet».

— Em deixes l'últim disc de Papá Topo?
— Te'l passo per internet

— Em deixes el DVD de l'Steven Seagal?
— T'ho penjo a internet

Ah, quin gran invent això de l'internet!

Valero Sanmartí ha dit...

Com son, eh?! Jo sóc de cor generós, però els meus amics mai em deixen res. No els hi demano res d'especial, només les seves germanes petites (però majors d'edat). Que dius: potser una mica gastades sí que els hi torno. Solament el desgast que es deriva de qualsevol ús: la innocència manllevada, la virginitat tocada... però vaja! Res que no es pugui assumir.

Jo si tingués germana els hi deixaria. Segur.

Pare Bukkàkez ha dit...

Quins fills de puta.
Jo sempre m'he considerat generós, al menys alhora de prestar, compartir i deixar coses. Però la gent és matussera i descarada.

Fa cosa d'uns pocs mesos, li vaig deixar un vell portàtil (d'uns 5 o 6 anys) a un company de pis perquè el seu era merda. Un dia ve i em diu:
- "Bukkàkez, que se't va cremar l'ordenador o algo quan el feies anar?"
I m'ensenya tot el sector de tecles que envolta la "S". Estaven mig foses. Fill de la grandíssima merda.
Abans de deixar-li no estaven així. Per mi que l'imbècil va apropar excessivament la lampara d'estudi al teclat.
Aleshores em va sudar abundantment la polla, perquè aquest portàtil no l'utilitzo, però em vaig cagar en tot i vaig aprendre una lliçó.

Modgi ha dit...

Avui sí que l'ha clavat, Markutis. Quants cops he planejat una assalt a l'estil M:I la casa d'aquesta classe de fillsdeputa.

- Sóc aquí per recuperar el que és meu!
- L'honor?
- No, el meu cd d'Amaya Montero.

Josep ha dit...

Per desgràcia, he de confessar que, quan jo era un tendre adolescent, era un gorrero salvatge.

Amb els anys he canviat, crec.

Anònim ha dit...

Tant la gent que s'auto-deixa coses "ja m'ho deixaràs", com que la gent que s'autoconvida a les cases "ja em convidaràs a venir", mereixen el pitjor de tots els mals.

Aquesta secció mereix advertència de contingut, Markutis.

Anònim ha dit...

Ola, what's up amigos? :)
In first steps it is very nice if somebody supports you, so hope to meet friendly and helpful people here. Let me know if I can help you.
Thanks and good luck everyone! ;)